Acta de l’assemblea de Salvem l’Alzina del 19 de gener 2022

  1. Intervenció de l’ajuntament al jardí: valoració, reaccions, accions de resposta.

La darrera intervenció del districte feta dimarts (abocar grava petita per tota la superfície del jardí) va provocar ahir la indignació del grup i una trucada a Jordi Farriol per deixar-li clar la nostra perplexitat, la reiterada demostració de la nul.la predisposició per part seva a congestionar l’espai i, definitivament, la nostra negativa a tenir aquest material allà que invalida absolutament l’existència de jardí ni d’hort.

Sense entrar en més detalls més enllà de reconèixer que ens ho haurien hagut de comentar, en una trucada avui mateix ha assegurat que la grava es retirarà aquest divendres dia 21.

  1. Reunió a tres bandes dilluns a la tarda.

Un altre dels anuncis fets per Farriol ahir es concreta en la reunió telemàtica a tres bandes per dilluns de la setmana vinent amb ell mateix, Jordi Berruezo (tècnic del districte) i un càrrec de Parcs i Jardins i membres de l’assemblea.  L’ordre del dia recull, per part seva, la retallada del mur exterior, la substitució del mur del magraner i la tanca per a l’hort. Esperen de part nostra algun tema més per incloure’l. Reunió el 24 de gener a les 17.30 h, passaran l’enllaç.

L’assemblea veu amb cert alleujament però també amb desconfiança l’anunci de la retirada de la grava, i divendres està previst que es vigili de prop que es compleixi el que s’ha anunciat. Segons la coherència al respecte per part del districte, hem acordat prendre mesures que es concretaran el mateix divendres i que es difondran per xarxes socials.

Aquest lamentable episodi ens porta un cop més a la situació d’estar sempre defensant-nos d’aquesta política de fets consumats sempre contraris a l’esperit reverdidor de l’espai, i que ja en sumem tants que ens cansa enumerar-los, ens desgasta moralment i ens bloqueja per estar treballant en el que realment ens interessa: la construcció d’un espai comunitari on es pugui gaudir del verd, dit en poques paraules. Per posar-hi remei s’ha decidit ser proactius i comença a pensar nosaltres en el projecte, i a establir contactes amb entitats, privades o públiques, que ens podrien donar un cop de  mà, aconsellar o fins i tot facilitar planters, llavors i espècies que podrien omplir l’espai. I això s’hauria de fer notar i fer-ho saber en les pròximes trobades amb el districte, a part de suposar un canvi de dinàmica en el treball del grup. 

  1. Reunió telemàtica del 25 sobre Emergència climàtica i altres.

Sembla que és una invitació més o menys protocol·lària amb més entitats del districte, però es pot aprofitar per fer veure les contradiccions entre els programes teòrics i la poca o cap disposició de portar-los a la pràctica. Hi assistiran tres persones del col·lectiu.

  1. Pròximes activitats

En relació a aquest canvi de dinàmica que suposa començar a pensar nosaltres què volem i què esperem que passi a l’espai s’ha decidit preparar una jornada de treball  ludicofestiva el pròxim diumenge 6 de febrer, que començaria cap a les 11 h i que es faria a dins de l’espai. Ho concretarem més endavant. Per al diumenge 27 de febrer Agita’t Gràcia està preparant una activitat musical, però encara falta un mes i quedarà definida més endavant.

ACTA ASSEMBLEA 10/11/21

Aplegats sota l’alzina i el plugim, encara no una desena de membres, valorem la celebració del tercer aniversari amb diferències d’opinions al respecte, que van des de l’alegria pel retrobament i entra al jardí, fins a les expectatives no satisfetes pel que fa a activitats o participació.
Respecte les dues propostes rebudes per correu s’acorda que la presidenta i en T quedaran per l’entrevista gravada de Càmeres i acció, i en M potser a l’assemblea oberta de la CUP.
Pel que fa a l’entrada i a les accions per part de l’administració a l’espai comentem diversos aspectes que no ens semblen respectuosos ni amb el jardí ni amb el col·lectiu: els fonaments del (coi de) mur poden afectar a les arrels de l’alzina, les furgonetes etc. dels operaris compacten terra i arrels i ja les podrien aparcar a fora (coi bis), i caldria supervisió d’algú amb seny quan s’hi treballa, per tal d’evitar disgustos, enllumenat sostenible (amb plaques fotovoltaiques)?.
Acordem escriure un correu a en Farriol. Aprofitant l’avinentesa li demanarem perímetre de la futura tarima i en quina part del jardí podem començar a feinejar en les properes entrades, que també li anunciarem, que serien en primer lloc per l’entrevista audiovisual esmentada, i, en segon, per organitzar un recital de poesia previ a les festes nadalenques, amb alguna sorpresa extra.
Debatem sobre les ganes de donar vida a l’espai, si no ho fem nosaltres potser hi ha qui no té tanta paciència per ballar al ritme “bananero” de la “burrocràcia”, i es recorda que esperem que es respecti a l’assemblea abans d’emprendre accions per lliure, per una qüestió de deferència i per integrar l’energia al moviment.
Comentem també, en la mateixa línia, que ja n’estem molt tips, cadascú, persones i col·lectius implicats, a la seva manera, que l’espera es fa llarga i la motivació minva, i acordem no només reclamar que es compleixin els darrers terminis establerts per part de l’administració (desembre?), sinó marcar-ne un nosaltres.
Acabem decidint que, tal com està el panorama (general i climatològic), no cal fer assemblees cada quinze dies, que amb una mensual ja faríem, potser fent-la coincidir amb un vermut de “traje”, i que les convocarem de forma puntual quan calgui, hi hagin novetats o decisions a prendre.

