MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ESCOLA BRESSOL I LA INCLUSIÓ EN EL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICOARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA (DISTRICTE DE GRÀCIA) DE LES FINQUES SITUADES AL CARRER DE L’ENCARNACIÓ 13-15 I 17


ESCRIT D’AL·LEGACIONS

Codi Pla:  B1633

Expedient:  19PL16698

En representació de les plataformes veïnals Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia cap a on vas i Associació Veïnal Vila de Gràcia

Les entitats sotasignades:

Refermem la necessitat d’una escola bressol i la manca d’espai verd públic a la Vila de Gràcia, tal com expressa i justifica el document aprovat inicialment per l’Ajuntament de Barcelona el passat 15 d’abril, així com la idoneïtat de l’emplaçament objecte d’aquesta modificació per acollir l’equipament i guanyar per al gaudi de la ciutadania un dels espais verds de més qualitat de la Vila, tant per les seves dimensions com perquè en el seu interior hi ha l’alzina bicentenària catalogada com a arbre d’interès local en el plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 29 de març de 2019.

Tanmateix, volem expressar les qüestions següents:

ANTECEDENTS

En la nostra exposició volem remarcar la vàlua de la informació aportada en la memòria de la MPGM, tant pel que fa als antecedents i a la justificació dels dèficits d’equipaments i espai verd del barri, com pel que fa a l’estudi històric de les casetes del carrer Encarnació i la valoració del seu interès tipològic i urbà. Volem destacar també que fruit de l’aplicació d’aquesta modificació no s’haurà de reallotjar a ningú, i volem insistir en la falta d’equipaments i habitatge social, en el valor mediambiental de la finca i en l’escassetat de verd públic a la Vila de Gràcia.

La necessitat d’una escola bressol i d’un jardí en aquest emplaçament troba la seva justificació en les dades següents. D’una banda, el nombre de places d’escola bressol públiques a Gràcia cobreix només un 50% de la demanda i suposa un 9% del total de la ciutat. Durant la preinscripció del curs 2018/2019 es van fer 784 sol·licituds i només es van assignar 374 places, que eren les disponibles. D’altra banda, Gràcia té una de les taxes més baixes de verd urbà de Barcelona: 3,5 m2/hab., molt per sota de la mitjana de la ciutat (7,1 m2/hab.) i ben lluny dels 10 m2/hab. desitjables segons l’OMS.

Tanmateix, en la memòria presentada hi ha una invisibilització de la lluita veïnal i del procés participatiu que han fet possible arribar fins aquí, malgrat que es fa servir documentació que s’ha generat des de l’assemblea de Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, i considerem que hi ha omissions que cal esmenar. La història d’aquesta mobilització veïnal es troba documentada al web de la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació: https://www.salvemlalzina.org/. En aquest context, volem fer assenyalar que en la MPGM s’hauria de deixar constància de:

  1. La destrucció deliberada del jardí i les casetes que la propietat va iniciar a principis de novembre, i que va consistir en la tala d’arbres, alguns centenaris, i els danys a elements arquitectònics remarcables, com portes, finestres, baranes, xemeneies, terres hidràulics, sostres, entre altres elements patrimonials.
  2. El procés participatiu veïnal que es va desenvolupar a l’espai durant els tres mesos, que va ser obert, i la seva importància en la defensa, recuperació i rehabilitació del conjunt; de fet, molta de la documentació i les fotografies aportades provenen d’aquest moviment i el seu web.
  3. El procés de destrucció i deterioració que ha continuat després del desallotjament del 14 de febrer, i durant el qual s’han malmès elements destacats en les fotografies del propi informe. Cal remarcar que l’amiant continua al jardí, que hi ha restes de massa forestal producte de la tala que no han estat retirades, que el tronc tan alt del pi amenaça els edificis adjacents, i que l’acumulació de runa i brutícia ha augmentat. Aquest panorama comporta un greu risc d’incendi atès el volum acumulat i la sequedat dels residus orgànics en aquesta època de l’any.
  4. Si es planteja l’adquisició amb diners públics d’un bé pel seu valor històric i patrimonial, a més de natural, hem de saber com va ser adquirida la finca pels propietaris actuals, que hi figuren com a residents l’any 1940, i aclarir el canvi de titularitat poc després que fos un ateneu republicà. A més, en els annexos de la MPGM consta la intenció de la propietat de construir-hi per damunt dels límits edificables, que es remunta a la dècada dels setanta.
  5. Per últim, la memòria descriu un procés administratiu institucional que inclou l’avantprojecte d’escola bressol que apareix al final, però caldria estudiar alternatives en pro de la preservació i conservació de l’alzina i les cases, els límits i les alternatives a l’edificabilitat, i l’ampliació del jardí.

