Publicat a

COMUNICAT SALVEM L’ALZINA 30-3-2022

A partir del proper diumenge dia 3 d’abril el jardí de l’Alzina de les Casetes del Carrer Encarnació estarà, per fi, obert al barri i a la ciutat. Han passat més de tres anys des que aquella tarda de novembre les veïnes ens vam mobilitzar per a aturar-ne la destrucció, salvant part d’aquest oasi de patrimoni natural i arquitectònic de Gràcia. I la lluita ha valgut l’alegria (que no la pena), ja que gràcies a la nostra resiliència hem aconseguit els principals objectius d’aquella primera assemblea sota la pluja: salvar l’alzina i convertir les finques en equipament públic.  Però en tot aquest temps, d’activitats, reunions, etc., considerem que n’hi ha hagut poc dedicat al diàleg i a treballar la cogestió que vam acordar (renunciant a la autogestió que sempre hem volgut) i un projecte comú. I és per això que, malgrat la satisfacció de la feina feta ens empeny a celebrar-ne l’obertura, alhora, ens dol que no hagi pogut fer-se en millors condicions (amb una reixa exterior que faciliti la visibilitat; un punt de llum i almenys una font accessible a tota la ciutadania; la instal·lació de papereres, un lavabo públic, i la senyalètica que recordi als usuaris respectar l’entorn, recollir les escombraries, i les caques dels gossos, així com que han d’estar lligats, entre altres coses.)

Ha estat un procés llarg i feixuc, en el que totes hem après moltes coses, però no encara no s’ha acabat pas. Seguim. Perquè la que ara encetem és una nova etapa, tant o més important que les anteriors. Seguim reivindicant l’ús lliure i respectuós de l’espai públic, així com la consciència i cura pel verd urbà, la flora espontània, i la seva biodiversitat (que també és la nostra). I, com sempre, confiem que l’administració posarà més (i millor) per la part que li toca a l’hora d’atendre les necessitats derivades dels usos veïnals del jardí de l’alzina. Del jardí de totes les veïnes. Perquè això és, ara, ja, per fi, més que mai. El nostre jardí. Gaudim-ne. Compartim-lo. Respectem-nos. Gràcies.

Publicat a

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM L’ALZINA I LES CASETES 9/6/2021

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM L’ALZINA I LES CASETES

Des de la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes volem informar i mostrar el nostre desacord amb  un seguit de punts que quedaran inclosos en la propera aprovació de l’MPGM amb el suport d’ERC i Comuns i que afecten el present i el futur de les finques.

En primer lloc, fem memòria:   

●   L’any 2019, subjectes a processos assemblearis, vàrem decidir que es volia que l’espai de l’alzina i les casetes passés a titularitat pública, per evitar el projecte especulador que pretenia fer la immobiliària privada.

●   L’Ajuntament va exposar que per dur a terme l’expropiació i donat el seu cost, calia que hi hagués un retorn social que ho justifiqués i va plantejar la possibilitat que l’espai fos destinat a: zona enjardinada, escola bressol i equipaments amb una  edificabilitat aprox. de 1266 m2.

●   Tot i les dificultats es va acabar acceptant la proposta.

●   Posteriorment es va modificar PGM perquè quedessin recollits els usos i els 1260 m2 edificables.

●   Després, la justificació social de l’adquisició de les finques, a part de la zona verda, va passar a centrar-se en els pisos dotacionals, a més d’un equipament comunitari a definir.

●   De cara a l’aprovació del nou MPGM, que es durà a terme en breu, s’ha vist incrementada la quantitat de m2  edificables passant de 1266 m2 a 1650 m2, així com la classificació d’una part del jardí i el garatge com a equipaments de clau 7b (edificables).

●   L’Ajuntament va informar a la plataforma veïnal Salvem l’Alzina i les Casetes de la modificació i  hi va afegir un dibuix on es mostrava l’edificació.

●   L’assemblea es va mostrar contrària a aquest projecte. Se’ls  hi va fer un retorn on quedaven recollides  les demandes que es varen consensuar a través de l’assemblea: No edificar al jardí i ampliació de la zona verda on ara es situa el garatge, amb reconversió a hort.

Malgrat la disconformitat mostrada per la plataforma, l’Ajuntament sembla ser que té previst aprovar la possibilitat de construir un sostre edificable més enllà del pactat inicialment.

Per això, reafirmem que:

●      Les plataformes veïnals han de ser tingudes en compte en tot moment del procés sense excepció. Ens sembla inacceptable tant la manca de comunicació fluida com d’atenció continuada per part del consistori, fet que ha derivat en promeses i terminis incomplerts (com l’autogestió o l’obertura del jardí) que dificulten la confiança i el treball en equip. Cal escoltar els tècnics, sí, però tant o més a les veïnes.

