Juliol 2021
Fa 987 dies que les veïnes ens vam mobilitzar per aturar la destrossa de patrimoni natural i arquitectònic que estava patint una finca històrica de la Vila. Fa 32 mesos i mig que celebrem assemblees obertes a tothom, reunions, ciutadanes i polítiques, per a seguir defensant i reivindicant la cura i l’ús d’aquest oasi al cor de Gràcia. Fa 2 anys i tres quarts que gent de tota mena, amb idees i sensibilitats diverses, compartim, debatem, discutim i aprenem, junts, en pro del bé comú. Son moltes hores i energia invertides organitzant activitats culturals i d’interès popular, una programació rica, diversa, oberta, heterogènia i inclusiva, tant dins de l’espai en els 3 mesos que va estar obert, com a l’altre costat del mur, al carrer… I així estem. (Des)esperant. Marcint-nos com el jardí de l’Alzina, amb la confiança i la il·lusió posades en un futur que sembla no arribar mai.
Fa ja 2 anys i mig que ens van fer fora de l’espai sota l’amenaça d’un precinte judicial, i uns quants mesos que, des del Consistori, essent ja les finques de propietat pública, se’ns va prometre l’obertura de l’espai condicionat per a l’accés del veïnat. Al llarg de tot aquest temps hem fet mans i mànigues per mantenir el ritme burocràtic, hem respectat i confiat en els seus processos, i ens hem constituït en associació per facilitar qualsevol tràmit legal. Hem (re)clamat un calendari en ferm, oficial i per escrit, pel que fa a l’obertura del jardí i a les moltes fases del projecte, de les quals volem formar part… I així estem. (Des)esperant. Amb la paciència esgotant-se per moments, davant la incoherència d’un govern que, igual que canvia de criteri pel que fa als m² construïbles s’omple la boca amb iniciatives com aquesta, mentre ens té desinformats. I al carrer.
L’ajuntament té a les mans la possibilitat de fer el projecte pilot en construcció autogestionada en un espai pensat i dinamitzat amb la gent del barri. L’oportunitat de dissenyar un espai de vida a la ciutat, des del diàleg i l’autoorganització. Un referent de transformació, social i mediambiental. Per a totes. No volem un jardí ideat en una despatx o per tècnics de Parcs i jardins sobre el paper, a distància, desconnectat de les persones i de la natura. Volem estar involucrades en el procés de disseny, tenint en compte els múltiples usos, actuals i en el futur, quan es converteixi en un punt de trobada flexible que pugui acollir tota mena d’activitats, sostenibles i respectuoses, organitzades per les veïnes. I volem començar amb xerrades sobre el manteniment del verd urbà, les espècies autòctones, permacultura, sobirania alimentària, etc., donant eines per crear aquest espai des de la base, obert i orgànic, amb, per i dins de la comunitat.
El que espera, desespera, diuen. Certament. I així estem. Però quedar-nos de braços plegats no és una opció. No ho va ser llavors, tampoc ara.
Seguim. Ens ajudeu?
Gràcies.
