Comencem, sota l’alzina novament, a les 19h 16. Hi prenen part una quinzena de persones.

Més enllà de l’ordre del dia esbossat, l’assemblea es desenvolupa a partir de dos eixos:

1. Constitució de l’associació

– Es discuteix sobre les pros i els contres de constituir legalment una associació. S’accepta que, sigui per tenir un conveni, optar a un concurs o obtenir permisos, ens convé crear-ne una.

– S’acorda, doncs, constituir efectivament l’associació, la utilitat de la qual ja es veurà segons com evolucionin els esdeveniments.

– La seu social l’associació serà el jardí de les casetes, l’adreça del qual és carrer Manrique de Lara 2-8.

– Es demanen voluntaris per formar la junta directiva a què obliga la llei. S’hi presenten i són acceptades amb alegria tres persones de trajectòria impol·luta, compromís innegable i rectitud sense parangó: l’Elisenda, l’Albert i el Xavi.

2. Gestió de l’espai: disputes i terminis

– Hi ha diverses intervencions que coincideixen a assenyalar que hem de reclamar a l’Ajuntament que respecti l’acord a què vam arribar en la darrera reunió, tant pel que fa a la gestió de l’espai com als terminis d’entrada.

– D’acord amb això, s’acorda demanar una nova reunió amb l’Ajuntament per parlar d’ambdues qüestions.

– Altres idees que es manifesten sobre la disputa de la gestió són:

– convidar a tothom a prendre part de la gestió des de dins de l’assemblea, que per alguna cosa és una entitat oberta a la participació.

– parlar amb l’Associació l’Alzina per mirar d’arribar a algun tipus d’acord, o com a mínim per a mirar de transformar la seva empenta en quelcom positiu i útil per a totes.

– tornar a entrar per tornar a fer, sense manies.

– Pel que fa als terminis, s’apunta que la protecció de l’arbre no ha de ser una excusa per endarrerir l’entrada al jardí.

Bàsicament i d’una manera resumida, això és va parlar en una assemblea que va durar fins allà les nou.

Propera assemblea: Dimecres 31 de març sota l’alzina

Comencem a les 19.10.

1. Valoració de la trobada de la taula de negociació. 

El districte ens explica el seu calendari: entrada al jardí a l’abril un cop assegurat l’espai per part de l’Ajuntament. Proposen que sigui un espai del tot obert, sense mur ni reixa: tenen previst la presència d’educadors socials que vetllarien per evitar actes incívics (gossos, soroll, brutícia…). Assumeixen la responsabilitat de cara a possibles conflictes amb veïnat. Tot el mur va fora, així com l’entrada del pàrquing i el que queda de teulada. Nosaltres vam demanar una presa de llum i una d’aigua: a la primera no hi posen pegues, la de l’aigua no la tenen tan clara (al·leguen dificultats, que esperem que se solucionin). A l’assemblea hi ha veus que parlen de conservar part del mur (valor històric), de mantenir la caseta del vigilant; temes que ens agradaria que sortissin en les pròximes trobades amb el districte.

L’associació gestionaria l’espai de manera provisional a través d’un conveni fins que l’espai passi a la seva situació definitiva, prèvia aprovació de la Generalitat. En aquest conveni s’ha d’especificar les activitats que es portaran a terme. Això requereix que ens constituïm en associació (punt 2).

Un cop siguem a dins, a l’abril, queda pendent el procés participatiu, les bases del concurs del projecte i la realització de les obres (no en aquest mandat). Sobre el pp (procés participatiu) vam recalcar que no volíem que se seguissin els procediments habituals sinó encarregar-lo a un dels col·lectius externs que altres vegades se n’han fet càrrec. No hi veuen cap inconvenient. La tria es faria aquesta tardor, el pp es faria el 2022, i la redacció del projecte s’acabaria dins del 2022.

Tema de l’habitatge dotacional: van ser taxatius perquè contradir-lo vol dir denúncia per malversació de fons. Tenien una reunió sobre aquest tema amb l’Associació l’Alzina de Gràcia però en desconeixem el resultat.

2. Passes per constituir l’associació: 

Es necessita uns càrrecs (president, secretari i tresorer) i uns estatuts. Es pot especificar que les decisions sortiran sempre de l’assemblea per evitar derives personalistes o autoritàries. Tot i així hi ha qui lamenta convertir una assemblea de carrer en una associació: potser aniria bé facilitar la incorporació de socis de la manera més fàcil possible. Però també hi ha qui ho veu com un procés burocràtic que no ens farà canviar el funcionament, i que fins i tot podem aprofitar per buscar subvencions, ajudes, etc. En l’aspecte econòmic cal fer declaracions, a final d’any, però està clar que no tindrem beneficis. Hi ha dubtes de fins on arriba la responsabilitat de l’associació dins de l’espai en actes, convocatòries, gestió del jardí… tot depèn del conveni que se signi? tot ha d’aparèìxer als estatuts? 

Algú amb experiència en la formació d’associacions creu que el millor és fer uns estatuts al més simples possibles com a millor mètode d’evitar problemes. Estrictament funcionals: evitar definicions i descripció de trajectòries.

Un altre tema important: el nom. Que no se solapi amb altres existents per evitar disputes. Hi ha qui pensa que posar “Salvem l’Alzina i les casetes d’Encarnació” pot quedar desfasat, ja que l’alzina ja està salvada. “El jardí de l’alzina i les casetes”, una altra proposta. Ho pensem i ho decidim aviat, però no ens hauria d’impedir convocar cap acte. Es pot fer una padlet per abocar-hi una tempesta d’idees, en seguim parlant i ho decidirem en assemblea.

https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/Constitucio-duna-associacio

3. Projecte d’activitats: 

Les primeres seran condicionar l’espai després de l’entrada de l’ajuntament. Suposem que un cop a dins s’hi incorporarà més gent i es crearan dinàmiques interessants; i esperem que no ens limitin gaire l’aforament pel tema sanitari. La compra d’eines i material és un altre tema que es veurà en el seu moment, però cal vetllar per la mínima despesa amb el màxim de qualitat.

4. Maquetes: 

com que la presentació de projectes per al concurs trigarà més d’un any no sembla que corri pressa la confecció de maquetes per a l’espai. Ho deixem per a més endavant.

5. Contacte amb BTV: 

ens demanaven una valoració de la trobada amb l’ajuntament, en poques paraules els hem dit que bàsicament estem satisfets amb la reunió perquè hi podrem entrar aviat i perquè se’ns confirma la gestió del verd. La construcció dels pisos dotacionals no presenta cap problema per a nosaltres, sempre que es respecti al màxim el verd.

6. Torn obert:

L’Ajuntament ha parlat amb la veïna del número 19 sobre els incidents de la setmana passada.

La pròxima assemblea serà dimecres vinent, dia 17, i presencial sota l’alzina.

L’assemblea és online.
Ens hi connectem entre 16 i 24 persones, segons l’estona. Dura 2 hores.

L’únic punt de l’ordre del dia és el JARDÍ: obertura, espais, organització, etc.

Hi surten els temes i opinions següents:

1. Accés al jardí, obert, tancat…:

L’Ajunt està fent obres per la seguretat de la finca i ens ha preguntat si volem que es tiri a terra el mur (del garatge, entenem), o si el volem tancat i que ens en donin la clau. Ens agrada molt la idea d’entrar a la finca.  