●      No volem un “jardí de l’ombra” que quedaria arraconat entre parets i sense sol com demostra l’estudi d’assolellament encarregat per l’ajuntament.. La possible edificació en una part del jardí i el garatge tindrien un impacte directe sobre la insolació de l’espai i les  arrels, sense oblidar  com seria per les persones un jardí tant condicionat per la manca de  llum, i la nostra proposta és una qualificació de 6b de la zona del garatge, que permeti l’apertura d’aquest espai, sense construir-hi. Hi ha coses que tenen un preu en diners, i n’hi ha que no.

●      Volem un projecte que garanteixi l’equilibri entre el ciment i el verd. Recolzem totes les iniciatives que permetin pal·liar el dèficit descomunal   d’habitatge social que pateix la ciutat i la Vila, però alhora també trobem igual de necessari crear i preservar les zones verdes, que fan de la ciutat un espai  més habitable, al mateix temps que generen beneficis incommensurables per a les  persones.

Som conscients de les dificultats de l’Ajuntament per trobar solucions, de les diverses parts, necessitats i dinàmiques, i no volem fer únics responsables als actuals implicats— ja que la situació que s’han trobat ve precedida per dècades de manca de gestió a favor dels espais verds i l’habitatge públic; però sí que els instem a ser coherents amb les seves pròpies polítiques en matèria de vivenda i medi ambient.

Confiem que sabran recapacitar i prioritzar allò que veritablement importa. Estem convençudes que l’espai de l’alzina i les casetes pot ser no sols un referent en mobilització ciutadana sinó també marcar precedent en aquest equilibri, demostrant que altres dinàmiques urbanístiques són possibles, aquí, a casa nostra.

Salvem l’alzina (amb el seu jardí) i les casetes. Ambdues coses. Que una no vagi en detriment de l’altra, si us plau.

Seguim. Gràcies.

Publicat a

Any nou, nova etapa

18/12/2020

El col·lectiu Salvem l’Alzina i les casetes continua, dia rere dia, treballant per tal que el projecte i la materialització d’aquest petit-gran espai de vida a la Vila de Gràcia pugui col·laborar a resoldre els problemes d’emergència de l’habitatge i climàtica que patim, en la mesura del possible, considerant el valor patrimonial natural i arquitectònic de la finca. En això treballem, perquè la proposta que l’Ajuntament presenta és sols un punt de partida.

Encetem una nova etapa del procés, en la qual toca decidir què volem i com ho volem. Tots plegats. Les assemblees estan obertes, com sempre, a totes les persones que vulguin contribuir-hi, amb i des del respecte. Per escoltar, compartir, aprendre, opinar, debatre, consensuar… Juntes. Si voleu. Seguim?

Davant de l’aparició d’un escrit a la pàgina web del “Decidim Barcelona” i la recent “Carta al director” publicada a ‘L’Independent’ de Gràcia per part d’alguns/es veïns/es, Salvem l’Alzina i les casetes volem manifestar que som un col·lectiu de base assembleària, des de l’ocupació de l’espai, ja fa més de dos anys.

Les discussions mantingudes, les actes de les assemblees, així com tota la informació sobre les campanyes, etcètera, es pot trobar a la pàgina web: https://www.salvemlalzina.org.

Ens sorprèn que les persones signants afirmin que “les casetes estan descatalogades”, ja que això no és cert, tal com ens va explicar fa poc l’Ajuntament en una reunió a la qual van assistir alguns membres de la plataforma i també dels signants dels escrits, i es va compartir amb tothom en la posterior assemblea.

LES CASETES NO HAN PERDUT LA FITXA DE CATALOGACIÓ EN CAP MOMENT DEL PROCÉS. El cert és que si s’han catalogat és gràcies, justament, a la força del moviment veïnal.

La força d’aquest moviment heterogeni s’ha fonamentat, entre altres motius, en el rigor dels nostres arguments, prèviament consensuats entre aquells que s’impliquen en la lluita. Per això insistim a reclamar la màxima rigorositat en la difusió de missatges i informacions relatives a tot el procés, i evitar declaracions públiques falsejades que interfereixen en l’assoliment de l’objectiu comú.

El document que vam signar aleshores, demanava la catalogació de l’alzina i les casetes, i ho hem aconseguit. L’alzina s’ha catalogat, no ho oblidem, i en el document de catalogació hi ha l’informe expert de les condicions per a la seva preservació, unes prescripcions d’obligat compliment. I les casetes, insistim, també. Dir el contrari és desinformar.

Convidem les persones signants dels escrits en qüestió, així com a tothom que ho vulgui, a llegir l’extens informe patrimonial de la Modificació de PGM (pàgines 145- 251). Nosaltres no només ho hem fet, sinó que abans en vàrem redactar un d’al·legacions. (Tots els podeu trobar a la pàgina web Salvemlalzina.org).

Gràcies.

