Assemblea extraordinària del dilluns 4 de gener de 2021

Per a l’assemblea extraordinària es van prendre dues actes que es complementen. Des de la comissió de coordinació hem decidit publicar-les totes dues íntegrament:

ACTA 1

1. Informació quantitativa

Comencem cap a les 19h 05 i ens allarguem fins a les 21h 20.

La participació fluctua entre les 40 i les 50 persones. Prenen la paraula 22 persones (17 homes i 6 dones) i es produeixen 42 intervencions (32 d’homes i 10 de dones). La persona que més intervé ho fa 5 cops i és una dona.

2. Metodologia de l’acta

Primer de tot, un agraïment general als participants perquè, tret de molt poc nombroses excepcions, les intervencions van ser prou curtes.

I després explicar que he intentat resumir i agrupar els conceptes o arguments de les persones que van intervenir. De manera que si, per exemple, un concepte s’ha dit 6 vegades, només el poso un cop, i al costat hi afegeixo 5 signes més en vermell (+), acompanyats d’alguna frase en els casos en què he considerat que s’aporten matisos diferents; per exemple:

– Necessitat de fer un procés participatiu amb tots els veïns que tingui pes en la decisió final sobre l’espai. + Procés que ha de ser obert i incloure totes les propostes, tots els posicionaments que hi ha dins l’AA. +. +. +. +. + Ser més explícits en la definició d’aquests posicionaments. +. +. +.

L’argument “fer una un procés participatiu obert” va aparèixer en 10 intervencions (el primer cop que l’escric més els 9 +) i en dues ocasions (“Procés que…” i “Ser més explícits…”) he considerat que s’afegien elements nous. Oju, 10 intervencions no vol dir 10 persones, perquè una persona podia intervenir més d’un cop i repetir un argument o concepte (cosa que efectivament va passar).

Subjectiu, tot plegat, no sé si gaire clar, però òbviament esmenable.

3. Acta de l’assemblea

3.1. Qüestions prèvies

L’assemblea comença amb la petició del moderador que els participants s’identifiquin posant el nom, cosa que, si bé no farà tothom, sí faran gairebé totes les persones que intervindran.

La comissió de facilitació diu que ha penjat l’ordre del dia al xat de l’aplicació i que s’ha previst que hi hagi dues persones que redactin l’acta per mirar d’evitar algunes crítiques en relació amb actes de passades assemblees. Un amabilíssim participant s’ofereix per ser un dels redactors, i val a dir que al final de l’assemblea una encara més amabilíssima participant diu que també ha pres acta.

Una participant fa una prèvia sobre diverses lluites relacionades amb l’habitatge al carrer Maignon.

Un participant fa una prèvia per demanar que s’inclogui explícitament en l’ordre del dia que es discuteixi l’opció de no construir més del que ja hi ha construït per tal que aquesta opció sigui la que defensa el col·lectiu. Dues veus li responen que implícitament ja està inclòs i que, en qualsevol cas, se’n podrà parlar tant com es vulgui.

3.2. Desenvolupament per conceptes de l’assemblea

– Assemblea extraordinària per les dates i pel rebombori que hi ha hagut al grup gran (GG), rebombori que la persona jutja de manera positiva: ha portat més gent a l’assemblea i és una mostra que hi ha múscul i que, per tant, defensar qualsevol opció és possible. +.

– Dubtes sobre si l’assemblea de l’alzina (l’AA) és un espai prou obert per encabir totes les opinions.

– L’Ajuntament (l’A) vol imposar els 17 habitatges, però cal que l’AA defensi inequívocament la conservació de l’espai verd i la restauració de les cases. +. + No construir més com a posicionament de l’AA; què s’hi fa seria una discussió posterior. +. +. + L’A ens ha fet xantatge: salvem l’alzina si l’AA accepta la construcció d’habitatges. + Conservar també el patrimoni estètic i sentimental del barri, no desfigurar-lo. + Importància de l’estètica. Cerca d’arguments tècnics per defensar l’espai verd. +. +. +.

– Necessitat de fer un procés participatiu amb tots els veïns que tingui pes en la decisió final sobre l’espai. + Procés que ha de ser obert i incloure totes les propostes, tots els posicionaments que hi ha dins l’AA. +. +. +. +. + Ser més explícits en la definició d’aquests posicionaments. +. +. +.

– Resum de la negociació amb l’A (de la marxa de la qual l’AA no n’està gaire satisfeta) en tres eixos:

  • Procés participatiu: l’A el vol “deliberatiu”; l’AA, obert i vinculant.
  • Entrada a l’espai: l’AA ho reivindica i ho vol ja, i l’A en principi ho accepta.
  • Autogestió: relacionada amb el punt anterior i resumida en termes semblants.

– Posa l’accent en la diferenciació entre “consulta participativa” (model de participació de dalt a baix) i “procés participatiu” (model de participació de baix a dalt), amb preferència cap al segon.

– El fet d’entrar a l’espai i gestionar-lo farà possible pensar-ne els usos des de dins. +. +. +. + Entrar canviaria la correlació de forces en la negociació.

– Sembla que dins l’AA s’ha passat de posicionaments personals a una divisió en sectors, la qual cosa la persona jutja negativa.

– Cal trobar un equilibri entre la construcció i l’espai verd. +. +. +. + Restaurar les casetes i que s’hi construeixin pisos dotacionals. + Confrontar espai verd i pisos és un error. +. +. + A favor que hi hagi habitatge per realisme. +.

– La qüestió no és si es construeix o no, sinó com es construeix (espais construïts, volumetria, característiques de la construcció…). +.

– Queixa per les omissions de les actes anteriors.

– Davant del perill d’escissió de l’AA, defensa de la unitat. + Per a ser forts cal que el barri ens percebi units. + Cal unitat i fortalesa cara a la negociació.

– Proposta que l’AA fixi un posicionament (el que sigui) de cara a anar a negociar.

– Necessitat que l’AA coparticipi al o coorganitzi el procés participatiu.

– Defensa de les actes anteriors: fer actes és difícil.

– Demanda a les persones que estan en contra de construir que participin activament en la negociació amb l’A.

– L’AA no s’ha de limitar al que proposa l’A, ha de poder reivindicar qualsevol opció.

– La necessitat d’habitatge social és urgent i innegable, però és estructural i les casetes no la pal·liaran. +. +. +.

– Cal un resposta global, confrontar el sistema, la propietat privada, els grans tenidors. +. + Cal comprar blocs ja construïts, competir amb el capital. +.

– El jardí de l’alzina no pal·liarà la manca d’espais verds de la ciutat.

– Per superar el problema de l’habitatge els canvis han de ser estructurals, però hem de ser conscients de quines eines tenim al nostre abast. +.

– L’únic que fa l’A amb projectes com els de l’alzina es rentar-se la cara. Electoralisme dels Comuns +. +.

– Que el rebombori o les divisions internes no ens facin oblidar tot el que hem guanyat (protecció de l’arbre, obertura del catàleg arquitectònic…). +. + Millora respecte del començament: l’espai ara és públic. +.

– No perdre ni un centímetre de jardí.

– Els fonaments per construir PB+3 i l’ombra de la nova construcció podrien matar l’alzina.

– Es veu que hi ha punts d’acord dins l’AA; és possible establir un posicionament comú. +. + Cal ser empàtics per aconseguir l’acord. +.

– Proposta que el procés participatiu sigui com el que es va fer fa anys per la modificació del pla d’usos. S’explica que en aquell cas es va implementar un model híbrid en què la plataforma veïnal formava part de la comissió ni participava en la tria de l’empresa que la duia a terme i fent-ne el seguiment. +.

– Fer-ho tot (conservar l’espai verd i el patrimoni arquitectònic i construir 17 habitatges) no sembla possible. +.

– Necessitat d’espais verds també és urgent i innegable.

– Manca de protecció dels espais verds privats a BCN.

– Recordatori que el fet de construir habitatge (o fer l’escola bressol) era un argument legal que l’A tenia per justificar l’expropiació.

– Amb la proposta actual es guanyen metres quadrats de zona verda (917 actuals a 948 projectats).

– Sí que l’A s’ha passat amb l’alçada. + El problema és la volumetria.

– No hem de confondre el que vol l’A amb el que volem com AA. Hem de ser curosos a l’hora de diferenciar l’una i l’altra cosa; curosos en la comunicació del nostre posicionament.

