L’ALZINA I LES CASETES D’ENCARNACIÓ, PER AL BARRI

Ara fa un any, el 8 de novembre de 2018, que veïns i veïnes de Gràcia ens vam aplegar per primer cop sota l’alzina. L’endemà, ens vàrem plantar dins de l’espai i vam evitar així la destrucció imminent del patrimoni natural i arquitectònic. En un any, hem aconseguit salvar l’alzina bicentenària de la tala i fer que sigui declarada arbre d’interès local, així com aturar l’enderrocament de les casetes – almenys de moment. La nostra lluita ha posat de manifest la manca de protecció del patrimoni al Districte, ha provocat que se’n revisi el catàleg i es redacti un Pla Urbanístic que l’ha de salvaguardar, i que mentrestant en suspenguin les llicències d’obres. També que l’Ajuntament engegui un procés que ha de dur a la transformació d’aquest conjunt en un equipament públic necessari. 

Amb aquest primer aniversari volem celebrar què significa alzinar-se. I és que, com diem a la nostra cronologia, “som un col·lectiu transversal i heterogeni format per veïns i veïnes de tota mena: okupes, ecologistes, feministes, anticapitalistes, mapares, advocats, botiguers, malabaristes, traductores, músics, paletes, arquitectes, educadors… Totes unides per una lluita comuna, defensant el nostre barri contra l’especulació i la gentrificació.” Ens hem alçat per pensar i actuar juntes, perquè “obrir i alliberar un espai col·lectivament és alterar el codi que separa l’espai públic del privat i desplaçar-ne els límits”, com diu Marina Garcés. I ho hem fet de forma coordinada amb altres entitats que també treballen pel barri. 

Durant els tres mesos que vam estar cuidant aquest espai, el jardí estava viu. Des del principi n’hem reclamat la màxima protecció i conservació, i hem exigit que s’apliquin les recomanacions de l’informe del Doctor Árbol, que va encarregar el consistori. Ara, però, està abandonat: l’amiant encara hi és, juntament amb les piles de branques i runa que esclafen la molsa i les falgueres; les portes i finestres de fusta, així com rajoles o motllures que volíem recuperar per a les casetes, s’han fet malbé… I en tot aquest temps no hem rebut cap resposta, excepte la recent i maldestra acció per part de la propietat, enviant operaris mal equipats a tirar murs interiors de la finca, sense avisar el veïnat ni el Districte i saltant-se un precinte judicial (en teoria) vigent, amb la suposada vènia de Parcs i jardins i la intenció de fer-hi neteja… Per tot això, en reivindiquem la gestió veïnal. Després del desallotjament, ens hem seguit trobant al carrer i hem continuat organitzant activitats, debatent i prenent decisions, dissenyant campanyes i accions, pressionant els partits, regant el jardí enfilats a una escala, decorant el mur… Fent sentir la nostra veu, així com vetllant pel conjunt patrimonial. I seguirem. Més atentes que mai. 

Sabem que guanyar aquest espai no resol tots els problemes que té el barri. Ens manquen espais de titularitat pública, equipaments i llocs on allotjar-los; necessitem més verd, més serveis i un parc d’habitatge social. Malgrat tot, volem que l’Alzina sigui més que un referent de mobilització veïnal: també un projecte transformador que obre possibilitats al barri i a la ciutat. Volem que esdevingui un espai de vida obert a tothom: públic, polivalent, ecològic, equitatiu, just, comunitari. I volem pensar-lo juntes, participant activament en el disseny i els usos de l’equipament que s’hi construeixi. De la mateixa manera que hem estat presents fins ara, arribant allà on els organismes i la burocràcia no arriben o ho fan tard. Per això, ens cal seguir treballant, ho sabem. Però no soles. Perquè sigui possible, s’ha de modificar el Pla General Metropolità i crear les condicions per tal que el conjunt de les casetes d’Encarnació (13-15-17) esdevingui d’ús i propietat públics. I això no podem fer-ho nosaltres. Ben aviat serà el torn dels polítics que en representen. A totes. I a ells els fem aquesta crida, electoralismes a banda: partits, que al Plenari tots lloàveu el paper del nostre col·lectiu i cap de vosaltres posava en dubte la necessitat de fer un equipament a l’espai: potser ja us toca fer la vostra part, no?

