1. Canvis a facilitació.
Després d’un breu debat s’acorda AUTOFACILITAR-NOS, o almenys provar-ho. [Una vegada finalitzada l’assemblea es comprova que ens autofacilitat prou bé.]
2. Esmorzar amb amiant.
S’organitza l’esmorzar de control de les obres de retirada de la runa i de l’amiant que hi ha al jardí. S’acorda fer un cartell amb el títol ESMORZAR AMB AMIANT, i convocar DILLUNS 17 A 2/4 de 9. La comissió d’economia portarà cruasants i també es portarà una taula petita, que se situaria en un lloc adient.
3. Resum de la situació actual.
Les moltes intervencions al respecte mostren que se’ns fa difícil resumir la situació actual. Algunes preguntes que es fan demostren unes quantes incerteses de l’actual moment:
Quan podem veure un projecte de l’Ajuntament? El cert és que l’avantprojecte d’Escola Bressol que es presentava en la MPGM aprovada inicialment entra en contradicció amb el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric i Arquitectònic de recent aprovació inicial. I això hauria d’implicar ineludiblement canvis en el document.
Es planteja que cal pressionar i negociar. Hi ha un debat llarguet on s’exposen punts de vista diversos sobre quin projecte seria el que nosaltres defensaríem, però el consens s’estableix al voltant de dir que VOLEM:
Que l’espai sigui públic, i això passa per l’expropiació.
Salvar el jardí, i que sigui de qualitat, és a dir, que sigui el més ampli possible i que, com a mínim, respecti l’espai marcat com a necessari per al benestar de l’alzina en l’informe de Doctor Árbol.
Que es blindin els possibles equipaments públics, per tal que no acabin gestionats per empreses privades.
Que se’ns respongui a les nostres al·legacions a la MPGM, ja que encara no s’ha respost a totes.
Per tot això, i més tenint en compte que per a l’aprovació provisional de la MPGM, necessària per poder fer la compra de l’espai, cal una majoria absoluta del Ple de l’Ajuntament de Barcelona, acordem demanar la CONVOCATÒRIA d’una TAULA de l’Alzina i les casetes, amb presència dels partits polítics que estiguin a favor del pas de l’espai a titularitat pública. [L’endemà es fa.] En aquesta taula també s’hi podria convidar altres col·lectius del barri.
En el marc d’aquesta taula s’ha de parlar, entre altres qüestions, de l’autogestió del jardí. També del cost i del procés d’elaboració del projecte. Defensem que aquest procés es dugui a terme amb participació veïnal en la redacció del programa d’usos i bases del concurs, on s’especifiqui el % de sòl dedicat a cada ús. I que es participi en el jurat d’elecció del projecte arquitectònic de l’espai.
4. Comunicació.
Es debat entorn d’una proposta d’enquesta preparada per la comissió de comunicació. Es llegeixen les tres opcions que es plantegen i que s’adjunten en aquest vincle. Entorn d’aquesta qüestió hi ha consens a dir que un dels objectius de l’enquesta és conèixer com respira el barri sobre el futur de l’espai. Però per eixamplar encara més les opcions, es proposa que en un primer moment, més que no pas una enquesta, s’obri una BÚSTIA D’IDEES, que hauria d’estar encapçalada per un COMUNICAT que resumís la situació actual.
5. Jornada de treball i debat sobre el projecte de l’alzina i les casetes.
La JORNADA de treball i debat sobre el PROJECTE DE L’ALZINA I LES CASETES ha de donar l’espai i el temps per perfilar l’enquesta. Per parlar-ne es pot aprofitar el VERMUT que s’acorda convocar el 22 DE FEBRER.
6. Autogestió del jardí.
És una altra qüestió a debatre a la Plataforma: què entenem per autogestió i cóm aquesta pot/ha de formar part del futur de l’espai. S’acorda dedicar monogràficament una assemblea a aquest tema, per tal de preparar la part de la Jornada que s’ocupi de tractar-lo. I s’avancen alguns temes:
Es proposa que l’autogestió es materialitzi a l’espai –així com les jornades– per anar prenent decisions en el dia a dia.
No es tracta només de parlar de models teòrics o d’ocupació, sinó del nostre projecte.
Que cadascú pugui decidir quan i com participar-hi.
7. Torn obert.
I a un quart de deu pleguem.