DESCONFINEM EL MAGRANER

Hola, soc el magraner de les casetes del carrer Encarnació. Sí, què passa?, el magraner d’Encarnació… Que sí, que ja sé que les casetes són conegudes per la famosa alzina, ella, que ja està catalogada, que té més de dos-cents anys i una mata fulles que és un bé de Déu, que és rotunda i ben plantada, que ha donat nom a un moviment veïnal… Però al seu jardí també hi visc jo, el magraner, i un llimoner, i més colla que hi vivien i encara hi viurien si no haguessin anat mal dades…

Totes coneixeu la nostra història. Durant una pila d’anys creixent en un jardí privat amb ocellets, nens que ens saludaven quan anaven cap a escola, reg automatitzat i servei de jardineria de tant en tant. Però, de sobte, els fills dels amos pensen en els beneficis que en podrien treure i decideixen tirar-ho tot a terra, matar-nos i construir un pàrquing i un munt de cases. I l’Ajuntament els va concedir tots els permisos. I un mal dia que es presenten les màquines i les serres i els operaris, i comença la destrossa, i tallen la palmera i el cedre, i maten el pi i el deixen allà palplantat, i es carreguen un mandariner jovenet, i… Va ser horrorós, una massacre!

Però l’endemà, en canvi, va ser súper emocionant! De bon matí, plovent, allà davant la porta, una gentada defensant-nos: eren les veïnes!!!! Cridaven i cantaven, i els operaris no sabien què fer. I una noia tota eixelebrada es va pujar al capdamunt de l’alzina perquè no li fessin mal, i al final, amb la força de totes, van aconseguir aturar l’atac. Semblava una pel·lícula! Quan hi penso encara se m’ericen les arrels adventícies i els pistils i els estams de les flors se m’estarrufen.

Després l’Ajuntament va comprar el jardí, i va decidir que el mantindria, i les veïnes contentes i nosaltres tu diràs. I ha anat passant el temps i han continuat passant coses… Però no us cansaré, només us explicaré l’última que ha passat. Un dia apareixen els operaris municipals, fan una mica de destrossa i aixequen un mur incomprensiblement alt que es menja un tros de jardí i a mi me’n deixa fora, tancada entre quatre parets, confinada que diuen ara. I no me’n sé avenir i no ho entenc, perquè, Ajuntament, de veritat que calia aquets tros de mur???

Veïnes, m’ajudeu? Doneu-me suport, vosaltres que estimeu els arbres!

 #desconfinemelmagraner, #calia?, #torresmesalteshancaigut

SALVEM EL MAGRANER

Hi havia una vegada un magraner que creixia la mar de tranquil en una finca al cor del barri de Gràcia. En el mateix jardí, a part d’altres arbres fruiters com ell, hi vivien també una alzina molt vella i sàvia, amb un quart de mil·lenni de vida, i un pi i un cedre de més de cent anys. Tots ells eren un fantàstic pulmó del barri, encara que duia temps abandonat i estigués atrapat rere els murs dels seus propietaris.

Un mal dia, però, la propietat va decidir que aquell espai verd era més rendible ple de ciment, convertit en un bloc de pisos i pàrquings, i van iniciar-ne la destrucció sense miraments, amb les llicències atorgades per un consistori en la inòpia, ignorant del patrimoni històric i natural en perill.

Per sort, veïns, veïnes i gent sensible de la ciutat van fer pinya per impedir-ho i salvar el que van poder tot ocupant l’espai; entre ells, al jove magraner, testimoni de la matança del pi i el cedre, a més de l’enderroc imminent de les casetes.

Durant algunes setmanes, va regnar de nou la pau al jardí de l’alzina— o, millor dit, l’alegria. La vida hi tornava a bategar amb força, malgrat les pèrdues i la destrossa. Però la història no acaba aquí. I, per desgràcia, no té final feliç.

Setmanes després, amb la llei emparant a la propietat que seguia amb el seu pla especulador per destruir les finques, va desallotjar-se’n a les persones que n’havien tingut cura i reivindicaven l’espai en benefici del barri sencer. Altre cop, el magraner va patir màquines i operaris negligents, tirant envans i omplint de runa i escombraries el verd; per, després, ser abandonats a la seva sort, sense manteniment, durant més de dos anys— a excepció de les cadenes humanes i el reg puntual de les veïnes preocupades.

El jardí va sobreviure, aliè als processos “burrocràtics” que es desenvolupaven en despatxos i oficines, a quilòmetres de distància que, suposadament, intentaven preservar-lo.  Mentre aquells que van lluitar per salvar-lo, confiaven pacients en aquesta etapa inevitable del procés. I quan la il·lusió del vell mur que cau, juntament amb la promesa d’obertura al veïnat, semblava fer-se realitat… Més màquines entren, compactant el sòl del jardí, rematant-ne la destrucció, i nous operaris aixequen murs, amb l’excusa de protegir, que esdevenen una altra presó. I el magraner indefens i abatut, castigat entre noves parets de ciment, ja no sap què fer… Sols que n’està fins al capdamunt.

I tu, amiga lector: no n’estàs tipa de que t’expliquin contes?

Nosaltres, també.

Continuarà…

EL VERD QUE (DES)ESPERA

Juliol 2021

Fa 987 dies que les veïnes ens vam mobilitzar per aturar la destrossa de patrimoni natural i arquitectònic que estava patint una finca històrica de la Vila. Fa 32 mesos i mig que celebrem assemblees obertes a tothom, reunions, ciutadanes i polítiques, per a seguir defensant i reivindicant la cura i l’ús d’aquest oasi al cor de Gràcia. Fa 2 anys i tres quarts que gent de tota mena, amb idees i sensibilitats diverses, compartim, debatem, discutim i aprenem, junts, en pro del bé comú. Son moltes hores i energia invertides organitzant activitats culturals i d’interès popular, una programació rica, diversa, oberta, heterogènia i inclusiva, tant dins de l’espai en els 3 mesos que va estar obert, com a l’altre costat del mur, al carrer… I així estem. (Des)esperant. Marcint-nos com el jardí de l’Alzina, amb la confiança i la il·lusió posades en un futur que sembla no arribar mai.