Publicat a

Després de la reunió amb els representants del consistori

La plataforma Salvem l’Alzina defineix els punts que considera innegociables per donar suport a la proposta de l’Ajuntament per a l’alzina i les casetes del carrer Encarnació

Després de la reunió mantinguda el passat 28 de setembre amb Eloi Badia, regidor de Medi Ambient, i altres representants de l’Ajuntament de Barcelona, la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació es va reunir telemàticament en assemblea per compartir i comentar les propostes rebudes.
Primer, es van exposar les raons per les quals el projecte de l’Ajuntament ha variat i ara estudia fer-hi 15-17 habitatges dotacionals, respectant l’alzina i el jardí, que serà obert als veïns de Gràcia. Al col·lectiu se li proposa treballar conjuntament en el procés participatiu per decidir el projecte final, així com en la convocatòria i el concurs públic del mateix, en el seu seguiment i en la gestió del jardí quan s’hi pugui accedir, entre els punts més significatius.
Després, es va fer un recull dels punts que es consideren innegociables per donar suport al projecte de l’Ajuntament, que s’exposen a continuació:

— Ens refermem en la voluntat que l’espai de les casetes i de l’alzina sigui de propietat i d’ús públic.

— Estem d’acord que l’habitatge dotacional és una necessitat inqüestionable, tant en el conjunt de Barcelona com a Vila de Gràcia. Pero també pensem què és important respectar la volumetría dels edificis antics en el nou projecte, per tal de preservar l’arbre i el jardí.

— Defensem que, de seguida que l’espai sigui de propietat municipal, comenci la gestió veïnal del jardí.

— Considerem que la expropiació pactada de l’espai ha d’obrir un període en el qual s’han de produir:

  1. un procés participatiu, d’abast a tot el barri i impulsat també pel moviment veïnal, que defineixi el tipus de l’equipament que s’ha d’instal·lar a la planta baixa de l’edifici.
  2. l’elaboració, amb la participació del moviment veïnal, de les bases del concurs de projectes arquitectònics de l’edifici i el jardí.
  3. la presència en el jurat del concurs del moviment veïnal.

    — L’actual proposta de modificació del PGM ens suscita alguns dubtes i volem recordar que en els postulats de la plataforma és cabdal la preservació del valor patrimonial arquitectònic i urbà de les casetes i la protecció de l’alzina i el jardí.

    Així mateix, pensem que el document de la modificació ha d’incloure el cost de l’operació.

Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació
5-10-2020

Publicat a

Els veïns i veïnes denuncien l’estat d’abandó absolut del jardí

Després del desallotjament del jardí de l’alzina, efectuat el 14 de febrer de 2019 a causa de la demanda civil per mesures cautelars presentada per Encarnación Invest SL (també coneguda com a família Campalans), amb un desplegament d’antiavalots desproporcionat, se’ns va prohibir l’accés a l’espai a les veïnes que n’havíem tingut cura durant gairebé mig any, i la gestora immobiliària de la propietat va poder accedir-hi amb l’argument que calia apuntalar les casetes perquè hi havia perill d’ensorrament.

Transcorregut gairebé un mes d’obres, però, les veïnes vam observar que s’havien destruït, de nou, elements de les edificacions abans de tapiar-les, que el jardí s’havia tornat a omplir de runa, i que els obrers hi pernoctaven i fins i tot hi feien foc. Vam informar el jutjat que no només s’estava apuntalant, i els Mossos d’Esquadra van procedir al precinte de la finca (recordem que, segons la comitiva judicial, s’entén com un únic espai indivisible).

Des de llavors, l’espai ha quedat en un estat d’abandó absolut (com es pot comprovar en les imatges adjuntes), amb l’única atenció que els membres d’aquest col·lectiu i altres veïns hem pogut donar-li des de l’altra banda del mur —reclamant mesures a l’Administració, organitzant regades populars—, per tal de seguir preservar-ne el patrimoni arquitectònic i natural. Perquè, malgrat que ens consta que l’Ajuntament ha imposat una multa als propietaris, no ha servit de res: l’amiant que es va extreure al novembre del 2018 del sostre del garatge i es va dipositar al jardí continua allà, igual que gran part de la llenya dels arbres que es van tallar aleshores, juntament amb tota la runa nova i les escombraries que van abocar impunement els obrers durant el suposat apuntalament. Un estat lamentable que suposa un perill— de foc, de contaminació — no sols per al medi ambient sinó també per a la salut del barri i la seva gent, tal com ho hem fet saber tant al Síndic de Greuges com a l’Agència Catalana de Residus, que han obert expedients al respecte.   

Per tot això, exigim a l’Ajuntament de Barcelona i al Districte de Gràcia que es duguin a terme mesures més àgils i contundents envers l’empresa Encarnación Invest SL. (o família Campalans), davant la seva irresponsabilitat com a propietaris i veïns: o bé que el propi consistori faci el correcte per protegir i preservar aquest patrimoni natural i arquitectònic, tal com es va prometre; o, en el seu defecte, que autoritzi la nostra plataforma veïnal perquè hi puguem accedir de nou per tenir-ne cura.

