Publicat a

Acta de l’assemblea de l’Alzina (25/09/2019)

1. Patrimoni natural i arquitectònic

Sobre les informacions i gestions fruit de la trobada amb Josep Gordi. Es comparteixen les aportacions d’aquest expert, que destaca que podem sol·licitar l’inici del procés de catalogació de l’alzina com a arbre d’interès comarcal i monumental i fer-ne el seguiment. També sosté que les cases s’han de protegir al màxim, perquè van “lligades” a l’Alzina, per a la qual cal sol·licitar la monumentalitat. Es produeix un debat sobre si la sol·licitud d’arbre monumental és simbòlica o pràctica i si canviaria el grau de protecció, també es debat sobre la museïtzació i l’estat actual de les casetes.

S’acorda preparar una trobada amb persones a qui els pot interessar aquest tema, la data de la trobada es decidirà a la propera assemblea i es compta amb persones de l’assemblea –de la comissió de patrimoni natural i arquitectònic– per preparar-la.

Estat de les al.legacions a la MPGM i plenari del Consell del Districte. Hem sol·licitat intervenir en el punt C. 1.3. del plenari del proper dimecres 2 d’octubre a les 18:30. Entenem que aquesta proposta d’acord forma part del procés de modificació del PGM, en el marc del Districte, i que encara no haurà finalitzat a nivell de ciutat.

2. Valoracions

Hem compartit l’anàlisi del desallotjament de Ka la Kastanya i la manifestació posterior, els aprenentatges i descobertes durant la visita a la Casa Buenos Aires i com va anar l’entrevista a BTV-Gràcia.

3. Activitats

– Adhesió a la vaga mundial pel clima (27/09). Convoquem per anar a la manifestació a les 17:30h al carrer Manrique de Lara i participar-hi com a Alzina en el bloc d’entitats i associacions, portarem una pancarta. Es vol fer explícit el suport i l’adhesió a la vaga a les xarxes socials.

– Vermut i preparació de la festa de la tardor. Es parla de les gestions fetes per a l’organització de la festa, de la logística i les persones que calen. Es decideix mantenir una part de les activitats i desenvolupar-les abans del vermut habitual (29/09). També es proposa desmuntar la part del guarnit que no té sentit conservar. Es buscarà una nova data per a la festa, més entrada la tardor, per mirar que hi hagi força participació. Després de l’assemblea, es decideix postposar totes les activitats previstes fins a la nova data (rondallaire, xerrada mediambiental, tastet, esqueixos…). 

– Proposta de l’Aula Ambiental Bosc Turull (23/10). Es decideix acceptar la invitació i dues persones de l’Alzina s’ofereixen a formar part d’un debat sobre el territori urbà, dins el cicle d’ArrelArts, amb l’Aula Ambiental Bosc Turull. Hi haurà el visionat d’un documental del FICMA, i s’explicarà l’experiència de Salvem l’alzina i les casetes d’Encarnació.

4. Comunicació: reactivació de la campanya
Jardí obert, jardí viu / Jardí tancat, jardí mort.

Es comenta que la web s’ha renovat amb les imatges de la campanya i que cal continuar insistint amb els missatges a través de les xarxes socials abans del plenari del Consell del Districte.

5. Torn obert de paraules.

Acordem que les assemblees es continuen fent cada quinze dies. Com que el proper dimecres 2 hi ha el plenari, es decideix que la propera assemblea es farà el 9 d’octubre.

Es veu positivament fer una visita a Can Batlló per conèixer-ne els espais, el projecte, l’organització i l’autogestió. Estarem atents a la data que ens proposin.

Propera assemblea dimecres 9 d’octubre 19h, sota l’alzina.

Publicat a

ACTA ASSEMBLEA 4/9/2019

Comencem a les 19:15h amb l’assistència i participació d’unes 15-20 persones. 

Valorem la participació a la Festa Major de Gràcia com a molt positiva. Pel que fa al guarnit, considerem que l’encolat ha anat molt bé, i que van ser encertades les millores, ja que la cronologia fa goig i és una lectura d’interès per als vianants. Acordem que en el proper vermut despenjarem la pancarta gran descolorida i el cartell de la FM, però deixarem les banderoles i la resta, i decidirem sobre la marxa si substituïm la mostra de cartells penjats. També valorem com a molt enriquidores les activitats i l’alta participació, especialment la xerrada, pel bon ambient i per fer xarxa amb altres projectes amb qui compartim objectius, així com les jornades de bricolatge creatiu.

Sobre la valoració de la Campanya Jardí Obert/Tancat Viu/Mort, comentem que ha anat prou bé —tenint en compte que es va fer durant les vacances—, i que podem seguir creant i difonent més material, i es diu d’actualitzar el web i de fer-ne cartells. 