Fa ja 2 anys i mig que ens van fer fora de l’espai sota l’amenaça d’un precinte judicial, i uns quants mesos que, des del Consistori, essent ja les finques de propietat pública, se’ns va prometre l’obertura de l’espai condicionat per a l’accés del veïnat. Al llarg de tot aquest temps hem fet mans i mànigues per mantenir el ritme burocràtic, hem respectat i confiat en els seus processos, i ens hem constituït en associació per facilitar qualsevol tràmit legal. Hem (re)clamat un calendari en ferm, oficial i per escrit, pel que fa a l’obertura del jardí i a les moltes fases del projecte, de les quals volem formar part… I així estem. (Des)esperant. Amb la paciència esgotant-se per moments, davant la incoherència d’un govern que, igual que canvia de criteri pel que fa als m² construïbles s’omple la boca amb iniciatives com aquesta, mentre ens té desinformats. I al carrer.

L’ajuntament té a les mans la possibilitat de fer el projecte pilot en construcció autogestionada en un espai pensat i dinamitzat amb la gent del barri. L’oportunitat de dissenyar un espai de vida a la ciutat, des del diàleg i l’autoorganització. Un referent de transformació, social i mediambiental. Per a totes. No volem un jardí ideat en una despatx o per tècnics de Parcs i jardins sobre el paper, a distància, desconnectat de les persones i de la natura. Volem estar involucrades en el procés de disseny, tenint en compte els múltiples usos, actuals i en el futur, quan es converteixi en un punt de trobada flexible que pugui acollir tota mena d’activitats, sostenibles i respectuoses, organitzades per les veïnes. I volem començar amb xerrades sobre el manteniment del verd urbà, les espècies autòctones, permacultura, sobirania alimentària, etc., donant eines per crear aquest espai des de la base, obert i orgànic, amb, per i dins de la comunitat.

El que espera, desespera, diuen. Certament. I així estem. Però quedar-nos de braços plegats no és una opció. No ho va ser llavors, tampoc ara.

Seguim. Ens ajudeu?

Gràcies.

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM L’ALZINA I LES CASETES 9/6/2021

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM L’ALZINA I LES CASETES

Des de la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes volem informar i mostrar el nostre desacord amb  un seguit de punts que quedaran inclosos en la propera aprovació de l’MPGM amb el suport d’ERC i Comuns i que afecten el present i el futur de les finques.

En primer lloc, fem memòria:   

●   L’any 2019, subjectes a processos assemblearis, vàrem decidir que es volia que l’espai de l’alzina i les casetes passés a titularitat pública, per evitar el projecte especulador que pretenia fer la immobiliària privada.

●   L’Ajuntament va exposar que per dur a terme l’expropiació i donat el seu cost, calia que hi hagués un retorn social que ho justifiqués i va plantejar la possibilitat que l’espai fos destinat a: zona enjardinada, escola bressol i equipaments amb una  edificabilitat aprox. de 1266 m2.

●   Tot i les dificultats es va acabar acceptant la proposta.

●   Posteriorment es va modificar PGM perquè quedessin recollits els usos i els 1260 m2 edificables.

●   Després, la justificació social de l’adquisició de les finques, a part de la zona verda, va passar a centrar-se en els pisos dotacionals, a més d’un equipament comunitari a definir.

●   De cara a l’aprovació del nou MPGM, que es durà a terme en breu, s’ha vist incrementada la quantitat de m2  edificables passant de 1266 m2 a 1650 m2, així com la classificació d’una part del jardí i el garatge com a equipaments de clau 7b (edificables).

●   L’Ajuntament va informar a la plataforma veïnal Salvem l’Alzina i les Casetes de la modificació i  hi va afegir un dibuix on es mostrava l’edificació.

●   L’assemblea es va mostrar contrària a aquest projecte. Se’ls  hi va fer un retorn on quedaven recollides  les demandes que es varen consensuar a través de l’assemblea: No edificar al jardí i ampliació de la zona verda on ara es situa el garatge, amb reconversió a hort.

Malgrat la disconformitat mostrada per la plataforma, l’Ajuntament sembla ser que té previst aprovar la possibilitat de construir un sostre edificable més enllà del pactat inicialment.

Per això, reafirmem que:

●      Les plataformes veïnals han de ser tingudes en compte en tot moment del procés sense excepció. Ens sembla inacceptable tant la manca de comunicació fluida com d’atenció continuada per part del consistori, fet que ha derivat en promeses i terminis incomplerts (com l’autogestió o l’obertura del jardí) que dificulten la confiança i el treball en equip. Cal escoltar els tècnics, sí, però tant o més a les veïnes.

●      No volem un “jardí de l’ombra” que quedaria arraconat entre parets i sense sol com demostra l’estudi d’assolellament encarregat per l’ajuntament.. La possible edificació en una part del jardí i el garatge tindrien un impacte directe sobre la insolació de l’espai i les  arrels, sense oblidar  com seria per les persones un jardí tant condicionat per la manca de  llum, i la nostra proposta és una qualificació de 6b de la zona del garatge, que permeti l’apertura d’aquest espai, sense construir-hi. Hi ha coses que tenen un preu en diners, i n’hi ha que no.

●      Volem un projecte que garanteixi l’equilibri entre el ciment i el verd. Recolzem totes les iniciatives que permetin pal·liar el dèficit descomunal   d’habitatge social que pateix la ciutat i la Vila, però alhora també trobem igual de necessari crear i preservar les zones verdes, que fan de la ciutat un espai  més habitable, al mateix temps que generen beneficis incommensurables per a les  persones.

Som conscients de les dificultats de l’Ajuntament per trobar solucions, de les diverses parts, necessitats i dinàmiques, i no volem fer únics responsables als actuals implicats— ja que la situació que s’han trobat ve precedida per dècades de manca de gestió a favor dels espais verds i l’habitatge públic; però sí que els instem a ser coherents amb les seves pròpies polítiques en matèria de vivenda i medi ambient.