Aprofitem l’avinentesa per convidar tothom que ho vulgui a fer arribar una queixa (al consistori o al Síndic de Greuges) a través d’algun dels formularis que trobareu al nostre web, així com per facilitar-vos algunes imatges per si les hi voleu adjuntar. També podeu col·laborar compartint la informació a les xarxes socials (Facebook, Twitter o Instagram), donant a conèixer el cas a través del boca-orella, signant a change.org, participant en les activitats, proposant-ne de noves, o adquirint alguna bossa o xapa de Salvem l’alzina.

Gràcies.

Les casetes i l’alzina, pels veïns i les veïnes! Seguim!

Publicat a

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ESCOLA BRESSOL I LA INCLUSIÓ EN EL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICOARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA (DISTRICTE DE GRÀCIA) DE LES FINQUES SITUADES AL CARRER DE L’ENCARNACIÓ 13-15 I 17

ESCRIT D’AL·LEGACIONS

Codi Pla:  B1633

Expedient:  19PL16698

En representació de les plataformes veïnals Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia cap a on vas i Associació Veïnal Vila de Gràcia

Les entitats sotasignades:

Refermem la necessitat d’una escola bressol i la manca d’espai verd públic a la Vila de Gràcia, tal com expressa i justifica el document aprovat inicialment per l’Ajuntament de Barcelona el passat 15 d’abril, així com la idoneïtat de l’emplaçament objecte d’aquesta modificació per acollir l’equipament i guanyar per al gaudi de la ciutadania un dels espais verds de més qualitat de la Vila, tant per les seves dimensions com perquè en el seu interior hi ha l’alzina bicentenària catalogada com a arbre d’interès local en el plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 29 de març de 2019.

Tanmateix, volem expressar les qüestions següents:

ANTECEDENTS

En la nostra exposició volem remarcar la vàlua de la informació aportada en la memòria de la MPGM, tant pel que fa als antecedents i a la justificació dels dèficits d’equipaments i espai verd del barri, com pel que fa a l’estudi històric de les casetes del carrer Encarnació i la valoració del seu interès tipològic i urbà. Volem destacar també que fruit de l’aplicació d’aquesta modificació no s’haurà de reallotjar a ningú, i volem insistir en la falta d’equipaments i habitatge social, en el valor mediambiental de la finca i en l’escassetat de verd públic a la Vila de Gràcia.

La necessitat d’una escola bressol i d’un jardí en aquest emplaçament troba la seva justificació en les dades següents. D’una banda, el nombre de places d’escola bressol públiques a Gràcia cobreix només un 50% de la demanda i suposa un 9% del total de la ciutat. Durant la preinscripció del curs 2018/2019 es van fer 784 sol·licituds i només es van assignar 374 places, que eren les disponibles. D’altra banda, Gràcia té una de les taxes més baixes de verd urbà de Barcelona: 3,5 m2/hab., molt per sota de la mitjana de la ciutat (7,1 m2/hab.) i ben lluny dels 10 m2/hab. desitjables segons l’OMS.

Tanmateix, en la memòria presentada hi ha una invisibilització de la lluita veïnal i del procés participatiu que han fet possible arribar fins aquí, malgrat que es fa servir documentació que s’ha generat des de l’assemblea de Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, i considerem que hi ha omissions que cal esmenar. La història d’aquesta mobilització veïnal es troba documentada al web de la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació: https://www.salvemlalzina.org/. En aquest context, volem fer assenyalar que en la MPGM s’hauria de deixar constància de:

  1. La destrucció deliberada del jardí i les casetes que la propietat va iniciar a principis de novembre, i que va consistir en la tala d’arbres, alguns centenaris, i els danys a elements arquitectònics remarcables, com portes, finestres, baranes, xemeneies, terres hidràulics, sostres, entre altres elements patrimonials.
  2. El procés participatiu veïnal que es va desenvolupar a l’espai durant els tres mesos, que va ser obert, i la seva importància en la defensa, recuperació i rehabilitació del conjunt; de fet, molta de la documentació i les fotografies aportades provenen d’aquest moviment i el seu web.
  3. El procés de destrucció i deterioració que ha continuat després del desallotjament del 14 de febrer, i durant el qual s’han malmès elements destacats en les fotografies del propi informe. Cal remarcar que l’amiant continua al jardí, que hi ha restes de massa forestal producte de la tala que no han estat retirades, que el tronc tan alt del pi amenaça els edificis adjacents, i que l’acumulació de runa i brutícia ha augmentat. Aquest panorama comporta un greu risc d’incendi atès el volum acumulat i la sequedat dels residus orgànics en aquesta època de l’any.
  4. Si es planteja l’adquisició amb diners públics d’un bé pel seu valor històric i patrimonial, a més de natural, hem de saber com va ser adquirida la finca pels propietaris actuals, que hi figuren com a residents l’any 1940, i aclarir el canvi de titularitat poc després que fos un ateneu republicà. A més, en els annexos de la MPGM consta la intenció de la propietat de construir-hi per damunt dels límits edificables, que es remunta a la dècada dels setanta.
  5. Per últim, la memòria descriu un procés administratiu institucional que inclou l’avantprojecte d’escola bressol que apareix al final, però caldria estudiar alternatives en pro de la preservació i conservació de l’alzina i les cases, els límits i les alternatives a l’edificabilitat, i l’ampliació del jardí.