Intervenció al plenari del consell del districte (2/10/2019)

Volem que es modifiqui el Pla General Metropolità perquè el conjunt de l’alzina i les casetes d’Encarnació (13-15-17) esdevingui de titularitat pública i que es dugui a terme l’expropiació. Des del principi, hem demanat la protecció i conservació de l’alzina i del jardí (o del que en queda després de la tala) i la preservació de les casetes. Les dades del barri són aclaparadores quan ens fixem en la manca d’equipaments i verd públic. I hem presentat al·legacions que s’organitzen en 4 blocs o grans temes:

  • PROCÉS PARTICIPATIU. Demanem un procés de planejament participatiu i que les veïnes puguem decidir activament en el disseny dels espais i els seus usos, així com en la definició del projecte de l’escola bressol i de tot el conjunt, i el model de gestió.
  • PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ESPAIS. Pensem que en un barri gentrificat, els espais han de ser polivalents i comunitaris per a afavorir projectes compartits. Arquitectònicament, el projecte s’ha d’adequar al catàleg de patrimoni de Gràcia (ens preocupa l’alçada) i que el projecte d’edificació sigui sostenible i autosuficient energèticament.
  • HABITATGE SOCIAL. Optem per proposteshabitacionals de lloguer social que prioritzin la dimensió comunitària adreçades a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables. I entenem que aquesta és una urgència del districte no només d’aquesta modificació.
  • PATRIMONI NATURAL. Volem que quedi explícit el compromís que s’aplicaran les mesures preventives, correctores i de manteniment i protecció del sòl de l’alzina que es recomanen a l’informe del Doctor Árbol. Demanem un canvi de qualificació urbanística d’un tram del carrer Manrique de Lara que s’integraria a l’espai verd a protegir (incloent-hi la fauna). Estem treballant –i instem al  municipi a que ho faci– perquè es declari l’alzina arbre d’interès comarcal i monumental. Demanem l’autogestió del jardí (en coordinació amb Parcs i jardins).

Quan vam estar cuidant d’aquest espai, el jardí estava viu i ara està mort. L’estat actual del jardí és d’abandonament, l’amiant continua allà, les piles de branques i runa… Volem recuperar aquest espai el més aviat possible, perquè torni a ser un espai de vida obert a tothom. 

Les plataformes veïnals Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia cap a on vas i Associació Veïnal Vila de Gràcia

Salvem l’alzina: L’activisme social entorn el procés de patrimonialització de l’alzina de Gràcia

PATRIMONI ETNOLÒGIC I MUSEOLOGIA.
Treball final de Dani Merino Lozano i Pol Rifà Llimós

Introducció

El present treball té com a objectiu exposar quina ha estat la nostra experiència de camp analitzant el procés de patrimonialització de l’alzina bicentenària del barri de Gràcia de Barcelona per part dels veïns del barri, així com presentar la nostra reflexió teòrica al voltant d’aquest esdeveniment, centrant-nos sobretot en la apropiació suburbana del concepte de patrimoni i la forma d’emprar-ho amb una finalitat política i de transformació social. Concretament, començarem el treball amb una exposició de quina ha estat la trajectòria del moviment veïnal per tal d’impedir la tala de l’alzina i l’enderroc de les cases del carrer Encarnació i el conflicte polític que s’ha succeït entre els veïns organitzats a través de la plataforma Salvem l’Alzina i els propietaris de la finca privada on es troben actualment l’alzina i les casetes per tal de poder situar al lector en el context on es produeix el procés de patrimonialització i el nostre treball de camp i comprendre millor els apartats següents. En aquesta mateixa línia, també tindrem en compte l’Ajuntament de Barcelona i la Seu del Districte de Gràcia i el seu paper en la resolució del conflicte també com a part involucrada.

En segon lloc, passarem a exposar les dades que hem obtingut mitjançant el nostre treball de camp. En aquest apartat analitzarem quins han estat els discursos que utilitzava la gent al voltant de la lluita per defensar el patrimoni, els interessos que hi ha al darrere, el projecte que els veïns volen aconseguir per la finca on es troben l’alzina i les cases, entre d’altres qüestions. Farem servir dades en brut del nostre treball de camp, com per exemple converses informals, intervencions de la gent a les assemblees, anècdotes, etcètera, que passarem posteriorment a comentar i interpretar a partir del contrast de les mateixes i del nostre bagatge com a estudiants d’antropologia. En tercer lloc, dedicarem un apartat a reflexionar teòricament sobre les nostres dades de camp i la utilització del patrimoni que fan servir els veïns de Gràcia com a eina de transformació política des de baix a partir de la bibliografia obligatòria del programa general i també d’altres textos específics que hem escollit, en contrast amb d’altres tipus d’utilització del patrimoni més hegemònics com la senyalització turística per part de les elits nacionals o locals. En darrer lloc, passarem a un apartat de conclusions on sintetitzarem les idees principals que hem anat desenvolupant al llarg del treball i finalitzarem amb un apartat de bibliografia amb totes les referències que hem emprat a la reflexió teòrica.


