INFORME — LES TORRES DEL CARRER ENCARNACIÓN: PATRIMONI URBÀ, ARQUITECTÒNIC I SOCIAL DE LA VILA DE GRÀCIA

Fa gairebé 5 mesos, aquest col·lectiu de veïns i veïnes format espontàniament va aturar el projecte urbanístic de caràcter especulatiu que amenaçava una finca històrica de la Vila de Gràcia, coneguda popularment com les Casetes del carrer Encarnació. Des d’aquell 8 de novembre, organitzats per comissions, hem treballat plegats per salvar i mantenir el seu patrimoni arquitectònic, natural i social. Hem fet diverses actuacions, des d’organitzar activitats lúdiques i populars o manifestacions, fins a reunir-nos amb el consistori o la propietat, tot amb l’objectiu de garantir la catalogació de l’alzina bicentenària del jardí i la transformació dels edificis en un equipament públic. L’informe que podeu llegir a continuació és fruit de la intensa tasca de documentació duta a terme per professionals de la plataforma que, sobretot, són persones amb estima i respecte envers el territori i la gent que hi convivim. Hi trobareu aplegats materials diversos, cartogràfics i de premsa, que us permetran fer un viatge en el temps i l’espai, i confirmar el valor inestimable de “Les torres del carrer Encarnació”.
Gràcies per llegir-lo.

Lamentacions i mitges veritats de la família Campalans

Ja fa cinc mesos que molts veïns del barri de Gràcia es van posar en peu de guerra per defensar unes cases pre-modernistes i una alzina bi-centenària. Les seves reivindicacions semblarien del tot legítimes i justes, situant-se en la línia de l’ajuntament per tenir una ciutat amb espais verds, ecològica, moderna i que no trenqui amb el seu passat. 

El problema arriba quan els propietaris d’aquestes finques i jardí reivindiquen, el seu torn, el dret a construir 28 pisos i 42 places d’aparcament. 

La pròpia família assegura que no són cap fons d’inversió, que són veïns de tota la vida, que sempre han mantingut una relació més que cordial amb el veïnat i que el barri se l’estimen com ningú. Apunten un fet interessant i extraordinari: si el projecte no es realitza , estaríem davant d’un cas de gentrificació inversa?

Tanmateix, el que aquests veïns no expliquen és que la destrossa del jardí i l’enderroc de la part interior de les cases  es va dur a terme molt ràpid, sense avisar el barri. El que tampoc diuen és que va ser un dels operaris el que va avisar les persones que presenciaven aquest espectacle dantesc. En ser preguntats per si marxaven del barri, la seva resposta va ser que estaven simplement de reformes. El que tampoc diuen aquests veïns és que l’esquerda del número 19, va agafar per sorpresa la pròpia família que hi viu, la qual ha interposat una demanda judicial.

Dit d’una altra manera, algú es pot creure aquesta família? 

Paula Murcia
Veïna, membre de Salvem l’alzina

MANIFEST — 5 PUNTS PER A 5 BARRIS


Des de Salvem l’azina donem suport i treballem en

La lluita per l’habitatge i contra l’especulació immobiliària és una de les grans batalles del nostre moment, de la nostra ciutat i dels nostres barris. Tot i que s’assumeix que tothom ha de poder accedir a un habitatge digne; estem normalitzant l’expulsió de veïnes, els desnonaments, els preus de lloguer prohibitius, o bé el fet d’haver de marxar del barri per no poder aspirar a pagar el que ens demanen.

Així mateix, la falta d’equipaments públics al districte de Gràcia agreuja encara més aquesta situació i impedeix trobar llits en residències, places en escoles i de retrucprovocant que haguem de decidir entre opcions privades que són prohibitives, marxar del districte o fer trajectes molt llargs.

Aquesta situació insostenible s’ha anat construint sobre la idea que el dret a la propietat passa per sobre de tot, que els nostres drets queden en un segon pla i vénen determinats per si podem pagar o no. Ens prenen la casa perquè es venen els nostres drets a interessos especulatius, a una mala gestió del turisme, a una no-regulació d’un dret bàsic i a una falta d’inversions de les diferents administracions.