Diumenge sota l’alzina, ja uns quants vam parlar dels diferents graus d’obertura, i dels avantatges i inconvenients.

Obert-obert, seria la nostra aspiració ideal. És un tema amb arguments pràctics però també polítics, com diu algú. O sigui, li diríem a l’Ajunt que enderroqués el garatge i deixés tot aquell tros de façana obert. Si ens imaginem el projecte com una plaça, i no com un jardí, també hauria de ser obert del tot, tipus les Dones del 36. Les places formen part del carrer, i s’accepta que hi passin coses…

Altres assistents defensen el tancar amb clau, per protegir bé l’alzina, i l’hort si se’n fa un, i per evitar els problemes de pipican que ja coneixem, o de botellons nocturns i molèsties per als veïns. Seria un model com el del Jardí del Silenci o el de l’hort de Ka La Trava. Es podria obrir unes hores, per Salvem l’alzina, o per més gent del barri, o per l’Ajunt/P&J en la seva “ronda”…

Per a alguns, aquests possibles problemes són motiu per tancar almenys a la nit. Recorden que al 2018-2019 ja vam recollir moltes caques al jardí, i va passar allò dels xavals al banc de Manrique i ens vam sentir responsables de gestionar-ho, com els afers de la veïna del 19…

A d’altres, el que no els agrada gens és la idea de “la clau”. Farien el jardí de moment obert, i si venen problemes, ja els entomarem, però sense tallar-nos les ales d’entrada, i tractar la gent com a adults que faran cas de la senyalètica que hi posaríem. També comenten que l’alzina, com a arbre protegit, és responsabilitat de l’Ajunt.

Hi ha solucions intermèdies, com que “d’obra” estigui obert només un ample de porta o doble porta en el tros de l’actual garatge, i la resta posar una reixa tipus Mercat Abaceria. Això es podria tancar simbòlicament, amb una balda com de parc infantil, o amb palets, podem assajar coses. I tornar a parlar amb calma de com fer-ho a les nits, o si es compliquen les coses.

Sí que hi ha CONSENS TOTAL perquè el garatge vagi avall.

2. Mur de Manrique de Lara:

En una segona fase, aquest mur, o bé el mur a partir d’un metre d’alçada o el que fos, també es podria canviar per una reixa permetés la visibilitat, tipus Mercat Abaceria. I potser s’hi podria posar heura per sobre… També existeixen tanques lleugeres, no dures, de bioconstrucció.

I ens semblaria guai que pogués acabar anant tot el mur a terra. Seria bonic en la pràctica i també a nivell de símbol.

A alguns tot això ens agradaria com abans millor, i per a d’altres pot ser més endavant.

També es diu que es podrien deixar drets trossos del mur. I que hi ha petita fauna que hi viu, i plantes que hi agafen suport.

3. I… quan hi entraríem?

A veure si pot ser aviat. Sembla que ara l’Ajunt té la predisposició, els operaris, etc. per enllestir les obres de seguretat. Però no ens han dit una data, ho podem preguntar.

(També podem preguntar si les obres de seguretat inclouen encerclar les casetes amb alguna mena de tanques o similar.)

4. Gestió del jardí:

Sembla ser que caldria constituir una associació, per fer la gestió veïnal del jardí.

A veure si l’Ajunt, o altres associacions, ens poden explicar la fórmula: cessió, conveni, creació de l’associació, temes fiscals, subvenció (o bé “porquet” i prou)… Algú diu que no és difícil, que una associació són “tres persones i un compte bancari”.

Segurament la cosa va per a uns anyets d’ús de l’espai, abans que es construeixin els equipaments.

Les coses que requereixin més maquinària i inversió, òbviament les hauria de fer l’Ajunt/P&J. Per seguretat, per peles, i perquè a nosaltres ja ens tocaria gaudir una mica, oiga.

5. Idea de fer un hort:

Al jardí hi hauria unes parts més protegides (l’alzina i la zona del voltant, l’hort si se’n fa) i d’altres més accessibles. Es podrien senyalitzar les zones no trepitjables, i les dedicades a cada ús, però sense tancar-les.

Fer un hort ho trobem molt interessant, encara que sol ser l’os més dur de pelar organitzativament.

Algú suggereix posar-hi herbes aromàtiques.

Hi ha una proposta de fer picar el paviment del garatge i posar l’hort allà, i així no interferiria amb el jardí. Algú altre diu que en els horts urbans cal fer una anàlisi del sòl per no tenir sorpreses de contaminació i tal. Que potser en haver estat habitatge no hi ha aquest perill. Que podríem parlar amb Tarpuna, Aplec d’Agricultura Urbana. O que ho valorin els tècnics de l’Ajunt.

6. Més idees per al jardí:

Algú diu de fer un cobert per a les eines, contra la paret de la casa veïna, i així de pas “protegir-la”, i posa l’exemple de Can Masdeu.

Algú altre recorda que al pati del núm. 17 hi havia aquell colomar, i als baixos del 15 un quartet, i la caseta de l’entrada per Manrique, que mirem primer aquests llocs ja existents.

També volem demanar que s’hi posi una presa d’aigua i una de corrent elèctric.

Algú recorda la taula de cedre de les reunions i aperitius, i diu d’esbrinar si encara és allà. Algú creu que se la van emportar amb la runa, però a algú altre li sembla que es va desmuntar i guardar a petició nostra.

Algú comenta que té idees de jardineria per aportar. I diu que P&J potser té excedents de plantes que ens podria donar. Algú afegeix que és un bon tema, el de “com restaurar el verd”. Que quan un indret verd està “abandonat”, en part és quan millor flueix el seu curs… Però que sí, que hem de parlar de quina mena de verd voldrem. Algú altre diu que s’ho havia imaginat, més aviat salvatge, boscós.

7. Reunió pendent amb l’Ajunt:

La propera reunió de la taula de negociació hauria de ser ara al febrer, i el punt principal hauria de ser el de com i quan entrarem al jardí.

Però va tot ultralent perquè ells estan “pensant alternatives”… En la reunió sobre habitatge de dilluns que ve, els podem tornar a insistir.

8. Idea de fer una maqueta del projecte:

Resum de l’assemblea passada: seria una eina per pensar en l’espai de manera més física. I més flexible, perquè els dibuixos que s’han fet poden generar conflicte si es prenen com una cosa fixada, per exemple, pel que fa a l’alçada.

Tindria uns mòduls per moure i encaixar. Havent demanat info sobre habitatges dotacionals i espais compartits. Serviria per pensar en volums, experimentar amb la llum, pensar què posar a la planta baixa…. De porexpan o ja es veuria de què, segons si ho fem nosaltres, l’Ajunt…

I la gràcia seria jugar amb la maqueta allà al jardí, tots els veïns. De pas, la presencialitat potser ajudarà més a certes coses que tanta virtualitat. Caldrà tenir present la situació covid però.

Algú afegeix que podríem posar fotos de cares de gent, en els mòduls, i així el que es mouria i trauria i posaria a les casetes seria això.

9. Documents sobre el projecte:

Avui hem tornat a penjar al grup gros de whats l’informe de Doctor Árbol i el de la MPGM.

Algú diu que caldria buscar els informes sobre assolellament i sobre sòl/arrels.