Descarregar PDF

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ESCOLA BRESSOL I LA INCLUSIÓ EN EL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICOARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA (DISTRICTE DE GRÀCIA) DE LES FINQUES SITUADES AL CARRER DE L’ENCARNACIÓ 13-15 I 17


ESCRIT D’AL·LEGACIONS

Codi Pla:  B1633

Expedient:  19PL16698

En representació de les plataformes veïnals Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia cap a on vas i Associació Veïnal Vila de Gràcia

Les entitats sotasignades:

Refermem la necessitat d’una escola bressol i la manca d’espai verd públic a la Vila de Gràcia, tal com expressa i justifica el document aprovat inicialment per l’Ajuntament de Barcelona el passat 15 d’abril, així com la idoneïtat de l’emplaçament objecte d’aquesta modificació per acollir l’equipament i guanyar per al gaudi de la ciutadania un dels espais verds de més qualitat de la Vila, tant per les seves dimensions com perquè en el seu interior hi ha l’alzina bicentenària catalogada com a arbre d’interès local en el plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 29 de març de 2019.

Tanmateix, volem expressar les qüestions següents:

ANTECEDENTS

En la nostra exposició volem remarcar la vàlua de la informació aportada en la memòria de la MPGM, tant pel que fa als antecedents i a la justificació dels dèficits d’equipaments i espai verd del barri, com pel que fa a l’estudi històric de les casetes del carrer Encarnació i la valoració del seu interès tipològic i urbà. Volem destacar també que fruit de l’aplicació d’aquesta modificació no s’haurà de reallotjar a ningú, i volem insistir en la falta d’equipaments i habitatge social, en el valor mediambiental de la finca i en l’escassetat de verd públic a la Vila de Gràcia.

La necessitat d’una escola bressol i d’un jardí en aquest emplaçament troba la seva justificació en les dades següents. D’una banda, el nombre de places d’escola bressol públiques a Gràcia cobreix només un 50% de la demanda i suposa un 9% del total de la ciutat. Durant la preinscripció del curs 2018/2019 es van fer 784 sol·licituds i només es van assignar 374 places, que eren les disponibles. D’altra banda, Gràcia té una de les taxes més baixes de verd urbà de Barcelona: 3,5 m2/hab., molt per sota de la mitjana de la ciutat (7,1 m2/hab.) i ben lluny dels 10 m2/hab. desitjables segons l’OMS.

Tanmateix, en la memòria presentada hi ha una invisibilització de la lluita veïnal i del procés participatiu que han fet possible arribar fins aquí, malgrat que es fa servir documentació que s’ha generat des de l’assemblea de Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, i considerem que hi ha omissions que cal esmenar. La història d’aquesta mobilització veïnal es troba documentada al web de la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació: https://www.salvemlalzina.org/. En aquest context, volem fer assenyalar que en la MPGM s’hauria de deixar constància de:

  1. La destrucció deliberada del jardí i les casetes que la propietat va iniciar a principis de novembre, i que va consistir en la tala d’arbres, alguns centenaris, i els danys a elements arquitectònics remarcables, com portes, finestres, baranes, xemeneies, terres hidràulics, sostres, entre altres elements patrimonials.
  2. El procés participatiu veïnal que es va desenvolupar a l’espai durant els tres mesos, que va ser obert, i la seva importància en la defensa, recuperació i rehabilitació del conjunt; de fet, molta de la documentació i les fotografies aportades provenen d’aquest moviment i el seu web.
  3. El procés de destrucció i deterioració que ha continuat després del desallotjament del 14 de febrer, i durant el qual s’han malmès elements destacats en les fotografies del propi informe. Cal remarcar que l’amiant continua al jardí, que hi ha restes de massa forestal producte de la tala que no han estat retirades, que el tronc tan alt del pi amenaça els edificis adjacents, i que l’acumulació de runa i brutícia ha augmentat. Aquest panorama comporta un greu risc d’incendi atès el volum acumulat i la sequedat dels residus orgànics en aquesta època de l’any.
  4. Si es planteja l’adquisició amb diners públics d’un bé pel seu valor històric i patrimonial, a més de natural, hem de saber com va ser adquirida la finca pels propietaris actuals, que hi figuren com a residents l’any 1940, i aclarir el canvi de titularitat poc després que fos un ateneu republicà. A més, en els annexos de la MPGM consta la intenció de la propietat de construir-hi per damunt dels límits edificables, que es remunta a la dècada dels setanta.
  5. Per últim, la memòria descriu un procés administratiu institucional que inclou l’avantprojecte d’escola bressol que apareix al final, però caldria estudiar alternatives en pro de la preservació i conservació de l’alzina i les cases, els límits i les alternatives a l’edificabilitat, i l’ampliació del jardí.