Seguim!

DESCONFINEM EL MAGRANER

Hola, soc el magraner de les casetes del carrer Encarnació. Sí, què passa?, el magraner d’Encarnació… Que sí, que ja sé que les casetes són conegudes per la famosa alzina, ella, que ja està catalogada, que té més de dos-cents anys i una mata fulles que és un bé de Déu, que és rotunda i ben plantada, que ha donat nom a un moviment veïnal… Però al seu jardí també hi visc jo, el magraner, i un llimoner, i més colla que hi vivien i encara hi viurien si no haguessin anat mal dades…

Totes coneixeu la nostra història. Durant una pila d’anys creixent en un jardí privat amb ocellets, nens que ens saludaven quan anaven cap a escola, reg automatitzat i servei de jardineria de tant en tant. Però, de sobte, els fills dels amos pensen en els beneficis que en podrien treure i decideixen tirar-ho tot a terra, matar-nos i construir un pàrquing i un munt de cases. I l’Ajuntament els va concedir tots els permisos. I un mal dia que es presenten les màquines i les serres i els operaris, i comença la destrossa, i tallen la palmera i el cedre, i maten el pi i el deixen allà palplantat, i es carreguen un mandariner jovenet, i… Va ser horrorós, una massacre!

Però l’endemà, en canvi, va ser súper emocionant! De bon matí, plovent, allà davant la porta, una gentada defensant-nos: eren les veïnes!!!! Cridaven i cantaven, i els operaris no sabien què fer. I una noia tota eixelebrada es va pujar al capdamunt de l’alzina perquè no li fessin mal, i al final, amb la força de totes, van aconseguir aturar l’atac. Semblava una pel·lícula! Quan hi penso encara se m’ericen les arrels adventícies i els pistils i els estams de les flors se m’estarrufen.

Després l’Ajuntament va comprar el jardí, i va decidir que el mantindria, i les veïnes contentes i nosaltres tu diràs. I ha anat passant el temps i han continuat passant coses… Però no us cansaré, només us explicaré l’última que ha passat. Un dia apareixen els operaris municipals, fan una mica de destrossa i aixequen un mur incomprensiblement alt que es menja un tros de jardí i a mi me’n deixa fora, tancada entre quatre parets, confinada que diuen ara. I no me’n sé avenir i no ho entenc, perquè, Ajuntament, de veritat que calia aquets tros de mur???

Veïnes, m’ajudeu? Doneu-me suport, vosaltres que estimeu els arbres!

 #desconfinemelmagraner, #calia?, #torresmesalteshancaigut

SALVEM EL MAGRANER

Hi havia una vegada un magraner que creixia la mar de tranquil en una finca al cor del barri de Gràcia. En el mateix jardí, a part d’altres arbres fruiters com ell, hi vivien també una alzina molt vella i sàvia, amb un quart de mil·lenni de vida, i un pi i un cedre de més de cent anys. Tots ells eren un fantàstic pulmó del barri, encara que duia temps abandonat i estigués atrapat rere els murs dels seus propietaris.

Un mal dia, però, la propietat va decidir que aquell espai verd era més rendible ple de ciment, convertit en un bloc de pisos i pàrquings, i van iniciar-ne la destrucció sense miraments, amb les llicències atorgades per un consistori en la inòpia, ignorant del patrimoni històric i natural en perill.

Per sort, veïns, veïnes i gent sensible de la ciutat van fer pinya per impedir-ho i salvar el que van poder tot ocupant l’espai; entre ells, al jove magraner, testimoni de la matança del pi i el cedre, a més de l’enderroc imminent de les casetes.

Durant algunes setmanes, va regnar de nou la pau al jardí de l’alzina— o, millor dit, l’alegria. La vida hi tornava a bategar amb força, malgrat les pèrdues i la destrossa. Però la història no acaba aquí. I, per desgràcia, no té final feliç.

