Publicat a

ACTA ASSEMBLEA 13-3-2019 | SALVEM L’ALZINA I LES CASETES D’ENCARNACIÓ

13 de març de 2019. Comencem a les 19:20 h.

1. Contacte amb els partits

  • Es recorden els partits amb qui ja s’han fet les reunions. 
  • Els encarregats del tema escolliran entre les dates que ofereix un altre partit.
  • Davant les dificultats per contactar altres partits, es demanaran contactes a la gent de la illa del carrer Astúries, que s’han reunit amb tots els partits i deuen tenir contactes.
  • Es declina la invitació d’un partit a participar en una acte de campanya electoral on volen donar veu a diverses lluites del barri per evitar entrar en la competició partidista.

2. Ronda de comissions

  • Activitats:
    • Dissabte 16 de març: “mercadillo” amb vermut a benefici de la causa. Muntarem barra.
    • Diumenge 24 de març: nova sessió de l’espai poètic La Gla. Muntarem barra.
    • Diumenge 31 de març: Festa de la Primavera. Falta concretar-ne el format; muntarem barra.
    • Hi haurà un concert dels Iaioflautes un dia per determinar. 
    • Algú proposa fer alguna activitat reivindicativa el cap de setmana d’abans de la votació del plenari de l’Ajuntament sobre l’expropiació de les casetes. L’assemblea hi està a favor.
    • Mural a Manrique de Lara: proposta partir d’una recepta de Maria Jové, una senyora que havia viscut a les casetes. Se’n qüestiona la pertinència i es decideix demanar més informació; s’estableix un grup de treball que estudiarà les diferents possibilitats i les portarà a l’assemblea. 
    • Algú proposa penjar pancartes i banderoles al carrer Encarnació per fer visible les nostres reivindicacions. L’assemblea hi està a favor. S’estableix un grup de treball que ho seguirà.
  • Comunicació:
    • S’ha actualitzat el recull de premsa; s’han fet xapes i també s’estamparan bosses.
  • Patrimoni Natural:
    • Dilluns 18 de març a les 18.00 hores: reunió del Consell de Sostenibilitat del Districte de Gràcia a l’Aula Ambiental Bosc Turull (Passeig de Turull, 2). És oberta al públic. Membres de la comissió hi assistiran per plantejar qüestions sobre la cura i el manteniment del jardí de les casetes d’Encarnació.
    • Recordatori de la necessitat de cures i manteniment de l’alzina i la resta del jardí i del compromís de l’Ajuntament a fer-ho per mitjà de Parcs i Jardins. Cal insistir. Preocupació per la vegetació sota la runa al pati del número disset.

3. Reunió amb l’Ajuntament

La comissió de Patrimoni Arquitectònic explica la reunió amb l’Ajuntament i les respostes a les inquietuds de Patrimoni Natural (dificultat de tenir cura de l’alzina i el jardí sense poder accedir-hi, permís per enretirar la runa, catalogació de l’alzina al plenari, paralització de les obres més enllà de l’estricta consolidació). Patrimoni Arquitectònic ha presentat un estudi que defensa la conservació de les casetes, especialment quant a la seva volumetria. 

Es produeix un debat entre els qui prioritzen l’espai verd i els qui no veuen problema en ampliar, dins d’uns límits, la superfície construïda per encabir equipament i habitatge.

4. Legal

  • La comissió de Legal explica que, quant al manteniment i la cura de l’alzina, és l’Ajuntament qui ha d’obligar la propietat a prendre les mesures necessàries. Des del moment que l’alzina està en procés de catalogació, l’Ajuntament ha de d’ocupar-se’n com si ja estigués catalogada. El precinte judicial que hi ha ara a les portes de la finca no eximeix la propietat de tenir cura de l’alzina ni l’Ajuntament d’exigir-li que la tingui.

5. Altres

  • Algú proposa que d’ara endavant es determini un dia fix a la setmana per fer les assemblees. En principi l’assemblea hi està d’acord. Es determina que això s’acabarà de decidir en la propera assemblea, en l’ordre del dia de la qual hi haurà un punt específic per parlar-ne.

Es convoca la propera assemblea el proper

dijous 21 de març a les 19:00 hores sota l’alzina.