Un participant té a mà l’estudi d’assolellament que van fer els tècnics de l’Ajunt, ens l’ensenya. Surten diferents supòsits de grau de construcció i èpoques de l’any. Algú troba a faltar el supòsit de com fins ara, i el de sense garatge. A algú li estranya que surti l’opció de les 12 del migdia, l’hora de més sol, i prou. Potser cal ampliar-lo, actualitzar-lo, es pot demanar.

L’informe sobre sòl/arrels també aniria bé buscar-lo i actualitzar-lo. Aniria bé en el marc del debat actual sobre els fonaments i els arrels.

Pel que a l’informe del Doctor Árbol, l’Ajuntament està obligat a tenir-lo en compte perquè el va aprovar. Parlar més a fons sobre els fonaments, se sol fer quan ja hi ha un projecte bàsic que ha guanyat un concurs. Algú altre creu que es abans del concurs, que s’han de deixar clars certs paràmetres sobre l’afectació de les arrels. Fa 2 anys ens van explicar tot allò de que per construir-hi a prop cal “encaminar” les arrels a una recol·locació més vertical i després esperar el temps necessari (potser 1 o 2 anys). Hem de vetllar pel millor per a l’alzina. Però és una qüestió tècnica i cal intentar que no sigui motiu de polèmica.

10. Debat sobre el projecte:

Està bé debatre, però millor que no sigui sempre online, i anar amb compte amb les tensions. I si és sobre temes complexos, tenir a mà i facilitar la documentació que pot servir com a suport i per no especular. Cal trobar un equilibri per no entrar massa en bucle sempre en els mateixos temes, però tampoc tenir por a puntualitzar el que calgui o atallar l’alarmisme.

11. Idees per a xerrades temàtiques:

Podríem portar experts en fonaments, arrels, etc., i preparar una xerrada, i fer-ne difusió.

O sobre jardí anglès/jardí francès, o amb entesos en catalogació arbre, Fundació Toni C., etc.

O sobre patrimoni arquitectònic…

Tot ens ajudaria a alimentar-nos i a encarar el procés participatiu a venir.

12. Reunió de l’Ajunt sobre habitatge:

La reunió sobre habitatge que convoca l’Ajunt, online, a la qual anirem alguns de nosaltres, és dilluns dia 15 a les 18.30 h.

En farem difusió, perquè pot servir per aclarir diverses coses. I també perquè ostres, sigui l’Ajuntament qui s’expliqui directament, per exemple sobre el seu famós dibuix de la finca.

Lliurament de claus i Inspecció de l’espai. Quan entrem?

Dues persones de la plataforma han tingut l’oportunitat de parlar amb una persona que estava supervisant la intervenció de l’Ajuntament, els han explicat que estaven començant a condicionar l’espai perquè fos segur accedir, explicant que les cases i el jardí ja són propietat de l’Ajuntament. 

Un company ha pogut fer algunes imatges en vídeo de l’espai, i esperem que les pugui compartir aviat. Els operaris de l’Ajuntament han llençat en un parell de camions tant escombraries que hi havia  al jardí, com alguns objectes de les persones que estaven habitant l’espai els últims dies.

– Com ho fem i quin procés haurem de fer per poder obrir el jardí 100%? 

Un cop des de l’Ajuntament es consideri que l’espai és segur, caldrà entrar nosaltres a treballar i acondicionar l’espai (compactació de la terra, espais accessibles i no accessibles,…) abans d’obrir-lo a l’entrada lliure?

Visualitzar què volem i què no

Una companya ha fet un dibuix en perspectiva per veure diferents possiblitats de l’espai, idees i camins possibles de cara al concurs d’idees. Altres companys havien fet també un dibuix amb altres possibilitats.

La idea és pensar aquests dibuixos per veure com podem explicar el projecte sobre paper amb les diferents idees que hem anat parlant:

• Obrir el garatge
• Guanyar Manrique de Lara
• Mitjaneres verdes
• Veure remuntes diferents
• etc

Aquest dibuix no és el projecte que “proposa l’assemblea”, sinó una manera de visualitar diferents idees que han anat sorgint. Seria ideal poder-ne fer més amb les altres possiblitats que hem anat parlant per comparar i fer-nos-en una idea visual general.

Cap al procés participatiu + Taula de negociació de l’alzina + reunió amb habitatge (armadillo)

De moment no tenim cap data sobre la taula. Hi ha el perill que l’Ajuntament decideixi tirar pel dret amb el seu projecte si ens adormim massa. Hem de vigilar que no ens adormim amb dibuixos i debats interns perquè no ens trobem cap sorpresa.

A partir de la pregunta de “perquè no es fan pisos socials a l’Armadillo?” vam demanar una reunió amb l’Ajuntament per parlar-ne i aquesta serà el dia 15 de febrer. Serà el proper punt de contacte amb l’Ajuntament, però aquesta setmana des de coordinació hauríem de demanar un reunió amb l’ajuntament per posar-nos al dia de l’Alzina. Cal demanar cronologia sobre acces a l’espai, autogestió, procés participatiu, etc.

Si esperem a que l’Ajuntament asseguri l’espai al seu ritme i les condicions que creguin potser ens toca esperar massa temps. 

Cal definir límits i timmings propis.

Comunicació i activitats

Des de comunicació no hi ha cap tasca activa més enllà d’una entrevista que es va fer amb la Directa recentment.

Sorgeix la idea de fer una campanya de comunicació amb la publicació de diferents dibuixos explicant les idees que van sorgint a les assemblees i que es pogués obrir a un “joc” on fer una pluja d’idees de dibuixos fets per gent del barri. (amb un plànol mut on la gent pugui dibuixar). 

Això ha de ser un preescalfament per anar a un programa arquitectònic, però cal vigilar perquè hi ha el perill de que la gent vegi un dibuix i això sigui pres com a “la veritat” sobre què volem o què serà. Com a consum intern pot ser molt interessant tenir les diferents opcions sobre paper amb una petita explicació de cada opció per entendre les possibilitats de l’espai. 

Fins i tot es podria transportar a una maqueta moldejable on els volums siguin peces manipulables per veure què significa una P+2, P+3, et situes al jardí sense el mur,…

Una maqueta gran a escala fins i tot amb una càmera amb perspectiva de la persona i una llum per veure com actua el sol… Pot ser una eina pedagògica molt interessant per veure com afecten les diferents decisions, com afecta una planta més a l’ombra, com una planta més significa x famílies poden viure dignament,…

Podríem fer-ho nosaltres mateixes, no és difícil. Seria ideal fer-ho amb fusta perquè aguantarà més. Fins i tot s’hi podria enganxar dibuixos de les façanes, els materials,…

S’organitza una comissió específica des de coordinació amb trobada fundacional el dia 16 a les 18:30.

Per tal de facilitar l’elaboració de l’acta, així com recollir el màxim d’opinions i el més detalladament possible, aquesta acta es realitza de forma col·lectiva a partir de les notes preses per diversos assistents en el xat de l’assemblea en qüestió. 

Qualsevol apunte o esmena que es vulgui fer en alguna intervenció, la persona en qüestió pot fer-la arribar a comunicacio@salvemlalzina.org. 

Gràcies per la participació i per la lectura.

