Notícies

Publicat a

Formulari adhesions

Salvem l’Alzina i les Casetes

Barcelona no té verd. Científics la situen a la cua entre les ciutats grans europees, amb els conseqüents efectes adversos en la salut i mortalitat de la població. La Vila de Gràcia és un dels barris amb menys verd de la ciutat. Gairebé cap parc ni jardí, places dures amb aparcaments soterrats, qualificades absurdament com verd, i pressupostos participatius en què la proposta més votada i ben dotada, “Fem una Gràcia més verda”, és descartada en tres anys de tramitació.

Fa sis anys, gran part del veïnat de la Vila de Gràcia es va manifestar i va començar organitzar-se en assemblees sota l’Alzina de Gràcia, en defensa d’aquesta zona verda única al cor de la Vila, i d’uns aqüífers necessaris per a la supervivència de l’alzina i el jardí. Es volia salvar l’alzina més longeva, més gran i monumental de Barcelona. L’Ajuntament el va adquirir però es van tallar arrels, es va compactar el sòl, i es va sotmetre l’alzina a tota mena de maltractaments. Després de deixar l’espai i les casetes en un estat d’abandonament quasi total es va obrir un concurs d’idees. Afortunadament, mentrestant, el veïnat se n’havia fet càrrec cuidant la vegetació, descompactant el sòl i desenvolupant un hort comunitari. El resultat d’aquell concurs d’arquitectura convocat i tancat a correcuita es basa en la construcció d’un edifici de quatre plantes per a pisos dotacionals, ocupant gran part del jardí, deixant de les casetes només la façana i partint de la imposició d’una volumetria edificable inacceptable. Aquest nou projecte amenaça l’arbre per l’impacte mediambiental corresponent i afectaria el veïnat que hi viu al costat. Per tot plegat, el membre de Salvem l’Alzina es va retirar del jurat del concurs, a diferència del d’una altra associació veïnal, que va optar per certificar el veredicte nefast.

El veïnat té molt més a perdre per aquesta iniciativa urbanística, que ofereix solucions falses a problemes que requereixen una aproximació que combini el benestar veïnal amb la protecció mediambiental i la planificació urbanística sostenible. La construcció és un malbaratament de recursos evident. Per una banda, cal reduir el consum innecessari de matèria primera i de l’energia, ja que les emissions corresponents contribueixen al canvi climàtic. Per l’altra banda, consta que el cost dels pisos supera els preus del mercat, resultant en una planificació pressupostària clarament negligent. Existeixen 75 000 habitatges buits a la ciutat de Barcelona, nombre al qual hem d’afegir els pisos turístics, sent la massificació turística un problema addicional i relacionat, per moltes raons més. Es vanta d’afrontar la crisi amb l’edificació de milers d’habitatges d’obra nova cada any, cooptant les lluites per l’habitatge de les darreres dècades, però és clar que la maquinària propagandística maquilla la prevalença dels interessos econòmics dels constructors.

El projecte no té res a veure amb allò que es necessita a Gràcia. No hi fa cap falta una altra plaça més, l’Alzina al mig d’una plaça sense verd, sinó que al barri hi fa falta verd amb biodiversitat i és per això que cal preservar tot el conjunt. En el context d’una transició ecosocial sostenible, el Jardí de l’Alzina és un espai concret i important on el veïnat pot fer realitat el món millor. Allà podria fer seu un espai obert i inclusiu: un equipament dins de les casetes restaurades i un espai verd de qualitat, un refugi climàtic natural, per a activitats a l’aire lliure, per a infants i per a gent gran.

Que s’aturi la construcció innecessària i depredació del medi ambient! Que es conservi el Jardí de l’Alzina íntegrament!

Podeu adherir-vos com a persona o entitat aquí:

https://framaforms.org/salvem-lalzina-1732797466

Entitats adherides:

  • AFA Nou Patufet
  • Agita’t Gràcia
  • Amics del Verd i el Patrimoni de Gràcia
  • Assemblea Groga de Gràcia
  • Carnisseria Lack
  • Cfa Rius i Taulet
  • Cooperativa de consum – Pinyol Vermell
  • El Banc Expropiat
  • El Taller de la Vila
  • La caníbal
  • LLuïsos de Gràcia
  • MA. ESPAI EDUCATIU
  • Taifa llibres
  • Associació Cultural el Raval – El Lokal
  • Centre de Documentació Històric Social / Ateneu Enciclopèdic Popular
  • Ecologistes en Acció
  • Plataforma Salvem el Patrimoni de Les Corts
Publicat a

NO A LA PLAÇA DEL QUERCUS! SÍ AL JARDÍ DE L’ALZINA!

