EL VERD QUE (DES)ESPERA

Juliol 2021

Fa 987 dies que les veïnes ens vam mobilitzar per aturar la destrossa de patrimoni natural i arquitectònic que estava patint una finca històrica de la Vila. Fa 32 mesos i mig que celebrem assemblees obertes a tothom, reunions, ciutadanes i polítiques, per a seguir defensant i reivindicant la cura i l’ús d’aquest oasi al cor de Gràcia. Fa 2 anys i tres quarts que gent de tota mena, amb idees i sensibilitats diverses, compartim, debatem, discutim i aprenem, junts, en pro del bé comú. Son moltes hores i energia invertides organitzant activitats culturals i d’interès popular, una programació rica, diversa, oberta, heterogènia i inclusiva, tant dins de l’espai en els 3 mesos que va estar obert, com a l’altre costat del mur, al carrer… I així estem. (Des)esperant. Marcint-nos com el jardí de l’Alzina, amb la confiança i la il·lusió posades en un futur que sembla no arribar mai.

Fa ja 2 anys i mig que ens van fer fora de l’espai sota l’amenaça d’un precinte judicial, i uns quants mesos que, des del Consistori, essent ja les finques de propietat pública, se’ns va prometre l’obertura de l’espai condicionat per a l’accés del veïnat. Al llarg de tot aquest temps hem fet mans i mànigues per mantenir el ritme burocràtic, hem respectat i confiat en els seus processos, i ens hem constituït en associació per facilitar qualsevol tràmit legal. Hem (re)clamat un calendari en ferm, oficial i per escrit, pel que fa a l’obertura del jardí i a les moltes fases del projecte, de les quals volem formar part… I així estem. (Des)esperant. Amb la paciència esgotant-se per moments, davant la incoherència d’un govern que, igual que canvia de criteri pel que fa als m² construïbles s’omple la boca amb iniciatives com aquesta, mentre ens té desinformats. I al carrer.

L’ajuntament té a les mans la possibilitat de fer el projecte pilot en construcció autogestionada en un espai pensat i dinamitzat amb la gent del barri. L’oportunitat de dissenyar un espai de vida a la ciutat, des del diàleg i l’autoorganització. Un referent de transformació, social i mediambiental. Per a totes. No volem un jardí ideat en una despatx o per tècnics de Parcs i jardins sobre el paper, a distància, desconnectat de les persones i de la natura. Volem estar involucrades en el procés de disseny, tenint en compte els múltiples usos, actuals i en el futur, quan es converteixi en un punt de trobada flexible que pugui acollir tota mena d’activitats, sostenibles i respectuoses, organitzades per les veïnes. I volem començar amb xerrades sobre el manteniment del verd urbà, les espècies autòctones, permacultura, sobirania alimentària, etc., donant eines per crear aquest espai des de la base, obert i orgànic, amb, per i dins de la comunitat.

El que espera, desespera, diuen. Certament. I així estem. Però quedar-nos de braços plegats no és una opció. No ho va ser llavors, tampoc ara.

Seguim. Ens ajudeu?

Gràcies.

PÚBLIC SÍ O SÍ, PERÒ NO EN DETRIMENT DEL JARDÍ

Dimecres 2 de juny de 2021

Aviat s’aprovarà l’MPGM amb el suport d’ERC i Comuns. Dissortadament el sostre màxim edificable s’ha vist incrementat respecte a l’anterior modificació del PGM que va tenir el suport de l’assemblea, passant de 1250m² del projecte inicial a 1650m². Aquest increment implica la possibilitat que sobre les Casetes, d’una alçada actual de 8,25 m. aprox., s’hi podria construir una edificació de 14,50 metres d’alçada; d’igual manera, el garatge, amb una alçada actual de 4 m. aprox. i una part del jardí, es podrien veure afectades per una edificació de 11,25 mts d’alçada.
Des de l’assemblea ens hem reunit diverses vegades amb l’ajuntament, per tal d’intentar cercar un equilibri entre l’edificabilitat i la preservació de l’espai verd, però malauradament el consistori, sense el suport de la Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes, ha decidit tirar endavant la possibilitat d’un màxim edificable, que de totes totes no compleix amb les demandes consensuades pel col·lectiu. Cal tenir en compte que l’alçada màxima edificable recollida a l’MPGM no té per què veure’s reflectida en l’edificació, doncs el concurs d’arquitectura, segons veus de l’ajuntament i el mateix col·lectiu, pot oferir possibilitats que modifiquin l’edificació. Així i tot, hauríem volgut que a l’MPGM s’hagués vist reflectit els m² pactats inicialment, d’aquí la nostra reivindicació i malestar actuals, ja que els equilibris polítics d’ara potser no seran els que engeguin el pla finalment i els compromisos de paraula, com ja ha succeït abans, en el futur se’ls endú el vent.

