Respuesta a la familia Campalans: cuando la avaricia rompe el saco

Desde el colectivo de más de 300 vecinos que constituye la plataforma Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació queremos responder a la insidiosa campaña lanzada desde los medios de difusión por la propiedad de la finca. La familia Campalans Alsina recurre a un relato victimista para tildar de mentiroso al Ayuntamiento de Barcelona y de hordas salvajes a los vecinos que entraron en su valioso jardín el pasado 7 de noviembre para salvar a la encina bicentenaria y las casitas representativas de la arquitectura histórica del barrio de Gràcia, al ver cómo se empezaban a derribar.

A partir de ahí se inició una campaña de información y de lucha para dar a estos espacios un uso público, lo que motivó que el Ayuntamiento paralizara la concesión de licencias de obra durante un año en Gràcia y que promoviera la expropiación de la finca para transformarla en un jardín público, viviendas dotacionales y un jardín de infancia. No parece pues que la horda de vecinos pretenda arrasar la finca, sino más bien salvarla. 

Ahora bien, salvarla… ¿de qué? Porque, según la familia Campalans, ellos han cumplido con todos los requisitos de la ley, son gente de orden, vecinos de «toda la vida» de Gràcia y amantes de su barrio. Y es cierto que poseen ?-por lo que tanto la encina como las viviendas corren todavía peligro de ser destruidos?- un permiso. Un permiso legal porque a los sucesivos gobiernos del Ayuntamiento, durante muchos años, casualmente se les olvidó catalogar el árbol y las casitas. ¡Qué cosas! Con tan irregular permiso podían desarrollar en la finca un proyecto más que familiar, gentrificador: construir en el solar una treintena de apartamentos de lujo, sin dejar un rincón verde ?de ahí que la encina llamara a gritos a los vecinos al verse amenazada de muerte? y añadir un garaje subterráneo. Con todas las de la ley.

Pero ya se ha demostrado a lo largo de la historia que la ley no siempre es justa. Y que, si los ciudadanos no se rebelan, las leyes hechas a medida de los intereses de un capital ávido de explotar al máximo los beneficios económicos -la única bandera que de veras enarbolan?- impiden que haya justicia real.

La familia Campalans no habla de la empresa inmobiliaria que ha constituido: qué curioso, ¿para qué?, si según cuentan ahora solo querían ampliar la vivienda que con una familia tan numerosa se les había quedado pequeña… Tampoco cuentan que no todos los papeles estaban en regla, ni el tipo de personal de vigilancia que contrataron después de haber echado a los vecinos del jardín. Hablan de la expropiación como si les fueran a echar de su propiedad sin indemnizarles generosamente por ello… Tal vez porque haciendo números piensan que construyendo su proyecto invasivo podrían extraer muchos más beneficios para repartirse. Acaso para ellos el único derecho que hay que preservar es el de la propiedad privada. Y los vecinos, en cambio, piensan que este derecho se ha de conjugar con el derecho a los espacios verdes, la protección del patrimonio histórico o el derecho a una vivienda digna para todos. Cuando estos derechos chocan, lo lógico es que los poderes públicos velen por todos ellos. O deberían.

Hace tiempo ya que Gràcia sufre la presión inmobiliaria que el modelo actual de ciudad ha impuesto. Los brutales desahucios diarios así lo evidencian. Muchas de las antiguas casitas se han convertido en elegantes villas de lujo tras fachadas que encierran el mismo drama: cada vez son más los vecinos que no pueden pagar los alquileres y tienen que irse para dejar paso a los fondos buitre y los especuladores que se aprovechan de la tan cacareada libertad de mercado para enriquecerse sin miramientos. Tal vez si la familia Campalans no hubiera sido tan codiciosa nadie habría saltado la verja de su jardín. Pero ya se sabe que la avaricia rompe el saco.  

Porque los vecinos no se hubieran lanzado a ocupar el jardín para protegerlo de sus dueños si estos hubieran mantenido un mínimo las apariencias: ese es el salto de la burguesía industrial a la burguesía especulativa: ya no quedan escrúpulos ni para guardar las apariencias. A lo mejor el crimen ya se habría perpetrado por completo cuando los vecinos lo descubrieran. Y es que más de un vecino se ha preguntado cómo es posible haber habitado ese lugar mágico bajo el abrigo de una encina que es ya la vecina más vieja del barrio y no amarla. Cómo es posible haber habitado durante más de un siglo unas casas con tanto encanto y no sentir el más mínimo afecto por ellas.

Los Campalans, en sus libelos lacrimógenos, se llevan las manos a la cabeza y se escandalizan porque Barcelona ya no es lo que era. Ellos tal vez no se hayan enterado, pero pese a todas las injusticias que todavía campan a sus anchas en este mundo, el país ha cambiado y, este barrio, orgulloso de su herencia luchadora y reivindicativa, ha mostrado una vez más que sus habitantes vigilan para que un futuro más digno sea posible. Porque la democracia no es un voto delegado. Es una conquista que se gana día a día, palmo a palmo, paso a paso. Y si no, que se lo pregunten a la encina.

Ruth Zauner
Vecina y miembro de Salvem l’alzina, en respuesta al artículo publicado en L’independent de Gràcia el 2.3.2019

HAN DESALLOTJAT L’ALZINA, PERÒ NOSALTRES SEGUIM!


DIJOUS 14 DE FEBRER DE 2019

Aquest matí Mossos d’Esquadra han desallotjat la finca d’Encarnació on hi ha l’alzina bicentenària. El desallotjament s’ha produït amb un ampli desplegament d’antiavalots, que han expulsat per la força els veïns i veïnes que es concentraven a la porta. Aquest fet es produeix tres mesos després de l’okupació de l’espai per part del veïnat, fet que va aturar les obres d’enderroc que s’estaven efectuant i va aconseguir salvar, fins ara, l’alzina i les casetes de la seva destrucció.