Per tots aquests motius, sol·licitem:

  • PROCÉS PARTICIPATIU
    1. Que s’especifiqui com serà el procés de participació ciutadana, atès que la llei d’urbanisme obliga a un planejament participatiu. El dret a la participació ciutadana està recollit en el Títol segon del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i s’aplica al planejament i la gestió urbanístics, entre d’altres. Volem participar en la definició de les bases del concurs i en el seu redactat, i que el concurs es fonamenti en la presentació d’un projecte i no es resolgui per mèrits, per incloure col·lectius d’arquitectes que sovint en queden exclosos (joves, especialment). Volem formar part del jurat del concurs arquitectònic de tot l’espai. Com a exemple d’un planejament participatiu que ha generat usos compartits de pati d’escola i espai/plaça, volem fer constar l’espai entre l’escola Àngel Baixeras i la muralla (barri Gòtic) que es va aconseguir com a fruit d’un procés de participació veïnal i de la comunitat educativa del centre docent. La urbanització i els usos finals van donar lloc a una nova plaça de nom Carme Simó i a un espai de 900 metres quadrats que serveix, de dilluns a divendres i de nou del matí a tres de la tarda, com a pati d’escola, i la resta de temps per a ús públic.
    2. Que la participació veïnal es vegi reflectida en dos àmbits fonamentals: el disseny i els usos dels espais, i el projecte de continguts i gestió de tot l’equipament. La modificació hauria de contenir un compromís perquè la definició i la gestió de l’espai públic fessin del jardí i les casetes de l’alzina una experiència de gestió veïnal, com ho ha estat entre els mesos de novembre del 2018 i febrer del 2019. La ciutat compta amb un conjunt d’espais salvats per la gent que han esdevingut projectes de referència que incorporen el disseny i la gestió participada pel veïnat, com és el cas de l’Ateneu 9 Barris, Can Batlló (La Bordeta-Sants), Espai Germanetes (Eixample Esquerra), Can Roger (Sagrada Família), Bosc de Turull (Vallcarca i el Coll) i Bloc 17 (Horta-Guinardó), entre d’altres. Entenem que la ciutadania, en el marc d’un procés participatiu, ha de definir el projecte i el model de gestió de tot l’equipament, i que això afecta també l’elaboració del pla funcional i del projecte educatiu de l’escola bressol. El procés participatiu en l’àmbit de l’espai (equipament i jardí) queda recollit en els blocs d’al·legacions que hi ha a continuació.
  • PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ESPAIS
  1. Que es dissenyin els espais tenint en compte usos polivalents i comunitaris, per promoure la complementarietat entre el funcionament de l’equipament i les necessitats del veïnat. Volem uns usos veïnals i una gestió compartida de l’equipament públic –l’escola bressol– habilitant un espai com a menjador comunitari per a la gent gran, així com una sala a la planta baixa per a activitats (de l’escola i de les veïnes), i també dels propis espais del jardí. La definició d’usos i horaris dels espais s’acordarà al llarg del procés participatiu.
  2. Que s’especifiquin en el projecte arquitectònic l’alçada màxima de les casetes (gàlib) i l’adequació al catàleg de patrimoni arquitectònic de Gràcia. La modificació hauria de precisar l’alçada màxima total de l’edificació, per tal que la remunta de les cases catalogades no entrés en conflicte amb els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic. El llindar d’edificabilitat que es fixi ha de garantir la insolació de l’alzina i de les àrees enjardinades.
  3. Que s’especifiqui en la redacció del projecte d’obres per a la licitació de la seva execució que l’edifici ha de ser sostenible i autosuficient energèticament, i que ha d’incloure el disseny i construcció d’una coberta verda productiva (energia, oxigen, aliments, recollida d’aigua de la pluja, etcètera), tal com promou l’Ajuntament en el Pla del verd i de la biodiversitat de la ciutat.
  4. Que s’esmeni l’omissió que hi ha en l’informe del pou d’aigües freàtiques ubicat a l’interior de la finca núm. 15, que es realitzin els estudis i assaigs d’aforament necessaris per part de Barcelona Cicle de l’Aigua (entitat municipal) i que s’avaluï la capacitat de càrrega i aprofitament del pou d’aigua existent, així com la viabilitat hídrica de l’aqüífer i els seus usos possibles (aigua per a reg, per a usos sanitaris, per a neteja, etc.).
  • PATRIMONI NATURAL
    1. Que quedi explícit el compromís que s’aplicaran les mesures preventives, correctores i de manteniment i protecció del sòl de l’alzina bicentenària catalogada (plaça, entarimat, reg, ‘mulching’…) que es recomanen a l’informe encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Doctor Árbol.
    2. Que es rectifiqui l’àrea de protecció del sòl al voltant de l’alzina seguint les recomanacions de l’estudi fet per l’empresa Doctor Árbol, que aconsella una superfície final de conservació d’entre 350m2 i 400m2, que és l’àrea de sòl que l’arbre necessita per tenir un creixement normal, autosuficient.
    3. Que es modifiqui la qualificació urbanística del tram del carrer Manrique de Lara (des del carrer Encarnació fins al llindar de la parcel·la del pla present) per ser qualificat com a clau 6b (Parcs i jardins de nova creació de caràcter local). Proposem que es retiri l’asfalt i que el nou espai verd permeti ampliar el jardí i la zona de conservació i protecció de l’alzina. D’acord amb aquesta al·legació, fem una proposta de peatonalització i permeabilització del carrer Manrique de Lara, i per tal de mantenir l’accés al pàrquing de la finca núm. 10 proposem que l’únic accés a aquest aparcament sigui pel carrer Congost.