Per tots aquests motius, sol·licitem:

  • PROCÉS PARTICIPATIU
    1. Que s’especifiqui com serà el procés de participació ciutadana, atès que la llei d’urbanisme obliga a un planejament participatiu. El dret a la participació ciutadana està recollit en el Títol segon del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i s’aplica al planejament i la gestió urbanístics, entre d’altres. Volem participar en la definició de les bases del concurs i en el seu redactat, i que el concurs es fonamenti en la presentació d’un projecte i no es resolgui per mèrits, per incloure col·lectius d’arquitectes que sovint en queden exclosos (joves, especialment). Volem formar part del jurat del concurs arquitectònic de tot l’espai. Com a exemple d’un planejament participatiu que ha generat usos compartits de pati d’escola i espai/plaça, volem fer constar l’espai entre l’escola Àngel Baixeras i la muralla (barri Gòtic) que es va aconseguir com a fruit d’un procés de participació veïnal i de la comunitat educativa del centre docent. La urbanització i els usos finals van donar lloc a una nova plaça de nom Carme Simó i a un espai de 900 metres quadrats que serveix, de dilluns a divendres i de nou del matí a tres de la tarda, com a pati d’escola, i la resta de temps per a ús públic.
    2. Que la participació veïnal es vegi reflectida en dos àmbits fonamentals: el disseny i els usos dels espais, i el projecte de continguts i gestió de tot l’equipament. La modificació hauria de contenir un compromís perquè la definició i la gestió de l’espai públic fessin del jardí i les casetes de l’alzina una experiència de gestió veïnal, com ho ha estat entre els mesos de novembre del 2018 i febrer del 2019. La ciutat compta amb un conjunt d’espais salvats per la gent que han esdevingut projectes de referència que incorporen el disseny i la gestió participada pel veïnat, com és el cas de l’Ateneu 9 Barris, Can Batlló (La Bordeta-Sants), Espai Germanetes (Eixample Esquerra), Can Roger (Sagrada Família), Bosc de Turull (Vallcarca i el Coll) i Bloc 17 (Horta-Guinardó), entre d’altres. Entenem que la ciutadania, en el marc d’un procés participatiu, ha de definir el projecte i el model de gestió de tot l’equipament, i que això afecta també l’elaboració del pla funcional i del projecte educatiu de l’escola bressol. El procés participatiu en l’àmbit de l’espai (equipament i jardí) queda recollit en els blocs d’al·legacions que hi ha a continuació.
  • PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ESPAIS
  1. Que es dissenyin els espais tenint en compte usos polivalents i comunitaris, per promoure la complementarietat entre el funcionament de l’equipament i les necessitats del veïnat. Volem uns usos veïnals i una gestió compartida de l’equipament públic –l’escola bressol– habilitant un espai com a menjador comunitari per a la gent gran, així com una sala a la planta baixa per a activitats (de l’escola i de les veïnes), i també dels propis espais del jardí. La definició d’usos i horaris dels espais s’acordarà al llarg del procés participatiu.
  2. Que s’especifiquin en el projecte arquitectònic l’alçada màxima de les casetes (gàlib) i l’adequació al catàleg de patrimoni arquitectònic de Gràcia. La modificació hauria de precisar l’alçada màxima total de l’edificació, per tal que la remunta de les cases catalogades no entrés en conflicte amb els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic. El llindar d’edificabilitat que es fixi ha de garantir la insolació de l’alzina i de les àrees enjardinades.
  3. Que s’especifiqui en la redacció del projecte d’obres per a la licitació de la seva execució que l’edifici ha de ser sostenible i autosuficient energèticament, i que ha d’incloure el disseny i construcció d’una coberta verda productiva (energia, oxigen, aliments, recollida d’aigua de la pluja, etcètera), tal com promou l’Ajuntament en el Pla del verd i de la biodiversitat de la ciutat.
  4. Que s’esmeni l’omissió que hi ha en l’informe del pou d’aigües freàtiques ubicat a l’interior de la finca núm. 15, que es realitzin els estudis i assaigs d’aforament necessaris per part de Barcelona Cicle de l’Aigua (entitat municipal) i que s’avaluï la capacitat de càrrega i aprofitament del pou d’aigua existent, així com la viabilitat hídrica de l’aqüífer i els seus usos possibles (aigua per a reg, per a usos sanitaris, per a neteja, etc.).
  • PATRIMONI NATURAL
    1. Que quedi explícit el compromís que s’aplicaran les mesures preventives, correctores i de manteniment i protecció del sòl de l’alzina bicentenària catalogada (plaça, entarimat, reg, ‘mulching’…) que es recomanen a l’informe encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Doctor Árbol.
    2. Que es rectifiqui l’àrea de protecció del sòl al voltant de l’alzina seguint les recomanacions de l’estudi fet per l’empresa Doctor Árbol, que aconsella una superfície final de conservació d’entre 350m2 i 400m2, que és l’àrea de sòl que l’arbre necessita per tenir un creixement normal, autosuficient.
    3. Que es modifiqui la qualificació urbanística del tram del carrer Manrique de Lara (des del carrer Encarnació fins al llindar de la parcel·la del pla present) per ser qualificat com a clau 6b (Parcs i jardins de nova creació de caràcter local). Proposem que es retiri l’asfalt i que el nou espai verd permeti ampliar el jardí i la zona de conservació i protecció de l’alzina. D’acord amb aquesta al·legació, fem una proposta de peatonalització i permeabilització del carrer Manrique de Lara, i per tal de mantenir l’accés al pàrquing de la finca núm. 10 proposem que l’únic accés a aquest aparcament sigui pel carrer Congost.