Ordre del dia:

1. Punts de consens: què hem assolit

2. Punts de vista: com imaginem l’espai

3. Dissentiments: com els treballem

4. Taula de negociació

5. Campanya de comunicació

6. Properes activitats

7. Torn obert.

(Prèviament a l’assemblea una veïna ens posa al dia de la situació de les finques del carrer Maignon. Interessa però no és objecte de l’assemblea. Se’n pot parlar en una altra ocasió)

19:15

1. Punts de consens

1.Entrada immediata a l’espai

2.Començar a autogestionar-lo per practicar-lo

3.Procés participatiu obert al veïnat, on es pugui debatre tot

4.La plataforma ha d’intervenir en el disseny i seguiment d’aquest procés

5.El procés participatiu ha de tenir pes en la decisió final sobre l’espai

6.Hem de trobar l’equilibri entre el pla ecològic i el social

7.No es pot perdre ni un pam de verd, sinó que s’ha d’ampliar

8.Protecció i restauració de les casetes

9. Reducció del sostre edificable i adequació al catàleg de patrimoni

10. L’habitatge social és urgent i innegable, l’espai no ho pal·liarà

11. Projecte comunitari de l’espai com a equipament públic (no a usos privatius)

12. Considerem que l’informe del Dr. Árbol és d’obligat compliment

13. Que hi hagi informes on s’asseguri la insolació (actual i sobre el projecte)

14. Reconeixement de la lluita veïnal que ha salvat l’espai

2. Punts de vista: com imaginem l’espai

19:20
Diverses veus

– Que sigui un espai sostenible, energèticament verd (materials)

– Un espai solidari, que acolli col·lectius vulnerables

– Elements recuperables del patrimoni arquitectònic

– Alçades mínimes i guanyar altres espais per habitar al barri

– Usos d’oci, de gaudi i públic

– Sinèrgies entre l’habitatge (ajustat) i el jardí

– Equipament de planta baixa

– Cura del jardí (sistema de rec), gaudir el jardí

-Barri popular, recuperar la funcionalitat (que hi puguin viure persones)

-Que posi en valor la diversitat i

-Sense tanques, sempre obert

-Que es faci una actuació i l’habitatge es destini a col·lectius amb dificultats

-Un equipament social-comunitari a la planta baixa (més o menys gran)

-Els informes haurien de fer evident què significa l’aixecament de volums

-Que es faci un projecte pel jardí (que inclogui un hort)

– Tasca pedagògica que prendre consciència

19:45

TR: explica un conte metàfora sobre l’Alzina

19:54

O: M’imagino un espai per insolar i oxigenar el barri, reinstaurant el microsistema verd i biològic, per als animals que hi vivien i que els necessitem (i òbviament per els passejants d’avui). El pi com un tòtem. Restituir arbres caiguts. El barri és dels més pol·lucionats i cal obrar amb intel·ligència, els 17 pisos no tenen pes específic real davant aquest tresor, i els podrem fer en altres llocs, i molts més, per descomptat. Reconeguem que el verd és impagable i necessari per respirar. Parlem amb els biòlegs.

19:56

E: No cal restituir arbres caiguts, fem-ho millor. Pensem amb vegetació, arbustos, treballem amb espècies dels vivers de Parcs i jardins.

19:57

M: Necessitem informes de sol i vegetació.

19:59

B: Necessitem molts més pisos perquè els col·lectius vulnerables augmentaran.

20:00

Diverses veus

-Que sigui un espai de vida i trobada de veïnes i col·lectius

-Es poden acordar els usos i després trobar les solucions tècniques

-Projecte que faci front a la pressió gentrificadora

-Potenciar el jardí i l’edifici com una única cosa, innovar

20:02

O: M’imagino les casetes i l’alzina com el lloc per on comença el canvi de paradigma, on deixem de pensar una ciutat de totxo, per resoldre l’ordre de les prioritats que ens han abocat a una pandèmia i a un canvi climàtic. I que ens puguem trobar oferint pisos ben a prop de l’alzina per als més necessitats, només faltaria!

20:04

Diverses veus

– Possibilitat d’obrir la cantonada on hi ha el pàrquing

– Restaurar la façana i després diversos usos (habitatge, equipament, sala d’exposicions)

– Que no s’hi faci un pitafi que trenqui la imatge del carrer

– Dr. Arbol parlava d’una tarima que protegiria les arrels.

20:05

M: Pisos dotacionals perquè hi torni a viure gent. Treballem en col·laboració amb Parcs i jardins en el manteniment del jardí.

20:06

JM: A la planta baixa podria anar una mena d’hotel d’entitats, un espai amb diverses estàncies que podrien ser compartides de forma rotatòria per diferents associacions.

A: Jo no demano la paraula ni parlo online perquè no sé expressar-me bé. Però m’agradaria que quedés constància de la meva posició, i penso que de més gent, que el debat s’està enfocant precisament en allò que no ens va agradar quan es va iniciar tot això: construir.

Cada cop es parla menys de l’alzina i de l’espai verd i es parla més de construir. Sincerament, abans de constuir, preferiria que s’enderroquessin les casetes per guanyar un espai verd en condicions. Infravalorem l’espai verd. A la Vila hi ha molts pisos i molt poc espai verd.

Lluitem per recuperar els pisos i edificis que estan en mans dels especuladors per fer habitatge social, amb mes pisos públics ajudaríem a fer que el preu dels pisos privats baixés… Això es una altrae lliuta a la qual també m’apunto!!!

Jo m’imagino un jardí obert, a Manrique de Lara i a Encarnació (fora pàrquing), i unes casetes convenientment adequades, conservar façanes i elements que fan història. En aquestes casetes encabiria equipaments relacionats amb el jardí en particular i la natura urbana en general, per a ús de tothom.

No veig pisos aquí, em sap greu, no veig espai per a 15 pisos.

Calen mes m2 d’habitatge en un barri tan densificat com la Vila?

M’agradaria que es parles mes de espais verds i menys de construir.

H: Obert a M. De Lara. Estudiar què vol dir remuntar 1 o 2 plantes. Pisos dotacionals i no a la perifèria.

20:11

X: Específicant: estic en contra que es remunti sobre les casetes

R: El jardí també necessita un projecte ben fet. Incloure un hort per a les escoles.

R(2): Espai de trobada, dinars, concerts. Un espai comunitari pot ser espai d’eines per cuidar el jardí, una activitat que faci comunitat. Vida per al barri. Recuperar casetes burgeses és reaccionari.

20:12

FBG: Guanyar verd. Casetes d’ús social, botànic o museu de dones de Gràcia. Oposició a la remunta canvia la perspectiva del carrer i del barri, cal consulta popular. A l’Alzina s’hi ha de respirar, no és jardí, és pati, molt petit. Prou aixecar totxo a la vila, s’ha de deixar que la gent marxi. Aquests pisos han costat un milió d’euros cada un. Tenir drets no és ser burgès. Defensa d’un museu perquè oxigena i dona qualitat al barri, com a París.

20:13

T: Convindria llegir-se l’informe on els tècnics no veuen problemes si es fa una remunta ben feta. Aquest és un tema que potser demana una trobada amb especialistes per parlar-ne.

20:14

H(2): No m’imagino un jardí aparador, que l’espai verd tingui sentit per les persones

N: La defensa de l’ecosistema és una motivació per no remuntar, es pot trobar l’equilibri. La raó estètica no és prioritària per mi.

M: En aquest país, el marc legal no permet guanyar habitatge d’una altra manera (no és comparable a París). Les dificultats administratives són moltes.