Publicat a

INFORME — LES TORRES DEL CARRER ENCARNACIÓN: PATRIMONI URBÀ, ARQUITECTÒNIC I SOCIAL DE LA VILA DE GRÀCIA

Fa gairebé 5 mesos, aquest col·lectiu de veïns i veïnes format espontàniament va aturar el projecte urbanístic de caràcter especulatiu que amenaçava una finca històrica de la Vila de Gràcia, coneguda popularment com les Casetes del carrer Encarnació. Des d’aquell 8 de novembre, organitzats per comissions, hem treballat plegats per salvar i mantenir el seu patrimoni arquitectònic, natural i social. Hem fet diverses actuacions, des d’organitzar activitats lúdiques i populars o manifestacions, fins a reunir-nos amb el consistori o la propietat, tot amb l’objectiu de garantir la catalogació de l’alzina bicentenària del jardí i la transformació dels edificis en un equipament públic. L’informe que podeu llegir a continuació és fruit de la intensa tasca de documentació duta a terme per professionals de la plataforma que, sobretot, són persones amb estima i respecte envers el territori i la gent que hi convivim. Hi trobareu aplegats materials diversos, cartogràfics i de premsa, que us permetran fer un viatge en el temps i l’espai, i confirmar el valor inestimable de “Les torres del carrer Encarnació”.
Gràcies per llegir-lo.

Descarrega el PDF
Publicat a

Lamentacions i mitges veritats de la família Campalans

Ja fa cinc mesos que molts veïns del barri de Gràcia es van posar en peu de guerra per defensar unes cases pre-modernistes i una alzina bi-centenària. Les seves reivindicacions semblarien del tot legítimes i justes, situant-se en la línia de l’ajuntament per tenir una ciutat amb espais verds, ecològica, moderna i que no trenqui amb el seu passat. 

El problema arriba quan els propietaris d’aquestes finques i jardí reivindiquen, el seu torn, el dret a construir 28 pisos i 42 places d’aparcament. 

La pròpia família assegura que no són cap fons d’inversió, que són veïns de tota la vida, que sempre han mantingut una relació més que cordial amb el veïnat i que el barri se l’estimen com ningú. Apunten un fet interessant i extraordinari: si el projecte no es realitza , estaríem davant d’un cas de gentrificació inversa?

Tanmateix, el que aquests veïns no expliquen és que la destrossa del jardí i l’enderroc de la part interior de les cases  es va dur a terme molt ràpid, sense avisar el barri. El que tampoc diuen és que va ser un dels operaris el que va avisar les persones que presenciaven aquest espectacle dantesc. En ser preguntats per si marxaven del barri, la seva resposta va ser que estaven simplement de reformes. El que tampoc diuen aquests veïns és que l’esquerda del número 19, va agafar per sorpresa la pròpia família que hi viu, la qual ha interposat una demanda judicial.

Dit d’una altra manera, algú es pot creure aquesta família? 

Paula Murcia
Veïna, membre de Salvem l’alzina

Publicat a

MANIFEST — 5 PUNTS PER A 5 BARRIS


Des de Salvem l’azina donem suport i treballem en

La lluita per l’habitatge i contra l’especulació immobiliària és una de les grans batalles del nostre moment, de la nostra ciutat i dels nostres barris. Tot i que s’assumeix que tothom ha de poder accedir a un habitatge digne; estem normalitzant l’expulsió de veïnes, els desnonaments, els preus de lloguer prohibitius, o bé el fet d’haver de marxar del barri per no poder aspirar a pagar el que ens demanen.

Així mateix, la falta d’equipaments públics al districte de Gràcia agreuja encara més aquesta situació i impedeix trobar llits en residències, places en escoles i de retrucprovocant que haguem de decidir entre opcions privades que són prohibitives, marxar del districte o fer trajectes molt llargs.

Aquesta situació insostenible s’ha anat construint sobre la idea que el dret a la propietat passa per sobre de tot, que els nostres drets queden en un segon pla i vénen determinats per si podem pagar o no. Ens prenen la casa perquè es venen els nostres drets a interessos especulatius, a una mala gestió del turisme, a una no-regulació d’un dret bàsic i a una falta d’inversions de les diferents administracions.

Tota aquesta situació agreuja encara més la realitat de les persones en situació de vulnerabilitat. Persones migrades o racialitzades, persones sense recursos o dones grans veuen com l’accés a l’habitatge o simplement mantenir-lo esdevé una odissea. Volem uns barris que no expulsin ni dificultin la vida a cap veïna i si als especuladors. Els preus abusius i la manca d’equipaments en uns barris pensats per a turistes i rics, els converteix en inhabitables.

