ASSEMBLEA DE SALVEM L’AZINA. 20 de gener 2021

Per tal de facilitar l’elaboració de l’acta, així com recollir el màxim d’opinions i el més detalladament possible, aquesta acta es realitza de forma col·lectiva a partir de les notes preses per diversos assistents en el xat de l’assemblea en qüestió. 

Qualsevol apunte o esmena que es vulgui fer en alguna intervenció, la persona en qüestió pot fer-la arribar a comunicacio@salvemlalzina.org. 

Gràcies per la participació i per la lectura.

Ordre del dia:

1. Punts de consens: què hem assolit

2. Punts de vista: com imaginem l’espai

3. Dissentiments: com els treballem

4. Taula de negociació

5. Campanya de comunicació

6. Properes activitats

7. Torn obert.

(Prèviament a l’assemblea una veïna ens posa al dia de la situació de les finques del carrer Maignon. Interessa però no és objecte de l’assemblea. Se’n pot parlar en una altra ocasió)

19:15

1. Punts de consens

1.Entrada immediata a l’espai

2.Començar a autogestionar-lo per practicar-lo

3.Procés participatiu obert al veïnat, on es pugui debatre tot

4.La plataforma ha d’intervenir en el disseny i seguiment d’aquest procés

5.El procés participatiu ha de tenir pes en la decisió final sobre l’espai

6.Hem de trobar l’equilibri entre el pla ecològic i el social

7.No es pot perdre ni un pam de verd, sinó que s’ha d’ampliar

8.Protecció i restauració de les casetes

9. Reducció del sostre edificable i adequació al catàleg de patrimoni

10. L’habitatge social és urgent i innegable, l’espai no ho pal·liarà

11. Projecte comunitari de l’espai com a equipament públic (no a usos privatius)

12. Considerem que l’informe del Dr. Árbol és d’obligat compliment

13. Que hi hagi informes on s’asseguri la insolació (actual i sobre el projecte)

14. Reconeixement de la lluita veïnal que ha salvat l’espai

2. Punts de vista: com imaginem l’espai

19:20
Diverses veus

– Que sigui un espai sostenible, energèticament verd (materials)

– Un espai solidari, que acolli col·lectius vulnerables

– Elements recuperables del patrimoni arquitectònic

– Alçades mínimes i guanyar altres espais per habitar al barri

– Usos d’oci, de gaudi i públic

– Sinèrgies entre l’habitatge (ajustat) i el jardí

– Equipament de planta baixa

– Cura del jardí (sistema de rec), gaudir el jardí

-Barri popular, recuperar la funcionalitat (que hi puguin viure persones)

-Que posi en valor la diversitat i

-Sense tanques, sempre obert

-Que es faci una actuació i l’habitatge es destini a col·lectius amb dificultats

-Un equipament social-comunitari a la planta baixa (més o menys gran)

-Els informes haurien de fer evident què significa l’aixecament de volums

-Que es faci un projecte pel jardí (que inclogui un hort)

– Tasca pedagògica que prendre consciència

19:45

TR: explica un conte metàfora sobre l’Alzina

19:54

O: M’imagino un espai per insolar i oxigenar el barri, reinstaurant el microsistema verd i biològic, per als animals que hi vivien i que els necessitem (i òbviament per els passejants d’avui). El pi com un tòtem. Restituir arbres caiguts. El barri és dels més pol·lucionats i cal obrar amb intel·ligència, els 17 pisos no tenen pes específic real davant aquest tresor, i els podrem fer en altres llocs, i molts més, per descomptat. Reconeguem que el verd és impagable i necessari per respirar. Parlem amb els biòlegs.

19:56

E: No cal restituir arbres caiguts, fem-ho millor. Pensem amb vegetació, arbustos, treballem amb espècies dels vivers de Parcs i jardins.

19:57

M: Necessitem informes de sol i vegetació.

19:59

B: Necessitem molts més pisos perquè els col·lectius vulnerables augmentaran.