Confiem que sabran recapacitar i prioritzar allò que veritablement importa. Estem convençudes que l’espai de l’alzina i les casetes pot ser no sols un referent en mobilització ciutadana sinó també marcar precedent en aquest equilibri, demostrant que altres dinàmiques urbanístiques són possibles, aquí, a casa nostra.

Salvem l’alzina (amb el seu jardí) i les casetes. Ambdues coses. Que una no vagi en detriment de l’altra, si us plau.

Seguim. Gràcies.

PÚBLIC SÍ O SÍ, PERÒ NO EN DETRIMENT DEL JARDÍ

Dimecres 2 de juny de 2021

Aviat s’aprovarà l’MPGM amb el suport d’ERC i Comuns. Dissortadament el sostre màxim edificable s’ha vist incrementat respecte a l’anterior modificació del PGM que va tenir el suport de l’assemblea, passant de 1250m² del projecte inicial a 1650m². Aquest increment implica la possibilitat que sobre les Casetes, d’una alçada actual de 8,25 m. aprox., s’hi podria construir una edificació de 14,50 metres d’alçada; d’igual manera, el garatge, amb una alçada actual de 4 m. aprox. i una part del jardí, es podrien veure afectades per una edificació de 11,25 mts d’alçada.
Des de l’assemblea ens hem reunit diverses vegades amb l’ajuntament, per tal d’intentar cercar un equilibri entre l’edificabilitat i la preservació de l’espai verd, però malauradament el consistori, sense el suport de la Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes, ha decidit tirar endavant la possibilitat d’un màxim edificable, que de totes totes no compleix amb les demandes consensuades pel col·lectiu. Cal tenir en compte que l’alçada màxima edificable recollida a l’MPGM no té per què veure’s reflectida en l’edificació, doncs el concurs d’arquitectura, segons veus de l’ajuntament i el mateix col·lectiu, pot oferir possibilitats que modifiquin l’edificació. Així i tot, hauríem volgut que a l’MPGM s’hagués vist reflectit els m² pactats inicialment, d’aquí la nostra reivindicació i malestar actuals, ja que els equilibris polítics d’ara potser no seran els que engeguin el pla finalment i els compromisos de paraula, com ja ha succeït abans, en el futur se’ls endú el vent.

Aquesta tarda a l’assemblea, més detalls i plànols. Seguim! Ens ajudeu? Veniu, participeu, compartiu.

GRÀCIES #DefensemLAlzinadeGracia #salvemlalzina #CasetesCarrerEncarnació #ContraLEspeculació #ContraElCiment #Natura #km0 #JardiObertJardíViu #JA

Assemblea del 17 de març de 2021

Comencem, sota l’alzina novament, a les 19h 16. Hi prenen part una quinzena de persones.

Més enllà de l’ordre del dia esbossat, l’assemblea es desenvolupa a partir de dos eixos:

1. Constitució de l’associació

– Es discuteix sobre les pros i els contres de constituir legalment una associació. S’accepta que, sigui per tenir un conveni, optar a un concurs o obtenir permisos, ens convé crear-ne una.

– S’acorda, doncs, constituir efectivament l’associació, la utilitat de la qual ja es veurà segons com evolucionin els esdeveniments.

– La seu social l’associació serà el jardí de les casetes, l’adreça del qual és carrer Manrique de Lara 2-8.

– Es demanen voluntaris per formar la junta directiva a què obliga la llei. S’hi presenten i són acceptades amb alegria tres persones de trajectòria impol·luta, compromís innegable i rectitud sense parangó: l’Elisenda, l’Albert i el Xavi.

2. Gestió de l’espai: disputes i terminis

– Hi ha diverses intervencions que coincideixen a assenyalar que hem de reclamar a l’Ajuntament que respecti l’acord a què vam arribar en la darrera reunió, tant pel que fa a la gestió de l’espai com als terminis d’entrada.

– D’acord amb això, s’acorda demanar una nova reunió amb l’Ajuntament per parlar d’ambdues qüestions.

– Altres idees que es manifesten sobre la disputa de la gestió són:

– convidar a tothom a prendre part de la gestió des de dins de l’assemblea, que per alguna cosa és una entitat oberta a la participació.

– parlar amb l’Associació l’Alzina per mirar d’arribar a algun tipus d’acord, o com a mínim per a mirar de transformar la seva empenta en quelcom positiu i útil per a totes.

– tornar a entrar per tornar a fer, sense manies.

– Pel que fa als terminis, s’apunta que la protecció de l’arbre no ha de ser una excusa per endarrerir l’entrada al jardí.

Bàsicament i d’una manera resumida, això és va parlar en una assemblea que va durar fins allà les nou.

Propera assemblea: Dimecres 31 de març sota l’alzina

Acta assemblea Salvem l’alzina i les casetes d’Encarnació (10/03/2021)

Comencem a les 19.10.

1. Valoració de la trobada de la taula de negociació. 

El districte ens explica el seu calendari: entrada al jardí a l’abril un cop assegurat l’espai per part de l’Ajuntament. Proposen que sigui un espai del tot obert, sense mur ni reixa: tenen previst la presència d’educadors socials que vetllarien per evitar actes incívics (gossos, soroll, brutícia…). Assumeixen la responsabilitat de cara a possibles conflictes amb veïnat. Tot el mur va fora, així com l’entrada del pàrquing i el que queda de teulada. Nosaltres vam demanar una presa de llum i una d’aigua: a la primera no hi posen pegues, la de l’aigua no la tenen tan clara (al·leguen dificultats, que esperem que se solucionin). A l’assemblea hi ha veus que parlen de conservar part del mur (valor històric), de mantenir la caseta del vigilant; temes que ens agradaria que sortissin en les pròximes trobades amb el districte.

L’associació gestionaria l’espai de manera provisional a través d’un conveni fins que l’espai passi a la seva situació definitiva, prèvia aprovació de la Generalitat. En aquest conveni s’ha d’especificar les activitats que es portaran a terme. Això requereix que ens constituïm en associació (punt 2).