– Pel que fa al rebombori intern, potser no s’ha tingut en compte que tot plegat ha estat un procés, que s’ha passat per diverses etapes i que en una negociació no es pot pretendre no cedir mai, voler-ho sempre tot.

– Recordatori que el tema de la construcció dels 17 habitatges apareix en les propostes de l’A des de febrer del 2019.

– La conservació del patrimoni estètic i sentimental sense més pot ser mostra d’una certa visió de classe que no té en compte problemàtiques socials ben vives. + Cal tenir en compte el present, no tant el passat.

– Cal informar més i millor el barri. +.

– Cal tenir en compte que fixar població al barri és ecològic, ja que estalvia desplaçaments, és a dir, emissions de gasos a l’atmosfera. Demanar més espais verds no és l’única manera de defensar el medi ambient. +.

– Que l’AA acceptés la construcció dels 17 habitatges va ser un error.

– No és cert que l’AA hagi acceptat la construcció dels 17 habitatges: sempre hi ha hagut debat intern sobre aquest tema.

– Aquest dos anys han esta un procés per a la gent de l’AA. Tothom hi a après coses.

– L’A no té interès pels espais verds ni per la cultura.

– Els pisos sortiran molt cars i el que caldria seria millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Ja hi ha masses pisos al barri.

– Proposta de fer un museu del barri a les casetes.

– Proposta d’afegir tècnics experts independents (un de patrimoni arquitectònic i un altre de patrimoni natural —potser Doctor árbol—) a la negociació amb l’A.

– No hi ha data per a la propera reunió amb l’A, de manera que tenim temps encara de fixar posicionaments. Recordar que tenim l’eina de la padlet per seguir fent propostes.

3.3. Tancament de l’assemblea.

La propera assemblea queda fixada per al proper dimecres 20 de gener.

L’assemblea es tanca amb les indicacions del moderador que, un cop es publiqui aquesta acta, serà possible fer-hi esmenes si algú hi té interès.


ACTA 2

Assumpte: Assemblea Salvem l’Alzina i les casetes

Lloc i hora: Gràcia, reunió virtual, 7 del vespre.

Assistents: una mitjana de 45 veïns i veïnes

Comencem a les 19:14

-D: donarà paraules i controlarà micros.

-F: demana que a l’ordre del dia s’inclogui l’opció de no construir a l’Alzina en els termes que s’estava parlant i vol que es consideri aquesta opció i que l’Assemblea la consideri.

-T: diu que en parlem al punt de l’ordre del dia.

-F: entén que avui és una assemblea extraordinària

-M: es pot tractar en un altre punt.

-D: demana un resum d’on estem

-L: diu que hi ha gent que demana que Salvem l‘Alzina vol conservar íntegrament l’espai com està. Cal una consulta participativa.

-M: intenta fer un resum de com està la negociació. Procés participatiu: obert i debatre-ho tot, però de moment no s’ha avançat del tot. S’ha de separar l’autogestió de l’espai. S’ha de poder fer el més aviat possible. Hem de passar a obrir la participació al barri. Obertura del jardí: espai obert el més aviat possible i que s’hi pugui accedir. Diu que ara sempre que hi ha grups o col·lectius que sembla que es veuen que hi ha al grup de watsap.

-T: cal un equilibri entre una construcció d’habitatge dotacional amb equilibri amb el verd. Diu que sembla que l’Ajuntament plantejarà el procés participatiu amb totes les possibilitats. El tema no és si us construeix o no sinó què, quan, com …

-X: ha vist que en algunes actes algunes opinions no apareixen. Diu que aquesta assemblea és extraordinària perquè la gent i el grup de watsap bull d’idees i sobretot perquè s’està plantejant  que molta gent manifesta que no vol cap tipus de construcció.  Cal aclarir què

-F: subscriu el Carles. Però encara no sap què s’està plantejant a l’assembla. Cal saber quines posicions ha de defensar l’assemblea.

-C: cal contemplar totes les opcions. Hi ha una gran diferència entre construir i no construir. Cal plantejar a l’ajuntament per part de l’assemblea totes les opcions. I que sigui un procés participatiu. Que es recullin totes les opcions.

-A: quan es fan crítiques sobre les actes cal tenir en compte que és molt difícil i complicat. Cal tenir en compte que es poden fer esmenes. Quan es diu no construir, cal explicar què vol dir. Hi ha solucions arquitectòniques que permeten preservar l’arquitectura. Hi ha gent que potser no vol pisos.

-M: cal saber què vol dir el procés participatiu. Cap problema que hi hagi gent que plantegi altres criteris però que ho ha de fer davant l’Ajuntament.

-M: no té una posició clara del debat. Té dubtes: fins on ha d’arribar dels veïns sobre quin tipus d’equipament. Des d’una perspectiva objectiva en un barri calen diferents espais públics amb diferents usos. Qui ha de decidir? Cal habitatge social, però cal fer un pla d’habitatge social.

-R: fa un resum. S’ha mirat el manifest primer que es va fer. Moratòria de llicències d’obra als barris, expropiació, acord de compra-venda, etc. Pensa que ara cal pressionar per l’ús de l’espai verd. Ni un centímetre de jardí s’ha de perdre. Cal tornar a agafar força. Cal tirar enrere el garatge i gaudir del jardí.

-L: tot el que s’ha aconseguit pot anar enrere sinó anem en compte. Està clar que es poden restaurar les casetes. Si s’ensorren la catalogació no servirà de res. L’Ajuntament intentarà fer el màxim de pisos dotacionals. La posició ha de ser la mateixa “Salvem les alzines i les casetes” i anem fins al final.

-R: que l’espai continuï com està, mantenint el patrimoni i el jardí, entrem i gaudim el jardí, respectem les casetes i després ja veurem quins usos són necessaris.

-X: recorda el procés participatiu del pla d’usos, l’explica.

-C: volem conservar la memòria veïnal i el conjunt estètic, perquè arquitectònicament és bell. Per això les hem de conservar. L’Ajuntament pot comprar blocs sencers per dedicar-los a habitatge social com en altres països.

-TC: com a membre representant d’una organització ecologista de la Vila, vàrem venir a les assemblees perquè demanaven a l’Ajuntament que pogués fer reserves naturals urbanes. El dèficit de verd de Gràcia i BCN és molt gran i la prioritat ha de ser conservar l’espai verd. La protecció del verd és una gran necessitat i ha de ser la gran prioritat. S’han de declarar zona verda urbana.

-D: construir les casetes no vol dir fer 300m2, era una excusa per poder actuar. Hem de gestionar el jardí i llavors podrem actuar millor.

-T: l’assemblea tenia coses clares: de la lectura del MPGM hi ha 948m2 de verd públic trepitjable. De fet guanyàvem verd. I es pot compatibilitzar amb l’habitatge dotacional. Les cases ara no es poden restaurar-se, els forjats no aguantarien cap mena de construcció.

-N: caldria trobar l’equilibri entre el pla més ecològic i l’habitatge social.

-M: no cal confondre el que diu l’Ajuntament, el que surt a la premsa i el que diem nosaltres. Els pisos dotacionals estan inclosos des del febrer del 2019.

-M: a la taula de negociació s’està parlant amb l’Ajuntament d’això. Cal ampliar-la per acollir les noves sensibilitats que estan sortint.

-O: respectar totalment el verd i no afegir totxo.

-A: si mantenim el jardí i un cop restaurem les casetes, l’ús que es facid’ habitatge dotacional no hi ha problema.

-H: cal enfocar-nos, un debat sobre l’ús, però és prioritari poder anar al jardí i després que es requalifiqui com a equipament. Per tant, tirem endavant i estiguem atents segons el que digui el MPGM.

-L: no entén com es poden fer 17 pisos i no perdre verd. Ara estem en un moment millor perquè ja sabem que és públic, i per tant podem defensar el que volem, que sinó l’Ajuntament farà el que voldrà. Ens torna a caler una força veïnal per demanar allò que vulgui la gent.

-X J.: cal equilibri entre habitatge i verd. L’habitatge permet atendre col·lectius concrets i ara a Gràcia estaria bé pel jovent.