Així és el projecte guanyador. Un bloc de 4 plantes en un interior d’illa. 1650 m2 de sostre distribuïts en L sobre les casetes i la meitat de l’antic jardí. Un mur de 15m d’alt i 32m d’ample alineat amb la façana lateral de les casetes que parteix la parcel·la en dos. 766 m2 d’habitatges i equipaments d’una banda, 500 m2 de plaça “tova” a l’altra. Res de bo per l’arbre i el seu entorn. Així ha estat durant anys, i així volen continuar.

A l’acta del jurat es repliquen el primer, segon i tercer classificats pels quatre criteris de puntuació. Imatges virtuals pujades de llum i color auguren un espai grandiós i amb molt cel. La roda de premsa va a càrrec del comissionat d’habitatge i un membre del jurat, dirigent veïnal i arquitecte. No els calen arboricultors ni jardiners. El projecte guanyador, diuen, tindrà en compte el verd i l’alzina, amb estudis d’insolació i tècniques de fonamentació respectuoses amb les arrels.

Grandiloqüència i judicis de valor, però cap concreció en les mesures per garantir la protecció de l’arbre durant i després de l’obra. Aquesta operació d’habitatge tindrà una incidència nul·la en l’immens problema estructural amb el que vivim i ens solidaritzem a diari des d’un principi. Les lloances i congratulacions, queden en entredit davant les dades de superfícies, alçades i volumetries.

Risc d’una edificació de tals dimensions sobre l’àrea de conservació de l’alzina, a uns 7m del tronc i 4m de la capçada. Cap valoració de les casetes prevista abans de l’enderroc. Ni dels aqüífers, el pou, el reg. Greus prejudicis als habitatges adjacents en acústica, llum, aeració, intimitat. 326m2 menys de jardí públic guanyat pel veïnat, mésla franja entre murs i casetes. Ni rastre dels 8 arbres que van sobreviure a la tala de 2018. Ni de les illes verdes creades per reduir la compactació del sòl i protegir les arrels de l’alzina. Ni dels 160m2d’horts i espai comunitari.

Tercera modificació del planejament urbanístic en pocs anys. L’antic jardí reduït a la meitat i reconvertit a plaça 24h/7. Caixa de ressonància oberta a Encarnació, amb els problemes de soroll i convivència a assumir pel veïnat. Un lloc de pas que afavoreix el trànsit i circulació, en comptes d’un lloc d’estada amb verd i alguns bancs per gaudir de la tranquil·litat i vida de barri que ara proporciona. Un espai més cedit a l’oci nocturn i de cap de setmana, que deixa sense jardí els nombrosos usuaris del recinte de totes les edats, esporàdics o habituals.

Aquest moviment va néixer essencialment contra un projecte arquitectònic que arrasava el jardí i les casetes. Sis anys després un nou projecte torna a amenaçar l’ésser viu més longeu dins la trama urbana i el conjunt on s’insereix. Cal tornar a mobilitzar-se per dir que volem un barri dissenyat pel veïnat, no als despatxos dels tècnics municipals. Que volem una comunitat viva i sana, no un territori conquerit per arquitectes i urbanistes. Una població que preservi natura i memòria, que resisteixi a la depredació dels interessos polítics i el negoci dels constructors. Per tot plegat diem no a la destrucció del Jardí de l’Alzina, sí a la preservació del conjunt de l’Alzina i les Casetes. Fins que el seu projecte de plaça del Quercus faci un pet com una gla!

6 anys després… la lluita continua!

Activitats VIè aniversari del 8 al 10.11.2024

Publicat a

NO A LA DESTRUCCIÓ DEL JARDÍ DE L’ALZINA! DEFENSEM EL CONJUNT DE L’ALZINA I LES CASETES!