Aquesta tarda a l’assemblea, més detalls i plànols. Seguim! Ens ajudeu? Veniu, participeu, compartiu.

GRÀCIES #DefensemLAlzinadeGracia #salvemlalzina #CasetesCarrerEncarnació #ContraLEspeculació #ContraElCiment #Natura #km0 #JardiObertJardíViu #JA

JA!

Aviat farà dos anys que ens vam mobilitzar per aturar la destrucció del patrimoni arquitectònic, històric i natural d’aquestes finques. I fa més d’un any que es troben en estat d’abandó, després que es produís el desallotjament de les veïnes que en teníem cura. 

Volem avançar en el periple burocràtic en què es troba el projecte d’expropiació que permetrà convertir les finques en un jardí obert i un equipament públic. Per aconseguir-ho, cal que els partits actuïn en coherència amb les promeses fetes i reactivin el procés per a l’aprovació de la MPGM. 

L’alzina és un referent de la mobilització ciutadana que representa i uneix diversos temes d’interès per a les veïnes. Un dels principals, extensiu a tota la ciutat, és la lluita #ContraLEspeculació i la #gentrificació. 

Un altre dels temes que més (pre)ocupen les veïnes de totes les edats és la manca d’espais públics de trobada, oberts i autogestionats per la ciutadania, per compartir i gaudir plegades.

Les diferències i les injustícies socials, agreujades per la crisis sanitària de la covid-19, posen de relleu la urgència de diverses qüestions imperioses, com la de disposar d’espais verds de vida i salut, i més a Gràcia, on són un bé escàs. 

Un dels temes més reivindicats per les veïnes des de fa temps, i que els estudis i les estadístiques confirmen, és la necessitat de disposar d’equipaments públics educatius i culturals, així com d’habitatge dotacional a la zona, per combatre la #gentrificació i la #turistificació. 

De la mateixa manera que ens cal posar remei als problemes que causa la situació actual, també és important mantenir viva la nostra història i protegir el patrimoni arquitectònic que dona personalitat al barri, contra la #globalització i la uniformitat del ciment. 

L’exemplar bicentenari d’alzina, que s’ha convertit en l’emblema de la nostra lluita, mereix el reconeixement com a arbre monumental i una protecció que vagi més enllà de l’etiqueta d’arbre d’interès local. 

Ara, més que mai, cal prioritzar i salvaguardar la biodiversitat, vegetal i animal, que és per als éssers humans font de salut física i emocional, així com d’inspiració artística i existencial. 

En darrer lloc, però no menys important, ens (pre)ocupa que Gràcia sigui una de les zones amb un nivell de contaminació més alt de la ciutat, i que malgrat el descans mediambiental del confinament, a hores d’ara tinguem el doble del que recomana l’OMS. Per tot això, reivindiquem poder tenir cura d’aquest pulmó al cor de la Vila. 

Volem les casetes i l’alzina per al barri #JA!

ANY NOU, NOVA ETAPA

18/12/2020

El col·lectiu Salvem l’Alzina i les casetes continua, dia rere dia, treballant per tal que el projecte i la materialització d’aquest petit-gran espai de vida a la Vila de Gràcia pugui col·laborar a resoldre els problemes d’emergència de l’habitatge i climàtica que patim, en la mesura del possible, considerant el valor patrimonial natural i arquitectònic de la finca. En això treballem, perquè la proposta que l’Ajuntament presenta és sols un punt de partida.

Encetem una nova etapa del procés, en la qual toca decidir què volem i com ho volem. Tots plegats. Les assemblees estan obertes, com sempre, a totes les persones que vulguin contribuir-hi, amb i des del respecte. Per escoltar, compartir, aprendre, opinar, debatre, consensuar… Juntes. Si voleu. Seguim?

Davant de l’aparició d’un escrit a la pàgina web del “Decidim Barcelona” i la recent “Carta al director” publicada a ‘L’Independent’ de Gràcia per part d’alguns/es veïns/es, Salvem l’Alzina i les casetes volem manifestar que som un col·lectiu de base assembleària, des de l’ocupació de l’espai, ja fa més de dos anys.

Les discussions mantingudes, les actes de les assemblees, així com tota la informació sobre les campanyes, etcètera, es pot trobar a la pàgina web: https://www.salvemlalzina.org.

