Acta de l’assemblea de Salvem l’Alzina del 4 de novembre 2020

1. Valoració del desallotjament de la Casa Buenos Aires. Per xarxes es va mostrar la nostra solidaritat amb els desallotjats i es decideix contactar-hi per oferir-los suport i convidar-los a unes xerrades que es muntaran d’aquí a finals d’any (vegeu punt 4.) Pel que fa el ressò que va tenir la manifestació de dissabte es comenta la lamentable criminalització que, un cop més, en  va fer l’Administració a l’equiparar la protesta amb les d’extrema dreta, en una setmana especialment tensa a la ciutat . Així mateix es constata la repetició del comportament que es va tenir amb l’Alzina: desallotjar primer per negociar amb la propietat després.

En relació amb altres espais okupats  es parla del cas del Banc Expropiat, que es troba en una situació de certa inestabilitat que podria fer perillar el seu futur.

L’estratègia d’okupació d’espais rellevants ha estat clau per a la vida als barris i per salvar el patrimoni de les velocitats de l’especulació.

2. Lectura i al·legacions al document del MPGM de l’Alzina i les casetes d’Encarnació.  S’hi veuen possibilitats de treball en la línia que ens preocupa i que és bàsica en el nostre moviment: preservar el verd de les finques dels números 13, 15 i 17. Sobre el plànol d’afectacions d’edificis a tocar es suggereix fer permuta de finques afectades com a doble jugada de preservar patrimoni arquitectònic i preservar el verd de Manrique de Lara i Encarnació. 

Surten idees com “invertim la L”, “obrim el verd al carrer Encarnació” , “preservem el pati” que més elaborades han d’estar a la base de les nostres aportacions. Es parla de demanar la requalificació dels patis de darrera de les casetes i la zona del pàrquing com a zona verda [6b: Parts i jardins urbans], per sumar-ho al jardí;  i que la resta es destini a l’equipament [7b(p): equipaments comunitaris]. Es conclou que aquest és un tema a plantejar a la taula de negociació.

3. Propera reunió amb l’ajuntament i constitució de la taula de negociació. Es valora la nostra  presència en la taula de negociació, ja que ha de donar peu a modificar el projecte provisional amb la intenció d’arribar a un acord amb l’ajuntament per redactar el projecte definitiu.

El districte s’ha compromès a comunicar-nos la setmana que ve la data de la primera reunió. Sobre la nostra participació en aquesta taula pensem que seria ideal unes 4-5 persones amb coneixements, ganes i interès en el tema. Es pensa en un perfil de tècnic mediambiental (es parla d’Ignasi Grau d’Igemap, i algú s’hi connectarà), un arquitecte o tècnic similar i un coneixedor de la realitat social del barri. 

4. Calendari d’activitats: xerrades sota l’Alzina i invitacions rebudes.  Es veu necessari reprendre les Xerrades sota l’Alzina, previsiblement curtes i virtuals, per contrarestar la paralització de preconfinament en què ens trobem i donar resposta a la situació actual  (desallotjaments que no paren en un moment de greu crisi, hivern i toc de queda).

Podrien ser en un format de 2 o 3 dies, amb 1 o 2 convidats i una durada de no més de 30 minuts. Temes a tractar suggerits: desallotjaments, renda bàsica, dret a la vida, mort del Mediterrani… Es formarà una minicomissió per fer el calendari i proposar-lo a l’assemblea.

La gent del Remei de Vic ens tornen a convidar a una xerrada diumenge vinent  via Instagram.  Hi participarem i ja ho hem confirmat.

5. Coordinació i comunicació: com ens organitzem, redacció de textos del col·lectiu, altres… Arran de la redacció i posteriors intervencions de gent del col·lectiu en la tribuna redactada per a ‘L’Independent’ es busca quina és la millor manera d’evitar suspicàcies i no ferir sensibilitats. Després d’expressar diferents punts de vista s’arriba a la conclusió que la comissió de Comunicació sempre ha funcionat molt bé, ho fa des del primer moment i no ha parat, i que el col·lectiu sempre hi ha dipositat la seva confiança i li reconeix la feina feta. 

I dit això vam donar per acabada l’assemblea amb una participació bastant acceptable (unes 14 persones) i la felicitació d’un dels seus membres més fidels per no haver-nos allargat més del que calia. I connectar càmeres per veure’ns les cares, una salutació i a sopar. De moment és el que hi ha, esperem que canviï aviat.

ASSEMBLEA SALVEM L’ALZINA 21.10.20

1 – Ple Modificació PGM

Resultat a favor per majoria, amb PP i Cs en contra.

Hi ha moltes crítiques sobre que es tracta d’un nyap de Barcelona en Comú degut a l’error de no haver catalogat l’espai i haver donat el permís d’obra. 

Acusacions sobre que no és el moment de gastar els diners, però per altra banda pràcticament tots els partits van votar a favor de la catalogació de l’Alzina, cosa que ja comportaria el pagament de 4 M llargs d’euros sense tenir espai públic.

2 – Reunió amb ERC

  1. Donen molta importància al verd.
  2. Tot i aquest respecte al verd, pensen que cal intentar fer el màxim de pisos possible.
  3. Respecten la nostra posició i la de les veïnes.

Aprofitament i equilibri van ser paraules recurrents de cara al projecte final.

També diuen que és important la composició de la taula de negociació, sobre quins partits hi haurien d’estar. Venien a dir que a la taula hi ha de ser qui hi vulgui ser, però que això no depèn de nosaltres.

Estan a favor que l’equipament podria tenir relació amb el jardí i el verd.

3 – Reunió de Patrimoni

Han explicat en termes molt generals els objectius del pla i l’estructura del procés de participació. La Modificació del PGM neix del pla especial de patrimoni (recordem, és un guany colateral de la reivindicaçao de l’alzina i les casetes, s’han guanyat coses per la nostra empenta) però va més enllà. Pot afectar i/o desafectar alguns espais a partir de les indicacions del pla especial de patrimoni -natural i arquitectònic- i pot entrar en qüestions de mobilitat de verd, d’equipaments, d’ordenació física i normativa.

Quant al procés de participació, el 26 octubre a les 18 hi ha una sessió informativa de presentació de l’abast del pla per part de l’equip redactor. Als Consells de barris també ho presentaran. Després hi haurien uns tallers temàtics on es tractaria de fer propostes. 3/11, mobilitat i sostenibilitat ambiental; 9/11, activitats econòmica i habitatge; 17/11, equipament i patrimoni. Plantegen fer-ho a partir d’una plataforma que es diu webex, que permet tenir una sala gran per per a les posades en comú i després dividir en grups per augmentar la participació. Al gener hi hauria una altra comissió de seguiment.

Sobretot hem intervingut gent de Gràcia cap on vas, Ens han dit si sabíem de més grups que poguessin formar part de la comissió de seguiment.