-X: és un debat molt ric el d’avui, però penso que hi ha només una sortida, defensar una consulta al barri per part de tots. Està clar que ningú està en contra de fer pisos dotacionals, però sense malbaratar les casetes modernistes.

-E: manteniment del jardí, consulta de tot el barri

-T: cal tenir en compte tot el procés que s’ha fet amb l’Alzina. Creu que els individualistes no serveixen per tal d’assolir un objectiu comú.

-TC: l’ús que es faci de les casetes ens semblarà bé, el que no volem és minorar l’espai verd. El verd és una emergència social i millor fer-ho a l’alzina.

-M: l’assemblea no ha d’acceptar allò que digui l’Ajuntament ni ho ha fet. El problema no són els usos, sinó la volumetria. Cal dir per consens si estem d’acord que es modifiqui la volumetria de les cases; si no té incidència en l’obaga, no hi ha problema. Cal incidir que en la zona del pàrquing no s’hi construeixi. Pujar alçada a les casetes no perjudicaria a l’Alzina.

-T: En nom de la federació de barris de Vallcarca. Diu que pagar  el que s’ha pagat és una bestiesa, el que falta a Gràcia és qualitat de vida, falten espais verds, la gent està amuntegada a les places. Per què no fer un museu de la Vila de Gràcia o un espai cultural.

-T: habitatge dotacional en falta. Potser un procés participatiu ens permetria tenir en compte totes les opcions. Cal llegir el document de patrimoni.

-L: aquesta lluita sobre el patrimoni i quan ens enfrontem a defensar un espai verd o patrimoni arquitectònic sempre acabem perdent perquè les lleis no ens afavoreixen. Vàrem aconseguir salvar l’alzina lluitant i caldrà tornar lluitant en tot. Hi ha un munt de problemes d’enfrontaments d’un ajuntament que vol construir en espais verd i talar arbres. Els pisos dotacions als és una opció partidista, perquè això necessita un pla més general i millor que ho contempli amb més perspectiva. Hem de defensar la lluita.

-R: podem tancar l’assemblea sabent que no hi ha una reunió planificada amb l’ajuntament. Celebrem que l’espai és públic. Hem d’aconseguir que el jardí estigui obert i gestionat pels veïns.

-Ens emplacem a la propera assemblea el proper dimecres 20 de gener.

21:24: 43 persones.

Pleguem a les 21:24.

JA!

Aviat farà dos anys que ens vam mobilitzar per aturar la destrucció del patrimoni arquitectònic, històric i natural d’aquestes finques. I fa més d’un any que es troben en estat d’abandó, després que es produís el desallotjament de les veïnes que en teníem cura. 

Volem avançar en el periple burocràtic en què es troba el projecte d’expropiació que permetrà convertir les finques en un jardí obert i un equipament públic. Per aconseguir-ho, cal que els partits actuïn en coherència amb les promeses fetes i reactivin el procés per a l’aprovació de la MPGM. 

L’alzina és un referent de la mobilització ciutadana que representa i uneix diversos temes d’interès per a les veïnes. Un dels principals, extensiu a tota la ciutat, és la lluita #ContraLEspeculació i la #gentrificació. 

Un altre dels temes que més (pre)ocupen les veïnes de totes les edats és la manca d’espais públics de trobada, oberts i autogestionats per la ciutadania, per compartir i gaudir plegades.

Les diferències i les injustícies socials, agreujades per la crisis sanitària de la covid-19, posen de relleu la urgència de diverses qüestions imperioses, com la de disposar d’espais verds de vida i salut, i més a Gràcia, on són un bé escàs. 

Un dels temes més reivindicats per les veïnes des de fa temps, i que els estudis i les estadístiques confirmen, és la necessitat de disposar d’equipaments públics educatius i culturals, així com d’habitatge dotacional a la zona, per combatre la #gentrificació i la #turistificació. 

De la mateixa manera que ens cal posar remei als problemes que causa la situació actual, també és important mantenir viva la nostra història i protegir el patrimoni arquitectònic que dona personalitat al barri, contra la #globalització i la uniformitat del ciment. 

L’exemplar bicentenari d’alzina, que s’ha convertit en l’emblema de la nostra lluita, mereix el reconeixement com a arbre monumental i una protecció que vagi més enllà de l’etiqueta d’arbre d’interès local. 

Ara, més que mai, cal prioritzar i salvaguardar la biodiversitat, vegetal i animal, que és per als éssers humans font de salut física i emocional, així com d’inspiració artística i existencial. 

En darrer lloc, però no menys important, ens (pre)ocupa que Gràcia sigui una de les zones amb un nivell de contaminació més alt de la ciutat, i que malgrat el descans mediambiental del confinament, a hores d’ara tinguem el doble del que recomana l’OMS. Per tot això, reivindiquem poder tenir cura d’aquest pulmó al cor de la Vila. 

Volem les casetes i l’alzina per al barri #JA!

Any nou, nova etapa

18/12/2020

El col·lectiu Salvem l’Alzina i les casetes continua, dia rere dia, treballant per tal que el projecte i la materialització d’aquest petit-gran espai de vida a la Vila de Gràcia pugui col·laborar a resoldre els problemes d’emergència de l’habitatge i climàtica que patim, en la mesura del possible, considerant el valor patrimonial natural i arquitectònic de la finca. En això treballem, perquè la proposta que l’Ajuntament presenta és sols un punt de partida.

Encetem una nova etapa del procés, en la qual toca decidir què volem i com ho volem. Tots plegats. Les assemblees estan obertes, com sempre, a totes les persones que vulguin contribuir-hi, amb i des del respecte. Per escoltar, compartir, aprendre, opinar, debatre, consensuar… Juntes. Si voleu. Seguim?

Davant de l’aparició d’un escrit a la pàgina web del “Decidim Barcelona” i la recent “Carta al director” publicada a ‘L’Independent’ de Gràcia per part d’alguns/es veïns/es, Salvem l’Alzina i les casetes volem manifestar que som un col·lectiu de base assembleària, des de l’ocupació de l’espai, ja fa més de dos anys.

Les discussions mantingudes, les actes de les assemblees, així com tota la informació sobre les campanyes, etcètera, es pot trobar a la pàgina web: https://www.salvemlalzina.org.

Ens sorprèn que les persones signants afirmin que “les casetes estan descatalogades”, ja que això no és cert, tal com ens va explicar fa poc l’Ajuntament en una reunió a la qual van assistir alguns membres de la plataforma i també dels signants dels escrits, i es va compartir amb tothom en la posterior assemblea.

LES CASETES NO HAN PERDUT LA FITXA DE CATALOGACIÓ EN CAP MOMENT DEL PROCÉS. El cert és que si s’han catalogat és gràcies, justament, a la força del moviment veïnal.

La força d’aquest moviment heterogeni s’ha fonamentat, entre altres motius, en el rigor dels nostres arguments, prèviament consensuats entre aquells que s’impliquen en la lluita. Per això insistim a reclamar la màxima rigorositat en la difusió de missatges i informacions relatives a tot el procés, i evitar declaracions públiques falsejades que interfereixen en l’assoliment de l’objectiu comú.

El document que vam signar aleshores, demanava la catalogació de l’alzina i les casetes, i ho hem aconseguit. L’alzina s’ha catalogat, no ho oblidem, i en el document de catalogació hi ha l’informe expert de les condicions per a la seva preservació, unes prescripcions d’obligat compliment. I les casetes, insistim, també. Dir el contrari és desinformar.

Convidem les persones signants dels escrits en qüestió, així com a tothom que ho vulgui, a llegir l’extens informe patrimonial de la Modificació de PGM (pàgines 145- 251). Nosaltres no només ho hem fet, sinó que abans en vàrem redactar un d’al·legacions. (Tots els podeu trobar a la pàgina web Salvemlalzina.org).

Gràcies.