Ens sorprèn que les persones signants afirmin que “les casetes estan descatalogades”, ja que això no és cert, tal com ens va explicar fa poc l’Ajuntament en una reunió a la qual van assistir alguns membres de la plataforma i també dels signants dels escrits, i es va compartir amb tothom en la posterior assemblea.

LES CASETES NO HAN PERDUT LA FITXA DE CATALOGACIÓ EN CAP MOMENT DEL PROCÉS. El cert és que si s’han catalogat és gràcies, justament, a la força del moviment veïnal.

La força d’aquest moviment heterogeni s’ha fonamentat, entre altres motius, en el rigor dels nostres arguments, prèviament consensuats entre aquells que s’impliquen en la lluita. Per això insistim a reclamar la màxima rigorositat en la difusió de missatges i informacions relatives a tot el procés, i evitar declaracions públiques falsejades que interfereixen en l’assoliment de l’objectiu comú.

El document que vam signar aleshores, demanava la catalogació de l’alzina i les casetes, i ho hem aconseguit. L’alzina s’ha catalogat, no ho oblidem, i en el document de catalogació hi ha l’informe expert de les condicions per a la seva preservació, unes prescripcions d’obligat compliment. I les casetes, insistim, també. Dir el contrari és desinformar.

Convidem les persones signants dels escrits en qüestió, així com a tothom que ho vulgui, a llegir l’extens informe patrimonial de la Modificació de PGM (pàgines 145- 251). Nosaltres no només ho hem fet, sinó que abans en vàrem redactar un d’al·legacions. (Tots els podeu trobar a la pàgina web Salvemlalzina.org).

Gràcies.

Gràcies, Gràcia

Avui, que ja hem superat el primer any de lluita defensant el patrimoni natural i arquitectònic de Gràcia davant de l’especulació i la gentrificació, i reivindicant la manca d’habitatge, zones verdes i espais socials de gestió comunitària, volem dedicar un moment i algunes paraules a totes les persones que han fet possible que seguim dempeus sota l’alzina, la veïna més bella i vella del barri, malgrat tot. 

Hem arribat on som inspirats i acompanyats per altres moviments populars i veïnals amb qui compartim objectius, debatent, escoltant, aprenent i treballant. Junts. Perquè res d’això seria possible sense la dedicació, l’amor, els sabers, l’energia, el material i l’empenta d’un munt de gent, d’entitats i de col·lectius a qui volem donar les gràcies, per ser-hi, per fer pinya plegats, en especial a:

l’Assemblea Llibertària UB Raval-FEL, l’Associació de veïns del carrer Mozart, l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, l’Ateneu Llibertari, l’Ateneu Roig, l’Ateneu Rosa de Foc, Aula Ambiental Bosc Turull, la Barraqueta, Bcore, el Casal Francesc Macià, el Casal Popular 3 Lliris, Feministes de Gràcia, el Foli Verd, Gràcia cap on vas?, el Jardí del silenci, Ka la castanya, Ka la veïna, L’Automàtica, Mancebía Postigo, la Nau Espacial, la nova Usurpada, l’Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia, Print Workers, Printing Speed, el Sindicat d’Habitatge de Vallcarca, Som Natura, World Nature i moltes altres iniciatives col·lectives…

“Si no ho fan, ho fem”, va dir en David Fernàndez a la taula rodona de la festa del primer aniversari de Salvem l’alzina i les casetes d’Encarnació. I així és. Perquè som dels que creiem en la força de la gent, en una societat més justa i inclusiva, que la ciutat és per viure-hi i no per patir-la, en barris amb més verd i menys ciment… I no estem sols. Les arrels de l’alzina s’estenen, invisibles, igual que el teixit col·laboratiu i solidari del qual totes formem part d’una manera o una altra. Celebrem cada dia que els carrers, la ciutat i el barri són nostres, i les lluites i els moviments veïnals que ho fan possible. Fem-ho. 

L’ALZINA I LES CASETES D’ENCARNACIÓ, PER AL BARRI

Ara fa un any, el 8 de novembre de 2018, que veïns i veïnes de Gràcia ens vam aplegar per primer cop sota l’alzina. L’endemà, ens vàrem plantar dins de l’espai i vam evitar així la destrucció imminent del patrimoni natural i arquitectònic. En un any, hem aconseguit salvar l’alzina bicentenària de la tala i fer que sigui declarada arbre d’interès local, així com aturar l’enderrocament de les casetes – almenys de moment. La nostra lluita ha posat de manifest la manca de protecció del patrimoni al Districte, ha provocat que se’n revisi el catàleg i es redacti un Pla Urbanístic que l’ha de salvaguardar, i que mentrestant en suspenguin les llicències d’obres. També que l’Ajuntament engegui un procés que ha de dur a la transformació d’aquest conjunt en un equipament públic necessari. 