Hem parlat també que el pla ha de servir per revisar el pla d’equipaments del barri i veure si hi ha espais per als equipaments i si no, trobar-los. És també una oportunitat per protegir el verd privat, però també per veure quins interiors d’illa es podrien qualificar com de verd públic. Hem fotut kanya perquè encara no han respost a les al·legacions que vàrem fer a partir d’aquella batuda per Gràcia a la recerca d’edificis a catalogar, ho recordeu?

I per acabar… Si volem processos participatius amplis, hem d’empentar-los nosaltres. Si no, segueixen un camí prefixat que… què vols que et digui. De totes maneres, aquest pla és una oportunitat per abordar problemes d’equipament, verd, habitatge i mobilitat. 

4 – DEBAT

  1. De cop i volta es passa a l’aprovació de la MPGM sense haver rebut la memòria ni cap document? Hi ha d’haver noves al·legacions o són les que ja vam fer? Què es recull, dels nostres posicionaments? Quan es constituirà la taula de negociació?
  2. Sobre la nota de premsa, a part de tirar-se floretes a ells mateixos també cal dir que s’han dit per escrit coses que volem: procés participatiu, taula de negociació, elaboració de les bases del concurs i participació com a veïnes en el tribunal. Per tant, ja s’han compromès públicament a fer aquestes coses.
  3. L’Ajuntament ha esborrat “okupació” del relat de l’Alzina, i és molt greu. Si ho volen treure del relat, doncs nosaltres el que hem de fer és tornar-hi a insistir i parlar-ne més.
  4. Qui administrarà la participació en el procés? No podem deixar-ho en mans de l’Ajuntament.
    • A la reunió a Districte, es va dir que el procés participatiu el dissenyaríem nosaltres i el moviment veïnal.
  5. Cal actuar i ser proactives, perquè si no s’interpreta el nostre silenci com aprovació del que està passant.

Propostes per a l’espai

  1. No hi ha d’haver divisió interna entre ús social i espai verd. Es podria demanar que la construcció que es faci ja sigui un model de sostenibilitat i de consideració cap al medi ambient i el verd: cobertes de verd, etc.
  2. Seria interessant debatre sobre no construir al parking i també sobre la incorporació al jardí del tros de Manrique de Lara, i veure si això pot ser incorporat com a vinculant en el concurs. Però també cal tenir en compte que en el concurs es pot deixar més obert, perquè hi hagi propostes diferents, porxos, una part sí i una no, també depenent del tipus d’equipament això pot tenir enfocaments diferents.
  3. A les bases del concurs ha de posar que “es construeixi el mínim possible”, cal marcar condicions sobre verd a coberta, sostenibilitat… Si hi ha projectes diferents i un el veiem clar, també és probable que els partits polítics votin pel mateix.
  4. Cal veure també quin paper tindrem nosaltres en el concurs i quin poder de decisió hi tindrem. Pot ser un concurs molt limitat i dirigit?
  5. Hi ha espai físic per a tot el que volem? Hi ha el perill que acabem amb minipisos, mini jardí…
  6. Cal accedir a l’espai al més aviat possible, per observar l’estat actual, començar-hi a treballar, tenir un espai que ens faciliti la feina tangible i teixir aliances amb altres col·lectius.
    • Per qüestions de seguretat, es podria demanar enderrocar el parking, i també així s’obre l’espai i comencem a entrar-hi.
    • Fer l’espai accessible tombant murs ens donarà més presència al barri, i el treball que farem en aquest espai durant els anys que faltin per donar resultat el concurs pot decantar el projecte cada cop més cap a les nostres posicions.
  7. El concurs ha de ser prou obert perquè es puguin aportar idees noves, originals i respectuoses amb el verd que no imaginem. No cal marcar ara tot, marquem un concepte i hi haurà temps per poder anar-hi treballant.
  8. Cal donar importància al verd, perquè el que suposa el verd per al nostre barri no té preu, degut a les implicacions que hem vist que té amb la crisi de la covid, i perquè som el barri amb menys verd de Barcelona.

5 – Propera reunió amb l’Ajuntament

  1. Cal definir la propera reunió.
  2. Caldria fer torns amb l’enllaç amb l’Ajuntament.
  3. Cal demanar el document de la modificació aprovada, perquè no ens l’han fet arribar.

6 – Activitats telemàtiques

  1. Taller “El dret a la protesta i l’antirrepressió des d’una perspectiva psicosocial”, pel Col·lectiu Iridia.
  2. Xerrada “Autosuficiència i biodiversitat domestica”, per Damià Gibernet, agroyoutuber.
  3. Taller de vermicompostatge amb l’Associació de Lombricultura Lúdica.

Les gestiona Comunicació.

7 – Continuitat de la campanya JA!

La campanya es pot seguir aprofitant, perquè sempre hi haurà moments de JA!: l’enderroc del garatge, l’entrada,…

8 – Adhesions a col·lectius agermanats

En general ho estem fent de forma orgànica, però en alguns casos potser Coordinació caldrà que decideixi portar-ne algun per debatre en assemblea.

Assemblea Salvem l’Alzina, 14 de octubre de 2020, per Jitsi

No hay un orden del dia escrito, pero los temas serian: nota de prensa enviada, fraguar una respuesta al Ayuntamiento, debate sobre tema expropiación. 

Al redactar la nota de prensa, ha habido un debate sobre la palabra expropiación. Se habla de una discusión previa en el grupo de Coordinació: Hoy en día, este espacio es aún privado, no tiene calificación de público, y por tanto para que pueda comprarse hay que cambiar el Plan y pasarlo a público e iniciar el tramite de expropiación. Un propietario puede decidir NO vender, però si es expropiación el propietario està obligado a vender al Ayuntamiento / a que el Ayuntamiento le compre. Se hace una tasación y se propone una negociación: en este tramite se puede llegar a un pacto, o si no se realiza vía un juez y un justiprecio. Si el propietario està  en contra se puede llegar a tribunar de expropiación que acaba decidiendo el precio. 

Aqui hay un acuerdo con la propiedad por un determinado precio tasado.

¿El porqué de este acuerdo …? No lo sabemos. Hipotéticamente, la propiedad podría decir “¿Por qué aquí, precisamente aquí, hay que hacer l’escola bressol i l’’habitatge dotacional, y no al lado?“.  