Comunicació comenta que ens han contactat de BTV Gràcia per a una entrevista “amb vistes” i sobre els plans de futur, i s’ofereixen voluntaris T. i R. per assistir-hi, a més de per contactar amb en S. per l’escala.

Pel que fa a les gestions, seguim a l’espera de resposta per part de l’Agència de Residus, el Síndic ens confirma que estan en contacte amb el Districte, i comentem que estaria bé saber l’estat de les nostres al·legacions i si els Campalans n’han presentat o no i quines. En T. investigarà per saber on i quan es poden consultar, per estudiar-ho a continuació amb la comissió tècnica. Acordem contactar amb els advocats per consultar l’estat i condicions del precinte i saber més detalls de l’ordre judicial. I decidim que a la propera assemblea demanarem cita amb el Districte en cas de no tenir-ne notícies abans.

En referència a la preparació del nou curs, compartim opinions diverses. Finalment, es tracen cinc objectius concrets:

  1. Continuar amb la pressió política per garantir que l’alzina i les casetes passin a titularitat pública. Això implica diferents accions durant el primer trimestre, com les reunions amb el Districte. Tenint en compte que s’apropa la segona votació, es comenta reprendre el diàleg i la pressió pel que fa als partits quan s’acosti el moment.
  2. Aconseguir la gestió veïnal de l’espai amb la mobilització popular. S’expressa la voluntat de reactivar el debat sobre els usos i reivindicar amb més força la gestió veïnal de l’espai. Aquest objectiu és el que ens aglutina com a col·lectiu i és el que es reivindicarà a les reunions i amb els nostres accions.
  3. Construir un projecte contra l’especulació i les desigualtats al barri. L’alzina pot esdevenir un espai de crítica cap a les situacions d’exclusió i pobresa al barri a partir de fer xarxa amb altres col·lectius que hi treballen. S’aniran perfilant les accions al llarg del curs (xerrades, jornades, tallers).
  4. Vetllar pels processos de catalogació en l’àmbit del patrimoni natural i arquitectònic. Pel que fa a l’alzina, es vol pressionar perquè sigui reconeguda arbre d’interès monumental i augmentar-ne la protecció. Pel que fa al catàleg del patrimoni arquitectònic, es farà el seguiment del procés al barri i a les casetes.
  5. Promoure activitats de trobada, culturals i ludico-festives. Es valora molt positivament que l’alzina sigui un lloc de trobada de col·lectius i persones diverses i es continuarà amb el programa d’activitats adreçades a tot el veïnat com fins ara.

Pel que fa Activitats, parlem de diverses propostes i es concreten les següents:

  • Alguns membres aniran en representació del col·lectiu aquest diumenge a la Jornada de portes obertes de la Casa Buenos Aires.
  • Celebrarem la Festa de la Tardor (el 29 setembre), amb la participació d’una rondallaire i repetint xerrada mediambiental i afegint-hi alguna de social, a part del tast de productes de temporada i la venda de bosses i xapes. 
  • Confirmem el taller a L’Automàtica per al dia 5 d’octubre.
  • La xocolatada i la tarda de jocs infantils queden pendents de trobar voluntaris.

Acordem continuar amb les assemblees i els vermuts quinzenals —valorant la possibilitat que aquests siguin amb vistes sempre—, i que seguirem fluint amb el sistema de comunicació actual i els grups de WhatsApp existents, ja que algunes comissions segueixen més actives que d’altres, però tot rutlla.

La propera assemblea se celebrarà el dimecres dia 18 de setembre.

Publicat a

Acta de l’assemblea del dimecres 24 de juliol de 2019

Avui, monogràfic sobre les activitats i accions que volem fer de cara a les Festes de Gràcia. 

A la reunió prèvia de la comissió encarregada, han definit una fase 1, prèvia a les Festes, i una fase 2, durant les Festes.

Fase 1: 

Anirà de diumenge 11 a dimecres 14 d’agost.
Volem guarnir el carrer per a les Festes, amb diversos elements.
Diumenge 11 en el vermut i començaríem a guarnir, i el dia 14 faríem un sopar de carmanyola.
Elements decoratius i/o reivindicatius: banderoles, cartells i cronologia de Salvem l’alzina, pancarta, etc.

Fase 2: 

Durarà el que duren les Festes: de dimecres 14 al vespre al 21 d’agost.
Farem una crida per continuar el guarnit de forma participativa amb tot el veïnat.
Durant la fase 2 es vol fer difusió del projecte de l’alzina i fer visible l’estat de deteriorament actual de les casetes i el jardí. Es planteja un espai de treball per fer front a l’especulació, la crisi mediambiental, les discriminacions…
També volem fer activitats amb públic, que encara hem d’acabar de concretar.

Els que no vau venir a l’assemblea, apunteu-vos també a col·laborar-hi!