Amb aquest primer aniversari volem celebrar què significa alzinar-se. I és que, com diem a la nostra cronologia, “som un col·lectiu transversal i heterogeni format per veïns i veïnes de tota mena: okupes, ecologistes, feministes, anticapitalistes, mapares, advocats, botiguers, malabaristes, traductores, músics, paletes, arquitectes, educadors… Totes unides per una lluita comuna, defensant el nostre barri contra l’especulació i la gentrificació.” Ens hem alçat per pensar i actuar juntes, perquè “obrir i alliberar un espai col·lectivament és alterar el codi que separa l’espai públic del privat i desplaçar-ne els límits”, com diu Marina Garcés. I ho hem fet de forma coordinada amb altres entitats que també treballen pel barri. 

Durant els tres mesos que vam estar cuidant aquest espai, el jardí estava viu. Des del principi n’hem reclamat la màxima protecció i conservació, i hem exigit que s’apliquin les recomanacions de l’informe del Doctor Árbol, que va encarregar el consistori. Ara, però, està abandonat: l’amiant encara hi és, juntament amb les piles de branques i runa que esclafen la molsa i les falgueres; les portes i finestres de fusta, així com rajoles o motllures que volíem recuperar per a les casetes, s’han fet malbé… I en tot aquest temps no hem rebut cap resposta, excepte la recent i maldestra acció per part de la propietat, enviant operaris mal equipats a tirar murs interiors de la finca, sense avisar el veïnat ni el Districte i saltant-se un precinte judicial (en teoria) vigent, amb la suposada vènia de Parcs i jardins i la intenció de fer-hi neteja… Per tot això, en reivindiquem la gestió veïnal. Després del desallotjament, ens hem seguit trobant al carrer i hem continuat organitzant activitats, debatent i prenent decisions, dissenyant campanyes i accions, pressionant els partits, regant el jardí enfilats a una escala, decorant el mur… Fent sentir la nostra veu, així com vetllant pel conjunt patrimonial. I seguirem. Més atentes que mai. 

Sabem que guanyar aquest espai no resol tots els problemes que té el barri. Ens manquen espais de titularitat pública, equipaments i llocs on allotjar-los; necessitem més verd, més serveis i un parc d’habitatge social. Malgrat tot, volem que l’Alzina sigui més que un referent de mobilització veïnal: també un projecte transformador que obre possibilitats al barri i a la ciutat. Volem que esdevingui un espai de vida obert a tothom: públic, polivalent, ecològic, equitatiu, just, comunitari. I volem pensar-lo juntes, participant activament en el disseny i els usos de l’equipament que s’hi construeixi. De la mateixa manera que hem estat presents fins ara, arribant allà on els organismes i la burocràcia no arriben o ho fan tard. Per això, ens cal seguir treballant, ho sabem. Però no soles. Perquè sigui possible, s’ha de modificar el Pla General Metropolità i crear les condicions per tal que el conjunt de les casetes d’Encarnació (13-15-17) esdevingui d’ús i propietat públics. I això no podem fer-ho nosaltres. Ben aviat serà el torn dels polítics que en representen. A totes. I a ells els fem aquesta crida, electoralismes a banda: partits, que al Plenari tots lloàveu el paper del nostre col·lectiu i cap de vosaltres posava en dubte la necessitat de fer un equipament a l’espai: potser ja us toca fer la vostra part, no?

Intervenció al plenari del consell del districte (2/10/2019)

Volem que es modifiqui el Pla General Metropolità perquè el conjunt de l’alzina i les casetes d’Encarnació (13-15-17) esdevingui de titularitat pública i que es dugui a terme l’expropiació. Des del principi, hem demanat la protecció i conservació de l’alzina i del jardí (o del que en queda després de la tala) i la preservació de les casetes. Les dades del barri són aclaparadores quan ens fixem en la manca d’equipaments i verd públic. I hem presentat al·legacions que s’organitzen en 4 blocs o grans temes:

  • PROCÉS PARTICIPATIU. Demanem un procés de planejament participatiu i que les veïnes puguem decidir activament en el disseny dels espais i els seus usos, així com en la definició del projecte de l’escola bressol i de tot el conjunt, i el model de gestió.
  • PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ESPAIS. Pensem que en un barri gentrificat, els espais han de ser polivalents i comunitaris per a afavorir projectes compartits. Arquitectònicament, el projecte s’ha d’adequar al catàleg de patrimoni de Gràcia (ens preocupa l’alçada) i que el projecte d’edificació sigui sostenible i autosuficient energèticament.
  • HABITATGE SOCIAL. Optem per proposteshabitacionals de lloguer social que prioritzin la dimensió comunitària adreçades a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables. I entenem que aquesta és una urgència del districte no només d’aquesta modificació.
  • PATRIMONI NATURAL. Volem que quedi explícit el compromís que s’aplicaran les mesures preventives, correctores i de manteniment i protecció del sòl de l’alzina que es recomanen a l’informe del Doctor Árbol. Demanem un canvi de qualificació urbanística d’un tram del carrer Manrique de Lara que s’integraria a l’espai verd a protegir (incloent-hi la fauna). Estem treballant –i instem al  municipi a que ho faci– perquè es declari l’alzina arbre d’interès comarcal i monumental. Demanem l’autogestió del jardí (en coordinació amb Parcs i jardins).

Quan vam estar cuidant d’aquest espai, el jardí estava viu i ara està mort. L’estat actual del jardí és d’abandonament, l’amiant continua allà, les piles de branques i runa… Volem recuperar aquest espai el més aviat possible, perquè torni a ser un espai de vida obert a tothom. 

Les plataformes veïnals Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia cap a on vas i Associació Veïnal Vila de Gràcia

Salvem l’alzina: L’activisme social entorn el procés de patrimonialització de l’alzina de Gràcia

PATRIMONI ETNOLÒGIC I MUSEOLOGIA.
Treball final de Dani Merino Lozano i Pol Rifà Llimós

Introducció

El present treball té com a objectiu exposar quina ha estat la nostra experiència de camp analitzant el procés de patrimonialització de l’alzina bicentenària del barri de Gràcia de Barcelona per part dels veïns del barri, així com presentar la nostra reflexió teòrica al voltant d’aquest esdeveniment, centrant-nos sobretot en la apropiació suburbana del concepte de patrimoni i la forma d’emprar-ho amb una finalitat política i de transformació social. Concretament, començarem el treball amb una exposició de quina ha estat la trajectòria del moviment veïnal per tal d’impedir la tala de l’alzina i l’enderroc de les cases del carrer Encarnació i el conflicte polític que s’ha succeït entre els veïns organitzats a través de la plataforma Salvem l’Alzina i els propietaris de la finca privada on es troben actualment l’alzina i les casetes per tal de poder situar al lector en el context on es produeix el procés de patrimonialització i el nostre treball de camp i comprendre millor els apartats següents. En aquesta mateixa línia, també tindrem en compte l’Ajuntament de Barcelona i la Seu del Districte de Gràcia i el seu paper en la resolució del conflicte també com a part involucrada.

En segon lloc, passarem a exposar les dades que hem obtingut mitjançant el nostre treball de camp. En aquest apartat analitzarem quins han estat els discursos que utilitzava la gent al voltant de la lluita per defensar el patrimoni, els interessos que hi ha al darrere, el projecte que els veïns volen aconseguir per la finca on es troben l’alzina i les cases, entre d’altres qüestions. Farem servir dades en brut del nostre treball de camp, com per exemple converses informals, intervencions de la gent a les assemblees, anècdotes, etcètera, que passarem posteriorment a comentar i interpretar a partir del contrast de les mateixes i del nostre bagatge com a estudiants d’antropologia. En tercer lloc, dedicarem un apartat a reflexionar teòricament sobre les nostres dades de camp i la utilització del patrimoni que fan servir els veïns de Gràcia com a eina de transformació política des de baix a partir de la bibliografia obligatòria del programa general i també d’altres textos específics que hem escollit, en contrast amb d’altres tipus d’utilització del patrimoni més hegemònics com la senyalització turística per part de les elits nacionals o locals. En darrer lloc, passarem a un apartat de conclusions on sintetitzarem les idees principals que hem anat desenvolupant al llarg del treball i finalitzarem amb un apartat de bibliografia amb totes les referències que hem emprat a la reflexió teòrica.


Descarregar PDF

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ESCOLA BRESSOL I LA INCLUSIÓ EN EL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICOARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA (DISTRICTE DE GRÀCIA) DE LES FINQUES SITUADES AL CARRER DE L’ENCARNACIÓ 13-15 I 17


ESCRIT D’AL·LEGACIONS

Codi Pla:  B1633

Expedient:  19PL16698

En representació de les plataformes veïnals Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia cap a on vas i Associació Veïnal Vila de Gràcia

Les entitats sotasignades:

Refermem la necessitat d’una escola bressol i la manca d’espai verd públic a la Vila de Gràcia, tal com expressa i justifica el document aprovat inicialment per l’Ajuntament de Barcelona el passat 15 d’abril, així com la idoneïtat de l’emplaçament objecte d’aquesta modificació per acollir l’equipament i guanyar per al gaudi de la ciutadania un dels espais verds de més qualitat de la Vila, tant per les seves dimensions com perquè en el seu interior hi ha l’alzina bicentenària catalogada com a arbre d’interès local en el plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 29 de març de 2019.