Setmanes després, amb la llei emparant a la propietat que seguia amb el seu pla especulador per destruir les finques, va desallotjar-se’n a les persones que n’havien tingut cura i reivindicaven l’espai en benefici del barri sencer. Altre cop, el magraner va patir màquines i operaris negligents, tirant envans i omplint de runa i escombraries el verd; per, després, ser abandonats a la seva sort, sense manteniment, durant més de dos anys— a excepció de les cadenes humanes i el reg puntual de les veïnes preocupades.

El jardí va sobreviure, aliè als processos “burrocràtics” que es desenvolupaven en despatxos i oficines, a quilòmetres de distància que, suposadament, intentaven preservar-lo.  Mentre aquells que van lluitar per salvar-lo, confiaven pacients en aquesta etapa inevitable del procés. I quan la il·lusió del vell mur que cau, juntament amb la promesa d’obertura al veïnat, semblava fer-se realitat… Més màquines entren, compactant el sòl del jardí, rematant-ne la destrucció, i nous operaris aixequen murs, amb l’excusa de protegir, que esdevenen una altra presó. I el magraner indefens i abatut, castigat entre noves parets de ciment, ja no sap què fer… Sols que n’està fins al capdamunt.

I tu, amiga lector: no n’estàs tipa de que t’expliquin contes?

Nosaltres, també.

Continuarà…

EL VERD QUE (DES)ESPERA

Juliol 2021

Fa 987 dies que les veïnes ens vam mobilitzar per aturar la destrossa de patrimoni natural i arquitectònic que estava patint una finca històrica de la Vila. Fa 32 mesos i mig que celebrem assemblees obertes a tothom, reunions, ciutadanes i polítiques, per a seguir defensant i reivindicant la cura i l’ús d’aquest oasi al cor de Gràcia. Fa 2 anys i tres quarts que gent de tota mena, amb idees i sensibilitats diverses, compartim, debatem, discutim i aprenem, junts, en pro del bé comú. Son moltes hores i energia invertides organitzant activitats culturals i d’interès popular, una programació rica, diversa, oberta, heterogènia i inclusiva, tant dins de l’espai en els 3 mesos que va estar obert, com a l’altre costat del mur, al carrer… I així estem. (Des)esperant. Marcint-nos com el jardí de l’Alzina, amb la confiança i la il·lusió posades en un futur que sembla no arribar mai.

Fa ja 2 anys i mig que ens van fer fora de l’espai sota l’amenaça d’un precinte judicial, i uns quants mesos que, des del Consistori, essent ja les finques de propietat pública, se’ns va prometre l’obertura de l’espai condicionat per a l’accés del veïnat. Al llarg de tot aquest temps hem fet mans i mànigues per mantenir el ritme burocràtic, hem respectat i confiat en els seus processos, i ens hem constituït en associació per facilitar qualsevol tràmit legal. Hem (re)clamat un calendari en ferm, oficial i per escrit, pel que fa a l’obertura del jardí i a les moltes fases del projecte, de les quals volem formar part… I així estem. (Des)esperant. Amb la paciència esgotant-se per moments, davant la incoherència d’un govern que, igual que canvia de criteri pel que fa als m² construïbles s’omple la boca amb iniciatives com aquesta, mentre ens té desinformats. I al carrer.

L’ajuntament té a les mans la possibilitat de fer el projecte pilot en construcció autogestionada en un espai pensat i dinamitzat amb la gent del barri. L’oportunitat de dissenyar un espai de vida a la ciutat, des del diàleg i l’autoorganització. Un referent de transformació, social i mediambiental. Per a totes. No volem un jardí ideat en una despatx o per tècnics de Parcs i jardins sobre el paper, a distància, desconnectat de les persones i de la natura. Volem estar involucrades en el procés de disseny, tenint en compte els múltiples usos, actuals i en el futur, quan es converteixi en un punt de trobada flexible que pugui acollir tota mena d’activitats, sostenibles i respectuoses, organitzades per les veïnes. I volem començar amb xerrades sobre el manteniment del verd urbà, les espècies autòctones, permacultura, sobirania alimentària, etc., donant eines per crear aquest espai des de la base, obert i orgànic, amb, per i dins de la comunitat.

El que espera, desespera, diuen. Certament. I així estem. Però quedar-nos de braços plegats no és una opció. No ho va ser llavors, tampoc ara.

Seguim. Ens ajudeu?

Gràcies.

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM L’ALZINA I LES CASETES 9/6/2021

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM L’ALZINA I LES CASETES

Des de la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes volem informar i mostrar el nostre desacord amb  un seguit de punts que quedaran inclosos en la propera aprovació de l’MPGM amb el suport d’ERC i Comuns i que afecten el present i el futur de les finques.