Ja hi ha projecte. Construir 1650 m2 de sostre a la parcel·la de 1.266 m2 on es troben l’Alzina i les Casetes. Alçar un blocde 15 metres sobre l’àrea de conservació de l’arbre. Tornar a fer venir màquines per aixecar edificis més alts dels projectats el 2018. Consumar l’enderroc de les casetes, excepte façana carrer, i la destrucció del jardí, menys tala alzina. 15 habitatges públics a un cost astronòmic.

Han estat anys de degradació de l’espai. A fi de convertir-lo en solar. Destrucció del segon jardí i la font. Abocament massiu de grava i sauló. Compactació i reducció de quotes. Tala d’arrels amb el mur perimetral i cablejat de faroles. Instal·lació d’una tarima que no respon a criteris d’arbrat. Manca de reg abans i després de la inauguració. Absència de neteja, manteniment, jardineria. Clausura del pou i desaprofitament de les aigües freàtiques, provocant que l’alzina i l’espai perdin el seu principal recurs hídric…

Entre febrer i març de 2024 s’anunciava i tancava el concurs d’arquitectura a correcuita. L’abril convocaven la llargament demanada reunió amb tècnics d’arbrat i districte. El maig i juny es mantenien dues sessions de deliberació del jurat. Davant la manca de garanties de preservació de l’arbre, el representant de Salvem l’Alzina i les Casetes es retirava del concurs i refusava signar l’acta, a diferència del d’una altra entitat veïnal, còmplice necessari malgrat allò que havíem acordat ambdós col·lectius.

Ara han encarregat nous informes a fi de trobar l’algoritme que faci compatible la supervivència de l’arbre amb l’edificació. Fins i tot han esmenat l’acta a darrera hora per maquillar l’operació. Segons sembla la salut i benestar de l’exemplar queden reduïdes a una qüestió mecànica, n’hi ha prou que no es desplomi. Una alzina esquifida i encaixonada, la façana exterior de les casetes, i cap rastre del jardí que unificava un conjunt patrimonial, arrasat un cop més pels interessos urbanístics i el negoci de la construcció.

En vista d’això, us convidem a una assemblea dimecres 23 d’octubre a les 19h sota l’alzina, per tal d’iniciar una campanya d’informació i accions en defensa d’aquesta zona verda única al cor de la Vila, i d’uns aqüífers necessaris per a la supervivència de l’alzina i el jardí.

Publicat a

COMUNICAT SALVEM L’ALZINA 30-3-2022

A partir del proper diumenge dia 3 d’abril el jardí de l’Alzina de les Casetes del Carrer Encarnació estarà, per fi, obert al barri i a la ciutat. Han passat més de tres anys des que aquella tarda de novembre les veïnes ens vam mobilitzar per a aturar-ne la destrucció, salvant part d’aquest oasi de patrimoni natural i arquitectònic de Gràcia. I la lluita ha valgut l’alegria (que no la pena), ja que gràcies a la nostra resiliència hem aconseguit els principals objectius d’aquella primera assemblea sota la pluja: salvar l’alzina i convertir les finques en equipament públic.  Però en tot aquest temps, d’activitats, reunions, etc., considerem que n’hi ha hagut poc dedicat al diàleg i a treballar la cogestió que vam acordar (renunciant a la autogestió que sempre hem volgut) i un projecte comú. I és per això que, malgrat la satisfacció de la feina feta ens empeny a celebrar-ne l’obertura, alhora, ens dol que no hagi pogut fer-se en millors condicions (amb una reixa exterior que faciliti la visibilitat; un punt de llum i almenys una font accessible a tota la ciutadania; la instal·lació de papereres, un lavabo públic, i la senyalètica que recordi als usuaris respectar l’entorn, recollir les escombraries, i les caques dels gossos, així com que han d’estar lligats, entre altres coses.)

