Aplegats sota l’alzina i el plugim, encara no una desena de membres, valorem la celebració del tercer aniversari amb diferències d’opinions al respecte, que van des de l’alegria pel retrobament i entra al jardí, fins a les expectatives no satisfetes pel que fa a activitats o participació.
Respecte les dues propostes rebudes per correu s’acorda que la presidenta i en T quedaran per l’entrevista gravada de Càmeres i acció, i en M potser a l’assemblea oberta de la CUP.
Pel que fa a l’entrada i a les accions per part de l’administració a l’espai comentem diversos aspectes que no ens semblen respectuosos ni amb el jardí ni amb el col·lectiu: els fonaments del (coi de) mur poden afectar a les arrels de l’alzina, les furgonetes etc. dels operaris compacten terra i arrels i ja les podrien aparcar a fora (coi bis), i caldria supervisió d’algú amb seny quan s’hi treballa, per tal d’evitar disgustos, enllumenat sostenible (amb plaques fotovoltaiques)?.
Acordem escriure un correu a en Farriol. Aprofitant l’avinentesa li demanarem perímetre de la futura tarima i en quina part del jardí podem començar a feinejar en les properes entrades, que també li anunciarem, que serien en primer lloc per l’entrevista audiovisual esmentada, i, en segon, per organitzar un recital de poesia previ a les festes nadalenques, amb alguna sorpresa extra.
Debatem sobre les ganes de donar vida a l’espai, si no ho fem nosaltres potser hi ha qui no té tanta paciència per ballar al ritme “bananero” de la “burrocràcia”, i es recorda que esperem que es respecti a l’assemblea abans d’emprendre accions per lliure, per una qüestió de deferència i per integrar l’energia al moviment.
Comentem també, en la mateixa línia, que ja n’estem molt tips, cadascú, persones i col·lectius implicats, a la seva manera, que l’espera es fa llarga i la motivació minva, i acordem no només reclamar que es compleixin els darrers terminis establerts per part de l’administració (desembre?), sinó marcar-ne un nosaltres.
Acabem decidint que, tal com està el panorama (general i climatològic), no cal fer assemblees cada quinze dies, que amb una mensual ja faríem, potser fent-la coincidir amb un vermut de “traje”, i que les convocarem de forma puntual quan calgui, hi hagin novetats o decisions a prendre.
Seguim!
