A partir del proper diumenge dia 3 d’abril el jardí de l’Alzina de les Casetes del Carrer Encarnació estarà, per fi, obert al barri i a la ciutat. Han passat més de tres anys des que aquella tarda de novembre les veïnes ens vam mobilitzar per a aturar-ne la destrucció, salvant part d’aquest oasi de patrimoni natural i arquitectònic de Gràcia. I la lluita ha valgut l’alegria (que no la pena), ja que gràcies a la nostra resiliència hem aconseguit els principals objectius d’aquella primera assemblea sota la pluja: salvar l’alzina i convertir les finques en equipament públic. Però en tot aquest temps, d’activitats, reunions, etc., considerem que n’hi ha hagut poc dedicat al diàleg i a treballar la cogestió que vam acordar (renunciant a la autogestió que sempre hem volgut) i un projecte comú. I és per això que, malgrat la satisfacció de la feina feta ens empeny a celebrar-ne l’obertura, alhora, ens dol que no hagi pogut fer-se en millors condicions (amb una reixa exterior que faciliti la visibilitat; un punt de llum i almenys una font accessible a tota la ciutadania; la instal·lació de papereres, un lavabo públic, i la senyalètica que recordi als usuaris respectar l’entorn, recollir les escombraries, i les caques dels gossos, així com que han d’estar lligats, entre altres coses.)
Ha estat un procés llarg i feixuc, en el que totes hem après moltes coses, però no encara no s’ha acabat pas. Seguim. Perquè la que ara encetem és una nova etapa, tant o més important que les anteriors. Seguim reivindicant l’ús lliure i respectuós de l’espai públic, així com la consciència i cura pel verd urbà, la flora espontània, i la seva biodiversitat (que també és la nostra). I, com sempre, confiem que l’administració posarà més (i millor) per la part que li toca a l’hora d’atendre les necessitats derivades dels usos veïnals del jardí de l’alzina. Del jardí de totes les veïnes. Perquè això és, ara, ja, per fi, més que mai. El nostre jardí. Gaudim-ne. Compartim-lo. Respectem-nos. Gràcies.