3. Dissentiments. Com els treballem?

20:30

R(2): L’ús de plantes superiors, els volums a construir, equipatge dotacional o no. Què s’entén per rehabilitar, reconstruir, reedificar? Possibilitat de convidar persones que van fer l’informe perquè expliquin el procés, els valors que hi veuen, etc.

T: El concurs arquitectònic s’havia de fer sobre unes bases: gàlibs, sostres edificables màxims, etc. Si es vol modificar alguna cosa es pot, però amb consens. A les bases s’ha de contemplar obrir el jardí, respectar informe de Doctor Árbol i incloure el procés participatiu (que no és referèndum, sinó expressar opinions i grau d’acceptació).

R(2): A la taula de negociació s’hi ha d’anar amb la possibilitat de dir “no a la nova construcció”? Els que ho defensen potser ho voldrien fer?

Veus diverses:

-Dubtes que es respecti l’espai i el volum de les casetes.

-No nos mordamos las colas 

-Hem de tenir clar com anem a la taula de negociació amb Ajuntament. Amb quantes veus i quantes opcions.

M: La decisió de remuntar hauria de tenir el màxim de consens i recollir el màxim de veus del barri. Representats amb %?

20:49

FS: Miquel, penso que es representaria liderant una consulta

20:49

O: L’associació respon a les 12.000 firmes recollides i per evitar la deriva imposada per l’ajuntament. Estem per evitar la confrontació entre el moviment.

T: El que vam firmar s’ha aconseguit: aturar expedient d’obres, salvar alzina i catalogar casetes. Convindria fer sessió monogràfica de què vol dir recuperar, restaurar…

20:54

F: Jo per damunt de tot m’agradaria que pisos dotacionals i verd no haguessin de competir per les engrunes mentre veiem què passa amb els altres solars del barri

20:57

R(2): Malestar amb l’apropiació de les firmes recollides: tot el que es va firmar s’ha aconseguit. Aquí ningú ha traït l’esperit de les 12.000 firmes. Això no es pot fer.

O: Tot depèn de la volumetria que es construeixi. Es podria perdre tot el que s’ha aconseguit amb les firmes.

T: Aquest és un punt de disentiment

21:01

J: D’acord amb fer un debat sobre restauració… No construir al pàrquing. Que es facin pisos dotacionals a les casetes, els que hi càpiguen. Són les 9!

21:06

H: No a l’apropiació de les firmes. Difícil que l’Ajuntament pugui expropiar pisos per fer-los dotacionals. Fer remuntar no vol dir tocar les arrels.

FDB: A BCN hi ha 8.500 pisos buits, això confirma la no necessitat de construir més habitatge.

R(2) Los puntos que quedan, campaña de comunicació (no tenemos nada que comunicar ahora, hasta que haya noticias de l’Ajuntament) Y de actividades, estaría bien saber el momento en que el espacio pasa a ser efectivamente público, para ver si se organiza un encuentro dentro: Y tantear la posibilidad de organizar las jornadas con las personas que prepararon el informe de patrimonio, que se incluyó en la propuesta de la MPGM.

21:09

M: Queda clar que la volumetria és el gran dissentiment. Ideal arribar al màxim acord. Amb percentatges de les diferents opcions seria una manera. Però com quedarà representat això a la taula de l’ajuntament?

21:11

C: Si la volumetria és el gran dissentiment, difícilment arribarem a un acord. No passa res. Per això alguns demanem una consulta o procés que doni la veu al màxim de veïnat.

H: Tenir més informació abans de decidir res. Quina repercussió té un m2 o més de volum sobre l’arbre?

CB: Nosaltres no ho hem de decidir. Cal maximitzar la democràcia a nivell municipal. Són temes que tenen dimensió de barri

21:14

F: Hauríem de decidir amb una consulta prèvia abans d’anar a la taula.

T: A la taula hem de plantejar el procés i com ha de ser. Fins i tot algú ha demanat algun cop que ho gestionés un grup que no era l’equip de participació de l’Ajuntament. I així es va fer.

21:16

S’acaba l’assemblea deixant bastant clar els punts de consens i els de no consens. Es veu interessant la sessió proposada pel T. en què es debat sobre restauració, conservació, restitució…

A la pròxima assemblea tocaria parlar de com buscar el consens.

ENS TROBEM A LA PROPERA ASSEMBLEA EL DIMECRES 4 DE FEBRER

Per a l’assemblea extraordinària es van prendre dues actes que es complementen. Des de la comissió de coordinació hem decidit publicar-les totes dues íntegrament:

ACTA 1

1. Informació quantitativa

Comencem cap a les 19h 05 i ens allarguem fins a les 21h 20.

La participació fluctua entre les 40 i les 50 persones. Prenen la paraula 22 persones (17 homes i 6 dones) i es produeixen 42 intervencions (32 d’homes i 10 de dones). La persona que més intervé ho fa 5 cops i és una dona.

2. Metodologia de l’acta

Primer de tot, un agraïment general als participants perquè, tret de molt poc nombroses excepcions, les intervencions van ser prou curtes.

I després explicar que he intentat resumir i agrupar els conceptes o arguments de les persones que van intervenir. De manera que si, per exemple, un concepte s’ha dit 6 vegades, només el poso un cop, i al costat hi afegeixo 5 signes més en vermell (+), acompanyats d’alguna frase en els casos en què he considerat que s’aporten matisos diferents; per exemple:

– Necessitat de fer un procés participatiu amb tots els veïns que tingui pes en la decisió final sobre l’espai. + Procés que ha de ser obert i incloure totes les propostes, tots els posicionaments que hi ha dins l’AA. +. +. +. +. + Ser més explícits en la definició d’aquests posicionaments. +. +. +.

L’argument “fer una un procés participatiu obert” va aparèixer en 10 intervencions (el primer cop que l’escric més els 9 +) i en dues ocasions (“Procés que…” i “Ser més explícits…”) he considerat que s’afegien elements nous. Oju, 10 intervencions no vol dir 10 persones, perquè una persona podia intervenir més d’un cop i repetir un argument o concepte (cosa que efectivament va passar).

Subjectiu, tot plegat, no sé si gaire clar, però òbviament esmenable.

3. Acta de l’assemblea

3.1. Qüestions prèvies

L’assemblea comença amb la petició del moderador que els participants s’identifiquin posant el nom, cosa que, si bé no farà tothom, sí faran gairebé totes les persones que intervindran.

La comissió de facilitació diu que ha penjat l’ordre del dia al xat de l’aplicació i que s’ha previst que hi hagi dues persones que redactin l’acta per mirar d’evitar algunes crítiques en relació amb actes de passades assemblees. Un amabilíssim participant s’ofereix per ser un dels redactors, i val a dir que al final de l’assemblea una encara més amabilíssima participant diu que també ha pres acta.

Una participant fa una prèvia sobre diverses lluites relacionades amb l’habitatge al carrer Maignon.

Un participant fa una prèvia per demanar que s’inclogui explícitament en l’ordre del dia que es discuteixi l’opció de no construir més del que ja hi ha construït per tal que aquesta opció sigui la que defensa el col·lectiu. Dues veus li responen que implícitament ja està inclòs i que, en qualsevol cas, se’n podrà parlar tant com es vulgui.

3.2. Desenvolupament per conceptes de l’assemblea

– Assemblea extraordinària per les dates i pel rebombori que hi ha hagut al grup gran (GG), rebombori que la persona jutja de manera positiva: ha portat més gent a l’assemblea i és una mostra que hi ha múscul i que, per tant, defensar qualsevol opció és possible. +.