A més de les raons mediambientals, aquesta mesura també incorpora una visió de l’espai urbà des d’una perspectiva de gènere. El fet que actualment sigui un carrer gairebé sense circulació i de plataforma única facilita aquest canvi de qualificació.

  1. Que l’Ajuntament es comprometi a garantir una autogestió veïnal del jardí en coordinació amb Parc i Jardins. La proposta dels col·lectius sotasignats es basa en què l’autogestió de l’espai del jardí afavoreix la realització d’activitats culturals, ambientals, lúdiques i polítiques, i en un projecte que garanteixi que aquest ha de ser un espai viu i vinculant.
  2. Que es faci un especial seguiment del falciot negre (Apus apus) i que es prenguin les mesures necessàries per protegir-lo. Tant en el núm. 15 com en el núm. 17 del carrer Encarnació, s’ha detectat la seva nidificació en els forats de ventilació dels terrats de les façanes. Aquesta espècie està protegida per la llei i està prohibit causar-li danys i destruir-ne els nius. El Codi penal tipifica com a delicte la destrucció dels nius d’espècies protegides (Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida-Categoria D).
  3. Que l’Ajuntament es comprometi a impulsar i demanar la catalogació de l’alzina com a arbre monumental al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 38 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. Els arguments es troben en l’informe de l’empresa Doctor Árbol aportat i en la singularitat sociohistòrica de l’alzina, la seva funcionalitat en l’ecosistema mediambiental, per tractar-se d’un hàbitat que afavoreix la diversitat, i les característiques monumentals de l’arbre.
  • HABITATGE SOCIAL
  1. Que es dissenyin propostes habitacionals de lloguer social que prioritzin la dimensió comunitària adreçades a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables.

Per tot això, sol·licitem que tingueu per presentat aquest escrit, per efectuades les al·legacions en el tràmit d’informació pública de la Modificació puntual del Pla general metropolità per a la implantació d’una escola bressol i la inclusió en el Pla especial del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona (Districte de Gràcia) de les finques situades al carrer de l’Encarnació 13-15 i 17 i, en els seus mèrits, acordeu estimar-les i introduir les esmenes en el document d’aprovació definitiva.

Publicat a

COMUNICAT — 2/2/2019

L’Alzina i les casetes d’Encarnació, en perill!

Des del dijous 31 de gener, l’espai veïnal de l’Alzina i les casetes està en perill de desallotjament cautelar amb data oberta fins al 15 de febrer. La propietat, gestora de la immobiliària Encarnación Invest S.L., va interposar una demanda civil sol·licitant mesures cautelars contra les ocupants de les casetes del carrer Encarnació 13-15-17, amb l’objectiu d’afeblir la lluita de les veïnes per evitar el projecte immobiliari previst, que suposaria l’enderroc de les cases i la tala de l’alzina bicentenària del jardí per construir-hi pisos.

Malgrat les negociacions amb l’Ajuntament per part de les dues bandes, i en vista d’una expropiació viable, els propietaris han optat per interposar una demanda, defensats pels advocats de l’especulador Nuñez i Navarro, que pot suposar un desallotjament immediat amb un ampli desplegament de cossos especials de la policia.

Des de la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació veiem aquesta acció com una estratègia per debilitar la força de la lluita veïnal, suprimir tot tipus d’activitat a l’espai i, sobretot, reprendre el projecte especulatiu d’Encarnación Invest S.L.