Acta de l’Assemblea de l’alzina i les casetes d’Encarnació (2/12/2020)

Comencem amb alguns aclariments respecte PROTECCIÓ I PATRIMONI:

  1. “Les casetes no estan descatalogades”, hi ha una aprovació provisional i tècnicament estan en procés de catalogació. No hi pot haver-hi dos projectes vigents al mateix lloc, per això es va desestimar el primer després abans de l’aprovació inicial de l’actual MPGM de l’Alzina
  2. La catalogació l’ha de recollir el Pla de Protecció del Patrimoni de Gràcia on hi consten les “fitxes de catalogació”. Aquestes  determinen què s’hi podrà fer, es determina el nivell de protecció i pot donar indicacions de l’alçada (enretirar la remunta), i a vegades pot ser objecte d’interpretació. Les casetes de l’alzina tenen nivell de protecció C, més reduït, per exemple, que la Pedrera. Acord de preservació de les casetes i de les façanes a la fitxa del catàleg.
  3. A  part, hi ha la  norma major, que és la Modificació General del Pla Metropolità, que és el que marca els volums i la reculada de la nova edificació. Fins que no s’aprovi aquest pla general hi haurà la suspensió de llicències.
  4. L’ajuntament no es pot saltar la catalogació, la norma és per tothom, tant si és públic com privat.

Debat sobre l’espai: l’EQUIPAMENT, el VERD i les nostres reivindicacions:

  1. L’espai verd ha de ser considerat tan important com qualsevol altre equipament, per crear un refugi verd ciutadà (era el primer espai verd privat i públic  més gran de la vila).
  2. És injust que s’insinuï que hi ha un “viratge del col·lectiu i una obsessió per l’habitatge”, el col·lectiu es mereix un respecte. Es convida a llegir les actes de les assemblees i les al·legacions que recullen la  importància del verd : en elles es proposa ampliar-lo a través de la naturalització del carrer Manrique de Lara,  i en cap moment s’ha defensat que es faci habitatge en zones verdes. 
  3. La protecció d’aquest espai ha estat una tàctica o estratègia, la protecció del jardí passava perquè fos de titularitat pública. L’ajuntament ha descartat iniciatives, com l’escola bressol, però no està definit el nombre d’habitatges, ni el col·lectiu al qual s’adreçaran. Haurem de discutir fins a on volem arribar.  No és incompatible salvar el verd i que l’ús de les casetes sigui  habitatge dotacional (repercussió).
  4. A més, cal exigir que l’edificació ha de ser sostenible i respectuosa amb el medi ambient, es pot guanyar més verd amb cobertes verdes i amb l’entorn, seguint la idea de re-naturalitzar els carrers i la ciutat.
  5. Es posa en valor tot el que hem aconseguit: la catalogació i protecció de l’alzina; la paralització de les llicències; el procés de catalogació de tot el conjunt. Es llegeix el text del full de signatures: hem aconseguit que sigui un espai públic i veïnal.  ( i en conseqüència hem aconseguit  revisió del PERI i revisió del catàleg) 
  6. L’expropiació ha de re-valoritzar el verd com a equipament i fer compatible el jardí de l’alzina amb l’habitatge per no trossejar. Per això les bases del concurs són importants. Vam fer una taula comparativa de superfícies on queda constància dels usos.
  7. Hem de superar aquest punt del debat. S’ha modificat el projecte, i ens podem plantejar què gentrifica més o menys, si els pisos dotacionals o l’escola bressol? Sempre hi ha estat la defensa del verd i justificar-ne un ús públic, però sembla que pels polítics el verd no és d’ús públic. Estem per negociar i pressionar, i si arriba un moment abandonar.
  8. Sobre la necessitat de llars, hi ha una emergència habitacional, que afecta als col·lectius més vulnerables i l’habitatge dotacional és equipament.
  9. “El que és verd és verd.” Els costos no haurien de ser un problema, cal convèncer els polítics de la importància del verd.
  10. Es recorda que l’espai construït ocupat per les casetes -conservat o remodelat- va dedicat a 2 tipus d’equipaments:  habitatges als pisos superiors i un equipament a definir a la planta baixa.  No està definit el nº d’habitatges (relacionat amb la volumetria), el col·lectiu beneficiari ni la tipologia d’equipament a la planta baixa.
  11. Que haguem arribat fins aquí no significa que la nostra tasca hagi acabat, és més , necessitem ser molt presents ara en la definició del projecte, i fer aflorar totes les sensibilitats deixant clara la importància del verd.
  12. És recorda la importància de ser presents en altres processos participatius al barri, com el del  Pla Metropolità de la Vila de Gràcia.

Acords sobre el PROCÉS PARTICIPATIU (punts importants per a la propera reunió amb l’ajuntament):

Hi ha consens sobre que el procés participatiu ha de ser vinculant, que les conclusions a les que arribem durant el debat siguin recollides i incideixin en la definició del projecte general. Un procés participatiu ha d’estar obert.

Sobre com ens imaginem el procés participatiu:

  1. A la lluita hi ha hagut sempre tres pols: el patrimoni, el verd i contra la gentrificació.
  2. Es diu que el procés pot consistir en 3-4 sessions, per tractar el següents temes: habitatge i patrimoni; el verd i la salut; els usos de l’espai; i una sessió de síntesi.
  3. Es proposa fer una sessió en viu en directe, en cap de setmana, en grups petits respectant les mesures de protecció per la Covid, per abordar els significats de l’espai.
  4. Es vol crear un context per afavorir que sorgeixin solucions creatives, un concurs d’idees previ a la definició de les bases del concurs arquitectònic.
  5. Hi ha força consens perquè es tiri a terra la cantonada del pàrquing i no s’hi edifiqui.
  6. Es vol salvaguardar els altres arbres (a més de l’alzina), expandir el verd en la lluita contra el canvi climàtic i cercar la simbiosi amb l’arquitectura (construcció sostenible, respectuosa). 
  7. Barcelona ha de prendre com a model d’altres ciutats, la cultura política té una mancança molt gran en donar importància al verd.
  8. Sobre els dos equipaments: qui decideix a quin col·lectiu acollirà l’habitatge dotacional; qui seran els beneficiaris (usos socials a Gràcia); la relació entre els equipaments.
  9. Sobre l’equipament de la planta baixa, estar per definir: quina superfície ocuparà; si serà ambiental i associat al jardí; un menjador social…

Altres:

Es considera que projecte de l’ajuntament l’ha d’explicar l’ajuntament i no nosaltres, però es desestima que això es faci en una primera sessió. Ens preocupa fer forta l’assemblea a través de la participació i tenir un calendari propi d’activitats, a banda de les que es facin durant el procés participatiu.

Acta Assemblea Salvem l’Alzina i les Casetes (18.11.20)

Estudi de les superfícies i espais de la finca

Un company fa una explicació del document. (document enviat a coordinació)

  • L’escola bressol cap millor a Teixidores, i al faltar sòl per habitatge protegit i sent important això ara mateix, es canvia la destinació d’escola a habitatge protegit.
  • Què no diuen? Que això ara ho poden fer ara i no abans perquè tenen un acord amb propietat.
  • La titularitat de l’equipament serà pública i l’habitatge tipus dotacional. Habitatge per gent jove o gent gran. Proposem que sigui un i, que es barregi gent gran i jove.

Aclariments sobre el quadre comparatiu de superfícies:

  • El PERI és el que podien fer els Campalans
  • MPGM és el que proposen des de l’Ajuntament
  • FUTUR és què podríem guanyar i altres opinions.

Arguments a favor de: l’ampliació del verd, la preservació de les casetes, l’habitatge dotacional, l’equipament