Per tots aquests motius, sol·licitem:

  • PROCÉS PARTICIPATIU
    1. Que s’especifiqui com serà el procés de participació ciutadana, atès que la llei d’urbanisme obliga a un planejament participatiu. El dret a la participació ciutadana està recollit en el Títol segon del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i s’aplica al planejament i la gestió urbanístics, entre d’altres. Volem participar en la definició de les bases del concurs i en el seu redactat, i que el concurs es fonamenti en la presentació d’un projecte i no es resolgui per mèrits, per incloure col·lectius d’arquitectes que sovint en queden exclosos (joves, especialment). Volem formar part del jurat del concurs arquitectònic de tot l’espai. Com a exemple d’un planejament participatiu que ha generat usos compartits de pati d’escola i espai/plaça, volem fer constar l’espai entre l’escola Àngel Baixeras i la muralla (barri Gòtic) que es va aconseguir com a fruit d’un procés de participació veïnal i de la comunitat educativa del centre docent. La urbanització i els usos finals van donar lloc a una nova plaça de nom Carme Simó i a un espai de 900 metres quadrats que serveix, de dilluns a divendres i de nou del matí a tres de la tarda, com a pati d’escola, i la resta de temps per a ús públic.
    2. Que la participació veïnal es vegi reflectida en dos àmbits fonamentals: el disseny i els usos dels espais, i el projecte de continguts i gestió de tot l’equipament. La modificació hauria de contenir un compromís perquè la definició i la gestió de l’espai públic fessin del jardí i les casetes de l’alzina una experiència de gestió veïnal, com ho ha estat entre els mesos de novembre del 2018 i febrer del 2019. La ciutat compta amb un conjunt d’espais salvats per la gent que han esdevingut projectes de referència que incorporen el disseny i la gestió participada pel veïnat, com és el cas de l’Ateneu 9 Barris, Can Batlló (La Bordeta-Sants), Espai Germanetes (Eixample Esquerra), Can Roger (Sagrada Família), Bosc de Turull (Vallcarca i el Coll) i Bloc 17 (Horta-Guinardó), entre d’altres. Entenem que la ciutadania, en el marc d’un procés participatiu, ha de definir el projecte i el model de gestió de tot l’equipament, i que això afecta també l’elaboració del pla funcional i del projecte educatiu de l’escola bressol. El procés participatiu en l’àmbit de l’espai (equipament i jardí) queda recollit en els blocs d’al·legacions que hi ha a continuació.
  • PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ESPAIS
  1. Que es dissenyin els espais tenint en compte usos polivalents i comunitaris, per promoure la complementarietat entre el funcionament de l’equipament i les necessitats del veïnat. Volem uns usos veïnals i una gestió compartida de l’equipament públic –l’escola bressol– habilitant un espai com a menjador comunitari per a la gent gran, així com una sala a la planta baixa per a activitats (de l’escola i de les veïnes), i també dels propis espais del jardí. La definició d’usos i horaris dels espais s’acordarà al llarg del procés participatiu.
  2. Que s’especifiquin en el projecte arquitectònic l’alçada màxima de les casetes (gàlib) i l’adequació al catàleg de patrimoni arquitectònic de Gràcia. La modificació hauria de precisar l’alçada màxima total de l’edificació, per tal que la remunta de les cases catalogades no entrés en conflicte amb els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic. El llindar d’edificabilitat que es fixi ha de garantir la insolació de l’alzina i de les àrees enjardinades.
  3. Que s’especifiqui en la redacció del projecte d’obres per a la licitació de la seva execució que l’edifici ha de ser sostenible i autosuficient energèticament, i que ha d’incloure el disseny i construcció d’una coberta verda productiva (energia, oxigen, aliments, recollida d’aigua de la pluja, etcètera), tal com promou l’Ajuntament en el Pla del verd i de la biodiversitat de la ciutat.
  4. Que s’esmeni l’omissió que hi ha en l’informe del pou d’aigües freàtiques ubicat a l’interior de la finca núm. 15, que es realitzin els estudis i assaigs d’aforament necessaris per part de Barcelona Cicle de l’Aigua (entitat municipal) i que s’avaluï la capacitat de càrrega i aprofitament del pou d’aigua existent, així com la viabilitat hídrica de l’aqüífer i els seus usos possibles (aigua per a reg, per a usos sanitaris, per a neteja, etc.).
  • PATRIMONI NATURAL
    1. Que quedi explícit el compromís que s’aplicaran les mesures preventives, correctores i de manteniment i protecció del sòl de l’alzina bicentenària catalogada (plaça, entarimat, reg, ‘mulching’…) que es recomanen a l’informe encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Doctor Árbol.
    2. Que es rectifiqui l’àrea de protecció del sòl al voltant de l’alzina seguint les recomanacions de l’estudi fet per l’empresa Doctor Árbol, que aconsella una superfície final de conservació d’entre 350m2 i 400m2, que és l’àrea de sòl que l’arbre necessita per tenir un creixement normal, autosuficient.
    3. Que es modifiqui la qualificació urbanística del tram del carrer Manrique de Lara (des del carrer Encarnació fins al llindar de la parcel·la del pla present) per ser qualificat com a clau 6b (Parcs i jardins de nova creació de caràcter local). Proposem que es retiri l’asfalt i que el nou espai verd permeti ampliar el jardí i la zona de conservació i protecció de l’alzina. D’acord amb aquesta al·legació, fem una proposta de peatonalització i permeabilització del carrer Manrique de Lara, i per tal de mantenir l’accés al pàrquing de la finca núm. 10 proposem que l’únic accés a aquest aparcament sigui pel carrer Congost.