20:00

Diverses veus

-Que sigui un espai de vida i trobada de veïnes i col·lectius

-Es poden acordar els usos i després trobar les solucions tècniques

-Projecte que faci front a la pressió gentrificadora

-Potenciar el jardí i l’edifici com una única cosa, innovar

20:02

O: M’imagino les casetes i l’alzina com el lloc per on comença el canvi de paradigma, on deixem de pensar una ciutat de totxo, per resoldre l’ordre de les prioritats que ens han abocat a una pandèmia i a un canvi climàtic. I que ens puguem trobar oferint pisos ben a prop de l’alzina per als més necessitats, només faltaria!

20:04

Diverses veus

– Possibilitat d’obrir la cantonada on hi ha el pàrquing

– Restaurar la façana i després diversos usos (habitatge, equipament, sala d’exposicions)

– Que no s’hi faci un pitafi que trenqui la imatge del carrer

– Dr. Arbol parlava d’una tarima que protegiria les arrels.

20:05

M: Pisos dotacionals perquè hi torni a viure gent. Treballem en col·laboració amb Parcs i jardins en el manteniment del jardí.

20:06

JM: A la planta baixa podria anar una mena d’hotel d’entitats, un espai amb diverses estàncies que podrien ser compartides de forma rotatòria per diferents associacions.

A: Jo no demano la paraula ni parlo online perquè no sé expressar-me bé. Però m’agradaria que quedés constància de la meva posició, i penso que de més gent, que el debat s’està enfocant precisament en allò que no ens va agradar quan es va iniciar tot això: construir.

Cada cop es parla menys de l’alzina i de l’espai verd i es parla més de construir. Sincerament, abans de constuir, preferiria que s’enderroquessin les casetes per guanyar un espai verd en condicions. Infravalorem l’espai verd. A la Vila hi ha molts pisos i molt poc espai verd.

Lluitem per recuperar els pisos i edificis que estan en mans dels especuladors per fer habitatge social, amb mes pisos públics ajudaríem a fer que el preu dels pisos privats baixés… Això es una altrae lliuta a la qual també m’apunto!!!

Jo m’imagino un jardí obert, a Manrique de Lara i a Encarnació (fora pàrquing), i unes casetes convenientment adequades, conservar façanes i elements que fan història. En aquestes casetes encabiria equipaments relacionats amb el jardí en particular i la natura urbana en general, per a ús de tothom.

No veig pisos aquí, em sap greu, no veig espai per a 15 pisos.

Calen mes m2 d’habitatge en un barri tan densificat com la Vila?

M’agradaria que es parles mes de espais verds i menys de construir.

H: Obert a M. De Lara. Estudiar què vol dir remuntar 1 o 2 plantes. Pisos dotacionals i no a la perifèria.

20:11

X: Específicant: estic en contra que es remunti sobre les casetes

R: El jardí també necessita un projecte ben fet. Incloure un hort per a les escoles.

R(2): Espai de trobada, dinars, concerts. Un espai comunitari pot ser espai d’eines per cuidar el jardí, una activitat que faci comunitat. Vida per al barri. Recuperar casetes burgeses és reaccionari.

20:12

FBG: Guanyar verd. Casetes d’ús social, botànic o museu de dones de Gràcia. Oposició a la remunta canvia la perspectiva del carrer i del barri, cal consulta popular. A l’Alzina s’hi ha de respirar, no és jardí, és pati, molt petit. Prou aixecar totxo a la vila, s’ha de deixar que la gent marxi. Aquests pisos han costat un milió d’euros cada un. Tenir drets no és ser burgès. Defensa d’un museu perquè oxigena i dona qualitat al barri, com a París.

20:13

T: Convindria llegir-se l’informe on els tècnics no veuen problemes si es fa una remunta ben feta. Aquest és un tema que potser demana una trobada amb especialistes per parlar-ne.

20:14

H(2): No m’imagino un jardí aparador, que l’espai verd tingui sentit per les persones

N: La defensa de l’ecosistema és una motivació per no remuntar, es pot trobar l’equilibri. La raó estètica no és prioritària per mi.

M: En aquest país, el marc legal no permet guanyar habitatge d’una altra manera (no és comparable a París). Les dificultats administratives són moltes.

3. Dissentiments. Com els treballem?

20:30

R(2): L’ús de plantes superiors, els volums a construir, equipatge dotacional o no. Què s’entén per rehabilitar, reconstruir, reedificar? Possibilitat de convidar persones que van fer l’informe perquè expliquin el procés, els valors que hi veuen, etc.