Ha estat un procés llarg i feixuc, en el que totes hem après moltes coses, però no encara no s’ha acabat pas. Seguim. Perquè la que ara encetem és una nova etapa, tant o més important que les anteriors. Seguim reivindicant l’ús lliure i respectuós de l’espai públic, així com la consciència i cura pel verd urbà, la flora espontània, i la seva biodiversitat (que també és la nostra). I, com sempre, confiem que l’administració posarà més (i millor) per la part que li toca a l’hora d’atendre les necessitats derivades dels usos veïnals del jardí de l’alzina. Del jardí de totes les veïnes. Perquè això és, ara, ja, per fi, més que mai. El nostre jardí. Gaudim-ne. Compartim-lo. Respectem-nos. Gràcies.

Publicat a

Dissenyem el jardí juntes!


Descàrrega aquest planol, imprimeix-lo en un paper A3 i fes una proposta d’usos i disseny del jardí, tenint en compte que la zones marcades en color gris són zones delicades per a la subsistència de l’alzina. Tant en la zona prioritària com en la secundària s’ha d’evitar el

Descarrega aquest plànol, imprimeix-lo i fes una proposta d’usos i disseny del jardí.

S’ha de tenir en compte el següent:

  • que les zones marcades de color gris són zones delicades per a la subsistència de l’alzina. Tant en la zona prioritària (gris fosc) com en la secundària (gris clar) s’ha d’evitar el trànsit de persones perquè la terra no es compacti, cosa que podria afectar directament les arrels.
  • que els espais de circulació comprometin al mínim possible aquestes mateixes zones.
  • l’alta visibilitat en els espais públics els fa més segurs. Això vol dir vigilar les alçades de la vegetació i el mobiliari i procurar evitar els punts cecs.
  • la biodiversitat enriqueix els espais verds i crea un ecosistema sostenible: és interessant l’ús d’espècies autòctones que tindran menys necessitats de manteniment i creen una xarxa d’interaccions amb la fauna local.

Fes una llista de propostes d’usos i envia el teu disseny a comunicacio@salvemlalzina.org o comparteix-lo a la propera assemblea del dimecres 9 de març a les 19 h a L’Automàtica (Legalitat, 18).

DESCARREGA L’ARXIU PDF PER IMPRESSIÓ
DESCARREGA L’ARXIU PDF PER A IIMRESSIÓ

Publicat a

Reunió amb Districte i tècnics de Parcs i jardins, del 10/2/2022

Jordi Farriol del districte (urbanisme, mobilitat), Andrea de Llobet de Mans al verd, Mireia Abril d’Ambiental, Joan Guitart d’Arbrat i Vicenç Ferrer de Territori, més uns quants membres de Salvem l’Alzina. (I visita final sorpresa de la Guàrdia Urbana)

  • Capacitat drenatge del pàrquing: faran forats al planxé.
  • Punt d’aigua: contractació d’escomesa nova a Aigües amb dues sortides d’aigua (per al jardí i per a l’hort) a nom de l’Ajuntament.
  • Paral·lelament estudiar viabilitat del pou per combinar (a Becasa, analitzar estat, quantitat i qualitat d’aigua) per combinar en el futur i fer pedagogia de sostenibilitat.
  • Punt de llum: un per a tot l’espai. Atenció al nombre i ús que no afecti la fauna.
  • Nou arbre a l’hort: Lagerstroemia indica, ‘arbre de Júpiter’, recol·locat d’un altre punt del jardí; pocs exemplars a la ciutat i mola protegir-lo. Pensar si aquell és el millor emplaçament.
  • Caseta d’eines en un racó d’ombra del jardí, 4 m2 amb prestatges i que hi càpiga la paella (importantíssim).
  • Tutoritzar llimoner: P&J no ho pot fer, li tocaria a Districte però Mans al verd ens facilita un tècnic (Jordi Catalan) i eines per fer-ho com més aviat millor. La idea és que ens assessori pel que fa a podes, cures i poder treballar junts.
  • Punt cec entre tarima i mur sota l’alzina: perillós per a possibles agressions, botellots, etc. Districte diu que estan recollint impressions d’aquests dies i que estudiaran com millorar-ho (mur més baix i reixa, o directament reixa per permetre més obertura i visibilitat des de l’exterior).
  • Instal·lació de papereres.
  • La jardineria i espècies a plantar serà l’últim a fer. Primer evitar crear racons o punts amagats que puguin esdevenir problemàtics per gossos, deixalles, etc.
  • Definir què hi fem i com millorar l’espai de les rajoles vora les casetes, on hi havia el cedre i hi ha uns esglaons perillosos.
  • És prioritari elaborar un pla d’usos: què volem i què es pot fer en funció de l’alzina i altres condicionants; i ells ho poliran/ens assessoraran després.
  • Replantar pi i cedre, com alguns demanaven al padlet? Deixar almenys el pi? Valorem-ho en futura assemblea.
  • En Guitart reconeix que és primordial respectar el sòl, oxigenar, descomprimir i renaturalitzar espai, així com recuperar l’ecosistema que li feia de suport vital a l’Alzina, molt més enllà de la tarima, tenint en compte cates que arriben fins a les soques dels arbres tallats.
  • Arbrets del fons: cal regar, reomplir de terra, adobar… Districte ens facilitarà material per fer-ho en breu ja que des de P&J valoren també que és urgent (però a ells no els pertoca fer-ho per tecnicismes). Hem quedat el dissabte 12 a la tarda per fer-ho.
  • Separació del fons amb els veïns del fons: Districte informa que està previst fer un reforç a la tanca, però no un mur, paral·lelament a la cura dels arbres, que no els hauria d’afectar.
  • Pel que fa al WC sec, compostadora, etc., l’Andrea comenta que si Districte no hi arriba podem demanar subvencions d’Ecologia més endavant.
  • Reclamem que ens pintin de blanc les parets per a fer murals col·lectius més endavant.
  • Quedem que aquest cap de setmana el Districte ens facilita terra per calçar els arbres del fons i a l’espera de cita amb tècnic per apuntalar llimoner per part de Mans al verd.