A més de les raons mediambientals, aquesta mesura també incorpora una visió de l’espai urbà des d’una perspectiva de gènere. El fet que actualment sigui un carrer gairebé sense circulació i de plataforma única facilita aquest canvi de qualificació.

  1. Que l’Ajuntament es comprometi a garantir una autogestió veïnal del jardí en coordinació amb Parc i Jardins. La proposta dels col·lectius sotasignats es basa en què l’autogestió de l’espai del jardí afavoreix la realització d’activitats culturals, ambientals, lúdiques i polítiques, i en un projecte que garanteixi que aquest ha de ser un espai viu i vinculant.
  2. Que es faci un especial seguiment del falciot negre (Apus apus) i que es prenguin les mesures necessàries per protegir-lo. Tant en el núm. 15 com en el núm. 17 del carrer Encarnació, s’ha detectat la seva nidificació en els forats de ventilació dels terrats de les façanes. Aquesta espècie està protegida per la llei i està prohibit causar-li danys i destruir-ne els nius. El Codi penal tipifica com a delicte la destrucció dels nius d’espècies protegides (Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida-Categoria D).
  3. Que l’Ajuntament es comprometi a impulsar i demanar la catalogació de l’alzina com a arbre monumental al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 38 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. Els arguments es troben en l’informe de l’empresa Doctor Árbol aportat i en la singularitat sociohistòrica de l’alzina, la seva funcionalitat en l’ecosistema mediambiental, per tractar-se d’un hàbitat que afavoreix la diversitat, i les característiques monumentals de l’arbre.
  • HABITATGE SOCIAL
  1. Que es dissenyin propostes habitacionals de lloguer social que prioritzin la dimensió comunitària adreçades a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables.

Per tot això, sol·licitem que tingueu per presentat aquest escrit, per efectuades les al·legacions en el tràmit d’informació pública de la Modificació puntual del Pla general metropolità per a la implantació d’una escola bressol i la inclusió en el Pla especial del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona (Districte de Gràcia) de les finques situades al carrer de l’Encarnació 13-15 i 17 i, en els seus mèrits, acordeu estimar-les i introduir les esmenes en el document d’aprovació definitiva.


CONVOCATÒRIA D’ART URBÀ A L’ALZINA

Pintem el mur de l’alzina i les casetes d’Encarnació

Diumenge 14 d’abril, 11 h,
carrer Manrique de Lara amb Encarnació.

 « …el grafit i l’art urbà també poden esdevenir estratègies de resistència i transformació quan creen una narrativa alternativa de la ciutat, fomenten l’accés a l’espai públic i promouen la creació d’espais comuns de socialització i acció col·lectiva» 

P. Grané (2018), Joves, art urbà i educació comunitària (p. 84-85).

«Ni els cossos ni els barris són territoris de conquesta» de Juliana Del Lama

 Convidem els i les artistes de grafit a pintar el mur perimetral de l’alzina i les casetes del carrer Encarnació com una forma de seguir manifestant-nos per salvar aquest espai del barri de Gràcia. El mes de novembre de l’any passat, veïns i veïnes graciencs ens vam mobilitzar i vam constituir la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació. Vam aconseguir paralitzar l’enderrocament dels edificis i evitar la tala d’aquesta alzina bicentenària, que finalment ha estat catalogada com a arbre d’interès local. Fa un parell de mesos, el col·lectiu va obtenir el compromís de l’Ajuntament de Barcelona d’iniciar el procés d’expropiació per construir en aquest espai una escola bressol pública. Actualment, continuem mobilitzant-nos davant del preocupant estat del jardí i per la preservació de les casetes com a patrimoni arquitectònic de Gràcia.   

Temes dels grafits:

  • La lluita contra l’especulació al barri i a la ciutat.
  • La consciència ecològica i la conservació del patrimoni natural.
  • I el nostre lema: «Les cases i l’alzina per als veïns i les veïnes».

Els/les artistes disposaran de la pintura i infraestructura necessària. Hi haurà dinar popular!

