ACTA DE ASSEMBLEA — 5 de març de 2019

ACTA | SALVEM L’ALZINA I LES CASETES DEL CARRER ENCARNACIÓ
5 de març de 2019

1. Seguiment procés d’expropiació. Contacte amb els partits

Pendents d’informació sobre els contactes amb els partits. 

Cal confirmar el suport dels partits a l’expropiació i el seu vot al plenari de l’abril. Si no hi voten a favor, estaran perdent l’oportunitat de recuperar sòl públic, una prioritat a Gràcia sobre la qual totes les forces polítiques coincideixen. 

2. Accions: legals i espai

No hi ha cap informació nova. 

3. Campanya 5 Punts per a 5 Barris. Idees per visibilitzar/socialitzar

A l’abril es farà un acte. Com a col·lectiu pertanyent a la campanya, l’integrarem en les nostres accions i comunicacions. El dilluns 11 de març hi ha la presentació del manifest. Ara mateix només hi ha un membre del nostre col·lectiu participant activament en aquesta campanya. Aniria bé que s’hi apuntés algú més.

4. Propostes: Constitució de l’associació de veïnes del carrer Manrique de Lara

La persona que va fer aquesta proposta ha decidit retirar-la perquè li veu més desavantatges que no pas avantatges. Algú afegeix que només li veuria sentit molt a llarg termini.

5. Ronda de comissions

Des de Comunicació es planteja la disjuntiva de si els articles que es vulguin publicar requereixen l’aprovació de l’assemblea o n’hi ha prou amb la de Coordinació com a representants de totes les comissions. Aquesta setmana s’ha fet de la segona manera. També es tenen en compte els debats o les aportacions del grup gran de WhatsApp, i es convida a tothom a entrar i sortir del grup de Comunicació quan vulgui contribuir i seguir personalment alguna proposta pròpia.

S’han portat a l’assemblea 400 flyers que es distribueixen entre els presents per a la seva difusió.

S’anuncia que Printworkers Barcelona ha decidit regalar al col·lectiu la pantalla de serigrafia per estampar bosses i samarretes.

Des de la comissió d’Economia s’informa de la compra de 80 bosses per estampar.

Des de la comissió de Patrimoni Natural s’informa que hi ha una reunió del Consell de Medi Ambient el 18 de març i s’ha demanat a la tècnica si es podia incloure en l’ordre del dia informació de l’estat de la catalogació o altres tràmits respecte l’Alzina i el jardí

6. Properes activitats

  • Divendres 8 de març | Vaga general feminista. S’expliquen les diferents accions convocades durant el dia 8 pel comitè de Gràcia (esmorzar, cercavila, vermut i columna per anar a la manifestació de plaça Espanya).
  • Dissabte 9 de març | Presentació del número 2 de la revista Branca. Carrer Manrique de Lara, sota l’alzina. Hi haurà barra organitzada pel col·lectiu.
  • Diumenge 24 de març | Nou espai poètic La Gla.

PROPERA ASSEMBLEA: dimecres 13 de març a les 19h

Família Campalans o Encarnación Invest SL?

La polèmica de les comentades casetes del carrer Encarnació i de l’alzina bicentenària implica diversos aspectes: la propietat privada, el bé comú, l’especulació immobiliària, el dret a l’habitatge, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic, la gentrificació… Temes que conviden al debat i sobre els quals sovint discrepem els membres del col·lectiu Salvem l’Alzina, que som un grup de gent heterogènia, plural, transversal que diuen ara.

De seguida que vam aconseguir aturar l’enderrocament de les casetes i la tala de l’alzina (amb el cedre, la palmera i el pi vam fer tard) i ens vam començar a organitzar, vam voler esbrinar qui hi havia al darrere d’aquestes actuacions. No hi havia una gran empresa constructora, ni un fons voltor, sinó la família del barri que durant quatre generacions hi ha viscut i ha tingut cura de l’esplèndid jardí. Se’ns va encongir una mica el cor, la veritat… Investigant vam saber que no era una família, diguem-ne, vulgar, sinó que eren els amos de diverses empreses, tant industrials com d’inversió immobiliària. De fet, havien constituït una empresa ad hoc, Encarnación Invest SL, per dur a terme aquest projecte. Ens les havíem, doncs, amb gent important, poderosa.