Un cop siguem a dins, a l’abril, queda pendent el procés participatiu, les bases del concurs del projecte i la realització de les obres (no en aquest mandat). Sobre el pp (procés participatiu) vam recalcar que no volíem que se seguissin els procediments habituals sinó encarregar-lo a un dels col·lectius externs que altres vegades se n’han fet càrrec. No hi veuen cap inconvenient. La tria es faria aquesta tardor, el pp es faria el 2022, i la redacció del projecte s’acabaria dins del 2022.

Tema de l’habitatge dotacional: van ser taxatius perquè contradir-lo vol dir denúncia per malversació de fons. Tenien una reunió sobre aquest tema amb l’Associació l’Alzina de Gràcia però en desconeixem el resultat.

2. Passes per constituir l’associació: 

Es necessita uns càrrecs (president, secretari i tresorer) i uns estatuts. Es pot especificar que les decisions sortiran sempre de l’assemblea per evitar derives personalistes o autoritàries. Tot i així hi ha qui lamenta convertir una assemblea de carrer en una associació: potser aniria bé facilitar la incorporació de socis de la manera més fàcil possible. Però també hi ha qui ho veu com un procés burocràtic que no ens farà canviar el funcionament, i que fins i tot podem aprofitar per buscar subvencions, ajudes, etc. En l’aspecte econòmic cal fer declaracions, a final d’any, però està clar que no tindrem beneficis. Hi ha dubtes de fins on arriba la responsabilitat de l’associació dins de l’espai en actes, convocatòries, gestió del jardí… tot depèn del conveni que se signi? tot ha d’aparèìxer als estatuts? 

Algú amb experiència en la formació d’associacions creu que el millor és fer uns estatuts al més simples possibles com a millor mètode d’evitar problemes. Estrictament funcionals: evitar definicions i descripció de trajectòries.

Un altre tema important: el nom. Que no se solapi amb altres existents per evitar disputes. Hi ha qui pensa que posar “Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació” pot quedar desfasat, ja que l’alzina ja està salvada. “El jardí de l’alzina i les casetes”, una altra proposta. Ho pensem i ho decidim aviat, però no ens hauria d’impedir convocar cap acte. Es pot fer una padlet per abocar-hi una tempesta d’idees, en seguim parlant i ho decidirem en assemblea.

https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Constitucio-duna-associacio

3. Projecte d’activitats: 

Les primeres seran condicionar l’espai després de l’entrada de l’ajuntament. Suposem que un cop a dins s’hi incorporarà més gent i es crearan dinàmiques interessants; i esperem que no ens limitin gaire l’aforament pel tema sanitari. La compra d’eines i material és un altre tema que es veurà en el seu moment, però cal vetllar per la mínima despesa amb el màxim de qualitat.

4. Maquetes: 

com que la presentació de projectes per al concurs trigarà més d’un any no sembla que corri pressa la confecció de maquetes per a l’espai. Ho deixem per a més endavant.

5. Contacte amb BTV: 

ens demanaven una valoració de la trobada amb l’ajuntament, en poques paraules els hem dit que bàsicament estem satisfets amb la reunió perquè hi podrem entrar aviat i perquè se’ns confirma la gestió del verd. La construcció dels pisos dotacionals no presenta cap problema per a nosaltres, sempre que es respecti al màxim el verd.

6. Torn obert:

L’Ajuntament ha parlat amb la veïna del número 19 sobre els incidents de la setmana passada.

La pròxima assemblea serà dimecres vinent, dia 17, i presencial sota l’alzina.

Acta de l’assemblea del dimecres 10 de febrer de 2021

L’assemblea és online.
Ens hi connectem entre 16 i 24 persones, segons l’estona. Dura 2 hores.

L’únic punt de l’ordre del dia és el JARDÍ: obertura, espais, organització, etc.

Hi surten els temes i opinions següents:

1. Accés al jardí, obert, tancat…:

L’Ajunt està fent obres per la seguretat de la finca i ens ha preguntat si volem que es tiri a terra el mur (del garatge, entenem), o si el volem tancat i que ens en donin la clau. Ens agrada molt la idea d’entrar a la finca.  

Diumenge sota l’alzina, ja uns quants vam parlar dels diferents graus d’obertura, i dels avantatges i inconvenients.

Obert-obert, seria la nostra aspiració ideal. És un tema amb arguments pràctics però també polítics, com diu algú. O sigui, li diríem a l’Ajunt que enderroqués el garatge i deixés tot aquell tros de façana obert. Si ens imaginem el projecte com una plaça, i no com un jardí, també hauria de ser obert del tot, tipus les Dones del 36. Les places formen part del carrer, i s’accepta que hi passin coses…

Altres assistents defensen el tancar amb clau, per protegir bé l’alzina, i l’hort si se’n fa un, i per evitar els problemes de pipican que ja coneixem, o de botellons nocturns i molèsties per als veïns. Seria un model com el del Jardí del Silenci o el de l’hort de Ka La Trava. Es podria obrir unes hores, per Salvem l’alzina, o per més gent del barri, o per l’Ajunt/P&J en la seva “ronda”…

Per a alguns, aquests possibles problemes són motiu per tancar almenys a la nit. Recorden que al 2018-2019 ja vam recollir moltes caques al jardí, i va passar allò dels xavals al banc de Manrique i ens vam sentir responsables de gestionar-ho, com els afers de la veïna del 19…


A d’altres, el que no els agrada gens és la idea de “la clau”. Farien el jardí de moment obert, i si venen problemes, ja els entomarem, però sense tallar-nos les ales d’entrada, i tractar la gent com a adults que faran cas de la senyalètica que hi posaríem. També comenten que l’alzina, com a arbre protegit, és responsabilitat de l’Ajunt.

Hi ha solucions intermèdies, com que “d’obra” estigui obert només un ample de porta o doble porta en el tros de l’actual garatge, i la resta posar una reixa tipus Mercat Abaceria. Això es podria tancar simbòlicament, amb una balda com de parc infantil, o amb palets, podem assajar coses. I tornar a parlar amb calma de com fer-ho a les nits, o si es compliquen les coses.

Sí que hi ha CONSENS TOTAL perquè el garatge vagi avall.