En primer lloc, fem memòria:   

●   L’any 2019, subjectes a processos assemblearis, vàrem decidir que es volia que l’espai de l’alzina i les casetes passés a titularitat pública, per evitar el projecte especulador que pretenia fer la immobiliària privada.

●   L’Ajuntament va exposar que per dur a terme l’expropiació i donat el seu cost, calia que hi hagués un retorn social que ho justifiqués i va plantejar la possibilitat que l’espai fos destinat a: zona enjardinada, escola bressol i equipaments amb una  edificabilitat aprox. de 1266 m2.

●   Tot i les dificultats es va acabar acceptant la proposta.

●   Posteriorment es va modificar PGM perquè quedessin recollits els usos i els 1260 m2 edificables.

●   Després, la justificació social de l’adquisició de les finques, a part de la zona verda, va passar a centrar-se en els pisos dotacionals, a més d’un equipament comunitari a definir.

●   De cara a l’aprovació del nou MPGM, que es durà a terme en breu, s’ha vist incrementada la quantitat de m2  edificables passant de 1266 m2 a 1650 m2, així com la classificació d’una part del jardí i el garatge com a equipaments de clau 7b (edificables).

●   L’Ajuntament va informar a la plataforma veïnal Salvem l’Alzina i les Casetes de la modificació i  hi va afegir un dibuix on es mostrava l’edificació.

●   L’assemblea es va mostrar contrària a aquest projecte. Se’ls  hi va fer un retorn on quedaven recollides  les demandes que es varen consensuar a través de l’assemblea: No edificar al jardí i ampliació de la zona verda on ara es situa el garatge, amb reconversió a hort.

Malgrat la disconformitat mostrada per la plataforma, l’Ajuntament sembla ser que té previst aprovar la possibilitat de construir un sostre edificable més enllà del pactat inicialment.

Per això, reafirmem que:

●      Les plataformes veïnals han de ser tingudes en compte en tot moment del procés sense excepció. Ens sembla inacceptable tant la manca de comunicació fluida com d’atenció continuada per part del consistori, fet que ha derivat en promeses i terminis incomplerts (com l’autogestió o l’obertura del jardí) que dificulten la confiança i el treball en equip. Cal escoltar els tècnics, sí, però tant o més a les veïnes.

●      No volem un “jardí de l’ombra” que quedaria arraconat entre parets i sense sol com demostra l’estudi d’assolellament encarregat per l’ajuntament.. La possible edificació en una part del jardí i el garatge tindrien un impacte directe sobre la insolació de l’espai i les  arrels, sense oblidar  com seria per les persones un jardí tant condicionat per la manca de  llum, i la nostra proposta és una qualificació de 6b de la zona del garatge, que permeti l’apertura d’aquest espai, sense construir-hi. Hi ha coses que tenen un preu en diners, i n’hi ha que no.

●      Volem un projecte que garanteixi l’equilibri entre el ciment i el verd. Recolzem totes les iniciatives que permetin pal·liar el dèficit descomunal   d’habitatge social que pateix la ciutat i la Vila, però alhora també trobem igual de necessari crear i preservar les zones verdes, que fan de la ciutat un espai  més habitable, al mateix temps que generen beneficis incommensurables per a les  persones.

Som conscients de les dificultats de l’Ajuntament per trobar solucions, de les diverses parts, necessitats i dinàmiques, i no volem fer únics responsables als actuals implicats— ja que la situació que s’han trobat ve precedida per dècades de manca de gestió a favor dels espais verds i l’habitatge públic; però sí que els instem a ser coherents amb les seves pròpies polítiques en matèria de vivenda i medi ambient.

Confiem que sabran recapacitar i prioritzar allò que veritablement importa. Estem convençudes que l’espai de l’alzina i les casetes pot ser no sols un referent en mobilització ciutadana sinó també marcar precedent en aquest equilibri, demostrant que altres dinàmiques urbanístiques són possibles, aquí, a casa nostra.

Salvem l’alzina (amb el seu jardí) i les casetes. Ambdues coses. Que una no vagi en detriment de l’altra, si us plau.

Seguim. Gràcies.