– Dubtes sobre si l’assemblea de l’alzina (l’AA) és un espai prou obert per encabir totes les opinions.

– L’Ajuntament (l’A) vol imposar els 17 habitatges, però cal que l’AA defensi inequívocament la conservació de l’espai verd i la restauració de les cases. +. + No construir més com a posicionament de l’AA; què s’hi fa seria una discussió posterior. +. +. + L’A ens ha fet xantatge: salvem l’alzina si l’AA accepta la construcció d’habitatges. + Conservar també el patrimoni estètic i sentimental del barri, no desfigurar-lo. + Importància de l’estètica. Cerca d’arguments tècnics per defensar l’espai verd. +. +. +.

– Necessitat de fer un procés participatiu amb tots els veïns que tingui pes en la decisió final sobre l’espai. + Procés que ha de ser obert i incloure totes les propostes, tots els posicionaments que hi ha dins l’AA. +. +. +. +. + Ser més explícits en la definició d’aquests posicionaments. +. +. +.

– Resum de la negociació amb l’A (de la marxa de la qual l’AA no n’està gaire satisfeta) en tres eixos:

• Procés participatiu: l’A el vol “deliberatiu”; l’AA, obert i vinculant.
• Entrada a l’espai: l’AA ho reivindica i ho vol ja, i l’A en principi ho accepta.
• Autogestió: relacionada amb el punt anterior i resumida en termes semblants.

– Posa l’accent en la diferenciació entre “consulta participativa” (model de participació de dalt a baix) i “procés participatiu” (model de participació de baix a dalt), amb preferència cap al segon.

– El fet d’entrar a l’espai i gestionar-lo farà possible pensar-ne els usos des de dins. +. +. +. + Entrar canviaria la correlació de forces en la negociació.

– Sembla que dins l’AA s’ha passat de posicionaments personals a una divisió en sectors, la qual cosa la persona jutja negativa.

– Cal trobar un equilibri entre la construcció i l’espai verd. +. +. +. + Restaurar les casetes i que s’hi construeixin pisos dotacionals. + Confrontar espai verd i pisos és un error. +. +. + A favor que hi hagi habitatge per realisme. +.

– La qüestió no és si es construeix o no, sinó com es construeix (espais construïts, volumetria, característiques de la construcció…). +.

– Queixa per les omissions de les actes anteriors.

– Davant del perill d’escissió de l’AA, defensa de la unitat. + Per a ser forts cal que el barri ens percebi units. + Cal unitat i fortalesa cara a la negociació.

– Proposta que l’AA fixi un posicionament (el que sigui) de cara a anar a negociar.

– Necessitat que l’AA coparticipi al o coorganitzi el procés participatiu.

– Defensa de les actes anteriors: fer actes és difícil.

– Demanda a les persones que estan en contra de construir que participin activament en la negociació amb l’A.

– L’AA no s’ha de limitar al que proposa l’A, ha de poder reivindicar qualsevol opció.

– La necessitat d’habitatge social és urgent i innegable, però és estructural i les casetes no la pal·liaran. +. +. +.

– Cal un resposta global, confrontar el sistema, la propietat privada, els grans tenidors. +. + Cal comprar blocs ja construïts, competir amb el capital. +.

– El jardí de l’alzina no pal·liarà la manca d’espais verds de la ciutat.

– Per superar el problema de l’habitatge els canvis han de ser estructurals, però hem de ser conscients de quines eines tenim al nostre abast. +.

– L’únic que fa l’A amb projectes com els de l’alzina es rentar-se la cara. Electoralisme dels Comuns +. +.

– Que el rebombori o les divisions internes no ens facin oblidar tot el que hem guanyat (protecció de l’arbre, obertura del catàleg arquitectònic…). +. + Millora respecte del començament: l’espai ara és públic. +.

– No perdre ni un centímetre de jardí.

– Els fonaments per construir PB+3 i l’ombra de la nova construcció podrien matar l’alzina.

– Es veu que hi ha punts d’acord dins l’AA; és possible establir un posicionament comú. +. + Cal ser empàtics per aconseguir l’acord. +.

– Proposta que el procés participatiu sigui com el que es va fer fa anys per la modificació del pla d’usos. S’explica que en aquell cas es va implementar un model híbrid en què la plataforma veïnal formava part de la comissió ni participava en la tria de l’empresa que la duia a terme i fent-ne el seguiment. +.

– Fer-ho tot (conservar l’espai verd i el patrimoni arquitectònic i construir 17 habitatges) no sembla possible. +.

– Necessitat d’espais verds també és urgent i innegable.

– Manca de protecció dels espais verds privats a BCN.

– Recordatori que el fet de construir habitatge (o fer l’escola bressol) era un argument legal que l’A tenia per justificar l’expropiació.

– Amb la proposta actual es guanyen metres quadrats de zona verda (917 actuals a 948 projectats).

– Sí que l’A s’ha passat amb l’alçada. + El problema és la volumetria.

– No hem de confondre el que vol l’A amb el que volem com AA. Hem de ser curosos a l’hora de diferenciar l’una i l’altra cosa; curosos en la comunicació del nostre posicionament.

– Pel que fa al rebombori intern, potser no s’ha tingut en compte que tot plegat ha estat un procés, que s’ha passat per diverses etapes i que en una negociació no es pot pretendre no cedir mai, voler-ho sempre tot.

– Recordatori que el tema de la construcció dels 17 habitatges apareix en les propostes de l’A des de febrer del 2019.

– La conservació del patrimoni estètic i sentimental sense més pot ser mostra d’una certa visió de classe que no té en compte problemàtiques socials ben vives. + Cal tenir en compte el present, no tant el passat.

– Cal informar més i millor el barri. +.

– Cal tenir en compte que fixar població al barri és ecològic, ja que estalvia desplaçaments, és a dir, emissions de gasos a l’atmosfera. Demanar més espais verds no és l’única manera de defensar el medi ambient. +.

– Que l’AA acceptés la construcció dels 17 habitatges va ser un error.

– No és cert que l’AA hagi acceptat la construcció dels 17 habitatges: sempre hi ha hagut debat intern sobre aquest tema.

– Aquest dos anys han esta un procés per a la gent de l’AA. Tothom hi a après coses.

– L’A no té interès pels espais verds ni per la cultura.

– Els pisos sortiran molt cars i el que caldria seria millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Ja hi ha masses pisos al barri.

– Proposta de fer un museu del barri a les casetes.

– Proposta d’afegir tècnics experts independents (un de patrimoni arquitectònic i un altre de patrimoni natural —potser Doctor árbol—) a la negociació amb l’A.

– No hi ha data per a la propera reunió amb l’A, de manera que tenim temps encara de fixar posicionaments. Recordar que tenim l’eina de la padlet per seguir fent propostes.

3.3. Tancament de l’assemblea.

La propera assemblea queda fixada per al proper dimecres 20 de gener.

L’assemblea es tanca amb les indicacions del moderador que, un cop es publiqui aquesta acta, serà possible fer-hi esmenes si algú hi té interès.

---

ACTA 2

Assumpte: Assemblea Salvem l’Alzina i les casetes

Lloc i hora: Gràcia, reunió virtual, 7 del vespre.

Assistents: una mitjana de 45 veïns i veïnes

Comencem a les 19:14

-D: donarà paraules i controlarà micros.