2. Mur de Manrique de Lara:

En una segona fase, aquest mur, o bé el mur a partir d’un metre d’alçada o el que fos, també es podria canviar per una reixa permetés la visibilitat, tipus Mercat Abaceria. I potser s’hi podria posar heura per sobre… També existeixen tanques lleugeres, no dures, de bioconstrucció.

I ens semblaria guai que pogués acabar anant tot el mur a terra. Seria bonic en la pràctica i també a nivell de símbol.

A alguns tot això ens agradaria com abans millor, i per a d’altres pot ser més endavant.

També es diu que es podrien deixar drets trossos del mur. I que hi ha petita fauna que hi viu, i plantes que hi agafen suport.

3. I… quan hi entraríem?

A veure si pot ser aviat. Sembla que ara l’Ajunt té la predisposició, els operaris, etc. per enllestir les obres de seguretat. Però no ens han dit una data, ho podem preguntar.

(També podem preguntar si les obres de seguretat inclouen encerclar les casetes amb alguna mena de tanques o similar.)

4. Gestió del jardí:

Sembla ser que caldria constituir una associació, per fer la gestió veïnal del jardí.

A veure si l’Ajunt, o altres associacions, ens poden explicar la fórmula: cessió, conveni, creació de l’associació, temes fiscals, subvenció (o bé “porquet” i prou)… Algú diu que no és difícil, que una associació són “tres persones i un compte bancari”.

Segurament la cosa va per a uns anyets d’ús de l’espai, abans que es construeixin els equipaments.

Les coses que requereixin més maquinària i inversió, òbviament les hauria de fer l’Ajunt/P&J. Per seguretat, per peles, i perquè a nosaltres ja ens tocaria gaudir una mica, oiga.

5. Idea de fer un hort:

Al jardí hi hauria unes parts més protegides (l’alzina i la zona del voltant, l’hort si se’n fa) i d’altres més accessibles. Es podrien senyalitzar les zones no trepitjables, i les dedicades a cada ús, però sense tancar-les.

Fer un hort ho trobem molt interessant, encara que sol ser l’os més dur de pelar organitzativament.

Algú suggereix posar-hi herbes aromàtiques.

Hi ha una proposta de fer picar el paviment del garatge i posar l’hort allà, i així no interferiria amb el jardí. Algú altre diu que en els horts urbans cal fer una anàlisi del sòl per no tenir sorpreses de contaminació i tal. Que potser en haver estat habitatge no hi ha aquest perill. Que podríem parlar amb Tarpuna, Aplec d’Agricultura Urbana. O que ho valorin els tècnics de l’Ajunt.

6. Més idees per al jardí:

Algú diu de fer un cobert per a les eines, contra la paret de la casa veïna, i així de pas “protegir-la”, i posa l’exemple de Can Masdeu.

Algú altre recorda que al pati del núm. 17 hi havia aquell colomar, i als baixos del 15 un quartet, i la caseta de l’entrada per Manrique, que mirem primer aquests llocs ja existents.

També volem demanar que s’hi posi una presa d’aigua i una de corrent elèctric.

Algú recorda la taula de cedre de les reunions i aperitius, i diu d’esbrinar si encara és allà. Algú creu que se la van emportar amb la runa, però a algú altre li sembla que es va desmuntar i guardar a petició nostra.

Algú comenta que té idees de jardineria per aportar. I diu que P&J potser té excedents de plantes que ens podria donar. Algú afegeix que és un bon tema, el de “com restaurar el verd”. Que quan un indret verd està “abandonat”, en part és quan millor flueix el seu curs… Però que sí, que hem de parlar de quina mena de verd voldrem. Algú altre diu que s’ho havia imaginat, més aviat salvatge, boscós.

7. Reunió pendent amb l’Ajunt:

La propera reunió de la taula de negociació hauria de ser ara al febrer, i el punt principal hauria de ser el de com i quan entrarem al jardí.

Però va tot ultralent perquè ells estan “pensant alternatives”… En la reunió sobre habitatge de dilluns que ve, els podem tornar a insistir.

8. Idea de fer una maqueta del projecte:

Resum de l’assemblea passada: seria una eina per pensar en l’espai de manera més física. I més flexible, perquè els dibuixos que s’han fet poden generar conflicte si es prenen com una cosa fixada, per exemple, pel que fa a l’alçada.

Tindria uns mòduls per moure i encaixar. Havent demanat info sobre habitatges dotacionals i espais compartits. Serviria per pensar en volums, experimentar amb la llum, pensar què posar a la planta baixa…. De porexpan o ja es veuria de què, segons si ho fem nosaltres, l’Ajunt…

I la gràcia seria jugar amb la maqueta allà al jardí, tots els veïns. De pas, la presencialitat potser ajudarà més a certes coses que tanta virtualitat. Caldrà tenir present la situació covid però.

Algú afegeix que podríem posar fotos de cares de gent, en els mòduls, i així el que es mouria i trauria i posaria a les casetes seria això.

9. Documents sobre el projecte:

Avui hem tornat a penjar al grup gros de whats l’informe de Doctor Árbol i el de la MPGM.

Algú diu que caldria buscar els informes sobre assolellament i sobre sòl/arrels.

Un participant té a mà l’estudi d’assolellament que van fer els tècnics de l’Ajunt, ens l’ensenya. Surten diferents supòsits de grau de construcció i èpoques de l’any. Algú troba a faltar el supòsit de com fins ara, i el de sense garatge. A algú li estranya que surti l’opció de les 12 del migdia, l’hora de més sol, i prou. Potser cal ampliar-lo, actualitzar-lo, es pot demanar.

L’informe sobre sòl/arrels també aniria bé buscar-lo i actualitzar-lo. Aniria bé en el marc del debat actual sobre els fonaments i els arrels.

Pel que a l’informe del Doctor Árbol, l’Ajuntament està obligat a tenir-lo en compte perquè el va aprovar. Parlar més a fons sobre els fonaments, se sol fer quan ja hi ha un projecte bàsic que ha guanyat un concurs. Algú altre creu que es abans del concurs, que s’han de deixar clars certs paràmetres sobre l’afectació de les arrels. Fa 2 anys ens van explicar tot allò de que per construir-hi a prop cal “encaminar” les arrels a una recol·locació més vertical i després esperar el temps necessari (potser 1 o 2 anys). Hem de vetllar pel millor per a l’alzina. Però és una qüestió tècnica i cal intentar que no sigui motiu de polèmica.