T: El concurs arquitectònic s’havia de fer sobre unes bases: gàlibs, sostres edificables màxims, etc. Si es vol modificar alguna cosa es pot, però amb consens. A les bases s’ha de contemplar obrir el jardí, respectar informe de Doctor Árbol i incloure el procés participatiu (que no és referèndum, sinó expressar opinions i grau d’acceptació).

R(2): A la taula de negociació s’hi ha d’anar amb la possibilitat de dir “no a la nova construcció”? Els que ho defensen potser ho voldrien fer?

Veus diverses:

-Dubtes que es respecti l’espai i el volum de les casetes.

-No nos mordamos las colas 

-Hem de tenir clar com anem a la taula de negociació amb Ajuntament. Amb quantes veus i quantes opcions.

M: La decisió de remuntar hauria de tenir el màxim de consens i recollir el màxim de veus del barri. Representats amb %?

20:49

FS: Miquel, penso que es representaria liderant una consulta

20:49

O: L’associació respon a les 12.000 firmes recollides i per evitar la deriva imposada per l’ajuntament. Estem per evitar la confrontació entre el moviment.

T: El que vam firmar s’ha aconseguit: aturar expedient d’obres, salvar alzina i catalogar casetes. Convindria fer sessió monogràfica de què vol dir recuperar, restaurar…

20:54

F: Jo per damunt de tot m’agradaria que pisos dotacionals i verd no haguessin de competir per les engrunes mentre veiem què passa amb els altres solars del barri

20:57

R(2): Malestar amb l’apropiació de les firmes recollides: tot el que es va firmar s’ha aconseguit. Aquí ningú ha traït l’esperit de les 12.000 firmes. Això no es pot fer.

O: Tot depèn de la volumetria que es construeixi. Es podria perdre tot el que s’ha aconseguit amb les firmes.

T: Aquest és un punt de disentiment

21:01

J: D’acord amb fer un debat sobre restauració… No construir al pàrquing. Que es facin pisos dotacionals a les casetes, els que hi càpiguen. Són les 9!

21:06

H: No a l’apropiació de les firmes. Difícil que l’Ajuntament pugui expropiar pisos per fer-los dotacionals. Fer remuntar no vol dir tocar les arrels.

FDB: A BCN hi ha 8.500 pisos buits, això confirma la no necessitat de construir més habitatge.

R(2) Los puntos que quedan, campaña de comunicació (no tenemos nada que comunicar ahora, hasta que haya noticias de l’Ajuntament) Y de actividades, estaría bien saber el momento en que el espacio pasa a ser efectivamente público, para ver si se organiza un encuentro dentro: Y tantear la posibilidad de organizar las jornadas con las personas que prepararon el informe de patrimonio, que se incluyó en la propuesta de la MPGM.

21:09

M: Queda clar que la volumetria és el gran dissentiment. Ideal arribar al màxim acord. Amb percentatges de les diferents opcions seria una manera. Però com quedarà representat això a la taula de l’ajuntament?

21:11

C: Si la volumetria és el gran dissentiment, difícilment arribarem a un acord. No passa res. Per això alguns demanem una consulta o procés que doni la veu al màxim de veïnat.

H: Tenir més informació abans de decidir res. Quina repercussió té un m2 o més de volum sobre l’arbre?

CB: Nosaltres no ho hem de decidir. Cal maximitzar la democràcia a nivell municipal. Són temes que tenen dimensió de barri

21:14

F: Hauríem de decidir amb una consulta prèvia abans d’anar a la taula.

T: A la taula hem de plantejar el procés i com ha de ser. Fins i tot algú ha demanat algun cop que ho gestionés un grup que no era l’equip de participació de l’Ajuntament. I així es va fer.

21:16

S’acaba l’assemblea deixant bastant clar els punts de consens i els de no consens. Es veu interessant la sessió proposada pel T. en què es debat sobre restauració, conservació, restitució…

A la pròxima assemblea tocaria parlar de com buscar el consens.

ENS TROBEM A LA PROPERA ASSEMBLEA EL DIMECRES 4 DE FEBRER