PÚBLIC SÍ O SÍ, PERÒ NO EN DETRIMENT DEL JARDÍ

Dimecres 2 de juny de 2021

Aviat s’aprovarà l’MPGM amb el suport d’ERC i Comuns. Dissortadament el sostre màxim edificable s’ha vist incrementat respecte a l’anterior modificació del PGM que va tenir el suport de l’assemblea, passant de 1250m² del projecte inicial a 1650m². Aquest increment implica la possibilitat que sobre les Casetes, d’una alçada actual de 8,25 m. aprox., s’hi podria construir una edificació de 14,50 metres d’alçada; d’igual manera, el garatge, amb una alçada actual de 4 m. aprox. i una part del jardí, es podrien veure afectades per una edificació de 11,25 mts d’alçada.
Des de l’assemblea ens hem reunit diverses vegades amb l’ajuntament, per tal d’intentar cercar un equilibri entre l’edificabilitat i la preservació de l’espai verd, però malauradament el consistori, sense el suport de la Plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes, ha decidit tirar endavant la possibilitat d’un màxim edificable, que de totes totes no compleix amb les demandes consensuades pel col·lectiu. Cal tenir en compte que l’alçada màxima edificable recollida a l’MPGM no té per què veure’s reflectida en l’edificació, doncs el concurs d’arquitectura, segons veus de l’ajuntament i el mateix col·lectiu, pot oferir possibilitats que modifiquin l’edificació. Així i tot, hauríem volgut que a l’MPGM s’hagués vist reflectit els m² pactats inicialment, d’aquí la nostra reivindicació i malestar actuals, ja que els equilibris polítics d’ara potser no seran els que engeguin el pla finalment i els compromisos de paraula, com ja ha succeït abans, en el futur se’ls endú el vent.

Aquesta tarda a l’assemblea, més detalls i plànols. Seguim! Ens ajudeu? Veniu, participeu, compartiu.

GRÀCIES #DefensemLAlzinadeGracia #salvemlalzina #CasetesCarrerEncarnació #ContraLEspeculació #ContraElCiment #Natura #km0 #JardiObertJardíViu #JA

Assemblea del 17 de març de 2021

Comencem, sota l’alzina novament, a les 19h 16. Hi prenen part una quinzena de persones.

Més enllà de l’ordre del dia esbossat, l’assemblea es desenvolupa a partir de dos eixos:

1. Constitució de l’associació

– Es discuteix sobre les pros i els contres de constituir legalment una associació. S’accepta que, sigui per tenir un conveni, optar a un concurs o obtenir permisos, ens convé crear-ne una.

– S’acorda, doncs, constituir efectivament l’associació, la utilitat de la qual ja es veurà segons com evolucionin els esdeveniments.

– La seu social l’associació serà el jardí de les casetes, l’adreça del qual és carrer Manrique de Lara 2-8.

– Es demanen voluntaris per formar la junta directiva a què obliga la llei. S’hi presenten i són acceptades amb alegria tres persones de trajectòria impol·luta, compromís innegable i rectitud sense parangó: l’Elisenda, l’Albert i el Xavi.

2. Gestió de l’espai: disputes i terminis

– Hi ha diverses intervencions que coincideixen a assenyalar que hem de reclamar a l’Ajuntament que respecti l’acord a què vam arribar en la darrera reunió, tant pel que fa a la gestió de l’espai com als terminis d’entrada.

– D’acord amb això, s’acorda demanar una nova reunió amb l’Ajuntament per parlar d’ambdues qüestions.

– Altres idees que es manifesten sobre la disputa de la gestió són:

– convidar a tothom a prendre part de la gestió des de dins de l’assemblea, que per alguna cosa és una entitat oberta a la participació.

– parlar amb l’Associació l’Alzina per mirar d’arribar a algun tipus d’acord, o com a mínim per a mirar de transformar la seva empenta en quelcom positiu i útil per a totes.

– tornar a entrar per tornar a fer, sense manies.

– Pel que fa als terminis, s’apunta que la protecció de l’arbre no ha de ser una excusa per endarrerir l’entrada al jardí.

Bàsicament i d’una manera resumida, això és va parlar en una assemblea que va durar fins allà les nou.

Propera assemblea: Dimecres 31 de març sota l’alzina

Acta assemblea Salvem l’alzina i les casetes d’Encarnació (10/03/2021)

Comencem a les 19.10.

1. Valoració de la trobada de la taula de negociació. 

El districte ens explica el seu calendari: entrada al jardí a l’abril un cop assegurat l’espai per part de l’Ajuntament. Proposen que sigui un espai del tot obert, sense mur ni reixa: tenen previst la presència d’educadors socials que vetllarien per evitar actes incívics (gossos, soroll, brutícia…). Assumeixen la responsabilitat de cara a possibles conflictes amb veïnat. Tot el mur va fora, així com l’entrada del pàrquing i el que queda de teulada. Nosaltres vam demanar una presa de llum i una d’aigua: a la primera no hi posen pegues, la de l’aigua no la tenen tan clara (al·leguen dificultats, que esperem que se solucionin). A l’assemblea hi ha veus que parlen de conservar part del mur (valor històric), de mantenir la caseta del vigilant; temes que ens agradaria que sortissin en les pròximes trobades amb el districte.