  • Deixar espai perquè arribin projectes arquitectònics moderns i que segurament seran més capaços de portar idees super interessants.
  • L’habitatge dotacional una de les accions més desgrentrificadores que hi ha. Però com ho fem per fer entendre que l’espai verd val més que totes les cases. Com fem que l’Ajuntament maximitzi l’espai verd públic contra la promesa d’aprofitar el màxim d’espai per habitatge? hem d’obrir el màxim de verd però no necessàriament optimitzar al màxim la construcció.
  • El COVID ens ha d’ajudar a justificar el verd. Ara més que mai en aquests moments de confinaments perimetrals i crisis de coronavirus es veu més clar que mai que és urgent i  necessàri un espai verd de grans dimensions a Gràcia. El COVID està posant en evidència de lo dur que pot ser viure tancat en una ciutat. A més, quina és la situació medioambiental que tenim ara mateix? La crisi climàtica també ens dóna arguments en aquest sentit. Cal trobar un model que sigui fusió entre el verd i l’habitatge social.
  • Cal poder entrar ja a l’espai ni que sigui de 6 en sis i amb mascareta. Perquè podrem començar a dir que es tiri a terra el garatge per entrar més fàcilment, i ens farà poder valorar més fàcilment l’espai, quines necessitats tenim… 
  • Com podem promoure l’equilibri entre el verd i l’habitatge? Això no és un debat que ho resoldrem ja ni ha de ser així. A la taula de negociació hi ha d’haver persones que representin totes les opinions del col·lectiu i també una veina de l’espai.
  • Concurs una mica obert perquè dongui joc. Que hi hagi la possibilitat per m2 que es pugui buidar una part del garatge, que el garatge sigui més baix o un porxo, que la mitjanera que dona a on viu la Divina hi hagués un petit porxo per emmagatzemar les eines pel jardí… Unes bases prou àmplies perquè es pugui explorar.
  • El més urgent ara és que es dugui a terme l’expropiació perquè poguem entrar ja.
  • Veines de les casetes exposen el seu cas. Elles voldrien que no s’amplïi la volumentria, que l’espai de les casetes es destinin a un ús social i que es maximitzi l’espai verd. 
  • Un dels consensos és que les casetes es mantinguin el màxim com estaven i siguin equipament públic i a la vegada maximitzar el verd. 
  • No és coherent que hi hagi un pla de recuperació de carrers amb el nou projecte de superilles i a la vegada perdre la oportunitat del jardí de l’Alzina.
  • Hem d’arribar a consensos però també a acords i respectar les minories dins del col·lectiu. 
  • L’arquitectura pot aportar idees també sobre l’ús de nous materials, fusta… per fer una fusió orgànica. En un concurs si hi ha varies propostes i una agrada a varis sectors i és tranversal és la que habitualment guanya. 
  • Ja que per dins està fet pols i a nivell de patrimoni no hi ha gairebé res a conservar potser es pot mirar maneres de guanyar un pis sense guanyar alçada canviant les alçades internes.

Propers reunió amb l’ajuntament i constitució de la taula de negociació

Ens han fet dues propostes de reunió:

  • Divendres 27 entre 16 i 19 podríem fer la reunió.
  • Dimarts 1 entre les 18 i les 20h.

Seria una reunió només amb govern per començar a posar les bases del concurs i veure com es començaria la taula de negociació.

Surt una proposta en que hi hagi un equip de 5 persones que siguin defensores dels punts que vertebren el nostre discurs:

1 – Verd
2 – Habitatge
3 – Patrimoni
4 – Autogestió
5 – Veines

Es segueix fent un debat molt intens sobre l’estat del projecte, les possiblitats de l’espai, l’assemblea de l’Alzina,…

Es recorda que els grups de comunicació i coordinació estan oberts a totes les que hi vulguin participar i posar-hi hores.

Acta de l’assemblea de Salvem l’Alzina del 4 de novembre 2020

1. Valoració del desallotjament de la Casa Buenos Aires. Per xarxes es va mostrar la nostra solidaritat amb els desallotjats i es decideix contactar-hi per oferir-los suport i convidar-los a unes xerrades que es muntaran d’aquí a finals d’any (vegeu punt 4.) Pel que fa el ressò que va tenir la manifestació de dissabte es comenta la lamentable criminalització que, un cop més, en  va fer l’Administració a l’equiparar la protesta amb les d’extrema dreta, en una setmana especialment tensa a la ciutat . Així mateix es constata la repetició del comportament que es va tenir amb l’Alzina: desallotjar primer per negociar amb la propietat després.

En relació amb altres espais okupats  es parla del cas del Banc Expropiat, que es troba en una situació de certa inestabilitat que podria fer perillar el seu futur.

L’estratègia d’okupació d’espais rellevants ha estat clau per a la vida als barris i per salvar el patrimoni de les velocitats de l’especulació.

2. Lectura i al·legacions al document del MPGM de l’Alzina i les casetes d’Encarnació.  S’hi veuen possibilitats de treball en la línia que ens preocupa i que és bàsica en el nostre moviment: preservar el verd de les finques dels números 13, 15 i 17. Sobre el plànol d’afectacions d’edificis a tocar es suggereix fer permuta de finques afectades com a doble jugada de preservar patrimoni arquitectònic i preservar el verd de Manrique de Lara i Encarnació. 

Surten idees com “invertim la L”, “obrim el verd al carrer Encarnació” , “preservem el pati” que més elaborades han d’estar a la base de les nostres aportacions. Es parla de demanar la requalificació dels patis de darrera de les casetes i la zona del pàrquing com a zona verda [6b: Parts i jardins urbans], per sumar-ho al jardí;  i que la resta es destini a l’equipament [7b(p): equipaments comunitaris]. Es conclou que aquest és un tema a plantejar a la taula de negociació.

3. Propera reunió amb l’ajuntament i constitució de la taula de negociació. Es valora la nostra  presència en la taula de negociació, ja que ha de donar peu a modificar el projecte provisional amb la intenció d’arribar a un acord amb l’ajuntament per redactar el projecte definitiu.

El districte s’ha compromès a comunicar-nos la setmana que ve la data de la primera reunió. Sobre la nostra participació en aquesta taula pensem que seria ideal unes 4-5 persones amb coneixements, ganes i interès en el tema. Es pensa en un perfil de tècnic mediambiental (es parla d’Ignasi Grau d’Igemap, i algú s’hi connectarà), un arquitecte o tècnic similar i un coneixedor de la realitat social del barri. 

4. Calendari d’activitats: xerrades sota l’Alzina i invitacions rebudes.  Es veu necessari reprendre les Xerrades sota l’Alzina, previsiblement curtes i virtuals, per contrarestar la paralització de preconfinament en què ens trobem i donar resposta a la situació actual  (desallotjaments que no paren en un moment de greu crisi, hivern i toc de queda).

Podrien ser en un format de 2 o 3 dies, amb 1 o 2 convidats i una durada de no més de 30 minuts. Temes a tractar suggerits: desallotjaments, renda bàsica, dret a la vida, mort del Mediterrani… Es formarà una minicomissió per fer el calendari i proposar-lo a l’assemblea.

La gent del Remei de Vic ens tornen a convidar a una xerrada diumenge vinent  via Instagram.  Hi participarem i ja ho hem confirmat.

5. Coordinació i comunicació: com ens organitzem, redacció de textos del col·lectiu, altres… Arran de la redacció i posteriors intervencions de gent del col·lectiu en la tribuna redactada per a ‘L’Independent’ es busca quina és la millor manera d’evitar suspicàcies i no ferir sensibilitats. Després d’expressar diferents punts de vista s’arriba a la conclusió que la comissió de Comunicació sempre ha funcionat molt bé, ho fa des del primer moment i no ha parat, i que el col·lectiu sempre hi ha dipositat la seva confiança i li reconeix la feina feta. 

I dit això vam donar per acabada l’assemblea amb una participació bastant acceptable (unes 14 persones) i la felicitació d’un dels seus membres més fidels per no haver-nos allargat més del que calia. I connectar càmeres per veure’ns les cares, una salutació i a sopar. De moment és el que hi ha, esperem que canviï aviat.

ASSEMBLEA SALVEM L’ALZINA 21.10.20

1 – Ple Modificació PGM

Resultat a favor per majoria, amb PP i Cs en contra.

Hi ha moltes crítiques sobre que es tracta d’un nyap de Barcelona en Comú degut a l’error de no haver catalogat l’espai i haver donat el permís d’obra. 

Acusacions sobre que no és el moment de gastar els diners, però per altra banda pràcticament tots els partits van votar a favor de la catalogació de l’Alzina, cosa que ja comportaria el pagament de 4 M llargs d’euros sense tenir espai públic.

2 – Reunió amb ERC

  1. Donen molta importància al verd.
  2. Tot i aquest respecte al verd, pensen que cal intentar fer el màxim de pisos possible.
  3. Respecten la nostra posició i la de les veïnes.

Aprofitament i equilibri van ser paraules recurrents de cara al projecte final.

També diuen que és important la composició de la taula de negociació, sobre quins partits hi haurien d’estar. Venien a dir que a la taula hi ha de ser qui hi vulgui ser, però que això no depèn de nosaltres.

Estan a favor que l’equipament podria tenir relació amb el jardí i el verd.