Gent poderosa que, després d’un temps de silenci, va sortir a la palestra per presentar-se com a víctimes de tot plegat. Gent que declarava: “no som especuladors; som de Gràcia”, com si el fet de ser del barri et purifiqués màgicament, com si no sabéssim que a Gràcia, com a tot arreu, hi viuen advocades i malabaristes, músics i paletes, lladres i serenos. O que, després d’haver demanat un permís per talar els arbres i enderrocar les casetes, com se’n fa gala a l’article que avui responem, tenia el cinisme, la barra, d’afirmar: “ningú s’estima més aquestes cases i l’alzina que nosaltres”.

En l’article que suara esmentàvem se segueix aquesta línia victimista construïda sovint amb mitges veritats. Perquè si, com sembla, es tracta d’explicar-se bé, podrien fer públic a canvi de quina quantitat amb sis zeros a la dreta estaven disposats a modificar el seu projecte inicial i salvar l’alzina i les façanes. O podrien dir que si l’Ajuntament tira enrere les llicències no és per un tema d’inseguretat, sinó d’acord amb la llei d’espais naturals de la Generalitat, que permet revocar la llicència d’un projecte per protegir un element de flora.

No volem acabar sense celebrar l’enginyós títol de l’article a què responem i recollir el guant: estaríem encantats de poder debatre públicament amb aquesta família –o amb aquesta empresa immobiliària, que no ho tenim clar– cap a on ha d’anar la nostra ciutat, el nostre barri, si lucrar-se amb una necessitat bàsica com és l’habitatge és l’única via possible. I se’ns acut un lloc magnífic per fer-ho: sota l’alzina.

Xavi Carulla
Veí, membre de Salvem l’alzina

Respuesta a la familia Campalans: cuando la avaricia rompe el saco

Desde el colectivo de más de 300 vecinos que constituye la plataforma Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació queremos responder a la insidiosa campaña lanzada desde los medios de difusión por la propiedad de la finca. La familia Campalans Alsina recurre a un relato victimista para tildar de mentiroso al Ayuntamiento de Barcelona y de hordas salvajes a los vecinos que entraron en su valioso jardín el pasado 7 de noviembre para salvar a la encina bicentenaria y las casitas representativas de la arquitectura histórica del barrio de Gràcia, al ver cómo se empezaban a derribar.

A partir de ahí se inició una campaña de información y de lucha para dar a estos espacios un uso público, lo que motivó que el Ayuntamiento paralizara la concesión de licencias de obra durante un año en Gràcia y que promoviera la expropiación de la finca para transformarla en un jardín público, viviendas dotacionales y un jardín de infancia. No parece pues que la horda de vecinos pretenda arrasar la finca, sino más bien salvarla. 

Ahora bien, salvarla… ¿de qué? Porque, según la familia Campalans, ellos han cumplido con todos los requisitos de la ley, son gente de orden, vecinos de «toda la vida» de Gràcia y amantes de su barrio. Y es cierto que poseen ?-por lo que tanto la encina como las viviendas corren todavía peligro de ser destruidos?- un permiso. Un permiso legal porque a los sucesivos gobiernos del Ayuntamiento, durante muchos años, casualmente se les olvidó catalogar el árbol y las casitas. ¡Qué cosas! Con tan irregular permiso podían desarrollar en la finca un proyecto más que familiar, gentrificador: construir en el solar una treintena de apartamentos de lujo, sin dejar un rincón verde ?de ahí que la encina llamara a gritos a los vecinos al verse amenazada de muerte? y añadir un garaje subterráneo. Con todas las de la ley.

Pero ya se ha demostrado a lo largo de la historia que la ley no siempre es justa. Y que, si los ciudadanos no se rebelan, las leyes hechas a medida de los intereses de un capital ávido de explotar al máximo los beneficios económicos -la única bandera que de veras enarbolan?- impiden que haya justicia real.

La familia Campalans no habla de la empresa inmobiliaria que ha constituido: qué curioso, ¿para qué?, si según cuentan ahora solo querían ampliar la vivienda que con una familia tan numerosa se les había quedado pequeña… Tampoco cuentan que no todos los papeles estaban en regla, ni el tipo de personal de vigilancia que contrataron después de haber echado a los vecinos del jardín. Hablan de la expropiación como si les fueran a echar de su propiedad sin indemnizarles generosamente por ello… Tal vez porque haciendo números piensan que construyendo su proyecto invasivo podrían extraer muchos más beneficios para repartirse. Acaso para ellos el único derecho que hay que preservar es el de la propiedad privada. Y los vecinos, en cambio, piensan que este derecho se ha de conjugar con el derecho a los espacios verdes, la protección del patrimonio histórico o el derecho a una vivienda digna para todos. Cuando estos derechos chocan, lo lógico es que los poderes públicos velen por todos ellos. O deberían.