Els propietaris de l’espai, els Campalans Alsina, a través de la immobiliària Encarnación Invest SL, pretenien efectuar una operació especulativa a la finca, que implicava la construcció de 30 habitatges i desenes d’aparcaments, la tala de l’alzina i l’enderroc de les casetes.

Des del 8 de novembre del 2018, els veïns i veïnes hem estat treballant per la salvació definitiva de l’espai, i per la seva conversió en una escola bressol, habitatge públic i un jardí obert a tothom, necessitats urgents i indispensables a Gràcia. La setmana passada, l’Ajuntament donava llum verda a les demandes de les veïnes, i anunciava l’inici dels tràmits per expropiar la propietat, fet que suposa una victòria popular important.


El desallotjament s’efectua avui amb l’argument que les cases estan deteriorades i en estat ruïnós, encara que això no ha estat justificat per cap informe tècnic. Tanmateix, aquest motiu no justificaria un desallotjament del conjunt de l’espai, ja que des de la plataforma Salvem l’Alzina hem comunicat diverses vegades a l’Ajuntament, la propietat i els Mossos d’Esquadra que estem disposades a permetre l’accés dels operaris a la finca, per tal que puguin efectuar les tasques d’apuntalament que considerin necessàries. Ningú està treballant per la conservació de les casetes amb tanta insistència com nosaltres.

Per aquests motius, el desallotjament de l’espai no podem sinó llegir-lo com la rebequeria barroera dels Campalans Alsina i el seu entramat empresarial especulatiu que, emparats per unes lleis i un sistema que sempre protegeix els qui tenen diners i poder, volen donar un escarment al veïnat que lluita pels interessos i la salut de tota la comunitat.

Però nosaltres, el poble de Gràcia, no hi entenem d’escarments. Nosaltres no estem aquí per rendir-nos davant el primer entrebanc. A nosaltres no ens atura ni un sistema capitalista injust, ni un aparell judicial corrupte, ni uns especuladors amb ganes de revenja. Per això, anunciem:

  • Que no ens aturarem fins a recuperar l’accés popular al jardí, perquè volem garantir la conservació de l’alzina bicentenària i la gestió veïnal del seu entorn.
  • Que no permetrem, en cap cas, l’enderroc de les casetes, i supervisarem les tasques d’apuntalament perquè es cenyeixin a allò a què s’han compromès.
  • Que seguirem treballant per assegurar l’acompliment de l’acord i garantir l’expropiació de l’espai per convertir-lo en una escola bressol, habitatge públic i un jardí obert a tothom.

Esperem la vostra assistència i difusió!
Aturem l’especulació!

Les casetes i l’alzina, pels veïns i les veïnes!
Les casetes i l’alzina es queden al barri! Gràcies.
Seguim lluitant!

Manifest

Veïns i veïnes de la Vila de Gràcia,
mobilitzem-nos per salvar les cases i l’alzina del carrer Encarnació!

Diguem PROU a l’especulació immobiliària,
que ens expulsa de casa i del barri!
Aturem la destrucció del patrimoni pel lucre especulatiu!

Aquest dimecres 7 de novembre la immobiliària Encarnación Invest S.L va començar l’enderrocament de les dues casetes històriques del carrer Encarnació (n° 13-15-17) i dels arbres que hi ha al jardí, entre ells una alzina bicentenària, amb l’objectiu de construir-hi apartaments de luxe.

Això és un nou exemple de l’especulació que patim, cada cop més, a la Vila de Gràcia. I és per això que les veïnes hem ocupat la finca i ens hem organitzat per aturar les obres i fer d’aquest espai un lloc viu on satisfer les necessitats del veïnat.

Com sabem, Gràcia és un dels districtes de Barcelona amb la problemàtica més gran pel que fa a l’habitatge (lloguers impossibles, mobbing immobiliari, salaris miserables, desallotjaments i desnonaments), que resulta en l’expulsió de les veïnes i l’elitització del barri. L’enderrocament d’aquestes cases juntament amb la destrucció del jardí, i la posterior construcció d’apartaments de luxe, suposaria un triomf més del capitalisme i l’especulació que ens ofega, i no estem disposades a acceptar-ho.

A més del lucre especulatiu, aquesta demolició també posa en perill la flora i fauna de la Vila. L’alzina amenaçada té més de 200 anys d’història documentats i compleix les característiques per ser catalogada com a arbre monumental. Actualment hi fan niu diverses espècies d’ocells, algunes de protegides, entre les quals hi ha un mussol, estornells i tórtores. Fonts diverses ens indiquen que malgrat els propietaris tenen els permisos en regla per a l’obra i un informe favorable a la tala, s’han comès múltiples irregularitats, entre elles els danys provocats al patrimoni natural.

A la Vila de Gràcia hi falten molts equipaments públics reivindicats pel veïnat en diverses lluites: habitatge social, centre de dia públic i 100% gratuït, escoles bressol i centres educatius, espais per a joves, locals per a caus i esplais, locals públics de foment de la cultura, centres cívics… Fem de les parcel·les del carrer Encarnació un espai de vida per a les veïnes, no sols un projecte d’especulació capitalista. Davant la impunitat de les immobiliàries, mobilització popular i expropiació com a resposta.

Si ens organitzem, guanyem!

Prou gentrificació i prou especulació!

Les casetes i l’alzina es queden al barri!

#defensemlalzinadegracia
#casetescarrerencarnacio
#salvemlalzina

Leer en español

Read in English