3 – Reunió de Patrimoni

Han explicat en termes molt generals els objectius del pla i l’estructura del procés de participació. La Modificació del PGM neix del pla especial de patrimoni (recordem, és un guany colateral de la reivindicaçao de l’alzina i les casetes, s’han guanyat coses per la nostra empenta) però va més enllà. Pot afectar i/o desafectar alguns espais a partir de les indicacions del pla especial de patrimoni -natural i arquitectònic- i pot entrar en qüestions de mobilitat de verd, d’equipaments, d’ordenació física i normativa.

Quant al procés de participació, el 26 octubre a les 18 hi ha una sessió informativa de presentació de l’abast del pla per part de l’equip redactor. Als Consells de barris també ho presentaran. Després hi haurien uns tallers temàtics on es tractaria de fer propostes. 3/11, mobilitat i sostenibilitat ambiental; 9/11, activitats econòmica i habitatge; 17/11, equipament i patrimoni. Plantegen fer-ho a partir d’una plataforma que es diu webex, que permet tenir una sala gran per per a les posades en comú i després dividir en grups per augmentar la participació. Al gener hi hauria una altra comissió de seguiment.

Sobretot hem intervingut gent de Gràcia cap on vas, Ens han dit si sabíem de més grups que poguessin formar part de la comissió de seguiment.

Hem parlat també que el pla ha de servir per revisar el pla d’equipaments del barri i veure si hi ha espais per als equipaments i si no, trobar-los. És també una oportunitat per protegir el verd privat, però també per veure quins interiors d’illa es podrien qualificar com de verd públic. Hem fotut kanya perquè encara no han respost a les al·legacions que vàrem fer a partir d’aquella batuda per Gràcia a la recerca d’edificis a catalogar, ho recordeu?

I per acabar… Si volem processos participatius amplis, hem d’empentar-los nosaltres. Si no, segueixen un camí prefixat que… què vols que et digui. De totes maneres, aquest pla és una oportunitat per abordar problemes d’equipament, verd, habitatge i mobilitat. 

4 – DEBAT

  1. De cop i volta es passa a l’aprovació de la MPGM sense haver rebut la memòria ni cap document? Hi ha d’haver noves al·legacions o són les que ja vam fer? Què es recull, dels nostres posicionaments? Quan es constituirà la taula de negociació?
  2. Sobre la nota de premsa, a part de tirar-se floretes a ells mateixos també cal dir que s’han dit per escrit coses que volem: procés participatiu, taula de negociació, elaboració de les bases del concurs i participació com a veïnes en el tribunal. Per tant, ja s’han compromès públicament a fer aquestes coses.
  3. L’Ajuntament ha esborrat “okupació” del relat de l’Alzina, i és molt greu. Si ho volen treure del relat, doncs nosaltres el que hem de fer és tornar-hi a insistir i parlar-ne més.
  4. Qui administrarà la participació en el procés? No podem deixar-ho en mans de l’Ajuntament.
    • A la reunió a Districte, es va dir que el procés participatiu el dissenyaríem nosaltres i el moviment veïnal.
  5. Cal actuar i ser proactives, perquè si no s’interpreta el nostre silenci com aprovació del que està passant.

Propostes per a l’espai

  1. No hi ha d’haver divisió interna entre ús social i espai verd. Es podria demanar que la construcció que es faci ja sigui un model de sostenibilitat i de consideració cap al medi ambient i el verd: cobertes de verd, etc.
  2. Seria interessant debatre sobre no construir al parking i també sobre la incorporació al jardí del tros de Manrique de Lara, i veure si això pot ser incorporat com a vinculant en el concurs. Però també cal tenir en compte que en el concurs es pot deixar més obert, perquè hi hagi propostes diferents, porxos, una part sí i una no, també depenent del tipus d’equipament això pot tenir enfocaments diferents.
  3. A les bases del concurs ha de posar que “es construeixi el mínim possible”, cal marcar condicions sobre verd a coberta, sostenibilitat… Si hi ha projectes diferents i un el veiem clar, també és probable que els partits polítics votin pel mateix.
  4. Cal veure també quin paper tindrem nosaltres en el concurs i quin poder de decisió hi tindrem. Pot ser un concurs molt limitat i dirigit?
  5. Hi ha espai físic per a tot el que volem? Hi ha el perill que acabem amb minipisos, mini jardí…
  6. Cal accedir a l’espai al més aviat possible, per observar l’estat actual, començar-hi a treballar, tenir un espai que ens faciliti la feina tangible i teixir aliances amb altres col·lectius.
    • Per qüestions de seguretat, es podria demanar enderrocar el parking, i també així s’obre l’espai i comencem a entrar-hi.
    • Fer l’espai accessible tombant murs ens donarà més presència al barri, i el treball que farem en aquest espai durant els anys que faltin per donar resultat el concurs pot decantar el projecte cada cop més cap a les nostres posicions.
  7. El concurs ha de ser prou obert perquè es puguin aportar idees noves, originals i respectuoses amb el verd que no imaginem. No cal marcar ara tot, marquem un concepte i hi haurà temps per poder anar-hi treballant.
  8. Cal donar importància al verd, perquè el que suposa el verd per al nostre barri no té preu, degut a les implicacions que hem vist que té amb la crisi de la covid, i perquè som el barri amb menys verd de Barcelona.

5 – Propera reunió amb l’Ajuntament

  1. Cal definir la propera reunió.
  2. Caldria fer torns amb l’enllaç amb l’Ajuntament.
  3. Cal demanar el document de la modificació aprovada, perquè no ens l’han fet arribar.

6 – Activitats telemàtiques

  1. Taller “El dret a la protesta i l’antirrepressió des d’una perspectiva psicosocial”, pel Col·lectiu Iridia.
  2. Xerrada “Autosuficiència i biodiversitat domestica”, per Damià Gibernet, agroyoutuber.
  3. Taller de vermicompostatge amb l’Associació de Lombricultura Lúdica.

Les gestiona Comunicació.

7 – Continuitat de la campanya JA!

La campanya es pot seguir aprofitant, perquè sempre hi haurà moments de JA!: l’enderroc del garatge, l’entrada,…

8 – Adhesions a col·lectius agermanats

En general ho estem fent de forma orgànica, però en alguns casos potser Coordinació caldrà que decideixi portar-ne algun per debatre en assemblea.

Assemblea Salvem l’Alzina, 14 de octubre de 2020, per Jitsi

No hay un orden del dia escrito, pero los temas serian: nota de prensa enviada, fraguar una respuesta al Ayuntamiento, debate sobre tema expropiación. 

Al redactar la nota de prensa, ha habido un debate sobre la palabra expropiación. Se habla de una discusión previa en el grupo de Coordinació: Hoy en día, este espacio es aún privado, no tiene calificación de público, y por tanto para que pueda comprarse hay que cambiar el Plan y pasarlo a público e iniciar el tramite de expropiación. Un propietario puede decidir NO vender, però si es expropiación el propietario està obligado a vender al Ayuntamiento / a que el Ayuntamiento le compre. Se hace una tasación y se propone una negociación: en este tramite se puede llegar a un pacto, o si no se realiza vía un juez y un justiprecio. Si el propietario està  en contra se puede llegar a tribunar de expropiación que acaba decidiendo el precio. 

Aqui hay un acuerdo con la propiedad por un determinado precio tasado.

¿El porqué de este acuerdo …? No lo sabemos. Hipotéticamente, la propiedad podría decir “¿Por qué aquí, precisamente aquí, hay que hacer l’escola bressol i l’’habitatge dotacional, y no al lado?“.  

Algunas voces:

  • Sí, puede haber espacios más adecuados para bressol i habitatge. 
  • bressol  o pisos són movibles, realment,  però alzina i  verd no es poden moure, i són el fet  diferencial d’aquesta finca.
  • de moment no està calificat  de 6, sinó de 7. El verd podria ser privat, i cases privades. La nostra proposta és expropiar per fer aquest us mixt de l’espai de habitatges/jardí/públic.
  • la propuesta se debe aceptar en el 2020.
  • hablado con un abogado que el régimen fiscal es el de expropiación (el IBI lo paga l’Ajuntament, tiene algunos beneficios para el propietario independientemente del precio de venta…). Para Mq., que sea público es innegociable. Hi ha hagut un debat per Whatsapp sobre si està a preu de mercat o no” sembla que no, perquè contempla indemnització. Si volem que sigui públic, cal assumir aquest preu. És alt, però és el que tenim per recuperar. 
  •  siempre llegamos a contrarreloj: esto se ha de pasar al pleno de noviembre. 
  • pregunta: ¿Quién ha hecho el peritaje? ¿Podemos preguntarlo? ¿Qué pasa si abrimos a discusión el precio? 
  • d’acord amb precisament pq no és barato, és el raonament de l’Ajuntament: com que és car, ho he de negociar. 