Publicat a

Acta de l’assemblea de Salvem l’Alzina del 19 de gener 2022

  1. Intervenció de l’ajuntament al jardí: valoració, reaccions, accions de resposta.

La darrera intervenció del districte feta dimarts (abocar grava petita per tota la superfície del jardí) va provocar ahir la indignació del grup i una trucada a Jordi Farriol per deixar-li clar la nostra perplexitat, la reiterada demostració de la nul.la predisposició per part seva a congestionar l’espai i, definitivament, la nostra negativa a tenir aquest material allà que invalida absolutament l’existència de jardí ni d’hort.

Sense entrar en més detalls més enllà de reconèixer que ens ho haurien hagut de comentar, en una trucada avui mateix ha assegurat que la grava es retirarà aquest divendres dia 21.

  1. Reunió a tres bandes dilluns a la tarda.

Un altre dels anuncis fets per Farriol ahir es concreta en la reunió telemàtica a tres bandes per dilluns de la setmana vinent amb ell mateix, Jordi Berruezo (tècnic del districte) i un càrrec de Parcs i Jardins i membres de l’assemblea.  L’ordre del dia recull, per part seva, la retallada del mur exterior, la substitució del mur del magraner i la tanca per a l’hort. Esperen de part nostra algun tema més per incloure’l. Reunió el 24 de gener a les 17.30 h, passaran l’enllaç.

L’assemblea veu amb cert alleujament però també amb desconfiança l’anunci de la retirada de la grava, i divendres està previst que es vigili de prop que es compleixi el que s’ha anunciat. Segons la coherència al respecte per part del districte, hem acordat prendre mesures que es concretaran el mateix divendres i que es difondran per xarxes socials.

Aquest lamentable episodi ens porta un cop més a la situació d’estar sempre defensant-nos d’aquesta política de fets consumats sempre contraris a l’esperit reverdidor de l’espai, i que ja en sumem tants que ens cansa enumerar-los, ens desgasta moralment i ens bloqueja per estar treballant en el que realment ens interessa: la construcció d’un espai comunitari on es pugui gaudir del verd, dit en poques paraules. Per posar-hi remei s’ha decidit ser proactius i comença a pensar nosaltres en el projecte, i a establir contactes amb entitats, privades o públiques, que ens podrien donar un cop de  mà, aconsellar o fins i tot facilitar planters, llavors i espècies que podrien omplir l’espai. I això s’hauria de fer notar i fer-ho saber en les pròximes trobades amb el districte, a part de suposar un canvi de dinàmica en el treball del grup. 