Hace tiempo ya que Gràcia sufre la presión inmobiliaria que el modelo actual de ciudad ha impuesto. Los brutales desahucios diarios así lo evidencian. Muchas de las antiguas casitas se han convertido en elegantes villas de lujo tras fachadas que encierran el mismo drama: cada vez son más los vecinos que no pueden pagar los alquileres y tienen que irse para dejar paso a los fondos buitre y los especuladores que se aprovechan de la tan cacareada libertad de mercado para enriquecerse sin miramientos. Tal vez si la familia Campalans no hubiera sido tan codiciosa nadie habría saltado la verja de su jardín. Pero ya se sabe que la avaricia rompe el saco.  

Porque los vecinos no se hubieran lanzado a ocupar el jardín para protegerlo de sus dueños si estos hubieran mantenido un mínimo las apariencias: ese es el salto de la burguesía industrial a la burguesía especulativa: ya no quedan escrúpulos ni para guardar las apariencias. A lo mejor el crimen ya se habría perpetrado por completo cuando los vecinos lo descubrieran. Y es que más de un vecino se ha preguntado cómo es posible haber habitado ese lugar mágico bajo el abrigo de una encina que es ya la vecina más vieja del barrio y no amarla. Cómo es posible haber habitado durante más de un siglo unas casas con tanto encanto y no sentir el más mínimo afecto por ellas.

Los Campalans, en sus libelos lacrimógenos, se llevan las manos a la cabeza y se escandalizan porque Barcelona ya no es lo que era. Ellos tal vez no se hayan enterado, pero pese a todas las injusticias que todavía campan a sus anchas en este mundo, el país ha cambiado y, este barrio, orgulloso de su herencia luchadora y reivindicativa, ha mostrado una vez más que sus habitantes vigilan para que un futuro más digno sea posible. Porque la democracia no es un voto delegado. Es una conquista que se gana día a día, palmo a palmo, paso a paso. Y si no, que se lo pregunten a la encina.

Ruth Zauner
Vecina y miembro de Salvem l’alzina, en respuesta al artículo publicado en L’independent de Gràcia el 2.3.2019

ACTA ASSEMBLEA | 28 de febrer de 2019

1. Informació sobre reunions i contactes + seguiment del procés d’expropiació

  • Representants de ‘Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació’ s’han reunit aquesta setmana amb J. Campalans, en representació de la propietat, i també amb membres del PDeCAT a Gràcia, amb l’objectiu de reforçar el seu compromís amb l’expropiació. El contingut de totes dues reunions s’explica l’assemblea, però s’inclou en aquesta acta (si en voleu més informació, pregunteu a persones que assistissin a l’assemblea).
  • Pel que fa al seguiment dels contactes amb els partits polítics, es concertarà data de reunió amb els nuclis a Gràcia del conjunt de partits polítics amb representació municipal: Gràcia en Comú, ERC, PSC, CUP, PP i Cs (amb PDeCAT ja hi ha hagut reunió).
  • Properament, nova reunió amb l’Ajuntament per tal de fer seguiment del procés d’expropiació i del projecte. Un altre tema pel qual també caldrà preguntar és el manteniment actual del jardí.

 2. Valoració de les activitats del cap de setmana passat

  • Espai poètic La Gla. Diverses persones prenen la paraula per lloar l’activitat: bonic, espectacular, gran èxit de públic, etc. S’explica que es va trobar a faltar algun document/manifest per llegir sobre la situació en la que ens trobem, que hi ha haver una visita breu de la GUB i que es va fer poc calaix a la barra.
  • Presentació de la campanya ‘5 punts per a 5 barris’. Valoració positiva del cercavila / passejada agitativa (es va aprofitar per fer difusió també amb els nostres cartells). L’arrossada també va anar bé i la presentació va servir per coincidir amb gent que participa en altres col·lectius i lluites a Gràcia. Es valora positivament haver marcat uns objectius polítics comuns de mínims entre diversos col·lectius. També bona valoració del material editat: vídeos, cartells i plafons. Cal seguir amb la campanya ‘5 punts per a 5 barris’ i, a banda d’alguna activitat que es pugui organitzar com a campanya, la idea és integrar-la a la nostra activitat i discurs. Cal tenir-ho en compte a nivell de Comunicació (habilitar un espai al web amb la campanya, utilitzar els hashtags, integrar el discurs, etc.). Els plafons es poden demanar per exposar-los quan fem activitats grans.