L’associació gestionaria l’espai de manera provisional a través d’un conveni fins que l’espai passi a la seva situació definitiva, prèvia aprovació de la Generalitat. En aquest conveni s’ha d’especificar les activitats que es portaran a terme. Això requereix que ens constituïm en associació (punt 2).

Un cop siguem a dins, a l’abril, queda pendent el procés participatiu, les bases del concurs del projecte i la realització de les obres (no en aquest mandat). Sobre el pp (procés participatiu) vam recalcar que no volíem que se seguissin els procediments habituals sinó encarregar-lo a un dels col·lectius externs que altres vegades se n’han fet càrrec. No hi veuen cap inconvenient. La tria es faria aquesta tardor, el pp es faria el 2022, i la redacció del projecte s’acabaria dins del 2022.

Tema de l’habitatge dotacional: van ser taxatius perquè contradir-lo vol dir denúncia per malversació de fons. Tenien una reunió sobre aquest tema amb l’Associació l’Alzina de Gràcia però en desconeixem el resultat.

2. Passes per constituir l’associació: 

Es necessita uns càrrecs (president, secretari i tresorer) i uns estatuts. Es pot especificar que les decisions sortiran sempre de l’assemblea per evitar derives personalistes o autoritàries. Tot i així hi ha qui lamenta convertir una assemblea de carrer en una associació: potser aniria bé facilitar la incorporació de socis de la manera més fàcil possible. Però també hi ha qui ho veu com un procés burocràtic que no ens farà canviar el funcionament, i que fins i tot podem aprofitar per buscar subvencions, ajudes, etc. En l’aspecte econòmic cal fer declaracions, a final d’any, però està clar que no tindrem beneficis. Hi ha dubtes de fins on arriba la responsabilitat de l’associació dins de l’espai en actes, convocatòries, gestió del jardí… tot depèn del conveni que se signi? tot ha d’aparèìxer als estatuts? 

Algú amb experiència en la formació d’associacions creu que el millor és fer uns estatuts al més simples possibles com a millor mètode d’evitar problemes. Estrictament funcionals: evitar definicions i descripció de trajectòries.

Un altre tema important: el nom. Que no se solapi amb altres existents per evitar disputes. Hi ha qui pensa que posar “Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació” pot quedar desfasat, ja que l’alzina ja està salvada. “El jardí de l’alzina i les casetes”, una altra proposta. Ho pensem i ho decidim aviat, però no ens hauria d’impedir convocar cap acte. Es pot fer una padlet per abocar-hi una tempesta d’idees, en seguim parlant i ho decidirem en assemblea.

https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Constitucio-duna-associacio

3. Projecte d’activitats: 

Les primeres seran condicionar l’espai després de l’entrada de l’ajuntament. Suposem que un cop a dins s’hi incorporarà més gent i es crearan dinàmiques interessants; i esperem que no ens limitin gaire l’aforament pel tema sanitari. La compra d’eines i material és un altre tema que es veurà en el seu moment, però cal vetllar per la mínima despesa amb el màxim de qualitat.

4. Maquetes: 

com que la presentació de projectes per al concurs trigarà més d’un any no sembla que corri pressa la confecció de maquetes per a l’espai. Ho deixem per a més endavant.

5. Contacte amb BTV: 

ens demanaven una valoració de la trobada amb l’ajuntament, en poques paraules els hem dit que bàsicament estem satisfets amb la reunió perquè hi podrem entrar aviat i perquè se’ns confirma la gestió del verd. La construcció dels pisos dotacionals no presenta cap problema per a nosaltres, sempre que es respecti al màxim el verd.

6. Torn obert:

L’Ajuntament ha parlat amb la veïna del número 19 sobre els incidents de la setmana passada.

La pròxima assemblea serà dimecres vinent, dia 17, i presencial sota l’alzina.

Acta de l’assemblea del dimecres 10 de febrer de 2021

L’assemblea és online.
Ens hi connectem entre 16 i 24 persones, segons l’estona. Dura 2 hores.

L’únic punt de l’ordre del dia és el JARDÍ: obertura, espais, organització, etc.

Hi surten els temes i opinions següents:

1. Accés al jardí, obert, tancat…:

L’Ajunt està fent obres per la seguretat de la finca i ens ha preguntat si volem que es tiri a terra el mur (del garatge, entenem), o si el volem tancat i que ens en donin la clau. Ens agrada molt la idea d’entrar a la finca.  

Diumenge sota l’alzina, ja uns quants vam parlar dels diferents graus d’obertura, i dels avantatges i inconvenients.