-F: demana que a l’ordre del dia s’inclogui l’opció de no construir a l’Alzina en els termes que s’estava parlant i vol que es consideri aquesta opció i que l’Assemblea la consideri.

-T: diu que en parlem al punt de l’ordre del dia.

-F: entén que avui és una assemblea extraordinària

-M: es pot tractar en un altre punt.

-D: demana un resum d’on estem

-L: diu que hi ha gent que demana que Salvem l‘Alzina vol conservar íntegrament l’espai com està. Cal una consulta participativa.

-M: intenta fer un resum de com està la negociació. Procés participatiu: obert i debatre-ho tot, però de moment no s’ha avançat del tot. S’ha de separar l’autogestió de l’espai. S’ha de poder fer el més aviat possible. Hem de passar a obrir la participació al barri. Obertura del jardí: espai obert el més aviat possible i que s’hi pugui accedir. Diu que ara sempre que hi ha grups o col·lectius que sembla que es veuen que hi ha al grup de watsap.

-T: cal un equilibri entre una construcció d’habitatge dotacional amb equilibri amb el verd. Diu que sembla que l’Ajuntament plantejarà el procés participatiu amb totes les possibilitats. El tema no és si us construeix o no sinó què, quan, com …

-X: ha vist que en algunes actes algunes opinions no apareixen. Diu que aquesta assemblea és extraordinària perquè la gent i el grup de watsap bull d’idees i sobretot perquè s’està plantejant  que molta gent manifesta que no vol cap tipus de construcció.  Cal aclarir què

-F: subscriu el Carles. Però encara no sap què s’està plantejant a l’assembla. Cal saber quines posicions ha de defensar l’assemblea.

-C: cal contemplar totes les opcions. Hi ha una gran diferència entre construir i no construir. Cal plantejar a l’ajuntament per part de l’assemblea totes les opcions. I que sigui un procés participatiu. Que es recullin totes les opcions.

-A: quan es fan crítiques sobre les actes cal tenir en compte que és molt difícil i complicat. Cal tenir en compte que es poden fer esmenes. Quan es diu no construir, cal explicar què vol dir. Hi ha solucions arquitectòniques que permeten preservar l’arquitectura. Hi ha gent que potser no vol pisos.

-M: cal saber què vol dir el procés participatiu. Cap problema que hi hagi gent que plantegi altres criteris però que ho ha de fer davant l’Ajuntament.

-M: no té una posició clara del debat. Té dubtes: fins on ha d’arribar dels veïns sobre quin tipus d’equipament. Des d’una perspectiva objectiva en un barri calen diferents espais públics amb diferents usos. Qui ha de decidir? Cal habitatge social, però cal fer un pla d’habitatge social.

-R: fa un resum. S’ha mirat el manifest primer que es va fer. Moratòria de llicències d’obra als barris, expropiació, acord de compra-venda, etc. Pensa que ara cal pressionar per l’ús de l’espai verd. Ni un centímetre de jardí s’ha de perdre. Cal tornar a agafar força. Cal tirar enrere el garatge i gaudir del jardí.

-L: tot el que s’ha aconseguit pot anar enrere sinó anem en compte. Està clar que es poden restaurar les casetes. Si s’ensorren la catalogació no servirà de res. L’Ajuntament intentarà fer el màxim de pisos dotacionals. La posició ha de ser la mateixa “Salvem les alzines i les casetes” i anem fins al final.

-R: que l’espai continuï com està, mantenint el patrimoni i el jardí, entrem i gaudim el jardí, respectem les casetes i després ja veurem quins usos són necessaris.

-X: recorda el procés participatiu del pla d’usos, l’explica.

-C: volem conservar la memòria veïnal i el conjunt estètic, perquè arquitectònicament és bell. Per això les hem de conservar. L’Ajuntament pot comprar blocs sencers per dedicar-los a habitatge social com en altres països.

-TC: com a membre representant d’una organització ecologista de la Vila, vàrem venir a les assemblees perquè demanaven a l’Ajuntament que pogués fer reserves naturals urbanes. El dèficit de verd de Gràcia i BCN és molt gran i la prioritat ha de ser conservar l’espai verd. La protecció del verd és una gran necessitat i ha de ser la gran prioritat. S’han de declarar zona verda urbana.

-D: construir les casetes no vol dir fer 300m2, era una excusa per poder actuar. Hem de gestionar el jardí i llavors podrem actuar millor.

-T: l’assemblea tenia coses clares: de la lectura del MPGM hi ha 948m2 de verd públic trepitjable. De fet guanyàvem verd. I es pot compatibilitzar amb l’habitatge dotacional. Les cases ara no es poden restaurar-se, els forjats no aguantarien cap mena de construcció.

-N: caldria trobar l’equilibri entre el pla més ecològic i l’habitatge social.

-M: no cal confondre el que diu l’Ajuntament, el que surt a la premsa i el que diem nosaltres. Els pisos dotacionals estan inclosos des del febrer del 2019.

-M: a la taula de negociació s’està parlant amb l’Ajuntament d’això. Cal ampliar-la per acollir les noves sensibilitats que estan sortint.

-O: respectar totalment el verd i no afegir totxo.

-A: si mantenim el jardí i un cop restaurem les casetes, l’ús que es facid’ habitatge dotacional no hi ha problema.

-H: cal enfocar-nos, un debat sobre l’ús, però és prioritari poder anar al jardí i després que es requalifiqui com a equipament. Per tant, tirem endavant i estiguem atents segons el que digui el MPGM.

-L: no entén com es poden fer 17 pisos i no perdre verd. Ara estem en un moment millor perquè ja sabem que és públic, i per tant podem defensar el que volem, que sinó l’Ajuntament farà el que voldrà. Ens torna a caler una força veïnal per demanar allò que vulgui la gent.

-X J.: cal equilibri entre habitatge i verd. L’habitatge permet atendre col·lectius concrets i ara a Gràcia estaria bé pel jovent.

-X: és un debat molt ric el d’avui, però penso que hi ha només una sortida, defensar una consulta al barri per part de tots. Està clar que ningú està en contra de fer pisos dotacionals, però sense malbaratar les casetes modernistes.

-E: manteniment del jardí, consulta de tot el barri

-T: cal tenir en compte tot el procés que s’ha fet amb l’Alzina. Creu que els individualistes no serveixen per tal d’assolir un objectiu comú.

-TC: l’ús que es faci de les casetes ens semblarà bé, el que no volem és minorar l’espai verd. El verd és una emergència social i millor fer-ho a l’alzina.

-M: l’assemblea no ha d’acceptar allò que digui l’Ajuntament ni ho ha fet. El problema no són els usos, sinó la volumetria. Cal dir per consens si estem d’acord que es modifiqui la volumetria de les cases; si no té incidència en l’obaga, no hi ha problema. Cal incidir que en la zona del pàrquing no s’hi construeixi. Pujar alçada a les casetes no perjudicaria a l’Alzina.

-T: En nom de la federació de barris de Vallcarca. Diu que pagar  el que s’ha pagat és una bestiesa, el que falta a Gràcia és qualitat de vida, falten espais verds, la gent està amuntegada a les places. Per què no fer un museu de la Vila de Gràcia o un espai cultural.

-T: habitatge dotacional en falta. Potser un procés participatiu ens permetria tenir en compte totes les opcions. Cal llegir el document de patrimoni.