Algunas voces:

  • Sí, puede haber espacios más adecuados para bressol i habitatge. 
  • bressol  o pisos són movibles, realment,  però alzina i  verd no es poden moure, i són el fet  diferencial d’aquesta finca.
  • de moment no està calificat  de 6, sinó de 7. El verd podria ser privat, i cases privades. La nostra proposta és expropiar per fer aquest us mixt de l’espai de habitatges/jardí/públic.
  • la propuesta se debe aceptar en el 2020.
  • hablado con un abogado que el régimen fiscal es el de expropiación (el IBI lo paga l’Ajuntament, tiene algunos beneficios para el propietario independientemente del precio de venta…). Para Mq., que sea público es innegociable. Hi ha hagut un debat per Whatsapp sobre si està a preu de mercat o no” sembla que no, perquè contempla indemnització. Si volem que sigui públic, cal assumir aquest preu. És alt, però és el que tenim per recuperar. 
  •  siempre llegamos a contrarreloj: esto se ha de pasar al pleno de noviembre. 
  • pregunta: ¿Quién ha hecho el peritaje? ¿Podemos preguntarlo? ¿Qué pasa si abrimos a discusión el precio? 
  • d’acord amb precisament pq no és barato, és el raonament de l’Ajuntament: com que és car, ho he de negociar. 

Un compañero explica els terminis i la proposta de procediment: 

Ara hi haurà una aprovació inicial, ens ensenyaran el document abans d’anar a aprovació. 

Nosaltres hem de marcar el procediment: i dir que volem una taula de negociació perquè les nostres al·legacions no siguin jutjades tècnicament sinó políticament; té l’aprovació d’ERC i de Comuns. 

La proposta de és demanar la taula de negociació i saber el procediment que tindrà el projecte: a Lesseps van fer alguna cosa similar, i van demanar la presència de tècnics de participació, estructura, mobilitat; en el nostre cas caldrà presència d’ecologia urbana i de catalogació de patrimoni. 

En aquesta taula nosaltres i aquest equip tècnic discutirem com fer participació, com haurà de ser el projecte, etc..

Pregunta: no entiendo qué correlación de fuerza tenemos con el Ayuntamiento: si dijéramos que no queremos comprar, ¿el  Ayuntamiento no compraría? Realmente ¿qué poder tenemos nosotros para presionar a l’Ajuntament en un sentido u otro? 

  • un compañero contesta a: el suport d’una plataforma veïnal per als grups polítics és essencial. És difícil que el projecte tirés endavant sense nosaltres. creu que tenim força. 
  • otro apunta: estem fent elucubracions; de fet La Violeta la van comprar sense dir res als veïns (un Ajuntament que tenia majoria i no necessitava pactar amb ningú). Creiem que el regidor realment hi creu, en el projecte, però si no li donem el suport es podria desdir del projecte, i de l’acord entre ERC i Comuns. També podria ser que els interessés tirar endavant,  perquè ara poden fer-ho.  
  • quins són els terminis?  Quan s’ha de fer l’aprovació inicial?
  • al novembre. Diuen que amb aquest acord inicial poden fer la compra. I doncs, abans què havien aprovat? (pot ser en algun moment públicament ens van colar un bluff). Sembla que abans no hi havia acord amb els Campalans. 

Una companya: OK a la proposta estratègica, Però: Com de vinculant és el projecte

Què és el projecte? Què és exactament aquest acord? S’entén que després hi haurà un concurs d’obra pública, amb unes bases, una  comissió de persones expertes, etc. Podrem incidir en les bases i la valoració de projectes?

també vol saber tots els ets i uts del projecte. I troba prioritari obrir ara el jardí.

  • hem d’anar entenent que l’Ajuntament NO necessita un SÍ nostre al 100%, ni un NO al 100%.  Nosaltres hem de defensar la nostra posició, jutjar bé el que ens agradi, i malament, el que no. És innocent pensar que estarem d’acord amb el 100% del projecte. alguns companys tenen por que si ens espantem  i diem SÍ al 100% claudiquem en massa coses.
  • d’acord; hem de marcar totes les qüestions que dèiem al comunicat: gestió veïnal, procés de participació, i anar exposant propostes alternatives: p.ex, potser és millor construir més alt sobre cases i zero a zona jardí i garatge.

(Falta alguna intervenció.) 

  • nosaltres hem de intentar que el seu projecte s’apropi al nostre el màxim possible. 
  • és una modificació de pla general que marca bases, però no els detalls que podem anar proposant. p.ex. la idea de obrir el jardí a Encarnació, i definir bases de concurs: jardí prioritari, no edificar sobre parking. Ara només es fa l’aprovació inicial, però marquem les nostres condicions tant en el procés com en el contingut del projecte (bases del concurs…), una franja d’habitatge i que com menys es construeix, millor.
  • Sembla que hem de seguir amb el procediment: fer que s’aprovi, amb l’escull dels diners. Volem procediment públic, conscients que no té a veure amb que  sigui estupendo, com p. ex. el projecte que van presentar, que deixa molt a desitjar. Pero no tenim més remei que seguir i apretar en el tema del jardí al màxim: volem un jardí! Espai públic verd! 

Ens hi haurem de barallar. Si al final són diners, i a sobre un projecte que no ens agrada, no hi ha jardí… quin sentit té?

Per això haurem d’estar molt a sobre i  formar part de la comissió, i intuïm que el projecte final tindrà molts mocs que no ens agradaran.

Zona verda, no hi ha gens a Gràcia, ha de ser tema prioritari. 

  • En relació al que deia un altre company, hi haurà realment un mètode perquè l’Ajuntament adopti un compromís? Podem aspirar a una declaració pública? Fer que quedi lligat que ens deixaran estar al procés de decisió, exigir el compromís de l’Ajuntament? 

En relació al que diuen per altra banda, el raonament que tot ha de ser un nyap, doncs si tot ha de ser un nyap, que tots els diners vagin a un altra banda.

  • hem de intentar que no sigui un nyap….
  •  enllaçant amb el que diuen, no és que volem un jardí pq ens ve de gust, és que ja hi és! No mantenir-lo contravé lleis sobre el verd,  no tot ha de ser urbanitzat, hi ha de haver verd per seguir normes que s’han incomplert. A nivell relat, recordar que hem de interrogar l’Ajuntament: com és que fins ara aquesta zona  verda no havia estat declarada verda? On ha estat l’error en el passat?  

No podem comunicar com l’Ajuntament, hem de recordar que la propietat ho va fer malament però l’Ajuntament també: les coses van passar perquè algú va demanar permís d’obres i algú l’hi va donar. El jardí ha de ser-hi perquè la ciutat ha de tenir jardins, no només perquè nosaltres volem.

Demanem només que la part edificable no es mengi jardí. No proposem tallar les cases per fer més jardí! Ser “molt defensor del jardí” només és demanar que es quedi com està!  

  • em fio de la creativitat  dels arquitectes, si nosaltres definim unes bases per a un concurs d’un projecte d’equipament sostenible, criteris de bioconstrucció, amb coberta verda, paret verda, jardí refugi de biodiversitat… els arquitectes esperem que s’esforcin a presentar projectes pioners i innovadors. 

Només aclarir: el plànol que no li agrada a ningú, NO ÉS PROJECTE DEFINITIU, oi? 