El veïnat organitzat i mobilitzat creiem que la situació ha esdevingut insostenible. Volem posar la vida de les persones al centre, actuar com una comunitat forta i unida, i hem acordat 5 punts de mínims per a posar fre a l’especulació a Gràcia. Volem que aquest programa sigui compartit i defensat per totes aquelles que pensin que ja n’hi ha prou, que no pot ser que uns pocs es facin rics a costa del nostre barri. Per tot això serem el veïnat organitzat qui defensarem els nostres propis interessos! Juntes ho podem tot!

Gràcia contra l’especulació, pel dret a una vida digna! NO MARXEM!

  1. Prou desnonaments i desallotjaments. Cap veïna fora de Gràcia.
  2. Limitació del preu del lloguer i renovació automàtica dels contractes. Els preus hauran d’estar fixats mitjançant un índex de tipus municipal o que tingui en compte el cost de la vida i no els interessos especulatius del mercat. Els contractes de lloguer s’hauran de renovar automàticament, i no es podran rescindir de manera arbitrària.
  3. Volem habitatge públic. Expropiació de solars i ús del tanteig i retracte. Expropiació de pisos buits. Prou enderrocs: extensió de la moratòria de les llicències d’enderroc de manera indefinida i a tot el districte de Gràcia.
  4. Serveis públics de titularitat, gestió i provisió pública i recuperació d’espais per construir equipaments públics indispensables. (centres de dia, escoles bressol, etc.). Municipalització de serveis externalitzats a empreses.
  5. Prou massificació turística. El turisme de masses fomenta llocs de feina precaris i contribueix a la pujada de preu de l’habitatge, fet que ens aboca a l’expulsió lenta i invisible i destrueix les xarxes i els vincles veïnals. Apostem per una vida comunitària on hi càpiga tothom.

Ens comprometem a lluitar plegades per convertir aquestes exigències en realitat. Aturarem tots els desnonaments, ocuparem edificis i solars buits per convertir-los en habitatges i equipaments, per tornar-los al veïnat, combatent l’especulació i la massificació turística.

Col·lectius i grups que impulsen la campanya:

Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Assemblea de Vallcarca
Oficina d’Habitatge Popular de Gràcia
Assemblea de Feministes de Gràcia
Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació
Banc Expropiat
La Nova Usurpada
Veïnes de la Janhela
Sindicat de Barri de Gràcia
Gràcia cap a on vas?
Assemblea de Pensionistes de Gràcia
La Precària
Endavant Gràcia
MPG
Aldarull Llibreria
La Barraqueta
Arran Gràcia
Casal Popular Tres Lliris

Publicat a

ACTA DE ASSEMBLEA — 5 de març de 2019

ACTA | SALVEM L’ALZINA I LES CASETES DEL CARRER ENCARNACIÓ
5 de març de 2019

1. Seguiment procés d’expropiació. Contacte amb els partits

Pendents d’informació sobre els contactes amb els partits. 

Cal confirmar el suport dels partits a l’expropiació i el seu vot al plenari de l’abril. Si no hi voten a favor, estaran perdent l’oportunitat de recuperar sòl públic, una prioritat a Gràcia sobre la qual totes les forces polítiques coincideixen. 

2. Accions: legals i espai

No hi ha cap informació nova. 

3. Campanya 5 Punts per a 5 Barris. Idees per visibilitzar/socialitzar

A l’abril es farà un acte. Com a col·lectiu pertanyent a la campanya, l’integrarem en les nostres accions i comunicacions. El dilluns 11 de març hi ha la presentació del manifest. Ara mateix només hi ha un membre del nostre col·lectiu participant activament en aquesta campanya. Aniria bé que s’hi apuntés algú més.

4. Propostes: Constitució de l’associació de veïnes del carrer Manrique de Lara

La persona que va fer aquesta proposta ha decidit retirar-la perquè li veu més desavantatges que no pas avantatges. Algú afegeix que només li veuria sentit molt a llarg termini.