3. Diverses accions i temes

  • Comunicació: S’han editat noves octavetes. Es poden descarregar aquí, de moment se n’han imprès 200 (que es reparteixen durant l’assemblea perquè cadascú s’encarregui de difondre) i se n’imprimiran més per poder difondre a les properes activitats. Es recorda que cadascú es pot encarregar de fer-ne còpies i difondre.
  • A nivell legal, es recorda que la comissió ha treballat en la línia de blindar l’enderroc (document sobre la llicència entregat a l’Ajuntament) i per a la catalogació. Se’n va parlar a l’assemblea anterior.
  • Es parla sobre el manteniment del jardí, que és important per al col·lectiu.
  • Proposta de constitució com a associació (està previst a l’ordre del dia, però es posposa).
  • En relació a la situació actual de la finca, una veïna comenta que des de casa seva ha vist que s’estan buidant les casetes. Això podria respondre a l’apuntalament de les casetes, però caldrà seguir de prop que la propietat no s’extralimiti (d’acord amb la resolució judicial).

4. Properes activitats

  • 3 de març | Ens sumem a aquesta convocatòria:
    12h – Vermut i concert al JARDÍ DEL SILENCI. Vermut i concert + penjar alzines i glicines per tot el carrer Encarnació per reivindicar la seva conservació i catalogació. Al Jardí del Silenci (c/ Encarnació 62-64).
  • 8 de març | Vaga general feminista. (A la propera assemblea s’explicaran les diferents accions convocades.)
  • 9 de març | Presentació de la revista Branca
  • 17 de març | Nou espai poètic La Gla

PROPERA ASSEMBLEA:
dimarts 5 de març a les 19 h


No es fa el dilluns com tocaria perquè és Sant Medir. (Que aquest any no se celebra el dia 3 perquè cau en diumenge.)

Assemblea l’Alzina — 20.02.2019


Valoració desallotjament:

La resposta que vam donar va ser molt digne, hi havia molta gent i vam complir amb la nostra part. Tema mediador que va arribar molt tard no ho controlem nosaltres. Els serveis socials no van ser presents en cap moment i cal denunciar-ho a l’Ajuntament i a qui sigui necessari. Va ser encertada la manifestació de la tarda, hi havia molta gent i bona actitud.

Cal seguir amb l’activitat i amb presència a l’espai, reclamant el carrer Manrique de Lara com a espai propi.

La promesa verbal d’expropiació no està reflectida en cap normativa o document. Tenint en compte que estem en vista d’eleccions pot haver estat una puntada endavant. Per això cal pressionar i pressionar.

Cal una reunió urgent amb l’Ajuntament perquè ens assegurin que l’expropiació s’aprovarà i es farà abans de les eleccions.

És important eixamplar el suport a la reivindicació i portar la lluita a tot el barri. S’ha demanat posicionament públic a favor de l’expropiació als partits del barri. ERC i CUP han donat suport, però estem esperant la resposta de PSC i BeC. De moment s’ha demanat via DM de Twitter però potser podríem posar una data límit per llavors fer una comunicació pública. Si cal es pot fer el contacte a través de trucada telefònica o article públic.


Legal

La comissió ha treballat en un document sobre la llicència d’enderroc per presentar-lo a l’Ajuntament.

Avui a la tarda s’ha rebut un missatge del PDCAT, que s’ha reunit amb la propietat, que ha informat al partit d’unes “queixes greus”. Proposen una reunió de la plataforma amb la propietat. A la vegada també s’ha demanat fer una reunió amb el PDCAT.

Es parla de temes relacionats amb el desallotjament i la situació actual a la finca.

Mural i guarnit

Surt la proposta de pintar la resta de mur que queda per pintar i a la vegada guarnir el carrer, fent així més visual que estem en aquest espai i aconseguint més involucració de les veïnes.

Podria ser el cap de setmana de la setmana vinent (3 de març). Es decideix crear una comissió de guarnit i mural.

Es demana que sigui un guarnit el més ecològic possible.


Economia

Tenim 253€. Si algú té alguna despesa no pagada que ho digui.


Activitats

Diumenge de 12h a 14h hi ha l’Aglà, recital poètic. L’activitat serà a Manrique de Lara i amb barra per recaptar una mica de diners.

Caldrà fer esforç per explicar la situació on estem ara mateix, llegir un manifest i fins i tot repartir octavetes. Comunicació s’encarrega de fer-les per al diumenge..


