L’ALZINA I LES CASETES D’ENCARNACIÓ, PER AL BARRI
Ara fa un any, el 8 de novembre de 2018, que veïns i veïnes de Gràcia ens vam aplegar per primer cop sota l’alzina. L’endemà, ens vàrem plantar dins de l’espai i vam evitar així la destrucció imminent del patrimoni natural i arquitectònic. En un any, hem aconseguit salvar l’alzina bicentenària de la tala i fer que sigui declarada arbre d’interès local, així com aturar l’enderrocament de les casetes – almenys de moment. La nostra lluita ha posat de manifest la manca de protecció del patrimoni al Districte, ha provocat que se’n revisi el catàleg i es redacti un Pla Urbanístic que l’ha de salvaguardar, i que mentrestant en suspenguin les llicències d’obres. També que l’Ajuntament engegui un procés que ha de dur a la transformació d’aquest conjunt en un equipament públic necessari.
Amb aquest primer aniversari volem celebrar què significa alzinar-se. I és que, com diem a la nostra cronologia, “som un col·lectiu transversal i heterogeni format per veïns i veïnes de tota mena: okupes, ecologistes, feministes, anticapitalistes, mapares, advocats, botiguers, malabaristes, traductores, músics, paletes, arquitectes, educadors… Totes unides per una lluita comuna, defensant el nostre barri contra l’especulació i la gentrificació.” Ens hem alçat per pensar i actuar juntes, perquè “obrir i alliberar un espai col·lectivament és alterar el codi que separa l’espai públic del privat i desplaçar-ne els límits”, com diu Marina Garcés. I ho hem fet de forma coordinada amb altres entitats que també treballen pel barri.
Durant els tres mesos que vam estar cuidant aquest espai, el jardí estava viu. Des del principi n’hem reclamat la màxima protecció i conservació, i hem exigit que s’apliquin les recomanacions de l’informe del Doctor Árbol, que va encarregar el consistori. Ara, però, està abandonat: l’amiant encara hi és, juntament amb les piles de branques i runa que esclafen la molsa i les falgueres; les portes i finestres de fusta, així com rajoles o motllures que volíem recuperar per a les casetes, s’han fet malbé… I en tot aquest temps no hem rebut cap resposta, excepte la recent i maldestra acció per part de la propietat, enviant operaris mal equipats a tirar murs interiors de la finca, sense avisar el veïnat ni el Districte i saltant-se un precinte judicial (en teoria) vigent, amb la suposada vènia de Parcs i jardins i la intenció de fer-hi neteja… Per tot això, en reivindiquem la gestió veïnal. Després del desallotjament, ens hem seguit trobant al carrer i hem continuat organitzant activitats, debatent i prenent decisions, dissenyant campanyes i accions, pressionant els partits, regant el jardí enfilats a una escala, decorant el mur… Fent sentir la nostra veu, així com vetllant pel conjunt patrimonial. I seguirem. Més atentes que mai.
Sabem que guanyar aquest espai no resol tots els problemes que té el barri. Ens manquen espais de titularitat pública, equipaments i llocs on allotjar-los; necessitem més verd, més serveis i un parc d’habitatge social. Malgrat tot, volem que l’Alzina sigui més que un referent de mobilització veïnal: també un projecte transformador que obre possibilitats al barri i a la ciutat. Volem que esdevingui un espai de vida obert a tothom: públic, polivalent, ecològic, equitatiu, just, comunitari. I volem pensar-lo juntes, participant activament en el disseny i els usos de l’equipament que s’hi construeixi. De la mateixa manera que hem estat presents fins ara, arribant allà on els organismes i la burocràcia no arriben o ho fan tard. Per això, ens cal seguir treballant, ho sabem. Però no soles. Perquè sigui possible, s’ha de modificar el Pla General Metropolità i crear les condicions per tal que el conjunt de les casetes d’Encarnació (13-15-17) esdevingui d’ús i propietat públics. I això no podem fer-ho nosaltres. Ben aviat serà el torn dels polítics que en representen. A totes. I a ells els fem aquesta crida, electoralismes a banda: partits, que al Plenari tots lloàveu el paper del nostre col·lectiu i cap de vosaltres posava en dubte la necessitat de fer un equipament a l’espai: potser ja us toca fer la vostra part, no?
Novembre 8 de 2019
Salvem l’alzina i les casetes d’Encarnació