5. Ronda de comissions

Des de Comunicació es planteja la disjuntiva de si els articles que es vulguin publicar requereixen l’aprovació de l’assemblea o n’hi ha prou amb la de Coordinació com a representants de totes les comissions. Aquesta setmana s’ha fet de la segona manera. També es tenen en compte els debats o les aportacions del grup gran de WhatsApp, i es convida a tothom a entrar i sortir del grup de Comunicació quan vulgui contribuir i seguir personalment alguna proposta pròpia.

S’han portat a l’assemblea 400 flyers que es distribueixen entre els presents per a la seva difusió.

S’anuncia que Printworkers Barcelona ha decidit regalar al col·lectiu la pantalla de serigrafia per estampar bosses i samarretes.

Des de la comissió d’Economia s’informa de la compra de 80 bosses per estampar.

Des de la comissió de Patrimoni Natural s’informa que hi ha una reunió del Consell de Medi Ambient el 18 de març i s’ha demanat a la tècnica si es podia incloure en l’ordre del dia informació de l’estat de la catalogació o altres tràmits respecte l’Alzina i el jardí

6. Properes activitats

  • Divendres 8 de març | Vaga general feminista. S’expliquen les diferents accions convocades durant el dia 8 pel comitè de Gràcia (esmorzar, cercavila, vermut i columna per anar a la manifestació de plaça Espanya).
  • Dissabte 9 de març | Presentació del número 2 de la revista Branca. Carrer Manrique de Lara, sota l’alzina. Hi haurà barra organitzada pel col·lectiu.
  • Diumenge 24 de març | Nou espai poètic La Gla.

PROPERA ASSEMBLEA: dimecres 13 de març a les 19h

Publicat a

Família Campalans o Encarnación Invest SL?

La polèmica de les comentades casetes del carrer Encarnació i de l’alzina bicentenària implica diversos aspectes: la propietat privada, el bé comú, l’especulació immobiliària, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic, la gentrificació… Temes que conviden al debat i sobre els quals sovint discrepem els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina, que som un grup de gent heterogènia, plural, transversal que diuen ara.

De seguida que vam aconseguir aturar l’enderrocament de les casetes i la tala de l’alzina (amb el cedre, la palmera i el pi vam fer tard) i ens vam començar a organitzar, vam voler esbrinar qui hi havia al darrere d’aquestes actuacions. No hi havia una gran empresa constructora, ni un fons voltor, sinó la família del barri que durant quatre generacions hi ha viscut i ha tingut cura de l’esplèndid jardí. Se’ns va encongir una mica el cor, la veritat… Investigant vam saber que no era una família, diguem-ne, vulgar, sinó que eren els amos de diverses empreses, tant industrials com d’inversió immobiliària. De fet, havien constituït una empresa ad hoc, Encarnación Invest SL, per dur a terme aquest projecte. Ens les havíem, doncs, amb gent important, poderosa.

Gent poderosa que, després d’un temps de silenci, va sortir a la palestra per presentar-se com a víctimes de tot plegat. Gent que declarava: “no som especuladors; som de Gràcia”, com si el fet de ser del barri et purifiqués màgicament, com si no sabéssim que a Gràcia, com a tot arreu, hi viuen advocades i malabaristes, músics i paletes, lladres i serenos. O que, després d’haver demanat un permís per talar els arbres i enderrocar les casetes, com se’n fa gala a l’article que avui responem, tenia el cinisme, la barra, d’afirmar: “ningú s’estima més aquestes cases i l’alzina que nosaltres”.

En l’article que suara esmentàvem se segueix aquesta línia victimista construïda sovint amb mitges veritats. Perquè si, com sembla, es tracta d’explicar-se bé, podrien fer públic a canvi de quina quantitat amb sis zeros a la dreta estaven disposats a modificar el seu projecte inicial i salvar l’alzina i les façanes. O podrien dir que si l’Ajuntament tira enrere les llicències no és per un tema d’inseguretat, sinó d’acord amb la llei d’espais naturals de la Generalitat, que permet revocar la llicència d’un projecte per protegir un element de flora.

No volem acabar sense celebrar l’enginyós títol de l’article a què responem i recollir el guant: estaríem encantats de poder debatre públicament amb aquesta família –o amb aquesta empresa immobiliària, que no ho tenim clar– cap a on ha d’anar la nostra ciutat, el nostre barri, si lucrar-se amb una necessitat bàsica com és l’habitatge és l’única via possible. I se’ns acut un lloc magnífic per fer-ho: sota l’alzina.