10. Debat sobre el projecte:

Està bé debatre, però millor que no sigui sempre online, i anar amb compte amb les tensions. I si és sobre temes complexos, tenir a mà i facilitar la documentació que pot servir com a suport i per no especular. Cal trobar un equilibri per no entrar massa en bucle sempre en els mateixos temes, però tampoc tenir por a puntualitzar el que calgui o atallar l’alarmisme.

11. Idees per a xerrades temàtiques:

Podríem portar experts en fonaments, arrels, etc., i preparar una xerrada, i fer-ne difusió.

O sobre jardí anglès/jardí francès, o amb entesos en catalogació arbre, Fundació Toni C., etc.

O sobre patrimoni arquitectònic…

Tot ens ajudaria a alimentar-nos i a encarar el procés participatiu a venir.

12. Reunió de l’Ajunt sobre habitatge:

La reunió sobre habitatge que convoca l’Ajunt, online, a la qual anirem alguns de nosaltres, és dilluns dia 15 a les 18.30 h.

En farem difusió, perquè pot servir per aclarir diverses coses. I també perquè ostres, sigui l’Ajuntament qui s’expliqui directament, per exemple sobre el seu famós dibuix de la finca.

Acta Assemblea Salvem l’alzina i les casetes d’Encarnació (3/02/2021)

Lliurament de claus i Inspecció de l’espai. Quan entrem?

Dues persones de la plataforma han tingut l’oportunitat de parlar amb una persona que estava supervisant la intervenció de l’Ajuntament, els han explicat que estaven començant a condicionar l’espai perquè fos segur accedir, explicant que les cases i el jardí ja són propietat de l’Ajuntament. 

Un company ha pogut fer algunes imatges en vídeo de l’espai, i esperem que les pugui compartir aviat. Els operaris de l’Ajuntament han llençat en un parell de camions tant escombraries que hi havia  al jardí, com alguns objectes de les persones que estaven habitant l’espai els últims dies.

– Com ho fem i quin procés haurem de fer per poder obrir el jardí 100%? 

Un cop des de l’Ajuntament es consideri que l’espai és segur, caldrà entrar nosaltres a treballar i acondicionar l’espai (compactació de la terra, espais accessibles i no accessibles,…) abans d’obrir-lo a l’entrada lliure?

Visualitzar què volem i què no

Una companya ha fet un dibuix en perspectiva per veure diferents possiblitats de l’espai, idees i camins possibles de cara al concurs d’idees. Altres companys havien fet també un dibuix amb altres possibilitats.

La idea és pensar aquests dibuixos per veure com podem explicar el projecte sobre paper amb les diferents idees que hem anat parlant:

  • Obrir el garatge
  • Guanyar Manrique de Lara
  • Mitjaneres verdes
  • Veure remuntes diferents
  • etc

Aquest dibuix no és el projecte que “proposa l’assemblea”, sinó una manera de visualitar diferents idees que han anat sorgint. Seria ideal poder-ne fer més amb les altres possiblitats que hem anat parlant per comparar i fer-nos-en una idea visual general.

Cap al procés participatiu + Taula de negociació de l’alzina + reunió amb habitatge (armadillo)

De moment no tenim cap data sobre la taula. Hi ha el perill que l’Ajuntament decideixi tirar pel dret amb el seu projecte si ens adormim massa. Hem de vigilar que no ens adormim amb dibuixos i debats interns perquè no ens trobem cap sorpresa.

A partir de la pregunta de “perquè no es fan pisos socials a l’Armadillo?” vam demanar una reunió amb l’Ajuntament per parlar-ne i aquesta serà el dia 15 de febrer. Serà el proper punt de contacte amb l’Ajuntament, però aquesta setmana des de coordinació hauríem de demanar un reunió amb l’ajuntament per posar-nos al dia de l’Alzina. Cal demanar cronologia sobre acces a l’espai, autogestió, procés participatiu, etc.

Si esperem a que l’Ajuntament asseguri l’espai al seu ritme i les condicions que creguin potser ens toca esperar massa temps. 

Cal definir límits i timmings propis.

Comunicació i activitats

Des de comunicació no hi ha cap tasca activa més enllà d’una entrevista que es va fer amb la Directa recentment.

Sorgeix la idea de fer una campanya de comunicació amb la publicació de diferents dibuixos explicant les idees que van sorgint a les assemblees i que es pogués obrir a un “joc” on fer una pluja d’idees de dibuixos fets per gent del barri. (amb un plànol mut on la gent pugui dibuixar). 

Això ha de ser un preescalfament per anar a un programa arquitectònic, però cal vigilar perquè hi ha el perill de que la gent vegi un dibuix i això sigui pres com a “la veritat” sobre què volem o què serà. Com a consum intern pot ser molt interessant tenir les diferents opcions sobre paper amb una petita explicació de cada opció per entendre les possibilitats de l’espai. 

Fins i tot es podria transportar a una maqueta moldejable on els volums siguin peces manipulables per veure què significa una P+2, P+3, et situes al jardí sense el mur,…

Una maqueta gran a escala fins i tot amb una càmera amb perspectiva de la persona i una llum per veure com actua el sol… Pot ser una eina pedagògica molt interessant per veure com afecten les diferents decisions, com afecta una planta més a l’ombra, com una planta més significa x famílies poden viure dignament,…

Podríem fer-ho nosaltres mateixes, no és difícil. Seria ideal fer-ho amb fusta perquè aguantarà més. Fins i tot s’hi podria enganxar dibuixos de les façanes, els materials,…

S’organitza una comissió específica des de coordinació amb trobada fundacional el dia 16 a les 18:30.

ASSEMBLEA DE SALVEM L’AZINA. 20 de gener 2021

Per tal de facilitar l’elaboració de l’acta, així com recollir el màxim d’opinions i el més detalladament possible, aquesta acta es realitza de forma col·lectiva a partir de les notes preses per diversos assistents en el xat de l’assemblea en qüestió. 