Campanya 5 punts per a 5 barris

Durant aquesta setmana han anat sortint uns vídeos dels primers punts.

La campanya es presenta dissabte. Hi ha un cercavila al matí des de la plaça de la Vila que ha de servir com a difusió de la campanya, però que també podem aprofitar per fer difusió de l’Alzina. La idea és fer un vermut i dinar després. Ens demanen si algú de l’Alzina ho pot liderar, fent per exemple una paella a la plaça de la Virreina. Sembla que hi ha mans, però no lideratge per fer-ho, de moment.


Altres

Constitució com a Associació. S’argumenta que això ens permetria demanar tallar el carrer per exemple, fer més actes, coses que ens ajudarien aampliar el suport. Altres veus creuen que no necessitem permissos per fer actes al carrer.

És un debat prou important i complex, el passem a l’assemblea vinent.


Propera assemblea: Dijous 28 de febrer a les 19h?


Acta assemblea 13/2/2019

L’assemblea comença a les 19:10h amb unes 25 persones, un nombre que va fluctuant. 

Valoració de la reunió amb l’Ajuntament i la roda de premsa de l’endemà.

S’explica que bàsicament es va transmetre als representants del consistori el que s’havia consensuat a l’anterior assemblea; ells prenen nota, comenten que són matisos raonables i que treballaran per fer-ho possible.

Se’ns avisa també que s’ha instat els Mossos a enviar un mediador i que s’intentarà reprendre el diàleg amb la propietat. 

Se’ns convida a fer la roda de premsa conjunta l’endemà i hi assisteixen els membres que poden, en representació del col·lectiu, per tal de remarcar que és una victòria, sobretot mèrit de la mobilització veïnal, i que queda molta feina per fer.

Respecte a la proposta de ser proactius amb els partits polítics per garantir la majoria necessària al ple de l’abril, hi ha opinions diverses.

Es resol que millor interpel·lar en privat (via Twitter), demanant als regidors de tots els partits que es posicionin públicament al respecte. Després d’un temps prudencial decidirem el proper pas a seguir.

Situació legal.

Una companya explica que divendres a les 12:30h rebrem la visita d’un arquitecte de La Col per tal de fer una valoració, que pot ser o bé un certificat de solidesa o un informe detallat. 

Desallotjament.

El mediador dels Mossos ha trucat al contacte del col·lectiu i ha dit que ja és tard, estant a dos dies del termini final. Comenta que podrien venir tot l’equip o només el secretari judicial, però que no ho pot garantir. Se li transmet la nostra preocupació sobre la llicència d’enderroc encara vigent, i se li recorda que nosaltres hem posat sempre facilitats per entrar a apuntalar el que calgui i, de fet, el mediador veu factible la fórmula que trianguli la seva presència així com la nostra, mentre la propietat porta a terme les tasques d’apuntalament. 

S’obre un cert debat sobre el tema amb participacions diverses. S’acorda redactar un missatge i preparar un cartell per fer una convocatòria oberta d’esmorzar popular al carrer, dijous i divendres de 6.00 a 14.00h aproximadament, per tal de mantenir l’espai obert i garantir presència en cas que es faci efectiu el desallotjament. Comunicació es prepara també per avisar els veïns i la premsa, via xarxes.

Temes diversos.

Entre les activitats, s’esmenta la jornada de diumenge per netejar el jardí, etc., a partir de les 10.00h, tot i que l’espai estarà obert també dissabte.

Es proposa fer pancartes per comunicar al barri l’estat de la qüestió.

Es planteja, de cara a la propera assemblea, pensar com es comunica al veïnat la situació actual de l’alzina i les casetes.

S’informa de la Campanya contra l’especulació que duen a terme diferents grups socials de Vallcarca i Gràcia, entre ells l’Alzina. Consta de cinc punts i s’han fet diferents vídeos, que s’haurien de difondre des de Comunicació. La setmana que ve es penjaran cartells al barri i es convocarà una jornada de presentació pel diumenge 23, que es farà al espai de l’alzina i que mostrarà que la nostra lluita és una lluita contra l’especulació i a favor d’un altre model de barri. Per a qui vulgui assistir, la reunió de preparació serà el proper dilluns a les 18 hores a la plaça del Raspall.

Es passa el tema del seguiment de l’expropiació per a la pròxima assemblea.

Data propera assemblea: dimecres 20 a les 19.00h 

HAN DESALLOTJAT L’ALZINA, PERÒ NOSALTRES SEGUIM!