Xavi Carulla
Veí, membre de Salvem l’alzina

Publicat a

Respuesta a la familia Campalans: cuando la avaricia rompe el saco

Desde el colectivo de más de 300 vecinos que constituye la plataforma Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació queremos responder a la insidiosa campaña lanzada desde los medios de difusión por la propiedad de la finca. La familia Campalans Alsina recurre a un relato victimista para tildar de mentiroso al Ayuntamiento de Barcelona y de hordas salvajes a los vecinos que entraron en su valioso jardín el pasado 7 de noviembre para salvar a la encina bicentenaria y las casitas representativas de la arquitectura histórica del barrio de Gràcia, al ver cómo se empezaban a derribar.

A partir de ahí se inició una campaña de información y de lucha para dar a estos espacios un uso público, lo que motivó que el Ayuntamiento paralizara la concesión de licencias de obra durante un año en Gràcia y que promoviera la expropiación de la finca para transformarla en un jardín público, viviendas dotacionales y un jardín de infancia. No parece pues que la horda de vecinos pretenda arrasar la finca, sino más bien salvarla. 

Ahora bien, salvarla… ¿de qué? Porque, según la familia Campalans, ellos han cumplido con todos los requisitos de la ley, son gente de orden, vecinos de «toda la vida» de Gràcia y amantes de su barrio. Y es cierto que poseen ?-por lo que tanto la encina como las viviendas corren todavía peligro de ser destruidos?- un permiso. Un permiso legal porque a los sucesivos gobiernos del Ayuntamiento, durante muchos años, casualmente se les olvidó catalogar el árbol y las casitas. ¡Qué cosas! Con tan irregular permiso podían desarrollar en la finca un proyecto más que familiar, gentrificador: construir en el solar una treintena de apartamentos de lujo, sin dejar un rincón verde ?de ahí que la encina llamara a gritos a los vecinos al verse amenazada de muerte? y añadir un garaje subterráneo. Con todas las de la ley.

Pero ya se ha demostrado a lo largo de la historia que la ley no siempre es justa. Y que, si los ciudadanos no se rebelan, las leyes hechas a medida de los intereses de un capital ávido de explotar al máximo los beneficios económicos -la única bandera que de veras enarbolan?- impiden que haya justicia real.

La familia Campalans no habla de la empresa inmobiliaria que ha constituido: qué curioso, ¿para qué?, si según cuentan ahora solo querían ampliar la vivienda que con una familia tan numerosa se les había quedado pequeña… Tampoco cuentan que no todos los papeles estaban en regla, ni el tipo de personal de vigilancia que contrataron después de haber echado a los vecinos del jardín. Hablan de la expropiación como si les fueran a echar de su propiedad sin indemnizarles generosamente por ello… Tal vez porque haciendo números piensan que construyendo su proyecto invasivo podrían extraer muchos más beneficios para repartirse. Acaso para ellos el único derecho que hay que preservar es el de la propiedad privada. Y los vecinos, en cambio, piensan que este derecho se ha de conjugar con el derecho a los espacios verdes, la protección del patrimonio histórico o el derecho a una vivienda digna para todos. Cuando estos derechos chocan, lo lógico es que los poderes públicos velen por todos ellos. O deberían.

Hace tiempo ya que Gràcia sufre la presión inmobiliaria que el modelo actual de ciudad ha impuesto. Los brutales desahucios diarios así lo evidencian. Muchas de las antiguas casitas se han convertido en elegantes villas de lujo tras fachadas que encierran el mismo drama: cada vez son más los vecinos que no pueden pagar los alquileres y tienen que irse para dejar paso a los fondos buitre y los especuladores que se aprovechan de la tan cacareada libertad de mercado para enriquecerse sin miramientos. Tal vez si la familia Campalans no hubiera sido tan codiciosa nadie habría saltado la verja de su jardín. Pero ya se sabe que la avaricia rompe el saco.  

Porque los vecinos no se hubieran lanzado a ocupar el jardín para protegerlo de sus dueños si estos hubieran mantenido un mínimo las apariencias: ese es el salto de la burguesía industrial a la burguesía especulativa: ya no quedan escrúpulos ni para guardar las apariencias. A lo mejor el crimen ya se habría perpetrado por completo cuando los vecinos lo descubrieran. Y es que más de un vecino se ha preguntado cómo es posible haber habitado ese lugar mágico bajo el abrigo de una encina que es ya la vecina más vieja del barrio y no amarla. Cómo es posible haber habitado durante más de un siglo unas casas con tanto encanto y no sentir el más mínimo afecto por ellas.