Qualsevol apunte o esmena que es vulgui fer en alguna intervenció, la persona en qüestió pot fer-la arribar a comunicacio@salvemlalzina.org. 

Gràcies per la participació i per la lectura.

Ordre del dia:

1. Punts de consens: què hem assolit

2. Punts de vista: com imaginem l’espai

3. Dissentiments: com els treballem

4. Taula de negociació

5. Campanya de comunicació

6. Properes activitats

7. Torn obert.

(Prèviament a l’assemblea una veïna ens posa al dia de la situació de les finques del carrer Maignon. Interessa però no és objecte de l’assemblea. Se’n pot parlar en una altra ocasió)

19:15

1. Punts de consens

1.Entrada immediata a l’espai

2.Començar a autogestionar-lo per practicar-lo

3.Procés participatiu obert al veïnat, on es pugui debatre tot

4.La plataforma ha d’intervenir en el disseny i seguiment d’aquest procés

5.El procés participatiu ha de tenir pes en la decisió final sobre l’espai

6.Hem de trobar l’equilibri entre el pla ecològic i el social

7.No es pot perdre ni un pam de verd, sinó que s’ha d’ampliar

8.Protecció i restauració de les casetes

9. Reducció del sostre edificable i adequació al catàleg de patrimoni

10. L’habitatge social és urgent i innegable, l’espai no ho pal·liarà

11. Projecte comunitari de l’espai com a equipament públic (no a usos privatius)

12. Considerem que l’informe del Dr. Árbol és d’obligat compliment

13. Que hi hagi informes on s’asseguri la insolació (actual i sobre el projecte)

14. Reconeixement de la lluita veïnal que ha salvat l’espai

2. Punts de vista: com imaginem l’espai

19:20
Diverses veus

– Que sigui un espai sostenible, energèticament verd (materials)

– Un espai solidari, que acolli col·lectius vulnerables

– Elements recuperables del patrimoni arquitectònic

– Alçades mínimes i guanyar altres espais per habitar al barri

– Usos d’oci, de gaudi i públic

– Sinèrgies entre l’habitatge (ajustat) i el jardí

– Equipament de planta baixa

– Cura del jardí (sistema de rec), gaudir el jardí

-Barri popular, recuperar la funcionalitat (que hi puguin viure persones)

-Que posi en valor la diversitat i

-Sense tanques, sempre obert

-Que es faci una actuació i l’habitatge es destini a col·lectius amb dificultats

-Un equipament social-comunitari a la planta baixa (més o menys gran)

-Els informes haurien de fer evident què significa l’aixecament de volums

-Que es faci un projecte pel jardí (que inclogui un hort)

– Tasca pedagògica que prendre consciència

19:45

TR: explica un conte metàfora sobre l’Alzina

19:54

O: M’imagino un espai per insolar i oxigenar el barri, reinstaurant el microsistema verd i biològic, per als animals que hi vivien i que els necessitem (i òbviament per els passejants d’avui). El pi com un tòtem. Restituir arbres caiguts. El barri és dels més pol·lucionats i cal obrar amb intel·ligència, els 17 pisos no tenen pes específic real davant aquest tresor, i els podrem fer en altres llocs, i molts més, per descomptat. Reconeguem que el verd és impagable i necessari per respirar. Parlem amb els biòlegs.

19:56

E: No cal restituir arbres caiguts, fem-ho millor. Pensem amb vegetació, arbustos, treballem amb espècies dels vivers de Parcs i jardins.

19:57

M: Necessitem informes de sol i vegetació.

19:59

B: Necessitem molts més pisos perquè els col·lectius vulnerables augmentaran.

20:00

Diverses veus

-Que sigui un espai de vida i trobada de veïnes i col·lectius

-Es poden acordar els usos i després trobar les solucions tècniques

-Projecte que faci front a la pressió gentrificadora

-Potenciar el jardí i l’edifici com una única cosa, innovar

20:02

O: M’imagino les casetes i l’alzina com el lloc per on comença el canvi de paradigma, on deixem de pensar una ciutat de totxo, per resoldre l’ordre de les prioritats que ens han abocat a una pandèmia i a un canvi climàtic. I que ens puguem trobar oferint pisos ben a prop de l’alzina per als més necessitats, només faltaria!

20:04

Diverses veus

– Possibilitat d’obrir la cantonada on hi ha el pàrquing

– Restaurar la façana i després diversos usos (habitatge, equipament, sala d’exposicions)

– Que no s’hi faci un pitafi que trenqui la imatge del carrer

– Dr. Arbol parlava d’una tarima que protegiria les arrels.

20:05

M: Pisos dotacionals perquè hi torni a viure gent. Treballem en col·laboració amb Parcs i jardins en el manteniment del jardí.

20:06

JM: A la planta baixa podria anar una mena d’hotel d’entitats, un espai amb diverses estàncies que podrien ser compartides de forma rotatòria per diferents associacions.

A: Jo no demano la paraula ni parlo online perquè no sé expressar-me bé. Però m’agradaria que quedés constància de la meva posició, i penso que de més gent, que el debat s’està enfocant precisament en allò que no ens va agradar quan es va iniciar tot això: construir.

Cada cop es parla menys de l’alzina i de l’espai verd i es parla més de construir. Sincerament, abans de constuir, preferiria que s’enderroquessin les casetes per guanyar un espai verd en condicions. Infravalorem l’espai verd. A la Vila hi ha molts pisos i molt poc espai verd.

Lluitem per recuperar els pisos i edificis que estan en mans dels especuladors per fer habitatge social, amb mes pisos públics ajudaríem a fer que el preu dels pisos privats baixés… Això es una altrae lliuta a la qual també m’apunto!!!

Jo m’imagino un jardí obert, a Manrique de Lara i a Encarnació (fora pàrquing), i unes casetes convenientment adequades, conservar façanes i elements que fan història. En aquestes casetes encabiria equipaments relacionats amb el jardí en particular i la natura urbana en general, per a ús de tothom.

No veig pisos aquí, em sap greu, no veig espai per a 15 pisos.