Tota aquesta situació agreuja encara més la realitat de les persones en situació de vulnerabilitat. Persones migrades o racialitzades, persones sense recursos o dones grans veuen com l’accés a l’habitatge o simplement mantenir-lo esdevé una odissea. Volem uns barris que no expulsin ni dificultin la vida a cap veïna i si als especuladors. Els preus abusius i la manca d’equipaments en uns barris pensats per a turistes i rics, els converteix en inhabitables.

El veïnat organitzat i mobilitzat creiem que la situació ha esdevingut insostenible. Volem posar la vida de les persones al centre, actuar com una comunitat forta i unida, i hem acordat 5 punts de mínims per a posar fre a l’especulació a Gràcia. Volem que aquest programa sigui compartit i defensat per totes aquelles que pensin que ja n’hi ha prou, que no pot ser que uns pocs es facin rics a costa del nostre barri. Per tot això serem el veïnat organitzat qui defensarem els nostres propis interessos! Juntes ho podem tot!

Gràcia contra l’especulació, pel dret a una vida digna! NO MARXEM!

  1. Prou desnonaments i desallotjaments. Cap veïna fora de Gràcia.
  2. Limitació del preu del lloguer i renovació automàtica dels contractes. Els preus hauran d’estar fixats mitjançant un índex de tipus municipal o que tingui en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. Els contractes de lloguer s’hauran de renovar automàticament, i no es podran rescindir de manera arbitrària.
  3. Volem habitatge públic. Expropiació de solars i ús del tanteig i retracte. Expropiació de pisos buits. Prou enderrocs: extensió de la moratòria de les llicències d’enderroc de manera indefinida i a tot el districte de Gràcia.
  4. Serveis públics de titularitat, gestió i provisió pública i recuperació d’espais per construir equipaments públics indispensables. (centres de dia, escoles bressol, etc.). Municipalització de serveis externalitzats a empreses.
  5. Prou massificació turística. El turisme de masses fomenta llocs de feina precaris i contribueix a la pujada de preu de l’habitatge, fet que ens aboca a l’expulsió lenta i invisible i destrueix les xarxes i els vincles veïnals. Apostem per una vida comunitària on hi càpiga tothom.

Ens comprometem a lluitar plegades per convertir aquestes exigències en realitat. Aturarem tots els desnonaments, ocuparem edificis i solars buits per convertir-los en habitatges i equipaments, per tornar-los al veïnat, combatent l’especulació i la massificació turística.

Col·lectius i grups que impulsen la campanya:

Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Assemblea de Vallcarca
Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia
Assemblea de Feministes de Gràcia
Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació
Banc Expropiat
La Nova Usurpada
Veïnes de la Janhela
Sindicat de Barri de Gràcia
Gràcia cap a on vas?
Assemblea de Pensionistes de Gràcia
La Precària
Endavant Gràcia
MPG
Aldarull Llibreria
La Barraqueta
Arran Gràcia
Casal Popular Tres Lliris

Família Campalans o Encarnación Invest SL?

La polèmica de les comentades casetes del carrer Encarnació i de l’alzina bicentenària implica diversos aspectes: la propietat privada, el bé comú, l’especulació immobiliària, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic, la gentrificació… Temes que conviden al debat i sobre els quals sovint discrepem els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina, que som un grup de gent heterogènia, plural, transversal que diuen ara.

De seguida que vam aconseguir aturar l’enderrocament de les casetes i la tala de l’alzina (amb el cedre, la palmera i el pi vam fer tard) i ens vam començar a organitzar, vam voler esbrinar qui hi havia al darrere d’aquestes actuacions. No hi havia una gran empresa constructora, ni un fons voltor, sinó la família del barri que durant quatre generacions hi ha viscut i ha tingut cura de l’esplèndid jardí. Se’ns va encongir una mica el cor, la veritat… Investigant vam saber que no era una família, diguem-ne, vulgar, sinó que eren els amos de diverses empreses, tant industrials com d’inversió immobiliària. De fet, havien constituït una empresa ad hoc, Encarnación Invest SL, per dur a terme aquest projecte. Ens les havíem, doncs, amb gent important, poderosa.