Tornem a convocar una assemblea el proper dimecres, dia 31 de juliol.

Publicat a

Acta de l’assemblea del dimecres 3 de juliol de 2019

Prèvia

S’havia parlat de fer samarretes amb uns poemes d’un membre del col·lectiu. Avui més aviat es diu de fer-ne postals.

Patrimoni natural:

Catalogació com a arbre d’interès local i monumental; cura de l’alzina

Estem contents amb la placa d’arbre d’interès local, però sobre les repercussions que tindrà encara no tenim gaire info.
Pel que fa a demanar la catalogació com a arbre monumental, encara no hem buscat més info, com vam dir que faríem. Ho vam posar al plec d’al·legacions a la MGPM, això sí.

Comunicació:

Campanya de difusió i denúncia

La comissió està treballant en una nova campanya de difusió i denúncia per l’estat d’abandó de l’espai, i aviat es decidirà conjuntament amb la resta de comissions quan engegar-la. 

Legal i patrimoni arquitectònic:

Canvi de nom del carrer; estat de les al·legacions a la MGPM; reunions amb el Districte

Un membre de Legal diu que mirarà d’assabentar-se de si algú més (la propietat) ha presentat al·legacions. També ens recorda que per a l’aprovació definitiva caldran 21 regidors a favor.

Pel que fa al canvi de nom del carrer, el nostre historiador diu que s’hauria de parlar amb Nomenclàtor (Ricard Vinyes). I ens explica que en la placa actual del carrer, la del nom Manrique de Lara, es confon info sobre dues persones. Possibles noms: carrer de l’Alzina ja n’hi ha un ben a prop; passatge de l’Alzina no pot ser perquè no és un passatge; el carrer de fet és és la continuació del carrer Salinas…

Amb el Districte mirarem de reunir-nos quan estigui constituït.

Activitats:

Valoració del vermut i pintada col·lectiva, contacontes (7/07); festa major (guarnit i programació); altres…

Es valora positivament la jornada de diumenge passat. Tot i que algú diu de bon rollo que “restaurar” no és el que s’havia decidit a l’assemblea anterior. Altres diuen que s’havia dit d’“improvisar”…

De moment, no s’ha concretat el micro obert amb poetes que s’havien suggerit. Tampoc el contacontes, ni la presentació de llibre.

Una assistent proposa fer una activitat de preparació per visitar després una expo de física quàntica. Es podria fer diumenge 14 de juliol.

I des de L’Automàtica se suggereix fer un taller d’impressió tipogràfica (per les poesies-postals). Es podria fer diumenge 21 de juliol.

Per festa major, una possibilitat és presentar-se al concurs de balcons i portalades.

Torn obert de paraules

Un membre de Legal explica que ahir hi va haver sessió del pla especial de patrimoni arquitectònic i natural. Estan fent fitxes d’identificació de milers de finques i també “d’eixides i patis interiors”. Al setembre tindran acabat aquest treball de camp i passaran al d’arxiu i documentació.

PROPERA ASSEMBLEA:
dimecres 17 de juliol a les 19h.

Publicat a

ACTA DIMECRES 19 DE JUNY DE 2019

Ordre del dia

  • Escrit d’al·legacions a la MPGM presentat a l’Ajuntament
  • Visita tècnica de l’Agència Catalana de Residus
  • Estat del jardí i de les casetes
  • Accions per a la recuperació del jardí i de les casetes
  • Valoració d’activitats i properes activitats

Escrit d’al·legacions, Agència Catalana de Residus, estat del jardí i de les casetes i accions de recuperació

Tots aquests punts previstos a l’ordre del dia es parlen de manera conjunta.

  • Al document col·laboratiu d’al·legacions a la MPGM s’han acabat integrant totes les propostes rebudes. El document ja s’ha lliurat a l’Ajuntament de Barcelona.
  • L’auto de la jutgessa passa la pilota a l’Agència Catalana de Residus en relació a l’amiant, runa, troncs, etc. El 13 de juny van venir de l’Agència Catalana de Residus a fer la inspecció de l’amiant abandonat (a partir del que vam denunciar). La tècnica s’ha mostrat receptiva i interessada, i es compromet a fer un informe urgentment, però adverteix que el procés és lent. Valorem que la situació actual del jardí no es pot justificar de cap manera, cal pressionar.
  • Paral·lelament, el 17 de juny es va fer públic aquest comunicat denunciant l’estat del jardí i les casetes (runa, amiant, etc.). Es considera que cal fer més soroll a nivell comunicatiu, una mica de campanya per xarxes (ho ha d’entomar la comissió de comunicació).

Valoració d’activitats i properes activitats

  • Es valoren positivament les darreres activitats (sopar de carmanyola i projecció del documental).
  • Es convoca el proper vermut per al  diumenge 30 de juny.
  • Es proposa programar per al diumenge 7 de juliol un contacontes sobre arbres (pendent de confirmar).