DIJOUS 14 DE FEBRER DE 2019

Aquest matí Mossos d’Esquadra han desallotjat la finca d’Encarnació on hi ha l’alzina bicentenària. El desallotjament s’ha produït amb un ampli desplegament d’antiavalots, que han expulsat per la força els veïns i veïnes que es concentraven a la porta. Aquest fet es produeix tres mesos després de l’okupació de l’espai per part del veïnat, fet que va aturar les obres d’enderroc que s’estaven efectuant i va aconseguir salvar, fins ara, l’alzina i les casetes de la seva destrucció.

Els propietaris de l’espai, els Campalans Alsina, a través de la immobiliària Encarnación Invest SL, pretenien efectuar una operació especulativa a la finca, que implicava la construcció de 30 habitatges i desenes d’aparcaments, la tala de l’alzina i l’enderroc de les casetes.

Des del 8 de novembre del 2018, els veïns i veïnes hem estat treballant per la salvació definitiva de l’espai, i per la seva conversió en una escola bressol, habitatge públic i un jardí obert a tothom, necessitats urgents i indispensables a Gràcia. La setmana passada, l’Ajuntament donava llum verda a les demandes de les veïnes, i anunciava l’inici dels tràmits per expropiar la propietat, fet que suposa una victòria popular important.


El desallotjament s’efectua avui amb l’argument que les cases estan deteriorades i en estat ruïnós, encara que això no ha estat justificat per cap informe tècnic. Tanmateix, aquest motiu no justificaria un desallotjament del conjunt de l’espai, ja que des de la plataforma Salvem l’Alzina hem comunicat diverses vegades a l’Ajuntament, la propietat i els Mossos d’Esquadra que estem disposades a permetre l’accés dels operaris a la finca, per tal que puguin efectuar les tasques d’apuntalament que considerin necessàries. Ningú està treballant per la conservació de les casetes amb tanta insistència com nosaltres.

Per aquests motius, el desallotjament de l’espai no podem sinó llegir-lo com la rebequeria barroera dels Campalans Alsina i el seu entramat empresarial especulatiu que, emparats per unes lleis i un sistema que sempre protegeix els qui tenen diners i poder, volen donar un escarment al veïnat que lluita pels interessos i la salut de tota la comunitat.

Però nosaltres, el poble de Gràcia, no hi entenem d’escarments. Nosaltres no estem aquí per rendir-nos davant el primer entrebanc. A nosaltres no ens atura ni un sistema capitalista injust, ni un aparell judicial corrupte, ni uns especuladors amb ganes de revenja. Per això, anunciem:

  • Que no ens aturarem fins a recuperar l’accés popular al jardí, perquè volem garantir la conservació de l’alzina bicentenària i la gestió veïnal del seu entorn.
  • Que no permetrem, en cap cas, l’enderroc de les casetes, i supervisarem les tasques d’apuntalament perquè es cenyeixin a allò a què s’han compromès.
  • Que seguirem treballant per assegurar l’acompliment de l’acord i garantir l’expropiació de l’espai per convertir-lo en una escola bressol, habitatge públic i un jardí obert a tothom.

Esperem la vostra assistència i difusió!
Aturem l’especulació!

Les casetes i l’alzina, pels veïns i les veïnes!
Les casetes i l’alzina es queden al barri! Gràcies.
Seguim lluitant!

Acta de l’assemblea del dimarts 5 de febrer de 2019

Comença l’assemblea a les 19.10 h al porxo, quan hi són presents al voltant de 30 persones i en van arribant fins a ser 50.

PUNT 1: MONOGRÀFIC DEL DIA:  

  • Valoració de la proposta d’expropiació i usos 
  • Reunió Ajuntament dijous i propers passos

Vam demanar reunió a l’Ajuntament perquè ens donessin resposta al nostre comunicat. La resposta de l’Ajuntament va ser que veien factible l’expropiació, condicionada a un criteri, i és que hi hagués una escola bressol municipal, de gestió pública. Aquest ús respon a criteris demogràfics i necessitats del barri que ells han de justificar. A partir d’això han de construir l’argumentari per presentar l’expropiació al ple de l’abril. 

Per què no poden presentar el procés participatiu que demanem? Perquè si han d’argumentar que cal expropiar en base a una necessitat de x (escola bressol), no té sentit preguntar “veïnat, què voleu que fem?”, això donaria arguments a la propietat. Val a dir que la necessitat d’escola bressol és real, i està recollida al Pla d’Equipaments del Districte (ara n’hi ha a Fontana, Univers i Lesseps, però en aquesta zona hi ha un buit).