Los Campalans, en sus libelos lacrimógenos, se llevan las manos a la cabeza y se escandalizan porque Barcelona ya no es lo que era. Ellos tal vez no se hayan enterado, pero pese a todas las injusticias que todavía campan a sus anchas en este mundo, el país ha cambiado y, este barrio, orgulloso de su herencia luchadora y reivindicativa, ha mostrado una vez más que sus habitantes vigilan para que un futuro más digno sea posible. Porque la democracia no es un voto delegado. Es una conquista que se gana día a día, palmo a palmo, paso a paso. Y si no, que se lo pregunten a la encina.

Ruth Zauner
Vecina y miembro de Salvem l’alzina, en respuesta al artículo publicado en L’independent de Gràcia el 2.3.2019

Publicat a

ACTA ASSEMBLEA | 28 de febrer de 2019

1. Informació sobre reunions i contactes + seguiment del procés d’expropiació

  • Representants de ‘Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació’ s’han reunit aquesta setmana amb J. Campalans, en representació de la propietat, i també amb membres del PDeCAT a Gràcia, amb l’objectiu de reforçar el seu compromís amb l’expropiació. El contingut de totes dues reunions s’explica l’assemblea, però s’inclou en aquesta acta (si en voleu més informació, pregunteu a persones que assistissin a l’assemblea).
  • Pel que fa al seguiment dels contactes amb els partits polítics, es concertarà data de reunió amb els nuclis a Gràcia del conjunt de partits polítics amb representació municipal: Gràcia en Comú, ERC, PSC, CUP, PP i Cs (amb PDeCAT ja hi ha hagut reunió).
  • Properament, nova reunió amb l’Ajuntament per tal de fer seguiment del procés d’expropiació i del projecte. Un altre tema pel qual també caldrà preguntar és el manteniment actual del jardí.

 2. Valoració de les activitats del cap de setmana passat

  • Espai poètic La Gla. Diverses persones prenen la paraula per lloar l’activitat: bonic, espectacular, gran èxit de públic, etc. S’explica que es va trobar a faltar algun document/manifest per llegir sobre la situació en la que ens trobem, que hi ha haver una visita breu de la GUB i que es va fer poc calaix a la barra.
  • Presentació de la campanya ‘5 punts per a 5 barris’. Valoració positiva del cercavila / passejada agitativa (es va aprofitar per fer difusió també amb els nostres cartells). L’arrossada també va anar bé i la presentació va servir per coincidir amb gent que participa en altres col·lectius i lluites a Gràcia. Es valora positivament haver marcat uns objectius polítics comuns de mínims entre diversos col·lectius. També bona valoració del material editat: vídeos, cartells i plafons. Cal seguir amb la campanya ‘5 punts per a 5 barris’ i, a banda d’alguna activitat que es pugui organitzar com a campanya, la idea és integrar-la a la nostra activitat i discurs. Cal tenir-ho en compte a nivell de Comunicació (habilitar un espai al web amb la campanya, utilitzar els hashtags, integrar el discurs, etc.). Els plafons es poden demanar per exposar-los quan fem activitats grans.

3. Diverses accions i temes

  • Comunicació: S’han editat noves octavetes. Es poden descarregar aquí, de moment se n’han imprès 200 (que es reparteixen durant l’assemblea perquè cadascú s’encarregui de difondre) i se n’imprimiran més per poder difondre a les properes activitats. Es recorda que cadascú es pot encarregar de fer-ne còpies i difondre.
  • A nivell legal, es recorda que la comissió ha treballat en la línia de blindar l’enderroc (document sobre la llicència entregat a l’Ajuntament) i per a la catalogació. Se’n va parlar a l’assemblea anterior.
  • Es parla sobre el manteniment del jardí, que és important per al col·lectiu.
  • Proposta de constitució com a associació (està previst a l’ordre del dia, però es posposa).
  • En relació a la situació actual de la finca, una veïna comenta que des de casa seva ha vist que s’estan buidant les casetes. Això podria respondre a l’apuntalament de les casetes, però caldrà seguir de prop que la propietat no s’extralimiti (d’acord amb la resolució judicial).