La propera assemblea serà dimecres 3 de juliol a les 19.00 h

(es parla de la possibilitat de mantenir les assemblees durant l’estiu, s’anirà valorant assemblea rere assemblea).

Publicat a

Els veïns i veïnes denuncien l’estat d’abandó absolut del jardí

Després del desallotjament del jardí de l’alzina, efectuat el 14 de febrer de 2019 a causa de la demanda civil per mesures cautelars presentada per Encarnación Invest SL (també coneguda com a família Campalans), amb un desplegament d’antiavalots desproporcionat, se’ns va prohibir l’accés a l’espai a les veïnes que n’havíem tingut cura durant gairebé mig any, i la gestora immobiliària de la propietat va poder accedir-hi amb l’argument que calia apuntalar les casetes perquè hi havia perill d’ensorrament.

Transcorregut gairebé un mes d’obres, però, les veïnes vam observar que s’havien destruït, de nou, elements de les edificacions abans de tapiar-les, que el jardí s’havia tornat a omplir de runa, i que els obrers hi pernoctaven i fins i tot hi feien foc. Vam informar el jutjat que no només s’estava apuntalant, i els Mossos d’Esquadra van procedir al precinte de la finca (recordem que, segons la comitiva judicial, s’entén com un únic espai indivisible).

Des de llavors, l’espai ha quedat en un estat d’abandó absolut (com es pot comprovar en les imatges adjuntes), amb l’única atenció que els membres d’aquest col·lectiu i altres veïns hem pogut donar-li des de l’altra banda del mur —reclamant mesures a l’Administració, organitzant regades populars—, per tal de seguir preservar-ne el patrimoni arquitectònic i natural. Perquè, malgrat que ens consta que l’Ajuntament ha imposat una multa als propietaris, no ha servit de res: l’amiant que es va extreure al novembre del 2018 del sostre del garatge i es va dipositar al jardí continua allà, igual que gran part de la llenya dels arbres que es van tallar aleshores, juntament amb tota la runa nova i les escombraries que van abocar impunement els obrers durant el suposat apuntalament. Un estat lamentable que suposa un perill— de foc, de contaminació — no sols per al medi ambient sinó també per a la salut del barri i la seva gent, tal com ho hem fet saber tant al Síndic de Greuges com a l’Agència Catalana de Residus, que han obert expedients al respecte.   

Per tot això, exigim a l’Ajuntament de Barcelona i al Districte de Gràcia que es duguin a terme mesures més àgils i contundents envers l’empresa Encarnación Invest SL. (o família Campalans), davant la seva irresponsabilitat com a propietaris i veïns: o bé que el propi consistori faci el correcte per protegir i preservar aquest patrimoni natural i arquitectònic, tal com es va prometre; o, en el seu defecte, que autoritzi la nostra plataforma veïnal perquè hi puguem accedir de nou per tenir-ne cura.

Aprofitem l’avinentesa per convidar tothom que ho vulgui a fer arribar una queixa (al consistori o al Síndic de Greuges) a través d’algun dels formularis que trobareu al nostre web, així com per facilitar-vos algunes imatges per si les hi voleu adjuntar. També podeu col·laborar compartint la informació a les xarxes socials (Facebook, Twitter o Instagram), donant a conèixer el cas a través del boca-orella, signant a change.org, participant en les activitats, proposant-ne de noves, o adquirint alguna bossa o xapa de Salvem l’alzina.

Gràcies.

Les casetes i l’alzina, pels veïns i les veïnes! Seguim!

Publicat a

Salvem l’alzina: L’activisme social entorn el procés de patrimonialització de l’alzina de Gràcia

PATRIMONI ETNOLÒGIC I MUSEOLOGIA.
Treball final de Dani Merino Lozano i Pol Rifà Llimós

Introducció

El present treball té com a objectiu exposar quina ha estat la nostra experiència de camp analitzant el procés de patrimonialització de l’alzina bicentenària del barri de Gràcia de Barcelona per part dels veïns del barri, així com presentar la nostra reflexió teòrica al voltant d’aquest esdeveniment, centrant-nos sobretot en la apropiació suburbana del concepte de patrimoni i la forma d’emprar-ho amb una finalitat política i de transformació social. Concretament, començarem el treball amb una exposició de quina ha estat la trajectòria del moviment veïnal per tal d’impedir la tala de l’alzina i l’enderroc de les cases del carrer Encarnació i el conflicte polític que s’ha succeït entre els veïns organitzats a través de la plataforma Salvem l’Alzina i els propietaris de la finca privada on es troben actualment l’alzina i les casetes per tal de poder situar al lector en el context on es produeix el procés de patrimonialització i el nostre treball de camp i comprendre millor els apartats següents. En aquesta mateixa línia, també tindrem en compte l’Ajuntament de Barcelona i la Seu del Districte de Gràcia i el seu paper en la resolució del conflicte també com a part involucrada.