Les dimensions de l’espai són adients a una escola bressol, que requereix 500m2, però no, per exemple, una escola de música. 

Això doncs, les nostres demandes de

  • jardí pel veïnat
  • habitatge dotacional
  • equipament

es veurien respostes amb l’escola bressol i al voltant de 15 pisos. Ens quedaria, un cop acceptada l’escola, definir-ne el model i la volumetria de l’edifici. I potser, més endavant, sí que es podria fer un procés participatiu.

Comentaris: 

  • Garantir la protecció de l’alzina i que el jardí sigui públic, sense murs, obert.
  • Es proposa fer nous cartells demanant l’expropiació i la creació de l’escola bressol, i recollir més signatures amb aquesta demanda concreta per portar al plenari
  • Hi ha un programa perquè la gent gran no mengi sola, i és aprofitar les cuines de les escoles perquè hi vagin a menjar allà, es podria fer a l’alzina.
  • Hem d’incidir en un bon catàleg de preservació del patrimoni. 
  • Continuem reinvindicant que el jardí segueixi sent un espai de gestió comunitària, intergeneracional i d’inclusió social.

TANCAMENT: Acceptem la proposta que permet l’expropiació amb base legal ferma, deixem oberts els detalls a polir, i demanem que l’expropiació vagi al ple de l’abril. Hem de comunicar com ens posicionarem.

PUNT 2: POSSIBLE DESALLOTJAMENT

Compartim les opinions i sentirs al respecte i s’acorda prendre mesures diverses. 

Continuarem treballant com fins ara, fent front a qualsevol situació junts.

Una convidada comparteix la seva experiència, professional i personal, al respecte, per tal de tenir en compte tots els escenaris i opcions possibles.

S’acorda que dijous en parlarem a la reunió de l’Ajuntament.

REUNIÓ AMB L’AJUNTAMENT

Com es portarà a la pràctica l’expropiació?

S’ha de transmetre que és un èxit veïnal. Convocarem una roda de premsa, o unes declaracions a la sortida, amb el missatge que lluitant s’aconsegueixen coses, i que aquest és l’inici de moltes lluites contra l’especulació.

PUNT 3: ACTIVITATS

  • El grup d’activitats demana més voluntaris.
  • Es demana fer difusió de l’activitat prevista per Divina Menstruación. 
  • Es proposa mantenir l’espai poètic en cada vermut.
  • Dissabte hi ha el taller de bicicletes.
  • Es valida que les activitats no hagin de passar per assemblea.
  • Pla i torns de vigilàncies.

Propera assemblea

Dimecres 13 febrer a les 19 h.

COMUNICAT — 2/2/2019

L’Alzina i les casetes d’Encarnació, en perill!

Des del dijous 31 de gener, l’espai veïnal de l’Alzina i les casetes està en perill de desallotjament cautelar amb data oberta fins al 15 de febrer. La propietat, gestora de la immobiliària Encarnación Invest S.L., va interposar una demanda civil sol·licitant mesures cautelars contra les ocupants de les casetes del carrer Encarnació 13-15-17, amb l’objectiu d’afeblir la lluita de les veïnes per evitar el projecte immobiliari previst, que suposaria l’enderroc de les cases i la tala de l’alzina bicentenària del jardí per construir-hi pisos.

Malgrat les negociacions amb l’Ajuntament per part de les dues bandes, i en vista d’una expropiació viable, els propietaris han optat per interposar una demanda, defensats pels advocats de l’especulador Nuñez i Navarro, que pot suposar un desallotjament immediat amb un ampli desplegament de cossos especials de la policia.

Des de la plataforma Salvem l’Alzina i les Casetes d’Encarnació veiem aquesta acció com una estratègia per debilitar la força de la lluita veïnal, suprimir tot tipus d’activitat a l’espai i, sobretot, reprendre el projecte especulatiu d’Encarnación Invest S.L.

Alhora, els propietaris han acompanyat aquestes mesures judicials amb unes declaracions als mitjans de caràcter victimista, assegurant que ells son els primers a defensar l’alzina quan, de no haver estat per la intervenció de les veïnes, aquesta hagués estat talada, així com van talar la resta d’arbres que hi havia al jardí. Si s’estimessin el barri i l’espai com diuen, tampoc voldrien enderrocar les cases dels seus avantpassats, que havien abandonat i que, segons els arquitectes que les han vistes, no suposen cap amenaça de ruïna com ells sostenen.