Termini d’inscripció: 10 d’abril.
Envieu un correu a activitats@salvemlalzina.org


Col·abora difusor.org

INFORME — LES TORRES DEL CARRER ENCARNACIÓN: PATRIMONI URBÀ, ARQUITECTÒNIC I SOCIAL DE LA VILA DE GRÀCIA

Fa gairebé 5 mesos, aquest col·lectiu de veïns i veïnes format espontàniament va aturar el projecte urbanístic de caràcter especulatiu que amenaçava una finca històrica de la Vila de Gràcia, coneguda popularment com les Casetes del carrer Encarnació. Des d’aquell 8 de novembre, organitzats per comissions, hem treballat plegats per salvar i mantenir el seu patrimoni arquitectònic, natural i social. Hem fet diverses actuacions, des d’organitzar activitats lúdiques i populars o manifestacions, fins a reunir-nos amb el consistori o la propietat, tot amb l’objectiu de garantir la catalogació de l’alzina bicentenària del jardí i la transformació dels edificis en un equipament públic. L’informe que podeu llegir a continuació és fruit de la intensa tasca de documentació duta a terme per professionals de la plataforma que, sobretot, són persones amb estima i respecte envers el territori i la gent que hi convivim. Hi trobareu aplegats materials diversos, cartogràfics i de premsa, que us permetran fer un viatge en el temps i l’espai, i confirmar el valor inestimable de “Les torres del carrer Encarnació”.
Gràcies per llegir-lo.

Lamentacions i mitges veritats de la família Campalans

Ja fa cinc mesos que molts veïns del barri de Gràcia es van posar en peu de guerra per defensar unes cases pre-modernistes i una alzina bi-centenària. Les seves reivindicacions semblarien del tot legítimes i justes, situant-se en la línia de l’ajuntament per tenir una ciutat amb espais verds, ecològica, moderna i que no trenqui amb el seu passat. 

El problema arriba quan els propietaris d’aquestes finques i jardí reivindiquen, el seu torn, el dret a construir 28 pisos i 42 places d’aparcament. 

La pròpia família assegura que no són cap fons d’inversió, que són veïns de tota la vida, que sempre han mantingut una relació més que cordial amb el veïnat i que el barri se l’estimen com ningú. Apunten un fet interessant i extraordinari: si el projecte no es realitza , estaríem davant d’un cas de gentrificació inversa?

Tanmateix, el que aquests veïns no expliquen és que la destrossa del jardí i l’enderroc de la part interior de les cases  es va dur a terme molt ràpid, sense avisar el barri. El que tampoc diuen és que va ser un dels operaris el que va avisar les persones que presenciaven aquest espectacle dantesc. En ser preguntats per si marxaven del barri, la seva resposta va ser que estaven simplement de reformes. El que tampoc diuen aquests veïns és que l’esquerda del número 19, va agafar per sorpresa la pròpia família que hi viu, la qual ha interposat una demanda judicial.

Dit d’una altra manera, algú es pot creure aquesta família? 

Paula Murcia
Veïna, membre de Salvem l’alzina

MANIFEST — 5 PUNTS PER A 5 BARRIS


Des de Salvem l’azina donem suport i treballem en

La lluita per l’habitatge i contra l’especulació immobiliària és una de les grans batalles del nostre moment, de la nostra ciutat i dels nostres barris. Tot i que s’assumeix que tothom ha de poder accedir a un habitatge digne; estem normalitzant l’expulsió de veïnes, els desnonaments, els preus de lloguer prohibitius, o bé el fet d’haver de marxar del barri per no poder aspirar a pagar el que ens demanen.

Així mateix, la falta d’equipaments públics al districte de Gràcia agreuja encara més aquesta situació i impedeix trobar llits en residències, places en escoles i de retrucprovocant que haguem de decidir entre opcions privades que són prohibitives, marxar del districte o fer trajectes molt llargs.

Aquesta situació insostenible s’ha anat construint sobre la idea que el dret a la propietat passa per sobre de tot, que els nostres drets queden en un segon pla i vénen determinats per si podem pagar o no. Ens prenen la casa perquè es venen els nostres drets a interessos especulatius, a una mala gestió del turisme, a una no-regulació d’un dret bàsic i a una falta d’inversions de les diferents administracions.

Tota aquesta situació agreuja encara més la realitat de les persones en situació de vulnerabilitat. Persones migrades o racialitzades, persones sense recursos o dones grans veuen com l’accés a l’habitatge o simplement mantenir-lo esdevé una odissea. Volem uns barris que no expulsin ni dificultin la vida a cap veïna i si als especuladors. Els preus abusius i la manca d’equipaments en uns barris pensats per a turistes i rics, els converteix en inhabitables.

El veïnat organitzat i mobilitzat creiem que la situació ha esdevingut insostenible. Volem posar la vida de les persones al centre, actuar com una comunitat forta i unida, i hem acordat 5 punts de mínims per a posar fre a l’especulació a Gràcia. Volem que aquest programa sigui compartit i defensat per totes aquelles que pensin que ja n’hi ha prou, que no pot ser que uns pocs es facin rics a costa del nostre barri. Per tot això serem el veïnat organitzat qui defensarem els nostres propis interessos! Juntes ho podem tot!

Gràcia contra l’especulació, pel dret a una vida digna! NO MARXEM!