Gent poderosa que, després d’un temps de silenci, va sortir a la palestra per presentar-se com a víctimes de tot plegat. Gent que declarava: “no som especuladors; som de Gràcia”, com si el fet de ser del barri et purifiqués màgicament, com si no sabéssim que a Gràcia, com a tot arreu, hi viuen advocades i malabaristes, músics i paletes, lladres i serenos. O que, després d’haver demanat un permís per talar els arbres i enderrocar les casetes, com se’n fa gala a l’article que avui responem, tenia el cinisme, la barra, d’afirmar: “ningú s’estima més aquestes cases i l’alzina que nosaltres”.

En l’article que suara esmentàvem se segueix aquesta línia victimista construïda sovint amb mitges veritats. Perquè si, com sembla, es tracta d’explicar-se bé, podrien fer públic a canvi de quina quantitat amb sis zeros a la dreta estaven disposats a modificar el seu projecte inicial i salvar l’alzina i les façanes. O podrien dir que si l’Ajuntament tira enrere les llicències no és per un tema d’inseguretat, sinó d’acord amb la llei d’espais naturals de la Generalitat, que permet revocar la llicència d’un projecte per protegir un element de flora.

No volem acabar sense celebrar l’enginyós títol de l’article a què responem i recollir el guant: estaríem encantats de poder debatre públicament amb aquesta família –o amb aquesta empresa immobiliària, que no ho tenim clar– cap a on ha d’anar la nostra ciutat, el nostre barri, si lucrar-se amb una necessitat bàsica com és l’habitatge és l’única via possible. I se’ns acut un lloc magnífic per fer-ho: sota l’alzina.

Xavi Carulla
Veí, membre de Salvem l’alzina

Respuesta a la familia Campalans: cuando la avaricia rompe el saco

Desde el colectivo de más de 300 vecinos que constituye la plataforma Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació queremos responder a la insidiosa campaña lanzada desde los medios de difusión por la propiedad de la finca. La familia Campalans Alsina recurre a un relato victimista para tildar de mentiroso al Ayuntamiento de Barcelona y de hordas salvajes a los vecinos que entraron en su valioso jardín el pasado 7 de noviembre para salvar a la encina bicentenaria y las casitas representativas de la arquitectura histórica del barrio de Gràcia, al ver cómo se empezaban a derribar.

A partir de ahí se inició una campaña de información y de lucha para dar a estos espacios un uso público, lo que motivó que el Ayuntamiento paralizara la concesión de licencias de obra durante un año en Gràcia y que promoviera la expropiación de la finca para transformarla en un jardín público, viviendas dotacionales y un jardín de infancia. No parece pues que la horda de vecinos pretenda arrasar la finca, sino más bien salvarla. 

Ahora bien, salvarla… ¿de qué? Porque, según la familia Campalans, ellos han cumplido con todos los requisitos de la ley, son gente de orden, vecinos de «toda la vida» de Gràcia y amantes de su barrio. Y es cierto que poseen ⎯-por lo que tanto la encina como las viviendas corren todavía peligro de ser destruidos⎯- un permiso. Un permiso legal porque a los sucesivos gobiernos del Ayuntamiento, durante muchos años, casualmente se les olvidó catalogar el árbol y las casitas. ¡Qué cosas! Con tan irregular permiso podían desarrollar en la finca un proyecto más que familiar, gentrificador: construir en el solar una treintena de apartamentos de lujo, sin dejar un rincón verde ⎯de ahí que la encina llamara a gritos a los vecinos al verse amenazada de muerte⎯ y añadir un garaje subterráneo. Con todas las de la ley.

Pero ya se ha demostrado a lo largo de la historia que la ley no siempre es justa. Y que, si los ciudadanos no se rebelan, las leyes hechas a medida de los intereses de un capital ávido de explotar al máximo los beneficios económicos -la única bandera que de veras enarbolan⎯- impiden que haya justicia real.

La familia Campalans no habla de la empresa inmobiliaria que ha constituido: qué curioso, ¿para qué?, si según cuentan ahora solo querían ampliar la vivienda que con una familia tan numerosa se les había quedado pequeña… Tampoco cuentan que no todos los papeles estaban en regla, ni el tipo de personal de vigilancia que contrataron después de haber echado a los vecinos del jardín. Hablan de la expropiación como si les fueran a echar de su propiedad sin indemnizarles generosamente por ello… Tal vez porque haciendo números piensan que construyendo su proyecto invasivo podrían extraer muchos más beneficios para repartirse. Acaso para ellos el único derecho que hay que preservar es el de la propiedad privada. Y los vecinos, en cambio, piensan que este derecho se ha de conjugar con el derecho a los espacios verdes, la protección del patrimonio histórico o el derecho a una vivienda digna para todos. Cuando estos derechos chocan, lo lógico es que los poderes públicos velen por todos ellos. O deberían.