Obert-obert, seria la nostra aspiració ideal. És un tema amb arguments pràctics però també polítics, com diu algú. O sigui, li diríem a l’Ajunt que enderroqués el garatge i deixés tot aquell tros de façana obert. Si ens imaginem el projecte com una plaça, i no com un jardí, també hauria de ser obert del tot, tipus les Dones del 36. Les places formen part del carrer, i s’accepta que hi passin coses…

Altres assistents defensen el tancar amb clau, per protegir bé l’alzina, i l’hort si se’n fa un, i per evitar els problemes de pipican que ja coneixem, o de botellons nocturns i molèsties per als veïns. Seria un model com el del Jardí del Silenci o el de l’hort de Ka La Trava. Es podria obrir unes hores, per Salvem l’alzina, o per més gent del barri, o per l’Ajunt/P&J en la seva “ronda”…

Per a alguns, aquests possibles problemes són motiu per tancar almenys a la nit. Recorden que al 2018-2019 ja vam recollir moltes caques al jardí, i va passar allò dels xavals al banc de Manrique i ens vam sentir responsables de gestionar-ho, com els afers de la veïna del 19…


A d’altres, el que no els agrada gens és la idea de “la clau”. Farien el jardí de moment obert, i si venen problemes, ja els entomarem, però sense tallar-nos les ales d’entrada, i tractar la gent com a adults que faran cas de la senyalètica que hi posaríem. També comenten que l’alzina, com a arbre protegit, és responsabilitat de l’Ajunt.

Hi ha solucions intermèdies, com que “d’obra” estigui obert només un ample de porta o doble porta en el tros de l’actual garatge, i la resta posar una reixa tipus Mercat Abaceria. Això es podria tancar simbòlicament, amb una balda com de parc infantil, o amb palets, podem assajar coses. I tornar a parlar amb calma de com fer-ho a les nits, o si es compliquen les coses.

Sí que hi ha CONSENS TOTAL perquè el garatge vagi avall.

2. Mur de Manrique de Lara:

En una segona fase, aquest mur, o bé el mur a partir d’un metre d’alçada o el que fos, també es podria canviar per una reixa permetés la visibilitat, tipus Mercat Abaceria. I potser s’hi podria posar heura per sobre… També existeixen tanques lleugeres, no dures, de bioconstrucció.

I ens semblaria guai que pogués acabar anant tot el mur a terra. Seria bonic en la pràctica i també a nivell de símbol.

A alguns tot això ens agradaria com abans millor, i per a d’altres pot ser més endavant.

També es diu que es podrien deixar drets trossos del mur. I que hi ha petita fauna que hi viu, i plantes que hi agafen suport.

3. I… quan hi entraríem?

A veure si pot ser aviat. Sembla que ara l’Ajunt té la predisposició, els operaris, etc. per enllestir les obres de seguretat. Però no ens han dit una data, ho podem preguntar.

(També podem preguntar si les obres de seguretat inclouen encerclar les casetes amb alguna mena de tanques o similar.)

4. Gestió del jardí:

Sembla ser que caldria constituir una associació, per fer la gestió veïnal del jardí.

A veure si l’Ajunt, o altres associacions, ens poden explicar la fórmula: cessió, conveni, creació de l’associació, temes fiscals, subvenció (o bé “porquet” i prou)… Algú diu que no és difícil, que una associació són “tres persones i un compte bancari”.

Segurament la cosa va per a uns anyets d’ús de l’espai, abans que es construeixin els equipaments.

Les coses que requereixin més maquinària i inversió, òbviament les hauria de fer l’Ajunt/P&J. Per seguretat, per peles, i perquè a nosaltres ja ens tocaria gaudir una mica, oiga.

5. Idea de fer un hort:

Al jardí hi hauria unes parts més protegides (l’alzina i la zona del voltant, l’hort si se’n fa) i d’altres més accessibles. Es podrien senyalitzar les zones no trepitjables, i les dedicades a cada ús, però sense tancar-les.

Fer un hort ho trobem molt interessant, encara que sol ser l’os més dur de pelar organitzativament.

Algú suggereix posar-hi herbes aromàtiques.

Hi ha una proposta de fer picar el paviment del garatge i posar l’hort allà, i així no interferiria amb el jardí. Algú altre diu que en els horts urbans cal fer una anàlisi del sòl per no tenir sorpreses de contaminació i tal. Que potser en haver estat habitatge no hi ha aquest perill. Que podríem parlar amb Tarpuna, Aplec d’Agricultura Urbana. O que ho valorin els tècnics de l’Ajunt.

6. Més idees per al jardí:

Algú diu de fer un cobert per a les eines, contra la paret de la casa veïna, i així de pas “protegir-la”, i posa l’exemple de Can Masdeu.

Algú altre recorda que al pati del núm. 17 hi havia aquell colomar, i als baixos del 15 un quartet, i la caseta de l’entrada per Manrique, que mirem primer aquests llocs ja existents.