Un compañero explica els terminis i la proposta de procediment: 

Ara hi haurà una aprovació inicial, ens ensenyaran el document abans d’anar a aprovació. 

Nosaltres hem de marcar el procediment: i dir que volem una taula de negociació perquè les nostres al·legacions no siguin jutjades tècnicament sinó políticament; té l’aprovació d’ERC i de Comuns. 

La proposta de és demanar la taula de negociació i saber el procediment que tindrà el projecte: a Lesseps van fer alguna cosa similar, i van demanar la presència de tècnics de participació, estructura, mobilitat; en el nostre cas caldrà presència d’ecologia urbana i de catalogació de patrimoni. 

En aquesta taula nosaltres i aquest equip tècnic discutirem com fer participació, com haurà de ser el projecte, etc..

Pregunta: no entiendo qué correlación de fuerza tenemos con el Ayuntamiento: si dijéramos que no queremos comprar, ¿el  Ayuntamiento no compraría? Realmente ¿qué poder tenemos nosotros para presionar a l’Ajuntament en un sentido u otro? 

  • un compañero contesta a: el suport d’una plataforma veïnal per als grups polítics és essencial. És difícil que el projecte tirés endavant sense nosaltres. creu que tenim força. 
  • otro apunta: estem fent elucubracions; de fet La Violeta la van comprar sense dir res als veïns (un Ajuntament que tenia majoria i no necessitava pactar amb ningú). Creiem que el regidor realment hi creu, en el projecte, però si no li donem el suport es podria desdir del projecte, i de l’acord entre ERC i Comuns. També podria ser que els interessés tirar endavant,  perquè ara poden fer-ho.  
  • quins són els terminis?  Quan s’ha de fer l’aprovació inicial?
  • al novembre. Diuen que amb aquest acord inicial poden fer la compra. I doncs, abans què havien aprovat? (pot ser en algun moment públicament ens van colar un bluff). Sembla que abans no hi havia acord amb els Campalans. 

Una companya: OK a la proposta estratègica, Però: Com de vinculant és el projecte

Què és el projecte? Què és exactament aquest acord? S’entén que després hi haurà un concurs d’obra pública, amb unes bases, una  comissió de persones expertes, etc. Podrem incidir en les bases i la valoració de projectes?

també vol saber tots els ets i uts del projecte. I troba prioritari obrir ara el jardí.

  • hem d’anar entenent que l’Ajuntament NO necessita un SÍ nostre al 100%, ni un NO al 100%.  Nosaltres hem de defensar la nostra posició, jutjar bé el que ens agradi, i malament, el que no. És innocent pensar que estarem d’acord amb el 100% del projecte. alguns companys tenen por que si ens espantem  i diem SÍ al 100% claudiquem en massa coses.
  • d’acord; hem de marcar totes les qüestions que dèiem al comunicat: gestió veïnal, procés de participació, i anar exposant propostes alternatives: p.ex, potser és millor construir més alt sobre cases i zero a zona jardí i garatge.

(Falta alguna intervenció.) 

  • nosaltres hem de intentar que el seu projecte s’apropi al nostre el màxim possible. 
  • és una modificació de pla general que marca bases, però no els detalls que podem anar proposant. p.ex. la idea de obrir el jardí a Encarnació, i definir bases de concurs: jardí prioritari, no edificar sobre parking. Ara només es fa l’aprovació inicial, però marquem les nostres condicions tant en el procés com en el contingut del projecte (bases del concurs…), una franja d’habitatge i que com menys es construeix, millor.
  • Sembla que hem de seguir amb el procediment: fer que s’aprovi, amb l’escull dels diners. Volem procediment públic, conscients que no té a veure amb que  sigui estupendo, com p. ex. el projecte que van presentar, que deixa molt a desitjar. Pero no tenim més remei que seguir i apretar en el tema del jardí al màxim: volem un jardí! Espai públic verd! 

Ens hi haurem de barallar. Si al final són diners, i a sobre un projecte que no ens agrada, no hi ha jardí… quin sentit té?

Per això haurem d’estar molt a sobre i  formar part de la comissió, i intuïm que el projecte final tindrà molts mocs que no ens agradaran.

Zona verda, no hi ha gens a Gràcia, ha de ser tema prioritari. 

  • En relació al que deia un altre company, hi haurà realment un mètode perquè l’Ajuntament adopti un compromís? Podem aspirar a una declaració pública? Fer que quedi lligat que ens deixaran estar al procés de decisió, exigir el compromís de l’Ajuntament? 

En relació al que diuen per altra banda, el raonament que tot ha de ser un nyap, doncs si tot ha de ser un nyap, que tots els diners vagin a un altra banda.

  • hem de intentar que no sigui un nyap….
  •  enllaçant amb el que diuen, no és que volem un jardí pq ens ve de gust, és que ja hi és! No mantenir-lo contravé lleis sobre el verd,  no tot ha de ser urbanitzat, hi ha de haver verd per seguir normes que s’han incomplert. A nivell relat, recordar que hem de interrogar l’Ajuntament: com és que fins ara aquesta zona  verda no havia estat declarada verda? On ha estat l’error en el passat?  

No podem comunicar com l’Ajuntament, hem de recordar que la propietat ho va fer malament però l’Ajuntament també: les coses van passar perquè algú va demanar permís d’obres i algú l’hi va donar. El jardí ha de ser-hi perquè la ciutat ha de tenir jardins, no només perquè nosaltres volem.

Demanem només que la part edificable no es mengi jardí. No proposem tallar les cases per fer més jardí! Ser “molt defensor del jardí” només és demanar que es quedi com està!  

  • em fio de la creativitat  dels arquitectes, si nosaltres definim unes bases per a un concurs d’un projecte d’equipament sostenible, criteris de bioconstrucció, amb coberta verda, paret verda, jardí refugi de biodiversitat… els arquitectes esperem que s’esforcin a presentar projectes pioners i innovadors. 

Només aclarir: el plànol que no li agrada a ningú, NO ÉS PROJECTE DEFINITIU, oi? 

  • cal definir quin grau de compromís té l’Ajuntament amb la plataforma: i anar pas a pas, anant marcant. La defensa del jardí i del verd com a prioritaria. Pensem que volem, que de vegades sembla que sabem més el que no volem que el que volem: començar a definir. I anar pas a pas, tacticistes: com fa l’Ajuntament. 
  • recapitulando, se ha propuesto una estrategia: con cuidado, paso a paso: pensemos

1) compromiso que les pedimos 

2) qué vamos a pedir: gestión del jardín, concurso

  •  us veig molt diplomàtics a tots, veig que es defensa el jardí però no del tot, i que hi ha gent que es conforma que es construeixi allà. A mi m’agradaria que es quedés com està i només es construeixi on són les casetes, i si hem arribat fins aquí, per què no podem aspirar a més? 

Sembla que molts hem assumit  que cal construir, tot i que no hi estem d’acord. Em pregunto, per què no seguir lluitant, si no estem d’acord amb què es construeix allà? 

  •  no estic d’acord amb aquest plantejament, crec que seria gentrificador, no li compro el projecte. A Gràcia és car recuperar espai públic, i per això cal buscar solucions d’aprofitament. 

no estic d’acord en això de barrejar-ho amb el fer fora gent amb mesures gentrificadores. 

  • al comentari: em sorprèn que  creia que li contestaríem “és cert, pero es lo que hay”, però dir-li que la seva ooció és gentrificadora, m’he quedat de pedra. Sobretot perquè el que ha dit ella és justament el manifest de la nostra associació. Una altra cosa és que pugui ser difícil fer-lo és realitat. Però Ns. només ha dir que millor arreglar les casetes! 
  • ha de ser compensador, hi ha d’haver un retorn social més gran que el verd. Una operació antigentrificadora és que hi hagi  habitatge dotacional. 
  •  posar 3 pisos a sobre d’una casa historica éss un cagarro, no diguem que és millorar el projecte, si us plau! El que a dit Ns. és el que demanem de base, no  dèiem: aprofitem per salvar l’alzina i de pas construir cases més grans. 
  •  És demagogia dir que el verd públic és gentrificador, és un bé comú accesible a tothom, mentre que els pisos seran per a un nombre limitat de famílies. 