Tanmateix, volem expressar les qüestions següents:

ANTECEDENTS

En la nostra exposició volem remarcar la vàlua de la informació aportada en la memòria de la MPGM, tant pel que fa als antecedents i a la justificació dels dèficits d’equipaments i espai verd del barri, com pel que fa a l’estudi històric de les casetes del carrer Encarnació i la valoració del seu interès tipològic i urbà. Volem destacar també que fruit de l’aplicació d’aquesta modificació no s’haurà de reallotjar a ningú, i volem insistir en la falta d’equipaments i habitatge social, en el valor mediambiental de la finca i en l’escassetat de verd públic a la Vila de Gràcia.

La necessitat d’una escola bressol i d’un jardí en aquest emplaçament troba la seva justificació en les dades següents. D’una banda, el nombre de places d’escola bressol públiques a Gràcia cobreix només un 50% de la demanda i suposa un 9% del total de la ciutat. Durant la preinscripció del curs 2018/2019 es van fer 784 sol·licituds i només es van assignar 374 places, que eren les disponibles. D’altra banda, Gràcia té una de les taxes més baixes de verd urbà de Barcelona: 3,5 m2/hab., molt per sota de la mitjana de la ciutat (7,1 m2/hab.) i ben lluny dels 10 m2/hab. desitjables segons l’OMS.

Tanmateix, en la memòria presentada hi ha una invisibilització de la lluita veïnal i del procés participatiu que han fet possible arribar fins aquí, malgrat que es fa servir documentació que s’ha generat des de l’assemblea de Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, i considerem que hi ha omissions que cal esmenar. La història d’aquesta mobilització veïnal es troba documentada al web de la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació: https://www.salvemlalzina.org/. En aquest context, volem fer assenyalar que en la MPGM s’hauria de deixar constància de:

  1. La destrucció deliberada del jardí i les casetes que la propietat va iniciar a principis de novembre, i que va consistir en la tala d’arbres, alguns centenaris, i els danys a elements arquitectònics remarcables, com portes, finestres, baranes, xemeneies, terres hidràulics, sostres, entre altres elements patrimonials.
  2. El procés participatiu veïnal que es va desenvolupar a l’espai durant els tres mesos, que va ser obert, i la seva importància en la defensa, recuperació i rehabilitació del conjunt; de fet, molta de la documentació i les fotografies aportades provenen d’aquest moviment i el seu web.
  3. El procés de destrucció i deterioració que ha continuat després del desallotjament del 14 de febrer, i durant el qual s’han malmès elements destacats en les fotografies del propi informe. Cal remarcar que l’amiant continua al jardí, que hi ha restes de massa forestal producte de la tala que no han estat retirades, que el tronc tan alt del pi amenaça els edificis adjacents, i que l’acumulació de runa i brutícia ha augmentat. Aquest panorama comporta un greu risc d’incendi atès el volum acumulat i la sequedat dels residus orgànics en aquesta època de l’any.
  4. Si es planteja l’adquisició amb diners públics d’un bé pel seu valor històric i patrimonial, a més de natural, hem de saber com va ser adquirida la finca pels propietaris actuals, que hi figuren com a residents l’any 1940, i aclarir el canvi de titularitat poc després que fos un ateneu republicà. A més, en els annexos de la MPGM consta la intenció de la propietat de construir-hi per damunt dels límits edificables, que es remunta a la dècada dels setanta.
  5. Per últim, la memòria descriu un procés administratiu institucional que inclou l’avantprojecte d’escola bressol que apareix al final, però caldria estudiar alternatives en pro de la preservació i conservació de l’alzina i les cases, els límits i les alternatives a l’edificabilitat, i l’ampliació del jardí.