En segon lloc, passarem a exposar les dades que hem obtingut mitjançant el nostre treball de camp. En aquest apartat analitzarem quins han estat els discursos que utilitzava la gent al voltant de la lluita per defensar el patrimoni, els interessos que hi ha al darrere, el projecte que els veïns volen aconseguir per la finca on es troben l’alzina i les cases, entre d’altres qüestions. Farem servir dades en brut del nostre treball de camp, com per exemple converses informals, intervencions de la gent a les assemblees, anècdotes, etcètera, que passarem posteriorment a comentar i interpretar a partir del contrast de les mateixes i del nostre bagatge com a estudiants d’antropologia. En tercer lloc, dedicarem un apartat a reflexionar teòricament sobre les nostres dades de camp i la utilització del patrimoni que fan servir els veïns de Gràcia com a eina de transformació política des de baix a partir de la bibliografia obligatòria del programa general i també d’altres textos específics que hem escollit, en contrast amb d’altres tipus d’utilització del patrimoni més hegemònics com la senyalització turística per part de les elits nacionals o locals. En darrer lloc, passarem a un apartat de conclusions on sintetitzarem les idees principals que hem anat desenvolupant al llarg del treball i finalitzarem amb un apartat de bibliografia amb totes les referències que hem emprat a la reflexió teòrica.

Descarregar PDF

Publicat a

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL METROPOLITÀ PER A LA IMPLANTACIÓ D’UNA ESCOLA BRESSOL I LA INCLUSIÓ EN EL PLA ESPECIAL DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC HISTORICOARTÍSTIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA (DISTRICTE DE GRÀCIA) DE LES FINQUES SITUADES AL CARRER DE L’ENCARNACIÓ 13-15 I 17

ESCRIT D’AL·LEGACIONS

Codi Pla:  B1633

Expedient:  19PL16698

En representació de les plataformes veïnals Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, Gràcia cap a on vas i Associació Veïnal Vila de Gràcia

Les entitats sotasignades:

Refermem la necessitat d’una escola bressol i la manca d’espai verd públic a la Vila de Gràcia, tal com expressa i justifica el document aprovat inicialment per l’Ajuntament de Barcelona el passat 15 d’abril, així com la idoneïtat de l’emplaçament objecte d’aquesta modificació per acollir l’equipament i guanyar per al gaudi de la ciutadania un dels espais verds de més qualitat de la Vila, tant per les seves dimensions com perquè en el seu interior hi ha l’alzina bicentenària catalogada com a arbre d’interès local en el plenari de l’Ajuntament de Barcelona de 29 de març de 2019.

Tanmateix, volem expressar les qüestions següents:

ANTECEDENTS

En la nostra exposició volem remarcar la vàlua de la informació aportada en la memòria de la MPGM, tant pel que fa als antecedents i a la justificació dels dèficits d’equipaments i espai verd del barri, com pel que fa a l’estudi històric de les casetes del carrer Encarnació i la valoració del seu interès tipològic i urbà. Volem destacar també que fruit de l’aplicació d’aquesta modificació no s’haurà de reallotjar a ningú, i volem insistir en la falta d’equipaments i habitatge social, en el valor mediambiental de la finca i en l’escassetat de verd públic a la Vila de Gràcia.

La necessitat d’una escola bressol i d’un jardí en aquest emplaçament troba la seva justificació en les dades següents. D’una banda, el nombre de places d’escola bressol públiques a Gràcia cobreix només un 50% de la demanda i suposa un 9% del total de la ciutat. Durant la preinscripció del curs 2018/2019 es van fer 784 sol·licituds i només es van assignar 374 places, que eren les disponibles. D’altra banda, Gràcia té una de les taxes més baixes de verd urbà de Barcelona: 3,5 m2/hab., molt per sota de la mitjana de la ciutat (7,1 m2/hab.) i ben lluny dels 10 m2/hab. desitjables segons l’OMS.

Tanmateix, en la memòria presentada hi ha una invisibilització de la lluita veïnal i del procés participatiu que han fet possible arribar fins aquí, malgrat que es fa servir documentació que s’ha generat des de l’assemblea de Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació, i considerem que hi ha omissions que cal esmenar. La història d’aquesta mobilització veïnal es troba documentada al web de la plataforma Salvem l’alzina i les casetes del carrer Encarnació: https://www.salvemlalzina.org/. En aquest context, volem fer assenyalar que en la MPGM s’hauria de deixar constància de:

  1. La destrucció deliberada del jardí i les casetes que la propietat va iniciar a principis de novembre, i que va consistir en la tala d’arbres, alguns centenaris, i els danys a elements arquitectònics remarcables, com portes, finestres, baranes, xemeneies, terres hidràulics, sostres, entre altres elements patrimonials.
  2. El procés participatiu veïnal que es va desenvolupar a l’espai durant els tres mesos, que va ser obert, i la seva importància en la defensa, recuperació i rehabilitació del conjunt; de fet, molta de la documentació i les fotografies aportades provenen d’aquest moviment i el seu web.
  3. El procés de destrucció i deterioració que ha continuat després del desallotjament del 14 de febrer, i durant el qual s’han malmès elements destacats en les fotografies del propi informe. Cal remarcar que l’amiant continua al jardí, que hi ha restes de massa forestal producte de la tala que no han estat retirades, que el tronc tan alt del pi amenaça els edificis adjacents, i que l’acumulació de runa i brutícia ha augmentat. Aquest panorama comporta un greu risc d’incendi atès el volum acumulat i la sequedat dels residus orgànics en aquesta època de l’any.
  4. Si es planteja l’adquisició amb diners públics d’un bé pel seu valor històric i patrimonial, a més de natural, hem de saber com va ser adquirida la finca pels propietaris actuals, que hi figuren com a residents l’any 1940, i aclarir el canvi de titularitat poc després que fos un ateneu republicà. A més, en els annexos de la MPGM consta la intenció de la propietat de construir-hi per damunt dels límits edificables, que es remunta a la dècada dels setanta.
  5. Per últim, la memòria descriu un procés administratiu institucional que inclou l’avantprojecte d’escola bressol que apareix al final, però caldria estudiar alternatives en pro de la preservació i conservació de l’alzina i les cases, els límits i les alternatives a l’edificabilitat, i l’ampliació del jardí.

Per tots aquests motius, sol·licitem:

  • PROCÉS PARTICIPATIU
    1. Que s’especifiqui com serà el procés de participació ciutadana, atès que la llei d’urbanisme obliga a un planejament participatiu. El dret a la participació ciutadana està recollit en el Títol segon del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i s’aplica al planejament i la gestió urbanístics, entre d’altres. Volem participar en la definició de les bases del concurs i en el seu redactat, i que el concurs es fonamenti en la presentació d’un projecte i no es resolgui per mèrits, per incloure col·lectius d’arquitectes que sovint en queden exclosos (joves, especialment). Volem formar part del jurat del concurs arquitectònic de tot l’espai. Com a exemple d’un planejament participatiu que ha generat usos compartits de pati d’escola i espai/plaça, volem fer constar l’espai entre l’escola Àngel Baixeras i la muralla (barri Gòtic) que es va aconseguir com a fruit d’un procés de participació veïnal i de la comunitat educativa del centre docent. La urbanització i els usos finals van donar lloc a una nova plaça de nom Carme Simó i a un espai de 900 metres quadrats que serveix, de dilluns a divendres i de nou del matí a tres de la tarda, com a pati d’escola, i la resta de temps per a ús públic.
    2. Que la participació veïnal es vegi reflectida en dos àmbits fonamentals: el disseny i els usos dels espais, i el projecte de continguts i gestió de tot l’equipament. La modificació hauria de contenir un compromís perquè la definició i la gestió de l’espai públic fessin del jardí i les casetes de l’alzina una experiència de gestió veïnal, com ho ha estat entre els mesos de novembre del 2018 i febrer del 2019. La ciutat compta amb un conjunt d’espais salvats per la gent que han esdevingut projectes de referència que incorporen el disseny i la gestió participada pel veïnat, com és el cas de l’Ateneu 9 Barris, Can Batlló (La Bordeta-Sants), Espai Germanetes (Eixample Esquerra), Can Roger (Sagrada Família), Bosc de Turull (Vallcarca i el Coll) i Bloc 17 (Horta-Guinardó), entre d’altres. Entenem que la ciutadania, en el marc d’un procés participatiu, ha de definir el projecte i el model de gestió de tot l’equipament, i que això afecta també l’elaboració del pla funcional i del projecte educatiu de l’escola bressol. El procés participatiu en l’àmbit de l’espai (equipament i jardí) queda recollit en els blocs d’al·legacions que hi ha a continuació.
  • PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I ESPAIS
  1. Que es dissenyin els espais tenint en compte usos polivalents i comunitaris, per promoure la complementarietat entre el funcionament de l’equipament i les necessitats del veïnat. Volem uns usos veïnals i una gestió compartida de l’equipament públic –l’escola bressol– habilitant un espai com a menjador comunitari per a la gent gran, així com una sala a la planta baixa per a activitats (de l’escola i de les veïnes), i també dels propis espais del jardí. La definició d’usos i horaris dels espais s’acordarà al llarg del procés participatiu.
  2. Que s’especifiquin en el projecte arquitectònic l’alçada màxima de les casetes (gàlib) i l’adequació al catàleg de patrimoni arquitectònic de Gràcia. La modificació hauria de precisar l’alçada màxima total de l’edificació, per tal que la remunta de les cases catalogades no entrés en conflicte amb els criteris de protecció del patrimoni arquitectònic. El llindar d’edificabilitat que es fixi ha de garantir la insolació de l’alzina i de les àrees enjardinades.
  3. Que s’especifiqui en la redacció del projecte d’obres per a la licitació de la seva execució que l’edifici ha de ser sostenible i autosuficient energèticament, i que ha d’incloure el disseny i construcció d’una coberta verda productiva (energia, oxigen, aliments, recollida d’aigua de la pluja, etcètera), tal com promou l’Ajuntament en el Pla del verd i de la biodiversitat de la ciutat.
  4. Que s’esmeni l’omissió que hi ha en l’informe del pou d’aigües freàtiques ubicat a l’interior de la finca núm. 15, que es realitzin els estudis i assaigs d’aforament necessaris per part de Barcelona Cicle de l’Aigua (entitat municipal) i que s’avaluï la capacitat de càrrega i aprofitament del pou d’aigua existent, així com la viabilitat hídrica de l’aqüífer i els seus usos possibles (aigua per a reg, per a usos sanitaris, per a neteja, etc.).
  • PATRIMONI NATURAL
    1. Que quedi explícit el compromís que s’aplicaran les mesures preventives, correctores i de manteniment i protecció del sòl de l’alzina bicentenària catalogada (plaça, entarimat, reg, ‘mulching’…) que es recomanen a l’informe encarregat per l’Ajuntament a l’empresa Doctor Árbol.
    2. Que es rectifiqui l’àrea de protecció del sòl al voltant de l’alzina seguint les recomanacions de l’estudi fet per l’empresa Doctor Árbol, que aconsella una superfície final de conservació d’entre 350m2 i 400m2, que és l’àrea de sòl que l’arbre necessita per tenir un creixement normal, autosuficient.
    3. Que es modifiqui la qualificació urbanística del tram del carrer Manrique de Lara (des del carrer Encarnació fins al llindar de la parcel·la del pla present) per ser qualificat com a clau 6b (Parcs i jardins de nova creació de caràcter local). Proposem que es retiri l’asfalt i que el nou espai verd permeti ampliar el jardí i la zona de conservació i protecció de l’alzina. D’acord amb aquesta al·legació, fem una proposta de peatonalització i permeabilització del carrer Manrique de Lara, i per tal de mantenir l’accés al pàrquing de la finca núm. 10 proposem que l’únic accés a aquest aparcament sigui pel carrer Congost.