  • cal definir quin grau de compromís té l’Ajuntament amb la plataforma: i anar pas a pas, anant marcant. La defensa del jardí i del verd com a prioritaria. Pensem que volem, que de vegades sembla que sabem més el que no volem que el que volem: començar a definir. I anar pas a pas, tacticistes: com fa l’Ajuntament. 
  • recapitulando, se ha propuesto una estrategia: con cuidado, paso a paso: pensemos

1) compromiso que les pedimos 

2) qué vamos a pedir: gestión del jardín, concurso

  •  us veig molt diplomàtics a tots, veig que es defensa el jardí però no del tot, i que hi ha gent que es conforma que es construeixi allà. A mi m’agradaria que es quedés com està i només es construeixi on són les casetes, i si hem arribat fins aquí, per què no podem aspirar a més? 

Sembla que molts hem assumit  que cal construir, tot i que no hi estem d’acord. Em pregunto, per què no seguir lluitant, si no estem d’acord amb què es construeix allà? 

  •  no estic d’acord amb aquest plantejament, crec que seria gentrificador, no li compro el projecte. A Gràcia és car recuperar espai públic, i per això cal buscar solucions d’aprofitament. 

no estic d’acord en això de barrejar-ho amb el fer fora gent amb mesures gentrificadores. 

  • al comentari: em sorprèn que  creia que li contestaríem “és cert, pero es lo que hay”, però dir-li que la seva ooció és gentrificadora, m’he quedat de pedra. Sobretot perquè el que ha dit ella és justament el manifest de la nostra associació. Una altra cosa és que pugui ser difícil fer-lo és realitat. Però Ns. només ha dir que millor arreglar les casetes! 
  • ha de ser compensador, hi ha d’haver un retorn social més gran que el verd. Una operació antigentrificadora és que hi hagi  habitatge dotacional. 
  •  posar 3 pisos a sobre d’una casa historica éss un cagarro, no diguem que és millorar el projecte, si us plau! El que a dit Ns. és el que demanem de base, no  dèiem: aprofitem per salvar l’alzina i de pas construir cases més grans. 
  •  És demagogia dir que el verd públic és gentrificador, és un bé comú accesible a tothom, mentre que els pisos seran per a un nombre limitat de famílies. 

Si existeix gentrificació no és pel jardins, sinó per una manca de lleis sobre els preus dels habitatges. El verd té tants beneficis ambientals, de gestió urbana, de serveis ecosistèmics, per a la salut i la cohesió social, que justificaria per si sol l’expropiació.

  • demano tenir en compte, en el procés de passar de verd privat a verd public, quants metres quadrats hi perdem.  

Marca un procés, i el primer pas és l’aprovació inicial. 

Hi ha una part que no estarà d’acord. 

  •  en resposta a l’altra companya.: fem un exercici de resignació i de pragmatisme. Per tant al final la discussió essencial podria ser: volem que sigui privat o públic. Estarà bé que hi hagi pisos per a qui ho necessita, i haurem de treballar perquè no es perdi verd. Presenta un article d’una finca comprada a Sants amb 13 pisos, 6,5 milions d’euros.

En relació amb la gentrificació, no ha de ser excusa per deixar de millorar la qualitat de vida de les persones, i per generar bellesa: si no, qualsevol cosa maca és gentrificadora i no se’n faria cap.  

  • hay que pensar que los 15 pisos estarán junto al parque, pero el parque será para todos. No caricaturizar. Posiblemente hacer pisos dotacionales sera la manera. también tiene el impulso de hacer prevalecer el verde, le encantaría que no se planteara contruir nada. 
  • per acabar la reflexió que em faig: quan un dia hi passem pel davant i sigui un espai públic, ens sentirem orgullosos del que hem tirat endavant o no?. Si estem lluitant i fent assemblees, no ens hem de deixar anar, no perdem la força, és just ara quan l’hem de tenir. M’agradaria sentir-me orgullosa del que hi haurà, que espero que se sembli força al que hi havia. 
  • un company es disculpa: Estic convençut que quan passejarem per aquí ens en sentirem orgullosos, podrem fer que tiri cap a una direcció el millor possible, 

El comunicat on diem coses innegociables ja marca un procés: entrada al jardí, moviment veïnal a les bases del concurs, jardí de qualitat, i que creiem que l’habitatge dotacional també és una necessitat del barri.

  • ahora empezamos a diseñar, no estamos “dando la llave “ al Ajuntament. Recuperamos el comunicado que hicimos, y redactamos requisitos. 
  • no ens tirem pedres a la teulada, anem condicionats per anys de males polítiques d’habitatge. Pregunta: hi hauria consens per fer que l’entrada al parc sigui per Encarnació?

És el moment de plantejar-ho? 

Si ens solidaritzem amb l’habitatge, aleshores hem de insistir a l’Ajuntament que què passa amb les altres propietats. En això ens hem d’unir amb tots els col·lectius de Gràcia per demanar polítiques d’habitatge. 

Si fas vivenda dotacional etiquetes la gent, i cal trencar la dinàmica, no fer un bloc sense dotacional sinó barrejar les persones (p. ex. comprant pisos a altres finques). 

  • una altra píndola com l’entrada per Encarnació  seria aixecar el paviment de Manrique de Lara i transformar-lo en jardí. 
  • ho havia proposat O. fa temps. 
  • una modificació de Pla General no entra en aquest nivell de detall, per això aquests propostes poden definir el projecte 1 en aquestes coses. Guardem i presentem totes aquestes idees de disseny per quan s’haurà de fer la concreció.  

Tanquem a les 20.43

Després de la reunió amb els representants del consistori

La plataforma Salvem l’Alzina defineix els punts que considera innegociables per donar suport a la proposta de l’Ajuntament per a l’alzina i les casetes del carrer Encarnació

Després de la reunió mantinguda el passat 28 de setembre amb Eloi Badia, regidor de Medi Ambient, i altres representants de l’Ajuntament de Barcelona, la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació es va reunir telemàticament en assemblea per compartir i comentar les propostes rebudes.
Primer, es van exposar les raons per les quals el projecte de l’Ajuntament ha variat i ara estudia fer-hi 15-17 habitatges dotacionals, respectant l’alzina i el jardí, que serà obert als veïns de Gràcia. Al col·lectiu se li proposa treballar conjuntament en el procés participatiu per decidir el projecte final, així com en la convocatòria i el concurs públic del mateix, en el seu seguiment i en la gestió del jardí quan s’hi pugui accedir, entre els punts més significatius.
Després, es va fer un recull dels punts que es consideren innegociables per donar suport al projecte de l’Ajuntament, que s’exposen a continuació:

— Ens refermem en la voluntat que l’espai de les casetes i de l’alzina sigui de propietat i d’ús públic.