Hace tiempo ya que Gràcia sufre la presión inmobiliaria que el modelo actual de ciudad ha impuesto. Los brutales desahucios diarios así lo evidencian. Muchas de las antiguas casitas se han convertido en elegantes villas de lujo tras fachadas que encierran el mismo drama: cada vez son más los vecinos que no pueden pagar los alquileres y tienen que irse para dejar paso a los fondos buitre y los especuladores que se aprovechan de la tan cacareada libertad de mercado para enriquecerse sin miramientos. Tal vez si la familia Campalans no hubiera sido tan codiciosa nadie habría saltado la verja de su jardín. Pero ya se sabe que la avaricia rompe el saco.  

Porque los vecinos no se hubieran lanzado a ocupar el jardín para protegerlo de sus dueños si estos hubieran mantenido un mínimo las apariencias: ese es el salto de la burguesía industrial a la burguesía especulativa: ya no quedan escrúpulos ni para guardar las apariencias. A lo mejor el crimen ya se habría perpetrado por completo cuando los vecinos lo descubrieran. Y es que más de un vecino se ha preguntado cómo es posible haber habitado ese lugar mágico bajo el abrigo de una encina que es ya la vecina más vieja del barrio y no amarla. Cómo es posible haber habitado durante más de un siglo unas casas con tanto encanto y no sentir el más mínimo afecto por ellas.

Los Campalans, en sus libelos lacrimógenos, se llevan las manos a la cabeza y se escandalizan porque Barcelona ya no es lo que era. Ellos tal vez no se hayan enterado, pero pese a todas las injusticias que todavía campan a sus anchas en este mundo, el país ha cambiado y, este barrio, orgulloso de su herencia luchadora y reivindicativa, ha mostrado una vez más que sus habitantes vigilan para que un futuro más digno sea posible. Porque la democracia no es un voto delegado. Es una conquista que se gana día a día, palmo a palmo, paso a paso. Y si no, que se lo pregunten a la encina.

Ruth Zauner
Vecina y miembro de Salvem l’alzina, en respuesta al artículo publicado en L’independent de Gràcia el 2.3.2019

HAN DESALLOTJAT L’ALZINA, PERÒ NOSALTRES SEGUIM!


DIJOUS 14 DE FEBRER DE 2019

Aquest matí Mossos d’Esquadra han desallotjat la finca d’Encarnació on hi ha l’alzina bicentenària. El desallotjament s’ha produït amb un ampli desplegament d’antiavalots, que han expulsat per la força els veïns i veïnes que es concentraven a la porta. Aquest fet es produeix tres mesos després de l’okupació de l’espai per part del veïnat, fet que va aturar les obres d’enderroc que s’estaven efectuant i va aconseguir salvar, fins ara, l’alzina i les casetes de la seva destrucció.

Els propietaris de l’espai, els Campalans Alsina, a través de la immobiliària Encarnación Invest SL, pretenien efectuar una operació especulativa a la finca, que implicava la construcció de 30 habitatges i desenes d’aparcaments, la tala de l’alzina i l’enderroc de les casetes.

Des del 8 de novembre del 2018, els veïns i veïnes hem estat treballant per la salvació definitiva de l’espai, i per la seva conversió en una escola bressol, habitatge públic i un jardí obert a tothom, necessitats urgents i indispensables a Gràcia. La setmana passada, l’Ajuntament donava llum verda a les demandes de les veïnes, i anunciava l’inici dels tràmits per expropiar la propietat, fet que suposa una victòria popular important.


El desallotjament s’efectua avui amb l’argument que les cases estan deteriorades i en estat ruïnós, encara que això no ha estat justificat per cap informe tècnic. Tanmateix, aquest motiu no justificaria un desallotjament del conjunt de l’espai, ja que des de la plataforma Salvem l’Alzina hem comunicat diverses vegades a l’Ajuntament, la propietat i els Mossos d’Esquadra que estem disposades a permetre l’accés dels operaris a la finca, per tal que puguin efectuar les tasques d’apuntalament que considerin necessàries. Ningú està treballant per la conservació de les casetes amb tanta insistència com nosaltres.