-L: aquesta lluita sobre el patrimoni i quan ens enfrontem a defensar un espai verd o patrimoni arquitectònic sempre acabem perdent perquè les lleis no ens afavoreixen. Vàrem aconseguir salvar l’alzina lluitant i caldrà tornar lluitant en tot. Hi ha un munt de problemes d’enfrontaments d’un ajuntament que vol construir en espais verd i talar arbres. Els pisos dotacions als és una opció partidista, perquè això necessita un pla més general i millor que ho contempli amb més perspectiva. Hem de defensar la lluita.

-R: podem tancar l’assemblea sabent que no hi ha una reunió planificada amb l’ajuntament. Celebrem que l’espai és públic. Hem d’aconseguir que el jardí estigui obert i gestionat pels veïns.

-Ens emplacem a la propera assemblea el proper dimecres 20 de gener.

21:24: 43 persones.

Pleguem a les 21:24.

Comencem amb alguns aclariments respecte PROTECCIÓ I PATRIMONI:

1. “Les casetes no estan descatalogades”, hi ha una aprovació provisional i tècnicament estan en procés de catalogació. No hi pot haver-hi dos projectes vigents al mateix lloc, per això es va desestimar el primer després abans de l’aprovació inicial de l’actual MPGM de l’Alzina. 
2. La catalogació l’ha de recollir el Pla de Protecció del Patrimoni de Gràcia on hi consten les “fitxes de catalogació”. Aquestes  determinen què s’hi podrà fer, es determina el nivell de protecció i pot donar indicacions de l’alçada (enretirar la remunta), i a vegades pot ser objecte d’interpretació. Les casetes de l’alzina tenen nivell de protecció C, més reduït, per exemple, que la Pedrera. Acord de preservació de les casetes i de les façanes a la fitxa del catàleg.
3. A  part, hi ha la  norma major, que és la Modificació General del Pla Metropolità, que és el que marca els volums i la reculada de la nova edificació. Fins que no s’aprovi aquest pla general hi haurà la suspensió de llicències.
4. L’ajuntament no es pot saltar la catalogació, la norma és per tothom, tant si és públic com privat.

Debat sobre l’espai: l’EQUIPAMENT, el VERD i les nostres reivindicacions:

1. L’espai verd ha de ser considerat tan important com qualsevol altre equipament, per crear un refugi verd ciutadà (era el primer espai verd privat i públic  més gran de la vila).
2. És injust que s’insinuï que hi ha un “viratge del col·lectiu i una obsessió per l’habitatge”, el col·lectiu es mereix un respecte. Es convida a llegir les actes de les assemblees i les al·legacions que recullen la  importància del verd : en elles es proposa ampliar-lo a través de la naturalització del carrer Manrique de Lara,  i en cap moment s’ha defensat que es faci habitatge en zones verdes. 
3. La protecció d’aquest espai ha estat una tàctica o estratègia, la protecció del jardí passava perquè fos de titularitat pública. L’ajuntament ha descartat iniciatives, com l’escola bressol, però no està definit el nombre d’habitatges, ni el col·lectiu al qual s’adreçaran. Haurem de discutir fins a on volem arribar.  No és incompatible salvar el verd i que l’ús de les casetes sigui  habitatge dotacional (repercussió).
4. A més, cal exigir que l’edificació ha de ser sostenible i respectuosa amb el medi ambient, es pot guanyar més verd amb cobertes verdes i amb l’entorn, seguint la idea de re-naturalitzar els carrers i la ciutat.
5. Es posa en valor tot el que hem aconseguit: la catalogació i protecció de l’alzina; la paralització de les llicències; el procés de catalogació de tot el conjunt. Es llegeix el text del full de signatures: hem aconseguit que sigui un espai públic i veïnal.  ( i en conseqüència hem aconseguit  revisió del PERI i revisió del catàleg) 
6. L’expropiació ha de re-valoritzar el verd com a equipament i fer compatible el jardí de l’alzina amb l’habitatge per no trossejar. Per això les bases del concurs són importants. Vam fer una taula comparativa de superfícies on queda constància dels usos.
7. Hem de superar aquest punt del debat. S’ha modificat el projecte, i ens podem plantejar què gentrifica més o menys, si els pisos dotacionals o l’escola bressol? Sempre hi ha estat la defensa del verd i justificar-ne un ús públic, però sembla que pels polítics el verd no és d’ús públic. Estem per negociar i pressionar, i si arriba un moment abandonar.
8. Sobre la necessitat de llars, hi ha una emergència habitacional, que afecta als col·lectius més vulnerables i l’habitatge dotacional és equipament.
9. “El que és verd és verd.” Els costos no haurien de ser un problema, cal convèncer els polítics de la importància del verd.
10. Es recorda que l’espai construït ocupat per les casetes -conservat o remodelat- va dedicat a 2 tipus d’equipaments:  habitatges als pisos superiors i un equipament a definir a la planta baixa.  No està definit el nº d’habitatges (relacionat amb la volumetria), el col·lectiu beneficiari ni la tipologia d’equipament a la planta baixa.
11. Que haguem arribat fins aquí no significa que la nostra tasca hagi acabat, és més , necessitem ser molt presents ara en la definició del projecte, i fer aflorar totes les sensibilitats deixant clara la importància del verd.
12. És recorda la importància de ser presents en altres processos participatius al barri, com el del  Pla Metropolità de la Vila de Gràcia.

Acords sobre el PROCÉS PARTICIPATIU (punts importants per a la propera reunió amb l’ajuntament):

Hi ha consens sobre que el procés participatiu ha de ser vinculant, que les conclusions a les que arribem durant el debat siguin recollides i incideixin en la definició del projecte general. Un procés participatiu ha d’estar obert.

Sobre com ens imaginem el procés participatiu:

1. A la lluita hi ha hagut sempre tres pols: el patrimoni, el verd i contra la gentrificació.
2. Es diu que el procés pot consistir en 3-4 sessions, per tractar el següents temes: habitatge i patrimoni; el verd i la salut; els usos de l’espai; i una sessió de síntesi.
3. Es proposa fer una sessió en viu en directe, en cap de setmana, en grups petits respectant les mesures de protecció per la Covid, per abordar els significats de l’espai.
4. Es vol crear un context per afavorir que sorgeixin solucions creatives, un concurs d’idees previ a la definició de les bases del concurs arquitectònic.
5. Hi ha força consens perquè es tiri a terra la cantonada del pàrquing i no s’hi edifiqui.
6. Es vol salvaguardar els altres arbres (a més de l’alzina), expandir el verd en la lluita contra el canvi climàtic i cercar la simbiosi amb l’arquitectura (construcció sostenible, respectuosa). 
7. Barcelona ha de prendre com a model d’altres ciutats, la cultura política té una mancança molt gran en donar importància al verd.
8. Sobre els dos equipaments: qui decideix a quin col·lectiu acollirà l’habitatge dotacional; qui seran els beneficiaris (usos socials a Gràcia); la relació entre els equipaments.
9. Sobre l’equipament de la planta baixa, estar per definir: quina superfície ocuparà; si serà ambiental i associat al jardí; un menjador social…

Altres:

Es considera que projecte de l’ajuntament l’ha d’explicar l’ajuntament i no nosaltres, però es desestima que això es faci en una primera sessió. Ens preocupa fer forta l’assemblea a través de la participació i tenir un calendari propi d’activitats, a banda de les que es facin durant el procés participatiu.