4. Properes activitats

  • 3 de març | Ens sumem a aquesta convocatòria:
    12h – Vermut i concert al JARDÍ DEL SILENCI. Vermut i concert + penjar alzines i glicines per tot el carrer Encarnació per reivindicar la seva conservació i catalogació. Al Jardí del Silenci (c/ Encarnació 62-64).
  • 8 de març | Vaga general feminista. (A la propera assemblea s’explicaran les diferents accions convocades.)
  • 9 de març | Presentació de la revista Branca
  • 17 de març | Nou espai poètic La Gla

PROPERA ASSEMBLEA:
dimarts 5 de març a les 19 h


No es fa el dilluns com tocaria perquè és Sant Medir. (Que aquest any no se celebra el dia 3 perquè cau en diumenge.)

Publicat a

Assemblea l’Alzina — 20.02.2019


Valoració desallotjament:

La resposta que vam donar va ser molt digne, hi havia molta gent i vam complir amb la nostra part. Tema mediador que va arribar molt tard no ho controlem nosaltres. Els serveis socials no van ser presents en cap moment i cal denunciar-ho a l’Ajuntament i a qui sigui necessari. Va ser encertada la manifestació de la tarda, hi havia molta gent i bona actitud.

Cal seguir amb l’activitat i amb presència a l’espai, reclamant el carrer Manrique de Lara com a espai propi.

La promesa verbal d’expropiació no està reflectida en cap normativa o document. Tenint en compte que estem en vista d’eleccions pot haver estat una puntada endavant. Per això cal pressionar i pressionar.

Cal una reunió urgent amb l’Ajuntament perquè ens assegurin que l’expropiació s’aprovarà i es farà abans de les eleccions.

És important eixamplar el suport a la reivindicació i portar la lluita a tot el barri. S’ha demanat posicionament públic a favor de l’expropiació als partits del barri. ERC i CUP han donat suport, però estem esperant la resposta de PSC i BeC. De moment s’ha demanat via DM de Twitter però potser podríem posar una data límit per llavors fer una comunicació pública. Si cal es pot fer el contacte a través de trucada telefònica o article públic.

Legal

La comissió ha treballat en un document sobre la llicència d’enderroc per presentar-lo a l’Ajuntament.

Avui a la tarda s’ha rebut un missatge del PDCAT, que s’ha reunit amb la propietat, que ha informat al partit d’unes “queixes greus”. Proposen una reunió de la plataforma amb la propietat. A la vegada també s’ha demanat fer una reunió amb el PDCAT.

Es parla de temes relacionats amb el desallotjament i la situació actual a la finca.

Mural i guarnit

Surt la proposta de pintar la resta de mur que queda per pintar i a la vegada guarnir el carrer, fent així més visual que estem en aquest espai i aconseguint més involucració de les veïnes.

Podria ser el cap de setmana de la setmana vinent (3 de març). Es decideix crear una comissió de guarnit i mural.

Es demana que sigui un guarnit el més ecològic possible.

Economia

Tenim 253€. Si algú té alguna despesa no pagada que ho digui.

Activitats

Diumenge de 12h a 14h hi ha l’Aglà, recital poètic. L’activitat serà a Manrique de Lara i amb barra per recaptar una mica de diners.

Caldrà fer esforç per explicar la situació on estem ara mateix, llegir un manifest i fins i tot repartir octavetes. Comunicació s’encarrega de fer-les per al diumenge..

Campanya 5 punts per a 5 barris

Durant aquesta setmana han anat sortint uns vídeos dels primers punts.

La campanya es presenta dissabte. Hi ha un cercavila al matí des de la plaça de la Vila que ha de servir com a difusió de la campanya, però que també podem aprofitar per fer difusió de l’Alzina. La idea és fer un vermut i dinar després. Ens demanen si algú de l’Alzina ho pot liderar, fent per exemple una paella a la plaça de la Virreina. Sembla que hi ha mans, però no lideratge per fer-ho, de moment.

Altres

Constitució com a Associació. S’argumenta que això ens permetria demanar tallar el carrer per exemple, fer més actes, coses que ens ajudarien aampliar el suport. Altres veus creuen que no necessitem permissos per fer actes al carrer.

És un debat prou important i complex, el passem a l’assemblea vinent.

Propera assemblea: Dijous 28 de febrer a les 19h?