Calen mes m2 d’habitatge en un barri tan densificat com la Vila?

M’agradaria que es parles mes de espais verds i menys de construir.

H: Obert a M. De Lara. Estudiar què vol dir remuntar 1 o 2 plantes. Pisos dotacionals i no a la perifèria.

20:11

X: Específicant: estic en contra que es remunti sobre les casetes

R: El jardí també necessita un projecte ben fet. Incloure un hort per a les escoles.

R(2): Espai de trobada, dinars, concerts. Un espai comunitari pot ser espai d’eines per cuidar el jardí, una activitat que faci comunitat. Vida per al barri. Recuperar casetes burgeses és reaccionari.

20:12

FBG: Guanyar verd. Casetes d’ús social, botànic o museu de dones de Gràcia. Oposició a la remunta canvia la perspectiva del carrer i del barri, cal consulta popular. A l’Alzina s’hi ha de respirar, no és jardí, és pati, molt petit. Prou aixecar totxo a la vila, s’ha de deixar que la gent marxi. Aquests pisos han costat un milió d’euros cada un. Tenir drets no és ser burgès. Defensa d’un museu perquè oxigena i dona qualitat al barri, com a París.

20:13

T: Convindria llegir-se l’informe on els tècnics no veuen problemes si es fa una remunta ben feta. Aquest és un tema que potser demana una trobada amb especialistes per parlar-ne.

20:14

H(2): No m’imagino un jardí aparador, que l’espai verd tingui sentit per les persones

N: La defensa de l’ecosistema és una motivació per no remuntar, es pot trobar l’equilibri. La raó estètica no és prioritària per mi.

M: En aquest país, el marc legal no permet guanyar habitatge d’una altra manera (no és comparable a París). Les dificultats administratives són moltes.

3. Dissentiments. Com els treballem?

20:30

R(2): L’ús de plantes superiors, els volums a construir, equipatge dotacional o no. Què s’entén per rehabilitar, reconstruir, reedificar? Possibilitat de convidar persones que van fer l’informe perquè expliquin el procés, els valors que hi veuen, etc.

T: El concurs arquitectònic s’havia de fer sobre unes bases: gàlibs, sostres edificables màxims, etc. Si es vol modificar alguna cosa es pot, però amb consens. A les bases s’ha de contemplar obrir el jardí, respectar informe de Doctor Árbol i incloure el procés participatiu (que no és referèndum, sinó expressar opinions i grau d’acceptació).

R(2): A la taula de negociació s’hi ha d’anar amb la possibilitat de dir “no a la nova construcció”? Els que ho defensen potser ho voldrien fer?

Veus diverses:

-Dubtes que es respecti l’espai i el volum de les casetes.

-No nos mordamos las colas 

-Hem de tenir clar com anem a la taula de negociació amb Ajuntament. Amb quantes veus i quantes opcions.

M: La decisió de remuntar hauria de tenir el màxim de consens i recollir el màxim de veus del barri. Representats amb %?

20:49

FS: Miquel, penso que es representaria liderant una consulta

20:49

O: L’associació respon a les 12.000 firmes recollides i per evitar la deriva imposada per l’ajuntament. Estem per evitar la confrontació entre el moviment.

T: El que vam firmar s’ha aconseguit: aturar expedient d’obres, salvar alzina i catalogar casetes. Convindria fer sessió monogràfica de què vol dir recuperar, restaurar…

20:54

F: Jo per damunt de tot m’agradaria que pisos dotacionals i verd no haguessin de competir per les engrunes mentre veiem què passa amb els altres solars del barri

20:57

R(2): Malestar amb l’apropiació de les firmes recollides: tot el que es va firmar s’ha aconseguit. Aquí ningú ha traït l’esperit de les 12.000 firmes. Això no es pot fer.

O: Tot depèn de la volumetria que es construeixi. Es podria perdre tot el que s’ha aconseguit amb les firmes.

T: Aquest és un punt de disentiment

21:01

J: D’acord amb fer un debat sobre restauració… No construir al pàrquing. Que es facin pisos dotacionals a les casetes, els que hi càpiguen. Són les 9!

21:06

H: No a l’apropiació de les firmes. Difícil que l’Ajuntament pugui expropiar pisos per fer-los dotacionals. Fer remuntar no vol dir tocar les arrels.

FDB: A BCN hi ha 8.500 pisos buits, això confirma la no necessitat de construir més habitatge.

R(2) Los puntos que quedan, campaña de comunicació (no tenemos nada que comunicar ahora, hasta que haya noticias de l’Ajuntament) Y de actividades, estaría bien saber el momento en que el espacio pasa a ser efectivamente público, para ver si se organiza un encuentro dentro: Y tantear la posibilidad de organizar las jornadas con las personas que prepararon el informe de patrimonio, que se incluyó en la propuesta de la MPGM.

21:09

M: Queda clar que la volumetria és el gran dissentiment. Ideal arribar al màxim acord. Amb percentatges de les diferents opcions seria una manera. Però com quedarà representat això a la taula de l’ajuntament?

21:11

C: Si la volumetria és el gran dissentiment, difícilment arribarem a un acord. No passa res. Per això alguns demanem una consulta o procés que doni la veu al màxim de veïnat.

H: Tenir més informació abans de decidir res. Quina repercussió té un m2 o més de volum sobre l’arbre?

CB: Nosaltres no ho hem de decidir. Cal maximitzar la democràcia a nivell municipal. Són temes que tenen dimensió de barri

21:14

F: Hauríem de decidir amb una consulta prèvia abans d’anar a la taula.

T: A la taula hem de plantejar el procés i com ha de ser. Fins i tot algú ha demanat algun cop que ho gestionés un grup que no era l’equip de participació de l’Ajuntament. I així es va fer.

21:16

S’acaba l’assemblea deixant bastant clar els punts de consens i els de no consens. Es veu interessant la sessió proposada pel T. en què es debat sobre restauració, conservació, restitució…

A la pròxima assemblea tocaria parlar de com buscar el consens.

ENS TROBEM A LA PROPERA ASSEMBLEA EL DIMECRES 4 DE FEBRER