— Estem d’acord que l’habitatge dotacional és una necessitat inqüestionable, tant en el conjunt de Barcelona com a Vila de Gràcia. Pero també pensem què és important respectar la volumetría dels edificis antics en el nou projecte, per tal de preservar l’arbre i el jardí.

— Defensem que, de seguida que l’espai sigui de propietat municipal, comenci la gestió veïnal del jardí.

— Considerem que la expropiació pactada de l’espai ha d’obrir un període en el qual s’han de produir:

  1. un procés participatiu, d’abast a tot el barri i impulsat també pel moviment veïnal, que defineixi el tipus de l’equipament que s’ha d’instal·lar a la planta baixa de l’edifici.
  2. l’elaboració, amb la participació del moviment veïnal, de les bases del concurs de projectes arquitectònics de l’edifici i el jardí.
  3. la presència en el jurat del concurs del moviment veïnal.

    — L’actual proposta de modificació del PGM ens suscita alguns dubtes i volem recordar que en els postulats de la plataforma és cabdal la preservació del valor patrimonial arquitectònic i urbà de les casetes i la protecció de l’alzina i el jardí.

    Així mateix, pensem que el document de la modificació ha d’incloure el cost de l’operació.

Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació
5-10-2020

Acta de l’assemblea del dimecres 9 de setembre de 2020

1. Tornada a les assemblees virtuals

Fem l’assemblea per zoom. Ens hi connectem 9 persones: “som a la ratlla” dels que ens hauríem pogut veure en persona.

Un assistent comenta que altres col·lectius del barri estan fent assemblees presencials, i que podríem explorar com ho fan legalment. D’altres diuen que també ho preferirien.
Algú diu que creu que el topall de 10 persones és per a llocs tancats, que no és el nostre cas.

Algú diu que podríem fer una llista prèvia, per saber quants seríem. Parlem dels pros i contres. Decidim que en principi la propera assemblea la farem a l’alzina.

2. Valoració i continuïtat de la Campanya JA! + 3. Encartellada i conseqüències

Tema encartellada. L’Automàtica va fer un sobreimpressió, sobre els cartells que ja teníem, d’un “JA!” llampant de color vermell. La primera idea era encartellar el dia abans de començar les festes de Gràcia, i al final es va fer el dia d’inici de les festes.

Els cartells es veuen bastant, al carrer. Tot i que ens n’han arrencat alguns. En van sobrar uns 15. Decidim buscar botigues o locals d’entitats on els vulguin posar i “cuidar”. També encartellar una mica més els voltants de la finca. I en podem sobreimprimir més si volem, és clar.

Tema adhesius. A una companya li han ofert imprimir uns adhesius rodonets. A Comunicació s’ha fet un disseny que s’ha d’acabar.

Que ens ho vulguin “subvencionar” està pendent de confirmació. Però diem que, si no, ho podem pagar nosaltres. Per tant, decidim imprimir ja els adhesius.

4. Represa de les reunions amb l’ajuntament i constitució de la Taula de negociació + 5. Calendari de la MPGM

Tema Ajunt. i partits. Ens plantegem si començar ja a escriure mails directes i/o mirar de reunir-nos amb els polítics.
Potser el primer seria demanar una reunió a l’Ajunt. per saber com està el tema i si s’ha mogut alguna cosa.

Algú proposa que primer acabem de fer l’encartellada, per arribar a la reunió amb el cartell més present al barri. Algú altre recorda que la Campanya JA! també s’ha fet per xarxes socials i que per tant els polítics han vist el JA! segur.

Decidim doncs demanar reunió amb l’Ajunt. A veure si ens la donen per a abans de la propera assemblea.

Taula de negociació. La idea és que sigui amb nosaltres i prou. Seria després que la cosa ja s’hagi cuinat amb Esquerra. El tema de la MGPM té aspectes tant tècnics com polítics…

6. Propostes adaptades de les activitats

No ha vingut la persona que va proposar el punt, que potser té alguna idea in mente.

Tenim a mig preparar el tema del punt d’intercanvi de llavors. Hi ha els paquetets fets fa temps, i també se’n podrien fer més. Així li donaríem una mica de vida al carrer de l’alzina. La idea seria collar a la porta o al mur una caixa o similar, amb els paquetets.

En paral·lel, algú proposa pensar algun joc de pistes, per penjar-ho allà en un portafolis o en un mural de metacrilat.

Una idea de més envergadura seria renovar els murals, perquè ja estan tocadets, fins i tot el de l’artista brasilera Juliana Lama.

A Comunicació, durant les festes, es van començar a recollir citacions sobre la natura. Es va quedar a mitges; es podria recuperar de cara a posar-les al mur, enllaçant amb tema murals.

De tot això, en seguirem parlant.

7. Canvis al web: col·lectius agermanats.

Col·lectius agermanats. Tenim la proposta de fer una pestanya al web amb els col·lectius que ens donen suport. Es pot començar amb els de la Campanya 5 punts per a 5 barris.

A Comunicació s’escriurà un textet per enviar als col·lectius. Es penjarà al web, i així, qualsevol de nosaltres que tingui contactes a qui escriure, el pot agafar d’allà.

8. Torn obert

Web. Comunicació actualitzarà la Home del web, perquè ressalti bé la nova Campanya.

Jornades a Vic. L’associació Remei Viu ens havia convidat a unes jornades el 4 de setembre, i vam dir que sí. Però després es van anul·lar pell coronavirus, i estan ajornades sine die.

Resum de tasques per a aquests 15 dies:

  • buscar botigues o locals on posar cartells
  • acabar disseny adhesius i portar a imprimir
  • demanar reunió amb l’Ajunt.
  • escriure i penjar textet col·lectius agermanats
  • actualitzar la Home del web

La PROPERA ASSEMBLEA serà dimecres 23 de setembre.
En principi, a l’alzina, però dependrà de la situació i les normatives…

ACTA ASSEMBLEA SALVEM L’ALZINA 15/7/2020

Comencem l’assemblea a les 19:15 h aprox. amb la participació d’unes vint-i-cinc persones, després de salutacions vàries amb mascaretes i d’establir la distància prudencial. 

Es recorda que ja no es facilita les assemblees i simplement repassem els punts proposats en l’O.D. i ens automoderem. 

A la demanda d’informació a l’Ajuntament que ha fet un membre, aquest informa que se’ns donen llargues fins al setembre. La noticia desagrada, ja que ens reunions prèvies es va parlar de crear una taula de negociacions amb participació diversa, però no s’ha convocat mai. 

Davant els dubtes que sorgeixen, es valora que caldria rellegir les al·legacions fetes (ja fa un any) per a tenir clar cap a on anem. 

Debatem sobre fins a quin punt ens està bé o no l’estat d’abandó en el que estan les finques i els diferents neguits en referència a la taula en qüestió.

Compartim la necessitat de reprendre, com a mínim, la presència i cura de l’espai exterior, en accions de petit format. 