Per tots aquests motius, sol·licitem:

  • PROCÉS PARTICIPATIU
    1. Que s’especifiqui com serà el procés de participació ciutadana, atès que la llei d’urbanisme obliga a un planejament participatiu. El dret a la participació ciutadana està recollit en el Títol segon del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i s’aplica al planejament i la gestió urbanístics, entre d’altres. Volem participar en la definició de les bases del concurs i en el seu redactat, i que el concurs es fonamenti en la presentació d’un projecte i no es resolgui per mèrits, per incloure col·lectius d’arquitectes que sovint en queden exclosos (joves, especialment). Volem formar part del jurat del concurs arquitectònic de tot l’espai. Com a exemple d’un planejament participatiu que ha generat usos compartits de pati d’escola i espai/plaça, volem fer constar l’espai entre l’escola Àngel Baixeras i la muralla (barri Gòtic) que es va aconseguir com a fruit d’un procés de participació veïnal i de la comunitat educativa del centre docent. La urbanització i els usos finals van donar lloc a una nova plaça de nom Carme Simó i a un espai de 900 metres quadrats que serveix, de dilluns a divendres i de nou del matí a tres de la tarda, com a pati d’escola, i la resta de temps per a ús públic.
    2. Que la participació veïnal es vegi reflectida en dos àmbits fonamentals: el disseny i els usos dels espais, i el projecte de continguts i gestió de tot l’equipament. La modificació hauria de contenir un compromís perquè la definició i la gestió de l’espai públic fessin del jardí i les casetes de l’alzina una experiència de gestió veïnal, com ho ha estat entre els mesos de novembre del 2018 i febrer del 2019. La ciutat compta amb un conjunt d’espais salvats per la gent que han esdevingut projectes de referència que incorporen el disseny i la gestió participada pel veïnat, com és el cas de l’Ateneu 9 Barris, Can Batlló (La Bordeta-Sants), Espai Germanetes (Eixample Esquerra), Can Roger (Sagrada Família), Bosc de Turull (Vallcarca i el Coll) i Bloc 17 (Horta-Guinardó), entre d’altres. Entenem que la ciutadania, en el marc d’un procés participatiu, ha de definir el projecte i el model de gestió de tot l’equipament, i que això afecta també l’elaboració del pla funcional i del projecte educatiu de l’escola bressol. El procés participatiu en l’àmbit de l’espai (equipament i jardí) queda recollit en els blocs d’al·legacions que hi ha a continuació.
  • PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ESPAIS
  1. Que es dissenyin els espais tenint en compte usos polivalents i comunitaris, per promoure la complementarietat entre el funcionament de l’equipament i les necessitats del veïnat. Volem uns usos veïnals i una gestió compartida de l’equipament públic –l’escola bressol– habilitant un espai com a menjador comunitari per a la gent gran, així com una sala a la planta baixa per a activitats (de l’escola i de les veïnes), i també dels propis espais del jardí. La definició d’usos i horaris dels espais s’acordarà al llarg del procés participatiu.
  2. Que s’especifiquin en el projecte arquitectònic l’alçada màxima de les casetes (gàlib) i l’adequació al catàleg de patrimoni arquitectònic de Gràcia. La modificació hauria de precisar l’alçada màxima total de l’edificació, per tal que la remunta de les cases catalogades no entrés en conflicte amb els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic. El llindar d’edificabilitat que es fixi ha de garantir la insolació de l’alzina i de les àrees enjardinades.
  3. Que s’especifiqui en la redacció del projecte d’obres per a la licitació de la seva execució que l’edifici ha de ser sostenible i autosuficient energèticament, i que ha d’incloure el disseny i construcció d’una coberta verda productiva (energia, oxigen, aliments, recollida d’aigua de la pluja, etcètera), tal com promou l’Ajuntament en el Pla del verd i de la biodiversitat de la ciutat.
  4. Que s’esmeni l’omissió que hi ha en l’informe del pou d’aigües freàtiques ubicat a l’interior de la finca núm. 15, que es realitzin els estudis i assaigs d’aforament necessaris per part de Barcelona Cicle de l’Aigua (entitat municipal) i que s’avaluï la capacitat de càrrega i aprofitament del pou d’aigua existent, així com la viabilitat hídrica de l’aqüífer i els seus usos possibles (aigua per a reg, per a usos sanitaris, per a neteja, etc.).
  • PATRIMONI NATURAL
    1. Que quedi explícit el compromís que s’aplicaran les mesures preventives, correctores i de manteniment i protecció del sòl de l’alzina bicentenària catalogada (plaça, entarimat, reg, ‘mulching’…) que es recomanen a l’informe encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Doctor Árbol.
    2. Que es rectifiqui l’àrea de protecció del sòl al voltant de l’alzina seguint les recomanacions de l’estudi fet per l’empresa Doctor Árbol, que aconsella una superfície final de conservació d’entre 350m2 i 400m2, que és l’àrea de sòl que l’arbre necessita per tenir un creixement normal, autosuficient.
    3. Que es modifiqui la qualificació urbanística del tram del carrer Manrique de Lara (des del carrer Encarnació fins al llindar de la parcel·la del pla present) per ser qualificat com a clau 6b (Parcs i jardins de nova creació de caràcter local). Proposem que es retiri l’asfalt i que el nou espai verd permeti ampliar el jardí i la zona de conservació i protecció de l’alzina. D’acord amb aquesta al·legació, fem una proposta de peatonalització i permeabilització del carrer Manrique de Lara, i per tal de mantenir l’accés al pàrquing de la finca núm. 10 proposem que l’únic accés a aquest aparcament sigui pel carrer Congost.