També volem demanar que s’hi posi una presa d’aigua i una de corrent elèctric.

Algú recorda la taula de cedre de les reunions i aperitius, i diu d’esbrinar si encara és allà. Algú creu que se la van emportar amb la runa, però a algú altre li sembla que es va desmuntar i guardar a petició nostra.

Algú comenta que té idees de jardineria per aportar. I diu que P&J potser té excedents de plantes que ens podria donar. Algú afegeix que és un bon tema, el de “com restaurar el verd”. Que quan un indret verd està “abandonat”, en part és quan millor flueix el seu curs… Però que sí, que hem de parlar de quina mena de verd voldrem. Algú altre diu que s’ho havia imaginat, més aviat salvatge, boscós.

7. Reunió pendent amb l’Ajunt:

La propera reunió de la taula de negociació hauria de ser ara al febrer, i el punt principal hauria de ser el de com i quan entrarem al jardí.

Però va tot ultralent perquè ells estan “pensant alternatives”… En la reunió sobre habitatge de dilluns que ve, els podem tornar a insistir.

8. Idea de fer una maqueta del projecte:

Resum de l’assemblea passada: seria una eina per pensar en l’espai de manera més física. I més flexible, perquè els dibuixos que s’han fet poden generar conflicte si es prenen com una cosa fixada, per exemple, pel que fa a l’alçada.

Tindria uns mòduls per moure i encaixar. Havent demanat info sobre habitatges dotacionals i espais compartits. Serviria per pensar en volums, experimentar amb la llum, pensar què posar a la planta baixa…. De porexpan o ja es veuria de què, segons si ho fem nosaltres, l’Ajunt…

I la gràcia seria jugar amb la maqueta allà al jardí, tots els veïns. De pas, la presencialitat potser ajudarà més a certes coses que tanta virtualitat. Caldrà tenir present la situació covid però.

Algú afegeix que podríem posar fotos de cares de gent, en els mòduls, i així el que es mouria i trauria i posaria a les casetes seria això.

9. Documents sobre el projecte:

Avui hem tornat a penjar al grup gros de whats l’informe de Doctor Árbol i el de la MPGM.

Algú diu que caldria buscar els informes sobre assolellament i sobre sòl/arrels.

Un participant té a mà l’estudi d’assolellament que van fer els tècnics de l’Ajunt, ens l’ensenya. Surten diferents supòsits de grau de construcció i èpoques de l’any. Algú troba a faltar el supòsit de com fins ara, i el de sense garatge. A algú li estranya que surti l’opció de les 12 del migdia, l’hora de més sol, i prou. Potser cal ampliar-lo, actualitzar-lo, es pot demanar.

L’informe sobre sòl/arrels també aniria bé buscar-lo i actualitzar-lo. Aniria bé en el marc del debat actual sobre els fonaments i els arrels.

Pel que a l’informe del Doctor Árbol, l’Ajuntament està obligat a tenir-lo en compte perquè el va aprovar. Parlar més a fons sobre els fonaments, se sol fer quan ja hi ha un projecte bàsic que ha guanyat un concurs. Algú altre creu que es abans del concurs, que s’han de deixar clars certs paràmetres sobre l’afectació de les arrels. Fa 2 anys ens van explicar tot allò de que per construir-hi a prop cal “encaminar” les arrels a una recol·locació més vertical i després esperar el temps necessari (potser 1 o 2 anys). Hem de vetllar pel millor per a l’alzina. Però és una qüestió tècnica i cal intentar que no sigui motiu de polèmica.

10. Debat sobre el projecte:

Està bé debatre, però millor que no sigui sempre online, i anar amb compte amb les tensions. I si és sobre temes complexos, tenir a mà i facilitar la documentació que pot servir com a suport i per no especular. Cal trobar un equilibri per no entrar massa en bucle sempre en els mateixos temes, però tampoc tenir por a puntualitzar el que calgui o atallar l’alarmisme.

11. Idees per a xerrades temàtiques:

Podríem portar experts en fonaments, arrels, etc., i preparar una xerrada, i fer-ne difusió.

O sobre jardí anglès/jardí francès, o amb entesos en catalogació arbre, Fundació Toni C., etc.

O sobre patrimoni arquitectònic…

Tot ens ajudaria a alimentar-nos i a encarar el procés participatiu a venir.

12. Reunió de l’Ajunt sobre habitatge:

La reunió sobre habitatge que convoca l’Ajunt, online, a la qual anirem alguns de nosaltres, és dilluns dia 15 a les 18.30 h.

En farem difusió, perquè pot servir per aclarir diverses coses. I també perquè ostres, sigui l’Ajuntament qui s’expliqui directament, per exemple sobre el seu famós dibuix de la finca.