A més de les raons mediambientals, aquesta mesura també incorpora una visió de l’espai urbà des d’una perspectiva de gènere. El fet que actualment sigui un carrer gairebé sense circulació i de plataforma única facilita aquest canvi de qualificació.

  1. Que l’Ajuntament es comprometi a garantir una autogestió veïnal del jardí en coordinació amb Parc i Jardins. La proposta dels col·lectius sotasignats es basa en què l’autogestió de l’espai del jardí afavoreix la realització d’activitats culturals, ambientals, lúdiques i polítiques, i en un projecte que garanteixi que aquest ha de ser un espai viu i vinculant.
  2. Que es faci un especial seguiment del falciot negre (Apus apus) i que es prenguin les mesures necessàries per protegir-lo. Tant en el núm. 15 com en el núm. 17 del carrer Encarnació, s’ha detectat la seva nidificació en els forats de ventilació dels terrats de les façanes. Aquesta espècie està protegida per la llei i està prohibit causar-li danys i destruir-ne els nius. El Codi penal tipifica com a delicte la destrucció dels nius d’espècies protegides (Decret Legislatiu 2/2008. Espècie protegida-Categoria D).
  3. Que l’Ajuntament es comprometi a impulsar i demanar la catalogació de l’alzina com a arbre monumental al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb l’article 38 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i el Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d’arbres monumentals. Els arguments es troben en l’informe de l’empresa Doctor Árbol aportat i en la singularitat sociohistòrica de l’alzina, la seva funcionalitat en l’ecosistema mediambiental, per tractar-se d’un hàbitat que afavoreix la diversitat, i les característiques monumentals de l’arbre.
  • HABITATGE SOCIAL
  1. Que es dissenyin propostes habitacionals de lloguer social que prioritzin la dimensió comunitària adreçades a gent gran, joves, dones, menors no acompanyats o col·lectius vulnerables.

Per tot això, sol·licitem que tingueu per presentat aquest escrit, per efectuades les al·legacions en el tràmit d’informació pública de la Modificació puntual del Pla general metropolità per a la implantació d’una escola bressol i la inclusió en el Pla especial del patrimoni arquitectònic historicoartístic de la ciutat de Barcelona (Districte de Gràcia) de les finques situades al carrer de l’Encarnació 13-15 i 17 i, en els seus mèrits, acordeu estimar-les i introduir les esmenes en el document d’aprovació definitiva.