  1. Reunió telemàtica del 25 sobre Emergència climàtica i altres.

Sembla que és una invitació més o menys protocol·lària amb més entitats del districte, però es pot aprofitar per fer veure les contradiccions entre els programes teòrics i la poca o cap disposició de portar-los a la pràctica. Hi assistiran tres persones del col·lectiu.

  1. Pròximes activitats

En relació a aquest canvi de dinàmica que suposa començar a pensar nosaltres què volem i què esperem que passi a l’espai s’ha decidit preparar una jornada de treball  ludicofestiva el pròxim diumenge 6 de febrer, que començaria cap a les 11 h i que es faria a dins de l’espai. Ho concretarem més endavant. Per al diumenge 27 de febrer Agita’t Gràcia està preparant una activitat musical, però encara falta un mes i quedarà definida més endavant.

Publicat a

ACTA ASSEMBLEA 10/11/21

Aplegats sota l’alzina i el plugim, encara no una desena de membres, valorem la celebració del tercer aniversari amb diferències d’opinions al respecte, que van des de l’alegria pel retrobament i entra al jardí, fins a les expectatives no satisfetes pel que fa a activitats o participació.
Respecte les dues propostes rebudes per correu s’acorda que la presidenta i en T quedaran per l’entrevista gravada de Càmeres i acció, i en M potser a l’assemblea oberta de la CUP.
Pel que fa a l’entrada i a les accions per part de l’administració a l’espai comentem diversos aspectes que no ens semblen respectuosos ni amb el jardí ni amb el col·lectiu: els fonaments del (coi de) mur poden afectar a les arrels de l’alzina, les furgonetes etc. dels operaris compacten terra i arrels i ja les podrien aparcar a fora (coi bis), i caldria supervisió d’algú amb seny quan s’hi treballa, per tal d’evitar disgustos, enllumenat sostenible (amb plaques fotovoltaiques)?.
Acordem escriure un correu a en Farriol. Aprofitant l’avinentesa li demanarem perímetre de la futura tarima i en quina part del jardí podem començar a feinejar en les properes entrades, que també li anunciarem, que serien en primer lloc per l’entrevista audiovisual esmentada, i, en segon, per organitzar un recital de poesia previ a les festes nadalenques, amb alguna sorpresa extra.
Debatem sobre les ganes de donar vida a l’espai, si no ho fem nosaltres potser hi ha qui no té tanta paciència per ballar al ritme “bananero” de la “burrocràcia”, i es recorda que esperem que es respecti a l’assemblea abans d’emprendre accions per lliure, per una qüestió de deferència i per integrar l’energia al moviment.
Comentem també, en la mateixa línia, que ja n’estem molt tips, cadascú, persones i col·lectius implicats, a la seva manera, que l’espera es fa llarga i la motivació minva, i acordem no només reclamar que es compleixin els darrers terminis establerts per part de l’administració (desembre?), sinó marcar-ne un nosaltres.
Acabem decidint que, tal com està el panorama (general i climatològic), no cal fer assemblees cada quinze dies, que amb una mensual ja faríem, potser fent-la coincidir amb un vermut de “traje”, i que les convocarem de forma puntual quan calgui, hi hagin novetats o decisions a prendre.

Seguim!

Publicat a

DESCONFINEM EL MAGRANER

Hola, soc el magraner de les casetes del carrer Encarnació. Sí, què passa?, el magraner d’Encarnació… Que sí, que ja sé que les casetes són conegudes per la famosa alzina, ella, que ja està catalogada, que té més de dos-cents anys i una mata fulles que és un bé de Déu, que és rotunda i ben plantada, que ha donat nom a un moviment veïnal… Però al seu jardí també hi visc jo, el magraner, i un llimoner, i més colla que hi vivien i encara hi viurien si no haguessin anat mal dades…

Totes coneixeu la nostra història. Durant una pila d’anys creixent en un jardí privat amb ocellets, nens que ens saludaven quan anaven cap a escola, reg automatitzat i servei de jardineria de tant en tant. Però, de sobte, els fills dels amos pensen en els beneficis que en podrien treure i decideixen tirar-ho tot a terra, matar-nos i construir un pàrquing i un munt de cases. I l’Ajuntament els va concedir tots els permisos. I un mal dia que es presenten les màquines i les serres i els operaris, i comença la destrossa, i tallen la palmera i el cedre, i maten el pi i el deixen allà palplantat, i es carreguen un mandariner jovenet, i… Va ser horrorós, una massacre!