Sobre les jornades en les que es va treballar abans del confinament, es recorda que s’han convertit en les #ConversesSotalAlzina en línia, l’última de les quals ja es va fer presencial i de les que queda una segona part (pròximament).

Es comenta que, tenint en compte que la modificació no serà al setembre mateix, és molt probable que ens n’anem a finals d’any o fins i tot a principis del 2021, malgrat sembla que l’Ajuntament hi està treballant amb ERC, igualment serà un procés llarg entre l’aprovació, la compra/ expropiació i les obres, així que valdria la pena tenir clar com ens posicionem al respecte, si de forma passiva o proactiva. 

Un company proposa recuperar l’informe del Dr. Árbol, a part de la fitxa del patrimoni arquitectònic, com també potser valorar la possibilitat d’implicar-hi un tècnic extern per tal que avali la proposta. 

Parlem sobre l’estat salvatge del jardí, que ens fascina i preocupa a part iguals, ja que no sabem quin serà el moment oportú per a reprendre’n la cura, assumint la gestió popular que reclamem des del principi, i evitar-ne així la degradació en la que el tancament l’ha sumit.  

La situació actual amb la Covid-19 ha posat encara més en relleu la importància de disposar de zones verdes obertes al públic, la necessitat d’espais de vida i salut com el nostre, i és quelcom a revaloritzar.

S’esmenta també que seria un bon moment per a recuperar la idea de la pacificació de Manrique.

Pel que fa a les casetes, preocupa l’estat de ruïna en el que es troben i, com comenta un company, que això, juntament amb la destrucció repetida d’elements patrimonials i el desallotjament veïnal, sembla que es doni més validesa a l’operació especulativa i gentrificadora que al nostre projecte.

Compartim visions per a tots els gustos, pessimistes i optimistes al respecte.

Es proposa fer una trobada semi lúdica per a reagrupar-nos, en el marc de les festes del barri, i poder comentar dubtes in situ sobre les al·legacions (que estan penjades a la web, aquí), de cara a setembre.

A part que estaria bé actualitzar la cronologia o substituir-la per algun text-resum de l’estat actual del tema, es planteja inscriure’ns als carrers guarnits i fer una empaperada de les façanes com en una campanya anterior, quelcom gran i fàcilment visible per als vianants. 

Pel que fa la nova campanya de comunicació, es comenta que estaria bé buscar un eslògan punyent, però alhora encara queden 300 cartells d’una anterior, i acordem actualitzar-los afegint-hi un “JA” d’alguna manera i així reforçar la urgència de desencallar la situació. 

Es valora també convocar una assemblea oberta especial en el marc de la celebració de les festes, amb prèvia coordinació a l’Ateneu Rosa de Foc (data a concretar), paral·lelament a la resta de gestions. 

Una companya membre del col·lectiu Barcelona no està en venda ens convida a unir-nos a la manifestació per a una ciutat no massificada que es convoca aquest dissabte dia 18 a les 18:30h a l’aparcament del Park Güell,  Acceptem la invitació i ens comprometem a fer-ne difusió per les nostres xarxes.

Per acabar, s’acorda posar dates a les accions previstes i el calendari queda així:

  • Divendres 14 d’agost: empaperada general
  • Diumenge 16 d’agost: arrossada popular
  • Dimecres 19 d’agost (a confirmar): 2a part de les xerrada sobre habitatge amb els Sindicats (de llogateres i d’habitatge de Gràcia).

La propera assemblea queda prevista pel dimecres 29 de juliol, de nou, sota l’alzina.

Gràcies a totes les assistents.

Acta de l’assemblea del dimecres 26 de febrer de 2020

1. Valoració de la retirada de l’amiant i la runa. Precinte

Hi ha opinions diverses. Com a punts més positius, es diu:

  • que les portes antigues i la taula de cedre sembla que s’han guardat.
  • que totes les restes de verd s’han extret i que l’amiant ja és fora. 
  • que la maquinària utilitzada ha estat l’adequada i que l’extracció ha anat ràpid.
  • que l’estat del jardí no ha canviat tant des que nosaltres hi érem. 
  • que el jardí potser ha patit, però més patirà quan es construeixi, i després es recuperarà.
  • Com a punts més negatius, es comenta:
  • la manca de mesures de seguretat, ja que els operaris no portaven casc ni res.
  • que l’amiant s’ha tret de qualsevol manera en una furgoneta.
  • la manca de vigilància per part de l’Ajunt. (ells ens van dir que sí que havien vingut), malgrat els precedents d’obres que no estaven permeses i de negligències.
  • que el jardí està en molt mal estat i que això no s’assembla en res a conservar. Ídem les cases.
  • que l’actuació de la maquinària ha pogut compactar la terra al voltant de l’alzina.

Pel que fa a l’etiqueta de PRECINTE que ha aparegut, sembla ser que és dels Mossos/del Dept. d’Interior.

Algú pregunta si EL TRONC DEL PI no és perillós que caigui. Algú altre contesta que des de P&J se’ns va dir que aguantaria, però que d’això ja fa un any. Decidim tornar-ho a preguntar als experts.

També torna a sortir el tema de LA PODA DE L’ALZINA, que és necessària perquè fa anys que no es fa, perquè causa problemes en la teulada del davant, perquè les fulles ja baixen a poca altura… Un parell de persones comenten que l’època adequada per fer-la és la de no-creixement de l’arbre, a l’hivern. Decidim tornar-ho a preguntar als experts.

2. Taula de negociació amb l’Ajuntament i votació de la MGPM

Pel que fa a la taula amb els partits, avui no hi és la persona que pot tenir més informació.

Pel que fa a la votació, EL PLE de l’Ajuntament a St. Jaume serà divendres 27 de març al matí, però no sabem si és segur que el tema hi entri.

3. Jornades de treball i debat: data, programació… (març)

Des de la comissió de les Jornades ens fan arribar unes notes:

Jornades de treball i debat

Xerrada-debat:
Gentrificació (economia, ciutat i precarietat)

Grups de treball (en paral.lel o no…):
A. Preservació i protecció (patrimoni natural i arquitectònic)
B. Autogestió i projecte (què volem i com)

Posada en comú i assemblea extraordinària

Dinar i música

Entitats que podem convidar:
Can Batlló, Ateneu 9 barris, Can Vies, Casa Buenos Aires…

Es proposa que es prioritzi el format grups de treball per sobre del format xerrada.

Es comenta que els grups de treball poden ser molt xulos. Però també complicats de preparar, s’ha de fer bé. I després complicat treure’n conclusions…

Es diu que la data està massa a prop i es canvia a dissabte 21 de març.

Es parla del grup de Telegram de la comissió i de si s’hi vol apuntar algú més.

Alguns diuen de prioritzar la part de jornada de treball per sobre del dinar i la música. D’altres diuen que es pot fer tot.