A més de les raons mediambientals, aquesta mesura també incorpora una visió de l’espai urbà des d’una perspectiva de gènere. El fet que actualment sigui un carrer gairebé sense circulació i de plataforma única facilita aquest canvi de qualificació.

  1. Que l’Ajuntament es comprometi a garantir una autogestió veïnal del jardí en coordinació amb Parc i Jardins. La proposta dels col·lectius sotasignats es basa en què l’autogestió de l’espai del jardí afavoreix la realització d’activitats culturals, ambientals, lúdiques i polítiques, i en un projecte que garanteixi que aquest ha de ser un espai viu i vinculant.
  2. Que es faci un especial seguiment del falciot negre (Apus apus) i que es prenguin les mesures necessàries per protegir-lo. Tant en el núm. 15 com en el núm. 17 del carrer Encarnació, s’ha detectat la seva nidificació en els forats de ventilació dels terrats de les façanes. Aquesta espècie està protegida per la llei i està prohibit causar-li danys i destruir-ne els nius. El Codi penal tipifica com a delicte la destrucció dels nius d’espècies protegides (Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida-Categoria D).
  3. Que l’Ajuntament es comprometi a impulsar i demanar la catalogació de l’alzina com a arbre monumental al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 38 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. Els arguments es troben en l’informe de l’empresa Doctor Árbol aportat i en la singularitat sociohistòrica de l’alzina, la seva funcionalitat en l’ecosistema mediambiental, per tractar-se d’un hàbitat que afavoreix la diversitat, i les característiques monumentals de l’arbre.
  • HABITATGE SOCIAL
  1. Que es dissenyin propostes habitacionals de lloguer social que prioritzin la dimensió comunitària adreçades a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables.

Per tot això, sol·licitem que tingueu per presentat aquest escrit, per efectuades les al·legacions en el tràmit d’informació pública de la Modificació puntual del Pla general metropolità per a la implantació d’una escola bressol i la inclusió en el Pla especial del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona (Districte de Gràcia) de les finques situades al carrer de l’Encarnació 13-15 i 17 i, en els seus mèrits, acordeu estimar-les i introduir les esmenes en el document d’aprovació definitiva.