Però l’endemà, en canvi, va ser súper emocionant! De bon matí, plovent, allà davant la porta, una gentada defensant-nos: eren les veïnes!!!! Cridaven i cantaven, i els operaris no sabien què fer. I una noia tota eixelebrada es va pujar al capdamunt de l’alzina perquè no li fessin mal, i al final, amb la força de totes, van aconseguir aturar l’atac. Semblava una pel·lícula! Quan hi penso encara se m’ericen les arrels adventícies i els pistils i els estams de les flors se m’estarrufen.

Després l’Ajuntament va comprar el jardí, i va decidir que el mantindria, i les veïnes contentes i nosaltres tu diràs. I ha anat passant el temps i han continuat passant coses… Però no us cansaré, només us explicaré l’última que ha passat. Un dia apareixen els operaris municipals, fan una mica de destrossa i aixequen un mur incomprensiblement alt que es menja un tros de jardí i a mi me’n deixa fora, tancada entre quatre parets, confinada que diuen ara. I no me’n sé avenir i no ho entenc, perquè, Ajuntament, de veritat que calia aquets tros de mur???

Veïnes, m’ajudeu? Doneu-me suport, vosaltres que estimeu els arbres!

 #desconfinemelmagraner, #calia?, #torresmesalteshancaigut

Publicat a

SALVEM EL MAGRANER

Hi havia una vegada un magraner que creixia la mar de tranquil en una finca al cor del barri de Gràcia. En el mateix jardí, a part d’altres arbres fruiters com ell, hi vivien també una alzina molt vella i sàvia, amb un quart de mil·lenni de vida, i un pi i un cedre de més de cent anys. Tots ells eren un fantàstic pulmó del barri, encara que duia temps abandonat i estigués atrapat rere els murs dels seus propietaris.

Un mal dia, però, la propietat va decidir que aquell espai verd era més rendible ple de ciment, convertit en un bloc de pisos i pàrquings, i van iniciar-ne la destrucció sense miraments, amb les llicències atorgades per un consistori en la inòpia, ignorant del patrimoni històric i natural en perill.

Per sort, veïns, veïnes i gent sensible de la ciutat van fer pinya per impedir-ho i salvar el que van poder tot ocupant l’espai; entre ells, al jove magraner, testimoni de la matança del pi i el cedre, a més de l’enderroc imminent de les casetes.

Durant algunes setmanes, va regnar de nou la pau al jardí de l’alzina— o, millor dit, l’alegria. La vida hi tornava a bategar amb força, malgrat les pèrdues i la destrossa. Però la història no acaba aquí. I, per desgràcia, no té final feliç.

Setmanes després, amb la llei emparant a la propietat que seguia amb el seu pla especulador per destruir les finques, va desallotjar-se’n a les persones que n’havien tingut cura i reivindicaven l’espai en benefici del barri sencer. Altre cop, el magraner va patir màquines i operaris negligents, tirant envans i omplint de runa i escombraries el verd; per, després, ser abandonats a la seva sort, sense manteniment, durant més de dos anys— a excepció de les cadenes humanes i el reg puntual de les veïnes preocupades.

El jardí va sobreviure, aliè als processos “burrocràtics” que es desenvolupaven en despatxos i oficines, a quilòmetres de distància que, suposadament, intentaven preservar-lo.  Mentre aquells que van lluitar per salvar-lo, confiaven pacients en aquesta etapa inevitable del procés. I quan la il·lusió del vell mur que cau, juntament amb la promesa d’obertura al veïnat, semblava fer-se realitat… Més màquines entren, compactant el sòl del jardí, rematant-ne la destrucció, i nous operaris aixequen murs, amb l’excusa de protegir, que esdevenen una altra presó. I el magraner indefens i abatut, castigat entre noves parets de ciment, ja no sap què fer… Sols que n’està fins al capdamunt.

I tu, amiga lector: no n’estàs tipa de que t’expliquin contes?

Nosaltres, també.

Continuarà…