Si existeix gentrificació no és pel jardins, sinó per una manca de lleis sobre els preus dels habitatges. El verd té tants beneficis ambientals, de gestió urbana, de serveis ecosistèmics, per a la salut i la cohesió social, que justificaria per si sol l’expropiació.

  • demano tenir en compte, en el procés de passar de verd privat a verd public, quants metres quadrats hi perdem.  

Marca un procés, i el primer pas és l’aprovació inicial. 

Hi ha una part que no estarà d’acord. 

  •  en resposta a l’altra companya.: fem un exercici de resignació i de pragmatisme. Per tant al final la discussió essencial podria ser: volem que sigui privat o públic. Estarà bé que hi hagi pisos per a qui ho necessita, i haurem de treballar perquè no es perdi verd. Presenta un article d’una finca comprada a Sants amb 13 pisos, 6,5 milions d’euros.

En relació amb la gentrificació, no ha de ser excusa per deixar de millorar la qualitat de vida de les persones, i per generar bellesa: si no, qualsevol cosa maca és gentrificadora i no se’n faria cap.  

  • hay que pensar que los 15 pisos estarán junto al parque, pero el parque será para todos. No caricaturizar. Posiblemente hacer pisos dotacionales sera la manera. también tiene el impulso de hacer prevalecer el verde, le encantaría que no se planteara contruir nada. 
  • per acabar la reflexió que em faig: quan un dia hi passem pel davant i sigui un espai públic, ens sentirem orgullosos del que hem tirat endavant o no?. Si estem lluitant i fent assemblees, no ens hem de deixar anar, no perdem la força, és just ara quan l’hem de tenir. M’agradaria sentir-me orgullosa del que hi haurà, que espero que se sembli força al que hi havia. 
  • un company es disculpa: Estic convençut que quan passejarem per aquí ens en sentirem orgullosos, podrem fer que tiri cap a una direcció el millor possible, 

El comunicat on diem coses innegociables ja marca un procés: entrada al jardí, moviment veïnal a les bases del concurs, jardí de qualitat, i que creiem que l’habitatge dotacional també és una necessitat del barri.

  • ahora empezamos a diseñar, no estamos “dando la llave “ al Ajuntament. Recuperamos el comunicado que hicimos, y redactamos requisitos. 
  • no ens tirem pedres a la teulada, anem condicionats per anys de males polítiques d’habitatge. Pregunta: hi hauria consens per fer que l’entrada al parc sigui per Encarnació?

És el moment de plantejar-ho? 

Si ens solidaritzem amb l’habitatge, aleshores hem de insistir a l’Ajuntament que què passa amb les altres propietats. En això ens hem d’unir amb tots els col·lectius de Gràcia per demanar polítiques d’habitatge. 

Si fas vivenda dotacional etiquetes la gent, i cal trencar la dinàmica, no fer un bloc sense dotacional sinó barrejar les persones (p. ex. comprant pisos a altres finques). 

  • una altra píndola com l’entrada per Encarnació  seria aixecar el paviment de Manrique de Lara i transformar-lo en jardí. 
  • ho havia proposat O. fa temps. 
  • una modificació de Pla General no entra en aquest nivell de detall, per això aquests propostes poden definir el projecte 1 en aquestes coses. Guardem i presentem totes aquestes idees de disseny per quan s’haurà de fer la concreció.  

Tanquem a les 20.43

Després de la reunió amb els representants del consistori

La plataforma Salvem l’Alzina defineix els punts que considera innegociables per donar suport a la proposta de l’Ajuntament per a l’alzina i les casetes del carrer Encarnació

Després de la reunió mantinguda el passat 28 de setembre amb Eloi Badia, regidor de Medi Ambient, i altres representants de l’Ajuntament de Barcelona, la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació es va reunir telemàticament en assemblea per compartir i comentar les propostes rebudes.
Primer, es van exposar les raons per les quals el projecte de l’Ajuntament ha variat i ara estudia fer-hi 15-17 habitatges dotacionals, respectant l’alzina i el jardí, que serà obert als veïns de Gràcia. Al col·lectiu se li proposa treballar conjuntament en el procés participatiu per decidir el projecte final, així com en la convocatòria i el concurs públic del mateix, en el seu seguiment i en la gestió del jardí quan s’hi pugui accedir, entre els punts més significatius.
Després, es va fer un recull dels punts que es consideren innegociables per donar suport al projecte de l’Ajuntament, que s’exposen a continuació:

— Ens refermem en la voluntat que l’espai de les casetes i de l’alzina sigui de propietat i d’ús públic.

— Estem d’acord que l’habitatge dotacional és una necessitat inqüestionable, tant en el conjunt de Barcelona com a Vila de Gràcia. Pero també pensem què és important respectar la volumetría dels edificis antics en el nou projecte, per tal de preservar l’arbre i el jardí.

— Defensem que, de seguida que l’espai sigui de propietat municipal, comenci la gestió veïnal del jardí.

— Considerem que la expropiació pactada de l’espai ha d’obrir un període en el qual s’han de produir:

  1. un procés participatiu, d’abast a tot el barri i impulsat també pel moviment veïnal, que defineixi el tipus de l’equipament que s’ha d’instal·lar a la planta baixa de l’edifici.
  2. l’elaboració, amb la participació del moviment veïnal, de les bases del concurs de projectes arquitectònics de l’edifici i el jardí.
  3. la presència en el jurat del concurs del moviment veïnal.

    — L’actual proposta de modificació del PGM ens suscita alguns dubtes i volem recordar que en els postulats de la plataforma és cabdal la preservació del valor patrimonial arquitectònic i urbà de les casetes i la protecció de l’alzina i el jardí.

    Així mateix, pensem que el document de la modificació ha d’incloure el cost de l’operació.

Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació
5-10-2020

Acta de l’assemblea de Salvem l’Alzina del dimecres 23 de setembre

Seguint els punts de l’ordre del dia, però no tots, i algun més d’improvisat:

1. Campanya Ja!, valoracions de la darrera acció.

No ens queda gaire clara la repercussió d’aquesta acció, ja que es limitava al voltant mateix de la finca i no més enllà. Sí que es creu que serveix per reforçar la campanya de l’agost amb el lema JA! en xarxes socials.

Com a continuïtat de la campanya ens han fet arribar una primera remesa d’adhesius amb el lema i es reparteixen entre els assistents, i se’ls recomana fer-ne un bon ús: no gastar-los tots en un dia i utilitzar-los cadascú al voltant de la seva residència habitual, tot i que també convé que se’n vegin a les vies i places més concorregudes del barri.

Comptem amb la presència d’una activista de la campanya Defensem Can Raventós que ens fa cinc cèntims de com ha anat el ple municipal celebrat aquell mateix dia en què s’aprovava la destrucció de part del jardí d’aquesta finca de Sarrià per construir-hi pisos de luxe. Ens expliquen que no pensen defallir i que portaran aquesta decisió als tribunals perquè hi veuen indicis de corrupció.

Així mateix, se’ns demana suport individual i col·lectiu, adhesió a la campanya a través de firmes a defensemcanraventos.wordpress.com  i enfortir el moviment seguint-los per les xarxes socials (@CanRaventos i @defensemcanraventos·Community). Els diem que no hi haurà cap problema, tot i que s’haurà de fer constar en acta i fer-ho saber als companys de Comunicació perquè són qui se n’encarreguen.

2. Es recorda la reunió virtual amb l’Ajuntament de dilluns 28 a les 19 h, i es demana la participació d’algú més que no sigui el nostre representant habitual amb el districte. Es fa petit inventari dels temes a parlar, que bàsicament giren al voltant de la mesa de negociació amb els partits.

3. Donada l’escassa presència de membres del col·lectiu (5 persones), donen per finalitzada l’assemblea i decideixen per a posteriors trobades plantejar properes activitats. Tot seguit es traslladen a una cantina habitual per prendre una beguda alcohòlica de baixa graduació i celebrar l’arribada de la tardor.