4. Activitat lúdica (abril)

Li busquem DATA, tenint en compte S. Santa, i pensem que estaria bé fer-la el 19 d’abril. Es podria assemblar a la Festa de la Primavera de l’any passat. [Puntualització post-assemblea: la Festa de la Primavera serà el diumenge 26 d’abril (que és l’única data que els que muntaran la ludoteca poden venir).] 

5. Comunicació

Ha arribat una proposta del programa de BTV Va passar aquí per fer un programa sobre la història de l’alzina i les casetes. Debatem qui podria ser entrevistat i surten noms com els del X.S., el T. R. I el T. C… si ells volen, és clar, i qualsevol altre voluntari és benvingut. Així es cobririen tant el tema natural com el patrimonial.

També comentem que caldria buscar fonts d’informació, i algú diu que es podria parlar amb el noi del Taller d’Història de Gràcia que fa les visites al refugi, i s’ofereix per contactar-hi.
Algú altre s’ofereix per preguntar a l’Ateneu Llib. sobre l’època en què les casetes van ser de l’Ateneu Republicà.
Els del programa volien fer la gravació en els propers 10 dies, però potser no podrà ser… De moment els contestarem que n’estem parlant i preparant-ho.

D’altra banda, des de Comunicació també es comenta que no es va arribar a redactar un text de posicionament sobre el pacte Ajuntament-propietat, ja que no va tirar endavant per part de l’assemblea.

6. Casa Buenos Aires

Pel que fa al tema de la Casa Buenos Aires, uns quants volem anar a la manifestació d’aquest divendres a les 17h a Vallvidrera, i hem quedat als FGC a les 16.15. Tenim la convocatòria d’ells, i Comunicació farà un cartell i un missatge per animar a sumar-s’hi.

La PROPERA ASSEMBLEA serà dimecres 11 de març al carrer Manrique de Lara, sota l’alzina.

ACTA DE L’ASSEMBLEA DE LA PLATAFORMA “SALVEM L’ALZINA I LES CASETES” 12 de febrer de 2020 a La Violeta


1. Canvis a facilitació.

Després d’un breu debat s’acorda AUTOFACILITAR-NOS, o almenys provar-ho. [Una vegada finalitzada l’assemblea es comprova que ens autofacilitat prou bé.]

2. Esmorzar amb amiant.

S’organitza l’esmorzar de control de les obres de retirada de la runa i de l’amiant que hi ha al jardí. S’acorda fer un cartell amb el títol ESMORZAR AMB AMIANT, i convocar DILLUNS 17 A 2/4 de 9. La comissió d’economia portarà cruasants i també es portarà una taula petita, que se situaria en un lloc adient.

3. Resum de la situació actual.

Les moltes intervencions al respecte mostren que se’ns fa difícil resumir la situació actual. Algunes preguntes que es fan demostren unes quantes incerteses de l’actual moment:

Quan podem veure un projecte de l’Ajuntament? El cert és que l’avantprojecte d’Escola Bressol que es presentava en la MPGM aprovada inicialment entra en contradicció amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric i Arquitectònic de recent aprovació inicial. I això hauria d’implicar ineludiblement canvis en el document. 

Es planteja que cal pressionar i negociar. Hi ha un debat llarguet on s’exposen punts de vista diversos sobre quin projecte seria el que nosaltres defensaríem, però el consens s’estableix al voltant de dir que VOLEM: 

Que l’espai sigui públic, i això passa per l’expropiació. 

Salvar el jardí, i que sigui de qualitat, és a dir, que sigui el més ampli possible i que, com a mínim, respecti l’espai marcat com a necessari per al benestar de l’alzina en l’informe de Doctor Árbol. 

Que es blindin els possibles equipaments públics, per tal que no acabin gestionats per empreses privades.

Que se’ns respongui a les nostres al·legacions a la MPGM, ja que encara no s’ha respost a totes.

Per tot això, i més tenint en compte que per a l’aprovació provisional de la MPGM, necessària per poder fer la compra de l’espai, cal una majoria absoluta del Ple de l’Ajuntament de Barcelona, acordem demanar la CONVOCATÒRIA d’una TAULA de l’Alzina i les casetes, amb presència dels partits polítics que estiguin a favor del pas de l’espai a titularitat pública. [L’endemà es fa.] En aquesta taula també s’hi podria convidar altres col·lectius del barri.

En el marc d’aquesta taula s’ha de parlar, entre altres qüestions, de l’autogestió del jardí. També del cost i del procés d’elaboració del projecte. Defensem que aquest procés es dugui a terme amb participació veïnal en la redacció del programa d’usos i bases del concurs, on s’especifiqui el % de sòl dedicat a cada ús. I que es participi en el jurat d’elecció del projecte arquitectònic de l’espai. 

4. Comunicació.

Es debat entorn d’una proposta d’enquesta preparada per la comissió de comunicació. Es llegeixen les tres opcions que es plantegen i que s’adjunten en aquest vincle. Entorn d’aquesta qüestió hi ha consens a dir que un dels objectius de l’enquesta és conèixer com respira el barri sobre el futur de l’espai. Però per eixamplar encara més les opcions, es proposa que en un primer moment, més que no pas una enquesta, s’obri una BÚSTIA D’IDEES, que hauria d’estar encapçalada per un COMUNICAT que resumís la situació actual. 

5. Jornada de treball i debat sobre el projecte de l’alzina i les casetes.

La JORNADA de treball i debat sobre el PROJECTE DE L’ALZINA I LES CASETES ha de donar l’espai i el temps per perfilar l’enquesta. Per parlar-ne es pot aprofitar el VERMUT que s’acorda convocar el 22 DE FEBRER.  

6. Autogestió del jardí.

És una altra qüestió a debatre a la Plataforma: què entenem per autogestió i cóm aquesta pot/ha de formar part del futur de l’espai. S’acorda dedicar monogràficament una assemblea a aquest tema, per tal de preparar la part de la Jornada que s’ocupi de tractar-lo. I s’avancen alguns temes:

Es proposa que l’autogestió es materialitzi a l’espai –així com les jornades– per anar prenent decisions en el dia a dia.

No es tracta només de parlar de models teòrics o d’ocupació, sinó del nostre projecte.

Que cadascú pugui decidir quan i com participar-hi.

7. Torn obert.

I a un quart de deu pleguem.


Propera assemblea: dimecres 26 de febrer a les 19.30 h a La Violeta, Sala Pissarra. 

Acta de l’assemblea del dimecres 29/01/2020

Punt previ

La comissió de facilitació explica que si fa un parell d’assemblees que no envia l’ordre del dia amb antelació és perquè creu que és millor fer-ho així atès que som un col·lectiu de gent diversa amb sensibilitat diverses; considera que és la millor manera de facilitar la participació de tothom i la pluralitat.