Publicat a

Acta de l’assemblea del 5 de juny de 2019

Comencem a les 19 h 20.

1. Valoració de les municipals, si escau

  • S’afirma que ara mateix no escau gaire, que cal esperar a la formació d’un govern a la ciutat per valorar les conseqüències que podrà tenir sobre les nostres reivindicacions.

2. Elaboració del document d’al·legacions a la MPGM

  • S’informa que la data límit de presentació d’al·legacions és el 13/06 (dijous de la setmana que ve).
  • Es convoca una reunió el proper dimarts 11 a les 19 h perquè els diferents membres del col·lectiu que han treballat aquest tema puguin consensuar i tancar el document que presentarem.

3. Procés de catalogació del patrimoni arquitectònic de Gràcia

  • Membres de la nostra comi de patrimoni arquitectònic van assistir a la reunió de la Comissió de seguiment de la revisió del catàleg del patrimoni de Gràcia; ens informen que:
    • Es poden fer aportacions i propostes al procés de revisió del catàleg al web https://www.decidim.barcelona/.
    • Se’ns convida com a col·lectiu a participar en aquest procés. La nostra comi de patrimoni arquitectònic proposa organitzar una, diguem-ne, batuda a la recerca d’edificis susceptibles d’ésser catalogats.
  • Algú qüestiona que haguem de participar en aquesta mena de processos, que entén que l’Administració fa servir per fer veure que té en compte els interessos populars. Assenyala que aquesta feina d’etiquetatge de béns valuosos contribueix a la turistificació, que ens folkloritza, i que no ataca el problema estructural que ens perjudica a tots: l’especulació immobiliària.
  • Dues veus recorden que aquest procés s’ha obert en part gràcies a la nostra mobilització, alhora que afirmen que val més participar-hi que deixar de fer-ho.

4. Moderació del grup de Whatsapp

  • Es recorda que a la darrera assemblea es va acordar reduir a un o dos el nombre d’administradors del grup. La manca de persones disposades a entomar-ho ha deixat l’acord sense executar.
  • Alguna veu assenyala que més que un administrador únic caldria un moderador. Tampoc hi ha cap voluntari.
  • Algú indica que un grup tan gran és com un espai públic i que, per tant, és difícil de governar/dirigir/moderar. Algunes veus es mostren favorables a deixar-ho com està.
  • Es convida les persones que han anat marxant del grup a tornar-hi.

5. Activitats

  • El proper diumenge 9 de juny programem un sopar de carmanyola + videofòrum al carrer Manrique de Lara. Primer soparem i després projectarem el documental Com una alzina. La convocatòria és a les 21h 30.
  • Algú diu que troba a faltar els recitals poètics i proposa que convoquem un micro obert. L’assemblea ho accepta encantada i es decideix que, en principi, el diumenge 7 de juliol organitzarem un vermut amb recital poètic en modalitat micro obert.
  • Aquest algú recupera el tema de pintar la porta del garatge del carrer Encarnació i es compromet a fer-lo avançar.

6. Protecció i cura de l’arbrat i els ocells: gestions i accions

  • Una veu explica que diversos falciots han nidificat a les casetes d’Encarnació. Com que el falciot és una espècie protegida, els espais on nidifica passen a ser-ho també segons la legislació (per exemple, el Decret legislatiu 2/2008; també hi ha una directiva europea sobre el tema). En aquest sentit, es decideix:
    • Incloure això dels nius de falciot en el document d’al·legacions a la MPGM.
    • Fer arribar el tema a organitzacions que es dediquen a la protecció de les aus.
  • El punt anterior ens porta al tema de si demanar la catalogació com a arbre monumental i al debat de si fer-ho podria condicionar l’expropiació, la qual cosa fa renéixer el debat entre aquells que, a més de protegir l’arbre i el jardí, demanen equipament i habitatges, i els que defensen per damunt de tot la protecció de l’espai natural.

7. Altres informacions

  • Un membre del col·lectiu explica que des de l’Ajuntament li han comentat que els propietaris ens posen com a excusa per no posar remei a l’estat d’abandonament del jardí, per no retirar la runa o l’amiant, i afirmen que quan ho van intentar fer no els vam deixar. Tenint en compte que ens van desallotjar de l’espai fa gairebé quatre mesos, i davant de la inacció de la propietat, de l’Ajuntament i de la Justícia, algú proposa fer una campanya de denúncia de l’estat actual del jardí. L’assemblea en principi ho aprova.
  • Finalment, la comi d’economia notifica que la persona que gestiona els cabals del col·lectiu ha canviat.