Alhora, els propietaris han acompanyat aquestes mesures judicials amb unes declaracions als mitjans de caràcter victimista, assegurant que ells son els primers a defensar l’alzina quan, de no haver estat per la intervenció de les veïnes, aquesta hagués estat talada, així com van talar la resta d’arbres que hi havia al jardí. Si s’estimessin el barri i l’espai com diuen, tampoc voldrien enderrocar les cases dels seus avantpassats, que havien abandonat i que, segons els arquitectes que les han vistes, no suposen cap amenaça de ruïna com ells sostenen.

La situació en la qual ens trobem posa de manifest la necessitat de seguir organitzades, però també la d’accentuar la pressió sobre l’Administració perquè treballi exhaustivament en l’expropiació de les finques. L’amenaça de desallotjament ens manté alerta i alhora ens impulsa a fer una crida demanant suport per sumar forces i seguir treballant i resistint juntes.

Aquesta plataforma veïnal i popular no s’aturarà fins acomplir els objectius que van motivar el seu naixement: salvar l’espai verd i l’alzina bicentenària, conservar el patrimoni arquitectònic de les finques, i convertir l’espai en un equipament públic en benefici de totes les famílies del barri i la ciutat. Ens mantenim fermes en la nostra posició i decidides a fer les passes necessàries per garantir que així sigui.

En cas d’efectuar-se el desallotjament, es convocaria una concentració de suport immediata a l’espai. Estigueu atentes a noves convocatòries i activitats a les xarxes.

Les casetes i l’alzina, pels veïns i les veïnes! Les casetes i l’alzina es queden al barri!

Gràcies! Seguim lluitant!

Publicat a

Comunicat — 24/1/2019

La plataforma ‘Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació’ accepta la via de l’expropiació per a les parcel·les del carrer Encarnació 13, 15 i 17, tal com sempre ha exigit per fer front a l’operació especulativa de la propietat. El col·lectiu considera que els usos que ha de tenir el futur espai han d’incloure un jardí obert al veïnat, un equipament públic i habitatge protegit de lloguer, assegurant la titularitat, gestió i provisió 100% públiques del conjunt.

Cal garantir la participació de tot el veïnat —a través de processos participatius oberts i inclusius— en la definició de l’equipament i la seva gestió, la salvaguarda del patrimoni natural i arquitectònic de l’espai i la ubicació i proporció de cadascun dels usos (equipament, jardí i habitatge). Les veïnes i veïns exigim ser presents en tot el procés, per tant també en la redacció del Catàleg de Patrimoni i la Modificació del Pla Urbanístic.

A Gràcia vivim una greu problemàtica pel que fa a l’habitatge –lloguers impossibles, mobbing, desnonaments—, que resulta en l’expulsió de veïnes i l’elitització de la vila. En aquest sentit, la plataforma recorda que és urgent i prioritari comptar amb un veritable parc d’habitatge públic que es pot nodrir, entre d’altres, de l’expropiació dels pisos buits dels bancs. 

Instem l’Ajuntament a iniciar la implementació de la proposta sense més dilacions, amb una reunió amb ‘Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació’ la setmana vinent.

Seguim avançant cap a l’expropiació!
Seguim fent front a l’especulació!

Vila de Gràcia, 24 de gener de 2019

Publicat a

Nota de Premsa 19/01/2019

Volen convertir-la en un espai d’ús públic amb equipaments per al barri

Els veïns i veïnes defensen l’expropiació de la finca de l’alzina i les casetes del carrer Encarnació

L’expropiació total de la finca que acull l’alzina bicentenària i les casetes del carrer Encarnació 13, 15 i 17 és l’opció per la qual es van inclinar els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació del barri de Gràcia en l’assemblea que van celebrar divendres 18 de gener, després de l’anunci de l’Ajuntament que la catalogació històrica de l’arbre permetria salvar també els edificis.

Aquesta va ser la resposta inicial del col·lectiu a les dues propostes que l’Ajuntament, a través de Eloi Badia, el regidor del Districte, va posar sobre la taula en la reunió que van mantenir el 17 de gener. La primera opció, oferta pels propietaris, Encarnació Invest S. L., conservaria la façana de les cases i l’alzina, l’entorn immediat de la qual, sense ser públic, estaria obert al veïnat. Però manté l’operació especulativa, a la qual sempre s’ha oposat el col·lectiu, i l’ús privat de gran part de l’espai. La segona és l’expropiació de tota la parcel·la. En aquest cas, l’Ajuntament diu que, a més d’equipaments per al barri, també caldria fer-hi habitatge social.