La situació en la qual ens trobem posa de manifest la necessitat de seguir organitzades, però també la d’accentuar la pressió sobre l’Administració perquè treballi exhaustivament en l’expropiació de les finques. L’amenaça de desallotjament ens manté alerta i alhora ens impulsa a fer una crida demanant suport per sumar forces i seguir treballant i resistint juntes.

Aquesta plataforma veïnal i popular no s’aturarà fins acomplir els objectius que van motivar el seu naixement: salvar l’espai verd i l’alzina bicentenària, conservar el patrimoni arquitectònic de les finques, i convertir l’espai en un equipament públic en benefici de totes les famílies del barri i la ciutat. Ens mantenim fermes en la nostra posició i decidides a fer les passes necessàries per garantir que així sigui.

En cas d’efectuar-se el desallotjament, es convocaria una concentració de suport immediata a l’espai. Estigueu atentes a noves convocatòries i activitats a les xarxes.

Les casetes i l’alzina, pels veïns i les veïnes! Les casetes i l’alzina es queden al barri!

Gràcies! Seguim lluitant!

RESUM ACTA ASSEMBLEA 28 de gener de 2019


Inici passades les 19h (després de la formació) i s’allarga durant gairebé tres hores.

0. Previ 

Dues persones venen a proposar una jornada amb taller de bicis, jocs de bicis, etc. i calçotada per a dissabte 2 de març de 12 a 18h. Ho organitzen des del taller de bicis de l’Ateneu Rosa de Foc i des de El Pedal. S’hi dona el vistiplau. 

1. Com encarem la gestió d’un possible desallotjament o denúncia?

A partir de la formació amb Alerta Solidària que hem fet una estona abans, identifiquem una sèrie de preguntes que cal respondre:

  • Volem que algú s’identifiqui? Qui / quins perfils?
  • Què passa si la persona identificada no és la que hi ha pensada?
  • Es deixa entrar o no es deixa entrar, si és que venen a identificar?
  • I si és a desallotjar, com s’afronta?

Se’n parla durant una estona i s’expressen diverses possibilitats, que no queden recollides en aquesta acta. Se’n parlarà a la propera assemblea.

2. Valoració de foguerons

Es considera que els principals objectius es van acomplir: aprofitar la celebració per fer difusió de les nostres reivindicacions i material entre els carrers de la Vila i treure massa verda del jardí. Es valora que podríem tenir més iniciatives d’aquest tipus que ens permetin interactuar i arribar a més gent al barri.

Pel que fa a la massa verda, la que es va treure no només és del mateix dia de foguerons, després altres companys van fer molta feina al jardí.

3. Gestió i implicació en la cura de l’espai i en les activitats que s’hi fan

  • Aquesta setmana es faran dues jornades de treball: aquest dimecres a partir de les 10.30h i diumenge 3 de febrer a partir de les 10.30h, però condicionada a si plou o no.
  • En properes assemblees caldrà incloure algun punt sobre la gestió i la implicació en la cura de l’espai i en les activitats que s’hi fan.
  • Durant l’assemblea es contacta amb una persona de l’Ajuntament perquè vinguin a retirar la massa verda que hi ha ara al carrer.

4. Reunió amb l’Ajuntament

Dijous tenim una reunió amb l’Ajuntament i parlem de com s’ha d’encarar aquesta reunió. Es recullen diverses opinions (consultar si es vol a l’acta extensa) i es prenen els següents acords:

  • Reunió i demandes en base als acords presos la setmana passada i que es recullen al comunicat. Tenint en compte les ‘textures’ que ens aporten els diversos debats que hem tingut.
  • Tant l’expropiació com el procés participatiu han de començat ja. I han de quedar blindats abans de les eleccions.
  • Sobre el procés participatiu:
  • Amb control i lideratge des de ‘Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació’.
  • Amb finançament públic i portat per un col·lectiu/equip extern i expert (a proposta de ‘Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació’).
  • Procés participatiu no consultiu sinó vinculant.

5. Grup gran de Whatsapp, què fem?

Es debat una estona sobre el to i converses del grup de Whatsapp els darrers dies. La posició general és de defensa de la legitimitat de l’assemblea com a espai de debat i espai de presa de decisions i de reivindicar l’assemblearisme com a única manera de conduir un moviment com el nostre. (Vegeu algunes opinions sobre aquest punt a l’acta extensa.)

6. Altres

  • L’Armadillo té data oberta de desnonament durant tot el mes de febrer. Es demana difusió i suport.
  • Es posen sobre la taula qüestions vinculades a la gestió de l’espai (recollides al punt 3 de l’acta).