En conseqüència, s’estableix l’ordre del dia que desenvolupa aquesta acta.

1) Funcionament de l’assemblea

Un company proposa la dissolució de l’assemblea com a metàfora i això serveix com a reflexió sobre el funcionament de l’assemblea. Planteja el seu desencant per la manera de posicionar-se del col·lectiu davant de la disjuntiva que ens va plantejar l’Ajuntament en una reunió; i comparteix el seu parer respecte la gestió de la informació en aquest moment del projecte i el grau d’implicació del barri.

S’obre un debat llarg i difícil de resumir, que quedaria més o menys reflectit amb les afirmacions realitzades a continuació per les persones presents:

  • S’insisteix que no hi hagut un posicionament oficial com a col·lectiu respecte l’expropiació, després de l’anunci d’acord entre Ajuntament i propietat.
  • La voluntat repetidament afirmada pel col·lectiu que tot l’espai fos públic.
  • Les decisions han estat sempre col·lectives.
  • L’expropiació és un procediment amb els preus taxats, de manera que no hi havia gaire marge.
  • Quan entre en el joc de l’Ajuntament, entres en el joc de la legalitat, sense que això vulgui dir ho hagis d’acceptar tot, d’empassar-t’ho tot.
  • El cost de l’edificabilitat no està definit en absolut.
  • L’assemblea ja és en si un procés participatiu obert sempre a tots i tothom que estigui interessat en el procés i la seva evolució.
  • L’Ajuntament actua amb una estratègia, nosaltres no.
  • Per saber com n’és de car, caldria comparar-ho amb altres equipaments.
  • Podem posicionar-nos fora de la disjuntiva que ens plantegen.
  • L’Ajuntament en vol instrumentalitzar com a col·lectiu.
  • Qui és l’instrument? S’establirà una taula multipartida que ens permetrà participar en tot controlar el procés. S’hi establiran les bases del concurs del projecte.
  • No ens hem de reduir a la disjuntiva de l’Ajuntament: flexibilitzem-los, lluitem-ho; ja van dir que hi havia coses impossibles, com salvar l’arbre, i al final l’hem salvat.
  • Cal revertir les dinàmiques.
  • Cal obrir les decisions a la resta del barri.
  • Cal que plantegem les nostres posicions.
  • Cal que horitzontalitzem les nostres posicions i decisions.
  • Potser per ingenuïtat, però el cost que s’ha anunciat sembla sorprenent per elevat.

S’acorda tancar el debat avui, però deixar el tema obert per una propera ocasió, en pro d’un posicionament col·lectiu consensuat.

2) Retirada de l’amiant

Un company diu que des de l’Ajuntament l’han informat que finalment la propietat retirarà l’amiant. De fet, hi ha una llicència per tallar el carrer el dia 17 de febrer. Decidim organitzar un esmorzar aquest dia per estar al cas de les operacions.

3) Fantasmes

Fa uns 10 dies que alguns membres de l’assemblea constaten que els moviments que es veuen a les casetes estan provocats perquè hi ha gent que hi va a dormir. Els companys que ho descobreixen ho han fet saber als serveis socials de l’Ajuntament. Tenint en compte els antecedents i l’estat d’abandó de l’espai, s’acorda invertir-hi temps i energia.

4) Convocatòria a Vallcarca

Decidim sumar-nos a la convocatòria El fum ens mata, acte reivindicatiu que se celebra a Vallcarca dissabte 1 de febrer (10h taller; 12h manifestació).

***

Es convoca la propera assemblea pel dia 12 de febrer.

Acta de l’assemblea Salvem l’Alzina (8.01.2020)

1 – Preparació de la propera reunió amb el districte.

Es fa debat de preparació per la reunió amb el districte del dia 9 de gener. Sobretot cal insistir en:

  • Primer de tot hem de recollir informació sobre com va la negociació amb els altres partits per les votacions. Cal que ens vegin com un actor més en la negociació i no només una crossa.
  • Cal posar el verd en valor i donar-li la importància que té pel barri i la ciutat
  • Cal apretar perquè obrin un concurs públic de projectes per trobar altres maneres de distribuïr els equipaments i els habitatges. El projecte que ens ensenyen ara no pot ser l’única opció. Hem de ser una de les parts del tribunal que prengui la decisió d’aquest concurs.
  • La fitxa del catàleg com afecta al projecte?
  • -Ens han de facilitar els pressupostos que tenen per l’expropiació i construcció detallats i per escrit.
    • Ens han de respondre formalment les al·legacions, la majoria de les nostres reivindicacions són allà.
    • Volem l’autogestió de l’espai el més aviat possible, per això cal insistir en que treguin l’amiant i la runa com abans millor. També cal posar sobre la taula que la jornada de debat amb el barri és el que definirà la nostra postura final i que volem fer i que la volem fer a dins un cop s’hagi retirat tota la runa i l’amiant.

    2 – Pensem la jornada de treball i debat sobre el projecte de l’alzina i les casetes: 

    data i lloc; propostes, dinàmica i organització; difusió.

    • l’amiant i la runa, ja que l’ideal seria fer-ho a dins.
    • La data seria al voltant de l’aniversari del desallotjament però sobretot després que enretirin
    • Dinàmiques amb grups de treball, amb micro-ponències, preguntes concretes, debats i propostes. Es crearien 2 franges diferents al matí amb 2 grups de treball paral.lels (total 4 a escollir-ne 2) per tal que es pugui participar en més d’un grup de treball.
    • Hi hauria preguntes sobre què volem i com ho volem, centrats en el nostre projecte i podrien durar 1h o 1:30 cada sessió.
    • Temes:
      A.Economíaipolítiquespúbliques;
      B.Justíciaambientalijustíciasocial;
      C. Arquitectures creatives i comunitàries;
      D. Autogestió i mobilitzacions contra l’especulació.
    • Es va valorar sobretot que hi hagi temps per la posada en comú i que tothom pugui conèixer i debatre les aportacions dels grups. I fer una assemblea extraordinària a la tarda.
    • Temes pendents: hi hauria inscripcions, preparació prèvia, com es proposen les col.laboracions o experiències, coordinacions i relatoria?
    • Hi haurà persones convidades per fer intervencions curtes, per dinamitzar debats… Gent amb experiències semblants a les nostres com per exemple de Can Batlló.

    3 Activitats: vermut, tallers i altres.

    La propera activitat serà la jornada de treball i debat, que es podria acabar d’arrodonir amb un dinar popular o fins i tot alguna activitat lúdica més, però de moment no hi ha cap altra activitat a la vista.

    4. Comunicació: nota de premsa, vídeo i xarxes. Encartellada.

    No tractat al no haver-hi ningú de comunicació.

    5. Economia: detall i aprovació de despeses.

    No tractat al no haver-hi ningú d’economia.