Enderrocament de les casetes
El col·lectiu Salvem l’Alzina rebutja les pretensions de tots dos projectes perquè un d’ells manté la propietat privada i perquè inclouen la construcció d’habitatges en detriment del jardí, el que no vol dir que estigui en contra de l’habitatge social. El col·lectiu considera que Gràcia té una manca important tant d’espai verd com d’equipaments públics, especialment per a infants i gent gran. De moment i fins que no s’avanci més en el procés -la possible revocació de la llicència d’obres gràcies a la catalogació de l’alzina bicentenària-, els veïns estudiaran en properes assemblees els usos que l’espai podria tenir i la manera d’impulsar l’expropiació.

Segons l’Ajuntament, la revocació de la llicència d’obres no implica la revocació de la llicència d’enderrocament. És a dir, diu que els propietaris podrien enderrocar les cases fins i tot si se’ls suspengués definitivament la llicència d’obres. Els advocats del col·lectiu Salvem l’Alzina discrepen.

Desallotjament de la finca
Després de la contractació dels advocats de Nuñez i Navarro per part de la propietat, Encarnació Invest S. L., i de la denúncia d’ocupació de propietat privada que aquests han interposat davant dels Mossos, els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina temen que pugui haver-hi algun intent de desallotjament de la finca. Raó per la qual es preparen per a una nova etapa d’acció intensa, ja que “els estudis i accions jurídics ajuden en la defensa dels nostres interessos, però és sobretot la pressió veïnal la que pot aconseguir salvar l’alzina i les casetes, que encara no estan fora de perill”, afirmen.

Col·lectiu Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació
19 de gener de 2019

Veure L’enviament

Publicat a

Nota de premsa 14/12/2018

NOTA DE PREMSA 

SALVEM L’ALZINA I LES CASETES DEL CARRER ENCARNACIÓ

Demanem l’expropiació de les finques del carrer Encarnació perquè es destinin a ús públic

• Celebrem la moratòria aprovada avui per l’Ajuntament de Barcelona i l’emplacem a emprendre accions valentes per frenar l’especulació immobiliària i la destrucció del patrimoni

• Gràcia té una manca important tant d’espai verd com d’equipaments públics, especialment per a infants i gent gran

Vila de Gràcia, divendres 14 de desembre de 2018

Divendres passat va fer un mes que desenes de veïnes de Gràcia vam aturar la tala de l’alzina bicentenària del carrer Encarnació i l’enderroc de les casetes dels números 13-17, mostra del patrimoni arquitectònic de la nostra vila. Avui, una setmana després, ens congratulem de la moratòria de l’Ajuntament de Barcelona que suspèn, durant un any, les llicències de nova construcció i de gran rehabilitació a la Vila de Gràcia i part de Vallcarca, La Salut, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. La pressió veïnal comença a recollir els seus fruits i aquesta aturada provisional dels enderrocs —constants a la Vila de Gràcia des de fa anys— n’és una mostra.

Gràcia és un dels districtes de Barcelona amb una problemàtica més greu pel que fa a l’habitatge i l’abús immobiliari, que resulta en la xacra de l’expulsió de les veïnes, l’elitització dels barris i la destrucció del patrimoni natural i arquitectònic per a fins especulatius. Per aquest motiu, emplacem l’Ajuntament de Barcelona a emprendre accions valentes i conseqüents amb les problemàtiques que patim a Gràcia i a la ciutat i que frenin de manera definitiva l’especulació i el lucre immobiliari a costa de l’empobriment i l’expulsió del veïnat.

Per a l’alzina bicentenària i les casetes del carrer Encarnació (núm. 13-17) també cerquem solucions definitives. Exigim l’expropiació del conjunt de les finques —jardí i cases— perquè es destinin a ús públic, un lloc obert i inclusiu. Després d’haver aturat el projecte especulatiu d’Encarnación Invest SL, no permetrem que aquesta part de la història i del patrimoni col·lectiu de la Vila de Gràcia segueixi a mans de qui el volia enderrocar i lucrar-se’n. A Gràcia hi falten molts equipaments públics reivindicats pel veïnat en diverses lluites: escoles bressol, centre de dia públic i 100% gratuït, habitatge social, espais per a joves, centres cívics…A tall d’exemple, el nombre de places d’escola bressol és només un 40 % de la demanda i l’oferta d’escola pública, un 44,7 %, amb famílies que es queden cada any sense plaça en ambdós nivells. Gràcia té també un gran dèficit en atenció a la gent gran —és el districte de Barcelona amb menys centres de dia— i, tot i que des del 2016 està aprovada la promoció d’un nou centre de dia, encara estem a l’espera que el govern municipal l’executi. Pel que fa al verd, els veïns i veïnes de Gràcia gaudeixen d’una de les taxes més baixes de verd urbà: 3,5 m2/hab., molt per sota de la mitjana de la ciutat (7,1 m2/hab) i molt lluny dels 10 m2/hab desitjables. 

Les casetes i l’alzina per als  veïns i les veïnes!
Salvem el barri, el seu patrimoni i els espais verds!
EXIGIM EXPROPIACIÓ!