A més de les raons mediambientals, aquesta mesura també incorpora una visió de l’espai urbà des d’una perspectiva de gènere. El fet que actualment sigui un carrer gairebé sense circulació i de plataforma única facilita aquest canvi de qualificació.

  1. Que l’Ajuntament es comprometi a garantir una autogestió veïnal del jardí en coordinació amb Parc i Jardins. La proposta dels col·lectius sotasignats es basa en què l’autogestió de l’espai del jardí afavoreix la realització d’activitats culturals, ambientals, lúdiques i polítiques, i en un projecte que garanteixi que aquest ha de ser un espai viu i vinculant.
  2. Que es faci un especial seguiment del falciot negre (Apus apus) i que es prenguin les mesures necessàries per protegir-lo. Tant en el núm. 15 com en el núm. 17 del carrer Encarnació, s’ha detectat la seva nidificació en els forats de ventilació dels terrats de les façanes. Aquesta espècie està protegida per la llei i està prohibit causar-li danys i destruir-ne els nius. El Codi penal tipifica com a delicte la destrucció dels nius d’espècies protegides (Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida-Categoria D).
  3. Que l’Ajuntament es comprometi a impulsar i demanar la catalogació de l’alzina com a arbre monumental al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 38 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. Els arguments es troben en l’informe de l’empresa Doctor Árbol aportat i en la singularitat sociohistòrica de l’alzina, la seva funcionalitat en l’ecosistema mediambiental, per tractar-se d’un hàbitat que afavoreix la diversitat, i les característiques monumentals de l’arbre.
  • HABITATGE SOCIAL
  1. Que es dissenyin propostes habitacionals de lloguer social que prioritzin la dimensió comunitària adreçades a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables.

Per tot això, sol·licitem que tingueu per presentat aquest escrit, per efectuades les al·legacions en el tràmit d’informació pública de la Modificació puntual del Pla general metropolità per a la implantació d’una escola bressol i la inclusió en el Pla especial del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona (Districte de Gràcia) de les finques situades al carrer de l’Encarnació 13-15 i 17 i, en els seus mèrits, acordeu estimar-les i introduir les esmenes en el document d’aprovació definitiva.


CONVOCATÒRIA D’ART URBÀ A L’ALZINA

Pintem el mur de l’alzina i les casetes d’Encarnació

Diumenge 14 d’abril, 11 h,
carrer Manrique de Lara amb Encarnació.

 « …el grafit i l’art urbà també poden esdevenir estratègies de resistència i transformació quan creen una narrativa alternativa de la ciutat, fomenten l’accés a l’espai públic i promouen la creació d’espais comuns de socialització i acció col·lectiva» 

P. Grané (2018), Joves, art urbà i educació comunitària (p. 84-85).

«Ni els cossos ni els barris són territoris de conquesta» de Juliana Del Lama

 Convidem els i les artistes de grafit a pintar el mur perimetral de l’alzina i les casetes del carrer Encarnació com una forma de seguir manifestant-nos per salvar aquest espai del barri de Gràcia. El mes de novembre de l’any passat, veïns i veïnes graciencs ens vam mobilitzar i vam constituir la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació. Vam aconseguir paralitzar l’enderrocament dels edificis i evitar la tala d’aquesta alzina bicentenària, que finalment ha estat catalogada com a arbre d’interès local. Fa un parell de mesos, el col·lectiu va obtenir el compromís de l’Ajuntament de Barcelona d’iniciar el procés d’expropiació per construir en aquest espai una escola bressol pública. Actualment, continuem mobilitzant-nos davant del preocupant estat del jardí i per la preservació de les casetes com a patrimoni arquitectònic de Gràcia.   

Temes dels grafits:

  • La lluita contra l’especulació al barri i a la ciutat.
  • La consciència ecològica i la conservació del patrimoni natural.
  • I el nostre lema: «Les cases i l’alzina per als veïns i les veïnes».

Els/les artistes disposaran de la pintura i infraestructura necessària. Hi haurà dinar popular!

Termini d’inscripció: 10 d’abril.
Envieu un correu a activitats@salvemlalzina.org


Col·abora difusor.org