Per aquests motius, el desallotjament de l’espai no podem sinó llegir-lo com la rebequeria barroera dels Campalans Alsina i el seu entramat empresarial especulatiu que, emparats per unes lleis i un sistema que sempre protegeix els qui tenen diners i poder, volen donar un escarment al veïnat que lluita pels interessos i la salut de tota la comunitat.

Però nosaltres, el poble de Gràcia, no hi entenem d’escarments. Nosaltres no estem aquí per rendir-nos davant el primer entrebanc. A nosaltres no ens atura ni un sistema capitalista injust, ni un aparell judicial corrupte, ni uns especuladors amb ganes de revenja. Per això, anunciem:

  • Que no ens aturarem fins a recuperar l’accés popular al jardí, perquè volem garantir la conservació de l’alzina bicentenària i la gestió veïnal del seu entorn.
  • Que no permetrem, en cap cas, l’enderroc de les casetes, i supervisarem les tasques d’apuntalament perquè es cenyeixin a allò a què s’han compromès.
  • Que seguirem treballant per assegurar l’acompliment de l’acord i garantir l’expropiació de l’espai per convertir-lo en una escola bressol, habitatge públic i un jardí obert a tothom.

Esperem la vostra assistència i difusió!
Aturem l’especulació!

Les casetes i l’alzina, pels veïns i les veïnes!
Les casetes i l’alzina es queden al barri! Gràcies.
Seguim lluitant!

Manifest

Veïns i veïnes de la Vila de Gràcia,
mobilitzem-nos per salvar les cases i l’alzina del carrer Encarnació!

Diguem PROU a l’especulació immobiliària,
que ens expulsa de casa i del barri!
Aturem la destrucció del patrimoni pel lucre especulatiu!

Aquest dimecres 7 de novembre la immobiliària Encarnación Invest S.L va començar l’enderrocament de les dues casetes històriques del carrer Encarnació (n° 13-15-17) i dels arbres que hi ha al jardí, entre ells una alzina bicentenària, amb l’objectiu de construir-hi apartaments de luxe.

Això és un nou exemple de l’especulació que patim, cada cop més, a la Vila de Gràcia. I és per això que les veïnes hem ocupat la finca i ens hem organitzat per aturar les obres i fer d’aquest espai un lloc viu on satisfer les necessitats del veïnat.

Com sabem, Gràcia és un dels districtes de Barcelona amb la problemàtica més gran pel que fa a l’habitatge (lloguers impossibles, mobbing immobiliari, salaris miserables, desallotjaments i desnonaments), que resulta en l’expulsió de les veïnes i l’elitització del barri. L’enderrocament d’aquestes cases juntament amb la destrucció del jardí, i la posterior construcció d’apartaments de luxe, suposaria un triomf més del capitalisme i l’especulació que ens ofega, i no estem disposades a acceptar-ho.

A més del lucre especulatiu, aquesta demolició també posa en perill la flora i fauna de la Vila. L’alzina amenaçada té més de 200 anys d’història documentats i compleix les característiques per ser catalogada com a arbre monumental. Actualment hi fan niu diverses espècies d’ocells, algunes de protegides, entre les quals hi ha un mussol, estornells i tórtores. Fonts diverses ens indiquen que malgrat els propietaris tenen els permisos en regla per a l’obra i un informe favorable a la tala, s’han comès múltiples irregularitats, entre elles els danys provocats al patrimoni natural.

A la Vila de Gràcia hi falten molts equipaments públics reivindicats pel veïnat en diverses lluites: habitatge social, centre de dia públic i 100% gratuït, escoles bressol i centres educatius, espais per a joves, locals per a caus i esplais, locals públics de foment de la cultura, centres cívics… Fem de les parcel·les del carrer Encarnació un espai de vida per a les veïnes, no sols un projecte d’especulació capitalista. Davant la impunitat de les immobiliàries, mobilització popular i expropiació com a resposta.

Si ens organitzem, guanyem!

Prou gentrificació i prou especulació!

Les casetes i l’alzina es queden al barri!

#defensemlalzinadegracia
#casetescarrerencarnacio
#salvemlalzina

Leer en español

Read in English