  1. Prou desnonaments i desallotjaments. Cap veïna fora de Gràcia.
  2. Limitació del preu del lloguer i renovació automàtica dels contractes. Els preus hauran d’estar fixats mitjançant un índex de tipus municipal o que tingui en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. Els contractes de lloguer s’hauran de renovar automàticament, i no es podran rescindir de manera arbitrària.
  3. Volem habitatge públic. Expropiació de solars i ús del tanteig i retracte. Expropiació de pisos buits. Prou enderrocs: extensió de la moratòria de les llicències d’enderroc de manera indefinida i a tot el districte de Gràcia.
  4. Serveis públics de titularitat, gestió i provisió pública i recuperació d’espais per construir equipaments públics indispensables. (centres de dia, escoles bressol, etc.). Municipalització de serveis externalitzats a empreses.
  5. Prou massificació turística. El turisme de masses fomenta llocs de feina precaris i contribueix a la pujada de preu de l’habitatge, fet que ens aboca a l’expulsió lenta i invisible i destrueix les xarxes i els vincles veïnals. Apostem per una vida comunitària on hi càpiga tothom.

Ens comprometem a lluitar plegades per convertir aquestes exigències en realitat. Aturarem tots els desnonaments, ocuparem edificis i solars buits per convertir-los en habitatges i equipaments, per tornar-los al veïnat, combatent l’especulació i la massificació turística.

Col·lectius i grups que impulsen la campanya:

Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Assemblea de Vallcarca
Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia
Assemblea de Feministes de Gràcia
Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació
Banc Expropiat
La Nova Usurpada
Veïnes de la Janhela
Sindicat de Barri de Gràcia
Gràcia cap a on vas?
Assemblea de Pensionistes de Gràcia
La Precària
Endavant Gràcia
MPG
Aldarull Llibreria
La Barraqueta
Arran Gràcia
Casal Popular Tres Lliris

Família Campalans o Encarnación Invest SL?

La polèmica de les comentades casetes del carrer Encarnació i de l’alzina bicentenària implica diversos aspectes: la propietat privada, el bé comú, l’especulació immobiliària, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic, la gentrificació… Temes que conviden al debat i sobre els quals sovint discrepem els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina, que som un grup de gent heterogènia, plural, transversal que diuen ara.

De seguida que vam aconseguir aturar l’enderrocament de les casetes i la tala de l’alzina (amb el cedre, la palmera i el pi vam fer tard) i ens vam començar a organitzar, vam voler esbrinar qui hi havia al darrere d’aquestes actuacions. No hi havia una gran empresa constructora, ni un fons voltor, sinó la família del barri que durant quatre generacions hi ha viscut i ha tingut cura de l’esplèndid jardí. Se’ns va encongir una mica el cor, la veritat… Investigant vam saber que no era una família, diguem-ne, vulgar, sinó que eren els amos de diverses empreses, tant industrials com d’inversió immobiliària. De fet, havien constituït una empresa ad hoc, Encarnación Invest SL, per dur a terme aquest projecte. Ens les havíem, doncs, amb gent important, poderosa.

Gent poderosa que, després d’un temps de silenci, va sortir a la palestra per presentar-se com a víctimes de tot plegat. Gent que declarava: “no som especuladors; som de Gràcia”, com si el fet de ser del barri et purifiqués màgicament, com si no sabéssim que a Gràcia, com a tot arreu, hi viuen advocades i malabaristes, músics i paletes, lladres i serenos. O que, després d’haver demanat un permís per talar els arbres i enderrocar les casetes, com se’n fa gala a l’article que avui responem, tenia el cinisme, la barra, d’afirmar: “ningú s’estima més aquestes cases i l’alzina que nosaltres”.

En l’article que suara esmentàvem se segueix aquesta línia victimista construïda sovint amb mitges veritats. Perquè si, com sembla, es tracta d’explicar-se bé, podrien fer públic a canvi de quina quantitat amb sis zeros a la dreta estaven disposats a modificar el seu projecte inicial i salvar l’alzina i les façanes. O podrien dir que si l’Ajuntament tira enrere les llicències no és per un tema d’inseguretat, sinó d’acord amb la llei d’espais naturals de la Generalitat, que permet revocar la llicència d’un projecte per protegir un element de flora.

No volem acabar sense celebrar l’enginyós títol de l’article a què responem i recollir el guant: estaríem encantats de poder debatre públicament amb aquesta família –o amb aquesta empresa immobiliària, que no ho tenim clar– cap a on ha d’anar la nostra ciutat, el nostre barri, si lucrar-se amb una necessitat bàsica com és l’habitatge és l’única via possible. I se’ns acut un lloc magnífic per fer-ho: sota l’alzina.

Xavi Carulla
Veí, membre de Salvem l’alzina

Respuesta a la familia Campalans: cuando la avaricia rompe el saco

Desde el colectivo de más de 300 vecinos que constituye la plataforma Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació queremos responder a la insidiosa campaña lanzada desde los medios de difusión por la propiedad de la finca. La familia Campalans Alsina recurre a un relato victimista para tildar de mentiroso al Ayuntamiento de Barcelona y de hordas salvajes a los vecinos que entraron en su valioso jardín el pasado 7 de noviembre para salvar a la encina bicentenaria y las casitas representativas de la arquitectura histórica del barrio de Gràcia, al ver cómo se empezaban a derribar.

A partir de ahí se inició una campaña de información y de lucha para dar a estos espacios un uso público, lo que motivó que el Ayuntamiento paralizara la concesión de licencias de obra durante un año en Gràcia y que promoviera la expropiación de la finca para transformarla en un jardín público, viviendas dotacionales y un jardín de infancia. No parece pues que la horda de vecinos pretenda arrasar la finca, sino más bien salvarla. 

Ahora bien, salvarla… ¿de qué? Porque, según la familia Campalans, ellos han cumplido con todos los requisitos de la ley, son gente de orden, vecinos de «toda la vida» de Gràcia y amantes de su barrio. Y es cierto que poseen ?-por lo que tanto la encina como las viviendas corren todavía peligro de ser destruidos?- un permiso. Un permiso legal porque a los sucesivos gobiernos del Ayuntamiento, durante muchos años, casualmente se les olvidó catalogar el árbol y las casitas. ¡Qué cosas! Con tan irregular permiso podían desarrollar en la finca un proyecto más que familiar, gentrificador: construir en el solar una treintena de apartamentos de lujo, sin dejar un rincón verde ?de ahí que la encina llamara a gritos a los vecinos al verse amenazada de muerte? y añadir un garaje subterráneo. Con todas las de la ley.

Pero ya se ha demostrado a lo largo de la historia que la ley no siempre es justa. Y que, si los ciudadanos no se rebelan, las leyes hechas a medida de los intereses de un capital ávido de explotar al máximo los beneficios económicos -la única bandera que de veras enarbolan?- impiden que haya justicia real.

La familia Campalans no habla de la empresa inmobiliaria que ha constituido: qué curioso, ¿para qué?, si según cuentan ahora solo querían ampliar la vivienda que con una familia tan numerosa se les había quedado pequeña… Tampoco cuentan que no todos los papeles estaban en regla, ni el tipo de personal de vigilancia que contrataron después de haber echado a los vecinos del jardín. Hablan de la expropiación como si les fueran a echar de su propiedad sin indemnizarles generosamente por ello… Tal vez porque haciendo números piensan que construyendo su proyecto invasivo podrían extraer muchos más beneficios para repartirse. Acaso para ellos el único derecho que hay que preservar es el de la propiedad privada. Y los vecinos, en cambio, piensan que este derecho se ha de conjugar con el derecho a los espacios verdes, la protección del patrimonio histórico o el derecho a una vivienda digna para todos. Cuando estos derechos chocan, lo lógico es que los poderes públicos velen por todos ellos. O deberían.

Hace tiempo ya que Gràcia sufre la presión inmobiliaria que el modelo actual de ciudad ha impuesto. Los brutales desahucios diarios así lo evidencian. Muchas de las antiguas casitas se han convertido en elegantes villas de lujo tras fachadas que encierran el mismo drama: cada vez son más los vecinos que no pueden pagar los alquileres y tienen que irse para dejar paso a los fondos buitre y los especuladores que se aprovechan de la tan cacareada libertad de mercado para enriquecerse sin miramientos. Tal vez si la familia Campalans no hubiera sido tan codiciosa nadie habría saltado la verja de su jardín. Pero ya se sabe que la avaricia rompe el saco.  

Porque los vecinos no se hubieran lanzado a ocupar el jardín para protegerlo de sus dueños si estos hubieran mantenido un mínimo las apariencias: ese es el salto de la burguesía industrial a la burguesía especulativa: ya no quedan escrúpulos ni para guardar las apariencias. A lo mejor el crimen ya se habría perpetrado por completo cuando los vecinos lo descubrieran. Y es que más de un vecino se ha preguntado cómo es posible haber habitado ese lugar mágico bajo el abrigo de una encina que es ya la vecina más vieja del barrio y no amarla. Cómo es posible haber habitado durante más de un siglo unas casas con tanto encanto y no sentir el más mínimo afecto por ellas.

Los Campalans, en sus libelos lacrimógenos, se llevan las manos a la cabeza y se escandalizan porque Barcelona ya no es lo que era. Ellos tal vez no se hayan enterado, pero pese a todas las injusticias que todavía campan a sus anchas en este mundo, el país ha cambiado y, este barrio, orgulloso de su herencia luchadora y reivindicativa, ha mostrado una vez más que sus habitantes vigilan para que un futuro más digno sea posible. Porque la democracia no es un voto delegado. Es una conquista que se gana día a día, palmo a palmo, paso a paso. Y si no, que se lo pregunten a la encina.

Ruth Zauner
Vecina y miembro de Salvem l’alzina, en respuesta al artículo publicado en L’independent de Gràcia el 2.3.2019